dimecres, 26 de desembre de 2007

Un bon Nadal

El dia de Nadal ha passat per damunt de casa nostra, de la nostra vida, amb certa discreció. Més enllà del moment orgiàstic de l’obertura de paquets, de la borratxera que ataca la canalla que busca un i altre cop reconèixer les xifres màgiques escrites als embolcalls i etiquetes (N.A.H.U.M, A.I.T.A.N.A, L.A.U.R.A), més enllà d’aquests instants excessius, deia, el Nadal ha passat com de puntes de peus. És el que toca, segons el meu parer. Estar junts, passar l’estona un vora l’altre. Estar junts i deixar-nos alhora espai individual. Menjar plegats, fer sobretaula, mirar la tele, dibuixar amb els nens. Escoltar música, actualitzar el blog, llegir el correu, corregir mecanoscrits, avançar en la lectura de la novel·la encetada, repassar les notícies a la premsa, passejar per blogs d'altri. Deixar que els nens juguin amb els seus cosins de Frankfurt amb les joguines que els han dut des d’Escandinàvia (sovint adquirides a Andorra i made in China).

El Nadal ha trucat suaument a la porta. En les formes del viatge i del retrobament. Encarnat en l’agraït i agradable aspecte de les vacances. No dic que no hi hagi, aquí i allí, algun àpat especial. No dic que practiquem l’ascetisme més aferrissat.

Tot força suau malgrat que sempre hi ha algú que és lluny de nosaltres i voldríem tenir ben a la vora. Tot força correcte malgrat que algun membre de la nostra família no passa pel millor dels moments. Tot cortès més enllà de les separacions i problemes de relació que naveguen a un nivell subaquàtic, com submarins o taurons o àncores arrossegades d’aquelles que arrabassen el fons de corall.

Un bon Nadal. Un Nadal gairebé fantàstic. Em faltaria haver vist la Mariona, la meva germana petita, que acaba de tenir una criatura. Es diu l’Elsa, igual que es deia la meva iaia i mare de ma mare. Voldria haver tingut l’opció de visitar-les, felicitar la Mariona i l’Uri (el de-ben-segur feliç pare). Voldria haver estat a la seva vora. Conèixer la nena. Conèixer l’Elsa: sostenir-la en braços, ensumar-la, fer-li un clàssic petonet d’oncle a la galta. Abraçar la Mariona i dir-li com n’estic de content que tot hagi anat tan bé.

Un bon Nadal: discret i afortunat. Un bon Nadal: imperfecte però agradable. Un bon Nadal: millorable i tranquil.

Més o menys la mateixa mena de Nadal --adaptat a les situacions i gustos de cadascú, és clar-- que us desitjo a tots vosaltres.