El dia 5, dissabte, la missió és clara: anar a esquiar. Pel Nahum serà el seu segon dia ever a pistes. Aquest cop ja no és al Canaro (com el dia d’iniciació), sinó al Forn de Canillo. Aquest cop no és com el primer: no engega amb d’altres companys que tampoc no han esquiat mai. Ara els companys deuen haver anat a esquiar unes vuit o nou vegades més mentre nosaltres érem a Alemanya.Al final de la jornada, cap allà les 13:30, el Nahum està esgotat però content. Ha tingut pràcticament classes particulars. Bé, pràcticament no, del tot: un monitor / entrenador dedicat en cos i ànima a que es vagi posant al dia. Em diuen que en dues o tres jornades més d’exclusivitat ja es posarà al nivell necessari per esquiar amb la resta del grup. Estic molt satisfet que al club hagin estat tan comprensius i hagin posat tants mitjans per ajudar-lo. A més, estic encantat d’haver pogut esquiar tot el matí sense presses però sense aturar-me en cap moment. Les muntanyes continuen sent collonudes! M’he tret el forfait de temporada de GrandValira (per què Grand amb “d”?) per 250 euros. Ara toca amortitzar-lo.
A la tarda anem a la cavalcada de Reis d'Andorra la Vella. A última hora varen convidar la Laura a participar-hi. La meva neboda, l’Àurea, està lesionada i no pot ocupar la plaça que li hauria pertocat a la carrossa de Pinocchio. (Pinocchio o Pinòquio o Pinoqui o com carall s’hagi de dir! Pinotxo no, que és una simple adaptació de la versió castellana.) La jornada és tot un èxit. Tots ens ho passem la mar de bé. La Laura feliç sent la protagonista vora el seu cosí Ixent i d’altres nens. Els menuts esperant veure com desfilen totes les carrosses i delint-se per veure sa germana gran. Nosaltres, pares, també contents de veure’ls satisfets a ells. Fem bondat i anem i tornem en Bus Exprés. Ens estalviem patiments, busques d’aparcament, parquímetres. Gran dia, previ a un altre gran dia, el de Reis.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada