dissabte, 24 de novembre del 2007

No sé què us molesta tant?!

Avui, però, la cosa no serà ni curta ni lleugera... Primer incompliment de les bones intencions.

Resulta que ahir vaig ser present a una reunió electoral entre el PLA / Unió Laurediana i la gent de Juverri. Hi vaig ser com a propietari (encara hipotecat, però propietari) d'un terreny. Hi vaig anar per sentir què s'hi deia sobre temes que m'interessen ja que potser un dia potser no massa llunyà pugui construir una casa a Juverri i em converteixi en veí del poble o, millor, de la urbanització.

El to de la presentació que en tot moment va liderar Josep Pintat va ser molt correcte. Va venir amb una gran part del seu equip. L'exposició fou clara, realitzada amb més encert i tranquil·litat que la duta a terme fa uns dies davant de les càmeres d'ATV. Va explicar el seu programa i va atacar els punts que intuïa que preocupaven els assistents: millora de la carretera, implementació de la Llei del sòl i el pla d'urbanisme lauredià amb eventual cessió de les urbanitzacions al Comú, els projectes més lligats a l'entorn dels habitants de Juverri (rodalies de La Rabassa: el Tobotronc, Naturlàndia, el Camp de Tir...).

El to dels assistents va ser igualment correcte. Un parell d'interlocutors van focalitzar el torn d'intervencions i precs . Inicialment va prendre la paraula el president de l'associació de propietaris de l'urbanització, que va fer preguntes en representació de la majoria. Assumptes varis. (1) Seguretat vial en una carretera estreta per on transiten durant tot el dia una munió de camions banyera a velocitats no sempre prudents (molts de quals van o vénen de l'abocador de terres): solució urgent d'algun punt negre extremament perillós. Punt respost pel cònsol major sortint amb detalls sobre el perquè de l'abocador, les inversions i millores dutes ja a terme a la carretera, el compromís de mirar d'atendre el punt negre més evident. (2) Observació sobre el caos, les imprudències i els soroll generats per les trobades de motos i quads que fan cap a La Rabassa i que sovint creuen Juverri. Resposta de Pintat: es mirarà de regular el desordre i es demana disculpes per les inconveniències ocasionades. (3) Etcètera.

L'etcètera vol dir: (a) les demandes eren raonables, raonades i força consensuades entre els presents a l'acte i (b) Pintat va respondre de manera adequada (sentit comú, explicació de la feina feta, projectes, tranquil·litat) en la major part dels casos.

Per això potser em va sobtar que respongués "No sé què us molesta tant?!" quan se li van demanar explicacions sobre una mena de parc, jardí o aparcament d'estàtues kitsch que s'ha muntat a Juverri durant la passada legislatura. Per Pintat l'existència del jardí semblava lògica i normal. No dubto que Pintat parlés de bona fe (a mi, com a mínim, em va fer aquesta impressió). És a dir, no vull pensar que s'ha cedit un fotimer de metres quadrats a un particular per fer o tornar cap favor. M'agradaria pensar que el problema mai no fou que el particular a qui ens referim ja hagués començat a modificar talussos i parts del cap del carrer on té la residència molt abans de presentar cap mena projecte.

Torno enrere. Crec que Pintat va actuar de bona fe quan va pensar que si algú li muntava una zona enjardinada gratis a Juverri no hi havia més problema en cedir-li l'ús d'aquests terrenys comunals. Passa que els qui se n'han anat a viure a Juverri ho han fet en gran manera per gaudir de l'entorn natural. Això és: el bosc. La molsa, els rocs, els arbres, els camins, els talussos i desnivells naturals, els ocells i esquirols. Tota aquesta parafernàlia, ja sabeu. D'aquí la seva resposta "No sé què us molesta tant!". (No cal dir que adquirir un terreny i construir una casa és avui en dia una aposta per una qualitat de vida que representa per a moltes famílies una inversió gens fàcil d'assumir i que sovint es tarda més de trenta anys en liquidar. No és el cas dels milionaris, que són rara avis a Juverri.)

És a dir, Pintat no entén que molesti tenir unes escultures desmesurades i, en la majoria dels casos, de factura discutible (on abans hi havia bosc comunal). O un torrent artificial (potser perillós per alguns dels nens que suposadament han de fer ús de l'espai). O marges i murs fets amb pedra seca no autòctona (que no acaba de quadrar amb l'entorn). O jardinets geomètrics més aviat ridículs al Pirineu (on podria haver-hi gespa o herba). O pendents i costes gens raonables perquè hi transitin gent gran o nens (usuaris a qui, de ben segur!, va dirigit aquest espai públic). O talussos fets amb materials ceràmics de colors cridaners (gens respectuosos amb l'entorn; un respecte que sí s'exigia als particulars que van bastir les seves cases a Juverri).

Per no parlar de la impossibilitat de l’accés del públic en general a aquest indret (que, això sí, va ser "adequadament" publicitat en premsa) mentre els dos carrers que hi menen no siguin propietat del Comú.

Per no parlar de la idèntica impossibilitat de la gent amb mobilitat reduïda de transitar pel lloc, en absolut adaptat.

Per no entrar en l'assumpte del nombrosíssim grup de gossos propietat del particular que roden amb total impunitat pel carrer i per la zona enjardinada. Gossos que no acaben d'entendre --no és feina seva, però potser sí del seus propietaris o del Comú-- que aquell lloc és públic i que allí no hi fan res i que bordar i abuixar-se a tothom que accedeix al terreny no és correcte (per cert, s'ha trucat en vàries ocasions als banders i a la policia, s'han interposat denúncies, s'ha demanat amablement i no tant i en diverses ocasions als propietaris que tanquin o estaquin els gossos). No hi ha una ordinació comunal que regula aquests assumptes de les mascotes? Per què no s'estan aplicant les sancions que toquen? Cal que els nens que abans circulaven tranquil·lament en bicicleta pel carrer o els que passejaven per aquella zona ara hagin de sortir corrents o dur un bastó a la mà? És aquest el bé comunal que es persegueix?

Per continuar: hauríem de veure si l'embelliment de la zona que Pintat va dir que representava el jardí és real:

Als veïns i potencials usuaris del jardí els agrada l'estètica recarregada, de nou ric, entre kitsch i versallesca del jardí?

Als veïns i potencials usuaris se'ls va explicar quin plan es tenia abans d'implementar-lo? Ja no dic que se'ls consultés, però se'ls va tan sols informar de manera transparent? Ben segur que no. Quan s'ha informat ha estat a posteriori (sempre responent a preguntes lícites formulades pels residents). I sempre s'ha respost amb el to implícit a la pregunta-exclamació "No sé què us molesta tant?!". Què passa, doncs, que els residents no tenen dret a sentir-se molestos?

Doncs bé, sí, ens molesta que en lloc del bosc (que ja ens estava bé!) ara hi tenim un espai no massa segur, no massa útil, no massa bonic:

No calia haver "aprofitat" unes feines de neteja de la perifèria del bosc comunal per talar la immensa extensió destinada a aquest projecte. El teòric "aprofitament" és només això: teòric.

No calia haver transportat tantíssimes càrregues de camió banyera fins a Juverri (perquè, és clar, no es podia adaptar el projecte al paisatge; s'havia de destruir el paisatge i ja està). No calia haver reomplert de terra el que abans era sotabosc. Terra que, per cert, no sabem d'on va venir perquè ningú no va explicar res (curiosament això va passar en un moment en què ningú no sabia on llençar la terra, abans que els abocadors comunals fossin posats en marxa, de manera que la rumorologia veïnal es va disparar). Sotabosc i arbres (amb arrels que compacten la terra) i molsa i rocs que, per cert, tenen la funció de xopar-se d'aigua, donar aixopluc i aliment a espècies autòctones, impedir despreniments i esllavissades i quatre ruqueries (o pallassades) mediambientals més.

No calia haver fet passar aquesta corrua incessant de camions carregats de pes pels carrers particulars no asfaltats: es podien malmetre els tubs soterrats que també eren propietat particular. Repeteixo: els carrers eren privats, és a dir: ni del Comú ni del Govern. I aquests camions van circular sense permís dels propietaris amunt i avall fins que en un dels dos carrers d'accés algú es va plantar i va clavar un senyal que advertia: "Carrer particular, prohibit el pas de camions!". Fins que algú es va haver d'adreçar als camioners i exigir-los que no circulessin més per allí. No es va veure a ningú del Comú donant suport als veïns afectats.

No calia haver fet més perillosa una carretera que ja n'és prou amb el motiu (o l'excusa) d'un projecte tan poc versemblant, tan poc pràctic, tan poc embellidor.

No calia.

Si el Comú vol fer un servei públic a Juverri que pensi en quins equipaments podem voler o necessitar:

Un camp de petanca?

Un espai perquè els nens puguin jugar sense perills (que no tingui aigua estancada, ni pendents exagerats, ni gossos deslligats i agressius, ni fanals o bancs o baranes no concebuts per ser segurs)?

Un embelliment del poble real, respectuós amb el medi, el paisatge típic, els recursos (per què talar arbres, per què crear un torrent artificial?, per què destruir la --en d'altres casos-- tan protegida molsa?)?

Restauració de camins (ben senyalitzats i desbrossats) que menen de Juverri a d'altres indrets (com ja s'ha fet amb d'altres, i això sí que està bé, entre els quals el de la Senyoreta): Auvinyà, La Rabassa, les bordes properes a Arcavell, etc.?

En fi, que ahir em vaig prometre ser només oïdor i no intervenir activament en l'acte perquè de moment no sóc veí sinó propietari. Penso que hi havia d'altres residents (residents actuals i no només propietaris) que haguessin pogut alçar el dit abans que jo. Ara que... em vaig haver de mossegar molt la llengua. Ahir, a més, vaig voler que la reunió continués fluint de la manera educada, correcta i organitzada com ho va fer; d'aquí que preferís no buscar un encarament que hagués pogut semblar personal. Sí que vaig parlar de tot això amb una persona d'Unió Laurediana (tant abans com després de la reunió) perquè li tinc confiança suficient.

Espero que entre aquest escrit i el que la col·laboradora del Sr. Pintat li pugui fer arribar el cònsol sortint entengui una mica millor perquè "No sé què us molesta tant?!" és possiblement la única resposta inequívocament equivocada que va donar ahir al vespre.

7 comentaris:

Ningú és Perfecte ha dit...

Podries penjar al bloc una foto del parc? és tant lleig com dius?

David Gálvez Casellas ha dit...

No sé si és tan lleig com jo dic. Fa tant de temps que el veig crèixer com un teixit informe... Només m'agrada una idea d'una de les escultures del jardí. Coneixes l'obra aquella de les mans que representen el ball de la marratxa a la Plaça de la Germandat de Sant Julià? És del Calvente. Bé, doncs a Juverri hi ha una escultura molt similar i força espectacular del mateix artista. No és de bronze sinó de fibra de vidre, però l'efecte de lluny és similar. La idea és que una d'aquestes mans està com agafant el tronc d'un arbre. Quedaria encara més bé si el que hi hagués allí fos bosc. T'imagines anar per un camí d'un bosc pirinenc i trobar-t'hi, de cop, unes mans gegants que s'alcen de terra, una de les quals "agafa" un arbre? Per a mi la resta del conjunt és un caos infumable. Personalment, no em sembla que les moltes altres figures del Calvente que hi ha allí estiguen ben executades. Ara que el que jo faig és convidar la gent a pujar-hi i crear-se una opinió pròpia. Ja sabem que sobre gustos...

Miquel Calsina Gordi ha dit...

David,

Per Juverri, al Bopa surt 1 entrada.
Per Juberri, 95 entrades.

Es igual..., no em ficaré en toponímies...

El jardí en qüestió, es una cessió, segons fonts Comunals, a canvi d’ aportacions humanitàries, de la Sra. que te un xalet just al costat. Els gossos, son de a mateixa Sra. Jo també vaig fer fotos, sense sortir del cotxe, per por al gossos en qüestió (en tenia un, a cada pota del vehicle). La tala d’ arbres era per fer un tallafocs !!!. El jardí es troba a disposició dels Lauredians !!!. (Aquestes son les respostes del M.H.).

Ni la premsa, ni el PS, van creure convenient denunciar el cas.

Així funciona el país, noi...

Personalment, ja començo a estar una mica cansat de denunciar les injustícies, els tractes de favor, la “jeta” d’ alguns, i moltes coses mes.
Val la pena ?.
No he se.
Però no callaré.

Miquel.

David Gálvez Casellas ha dit...

Sí, Miquel, ja sé que hi ha una lluita en marxa entre la manera com s'escriuen certs topònims. A mi sempre m'ha agradat més "Juverri". He estudiat les explicacions dels experts i tinc una opinió pròpia. Coromines relaciona Juverri (igual que d'altres topònims que inclouen Jou, Jovell, etc.) amb la paraula llatina "jugum". Jo penso, com De Merliave, que: "Los numerosos topónimos Jou, Joueou o Jau dan testimonio de las devociones a Júpiter existentes en los Pirineos centrales y orientales." S'hauria d'escriure, en qualsevol dels dos casos, Juverri amb "v" perquè la forma deriva de "jou" amb "u". És una norma que la "u" de final de paraula es transforma en "v" en els derivats (ex. "nou"-- "nova", "blau "-- "blava", etc.). Recordo també que hi ha una forma arcaïca de Juverri documentada que ens dóna una bona pista: Iuverra, també amb "v". Fins aquí el rotllo justificatiu de l'ortografia.

David Gálvez Casellas ha dit...

Miquel,

Sobre la resta de punts del teu missatge:

En el meu escrit ja deixo dit que el jardí era una cessió. El que jo no sabia era que es tractava d'un favor per unes aportacions humanitàries. La veritat, no em constava.

Sobre la Sra. del costat, de qui no vull ni desvetllar el nom, no volia parlar-ne massa. Ella no és la culpable real. Ella va fer una petició i se li va concedir. No penso que s'hagi d'escampar res més sobre què fa ni qui és.

Els gossos, si bé es cert que són de la Sra. en qüestió, cal que siguin "controlats" per les autoritats competents, sobretot després de les repetides queixes i denúncies interposades.

Jo també vaig mirar que la premsa hi anés a treure el cap sense donar-los massa detalls ni passar-los els meus prejudicis. Vaig dir-los aneu-hi, mireu, pregunteu, parleu amb els veïns, parleu amb la Sra., parleu amb les autoritats comunals. En resum: vaig dir el de sempre: tregueu-ne les vostres pròpies conclusions. O no van pujar o no hi van saber veure la notícia.

Jo, tot i que és un assumpte que fa molt temps que em té mosca, no volia fer-ne motiu de cap "creuada". Ara, després de sentir-me dir per què m'haig de sentir molest i per què no ja en vaig tenir ben bé prou.

David

Ningú és Perfecte ha dit...

Hi pujaré. a veure.

Miquel Calsina Gordi ha dit...

David,

El tema del favor a canvi d’ aportacions humanitàries, no es meu, es la resposta que ens va donar al seu dia el M. H. Cònsol de Sant Julià de Lòria, en una visita que li varem fer com a comitè local del PS. I estic parlant de fa ja uns quants anys , quan tot just es començava a construir el jardí.
Ara la seva resposta es, no sé què us molesta tant ...
Es el mateix que contesta amb la famosa carpa : només es queixen uns quants...
Ens va assegurar també que disposava d’un decret Comunal, que mai va ensenyar, i que no surt publicat al bopa. Fa poc, assegurava que el jardí es trobava a disposició de tots els Lauredians.

Vaig enviar les fotografies als quatre mitjans de premsa escrita. La notícia sembla que no tenia interès...
Varem demanar al Comitè Directiu del PS, que entrés una pregunta al Consell General. El Sr. Francesc Casals, ens va dir que ells no es posaven en afers Comunals. Tampoc tenia interès...

A qui molesta el tobotronc, Naturlàndia, la desviació, la carpa, els comerços tancats, el preu dels aparcaments Comunals, les elevades taxes Comunals, el foc i lloc mes car del país, etc ... ?

Al Sr. Pintat, segur que no.