dissabte, 29 de desembre de 2007

El camp alemany

Avui al matí he tornat a sortir a córrer al camp. No feia un fred especial. Malgrat tot, el terra estava realment glaçat, un gel que aquí anomenen Glatteis. El camp estava preciós, com sempre. Una de les grans virtuts d’Alemanya (o d’aquesta zona d’Alemanya on vinc a passar les vacances) són els camps que rodegen els nuclis urbans. Variadíssims. Admirables. Un munt d’oasis amb àrees de conreu o de bosc amb una xarxa de camins i pistes increïble. Sense cotxes, és clar. Realment aquí no cal una gran força de voluntat per sortir a voltar. És igual si corres, passeges, vas en bicicleta o patines. La xarxa és impressionant. Pots sortir de casa i dedicar-te a córrer sobre asfalt quasi exclusivament o optar pes pistes de muntanya. Camins plans o costeruts. Boscs o zona periurbana. Circuits o llargs recorreguts lineals.

Com deia, com ja em va passar fa un parell de dies, avui he hagut de córrer sobre gel, cosa gens fàcil si no es du el calçat apropiat. Gairebé caic a les primeres de canvi, en un gir, quan no devia dur ni mig quilòmetre. He tingut la sort de poder-me agafar a una barra de protecció abans d’anar per terra i desllorigar-me. Més tard, passats uns quilòmetres, en pujada, el gel m’impedia avançar amb normalitat: no tenia prou tracció per propulsar-me en condicions. Semblava com un d’aquells personatges de dibuixos animats que mou les cames sense gairebé bellugar-se del lloc. Finalment he hagut de sortir del camí encimentat i m’he hagut de posar a córrer pels verals del camps de cultiu, alguns enfangats i un pèl nevats. Després, de tornada pel camí del bosc, també he preferit tallar camp a travessa per tal d’evitar relliscades, riscos i lesions innecessaris. La capa de neu que s’acumulava al cor del bosc donava més garanties que la carretera.

La sensació de fer esport a l’exterior és incomparable. És igual si corres, vas en bicicleta o esquies. El contacte amb la natura, les aromes (de terra molla, de fems, d’humus del bosc) l’atenció cap el propi cos, els ritmes, l’esforç personal, els colors (dels arbres, de la terra, de la neu, del cel), els paisatges, etc. proporcionen grans satisfaccions. Avui la sensació ha estat doblement bona perquè després de molts mesos sense córrer, he passat sense excessives dificultats dels 32 minuts apuradets de fa un parell de dies a uns 47 minuts d'exercici força correcte. Que m'he sentit de fàbula, vaja!

I a la tarda, en acabat de dinar, tota la troupe ens hem desplaçat en cotxe fins a Bad Homburg, on hem passat un parell d’hores en un Bad, una mena de multipiscina interior amb tots els ets i uts. El lloc ens ha semblat excel·lent per passar-hi un matí o una tarda amb criatures. Entretinguts amb la piscineta aquesta, el tobogan aquell, la bassa de les bombolles de més enllà,... Hi hem de tornar un altre dia abans que s’acabin les vacances.