dissabte, 15 de desembre de 2007

S'inicia un nou esquiador

El Nahum, just acabats de fer els cinc anys, s'inicia avui a la pràctica de l'esquí. Potser no sigui gran cosa si prenem com a referència la grandària de l'univers, però és una dia feliç per a mi i espero que ho sigui encara més per a ell. Fa una estona l'he deixat amb els seus companys i els monitors al Canaro, on tindrà lloc la primera presa de contacte entre el Nahum, els esquís, les botes, el casc i tots els petits rituals que s'estableixen entre el practicant d'un esport i el seu material. Posar i treure, baixar llengüeta, apretar tanques, treure neu de les soles de les botes, estirar mitjons cama amunt, encabir dits en guants, cordar i descordar, estacar botes en les fixacions, transportar l'equipament, etc. Tot de tasques, gestos i mecanismes minúsculs però imprescindibles perquè l'acció posterior de practicar l'esquí pugui començar. Un moment molt emocionant per a mi com a pare i esquiador.

Havíem quedat a les 8:45 a la pista i ara, passades les 10 ja sóc a la Biblioteca Comunal d'Encamp passant les fotos que he fet de la càmera a l'ordinador i escrivint aquesta petita nota que penjaré immediatament en xarxa. Estic tan content que no puc esperar a arribar a casa per escriure sobre el tema.

Dur aquest matí el Nahum al Canaro perquè comenci el seu primer dia d'esquí amb l'Esquí Club d'Andorra ha estat molt emocionant. No recordo el meu primer dia d'esquí, però de ben segur no oblidaré aquest. Es tracta d'un gest de relleu generacional i de continuïtat alhora. Aviat potser el Nahum i jo comencem a esquiar junts. Quan això passi ell ja haurà adquirit uns hàbits, un apreci per l'entorn de l'esquí alpí, un domini de molts dels seus moviments. Serà un altre dia preciós que ja anticipo. M'és igual quants mesos o anys tardi en arribar, perquè quan es produeixi generarà una altra satisfacció d'aquelles que es recorden tota la vida: el primer dia que esquies amb un dels teus fills!

Aquestes foteses, aquests detalls domèstics i aparentment irrellevants pel funcionament general de les coses, són els que poden acabar marcant diferències en la vida de la gent: dels fills, dels pares, de les famíles. Espero només que el Nahum arribi a gaudir tant de l'esquí, de l'esport a l'aire lliure i de l'entorn de muntanya com ho he pogut fer jo en molts moments de la meva vida. És un d'aquests grans privilegis dels quals disposem els qui vivim a Andorra i que hem de mirar de gaudir i fer que gaudeixin els nostres fills.

Voldria que el Nahum tornés encantat de les tres o quatre horetes que haurà passat entre que es calçava els esquís, esmorzava i feia unes quantes baixades. Desitjo que tingui ganes de repetir un i altre cop durant anys fins arribar a adquirir el grau de domini tècnic que el permeti passar-s'ho bé amb la sensació de llibertat i plaer intens que produeix una bona baixada muntanya avall. Una sensació de llibertat i plaer instransferible que recomano a tothom.

Bona temporada i bona futura vida d'esquiador, Nahum!

NB: De fet, el nom que vam triar posar-li al Nahum el 2002 vaig sentir-lo per primer cop en unes pistes d'esquí quan jo era una criatura. Un altre relleu. Un altre punt més de connexió entre esport i vida familiar.