diumenge, 17 de febrer de 2008

Calçotada Blocaires del Pirineu

El Marcel·lí Pascual, va escriure (ahir, dissabte dia 16) de com va anar la cosa a la versió virtual de la revista de la Seu Viure als Pirineus.

Pel que a mi fa, prometo penjar un resum o una crònica al llarg dels propers dies. Aquest cap de setmana em serà impossible. Us haureu de conformar amb un parell de fotos, de moment.

Comentari a les fotos:

1. L'objecte del desig. L'excusa que vehiculava les nostres ganes de trobar-nos. No es podia triar una millor icona: un bulb que creix dins la terra. Part renunciable del territori, com tots nosaltres. Be calçot, my friend, que diria l'amic Bruce Lee.

Per cert, algú (jo) va agrair irònicament que es mantingués el costum d'embolicar els calçots en paper de diari. Les mesures higièniques mai sobren! Algú (no era jo) va fer notar que el diari triat per a tan noble funció (mantenir calents els calçots) era el Periódico de Catalunya/ Periòdic d'Andorra.

2. No podia ser d'altra manera: en una república virtual (amb ramificacions a la realitat terrenal) de blocaires-calçotaires del Pirineu, la inauguració oficial de l'acte no podia arribar en forma de discurs, ni de benedicció, ni d'ampolla de cava trencada contra la paret. El solemne moment ha quedat immortalitzat per sempre més. El que no es veu a la foto és en Marcel·lí Pascual pelant amb una depuradíssima tècnica el calçot i sucant-lo amb gràcia borbònica a la salsa.

3. Una perspectiva de la taula. Aquell senyor vestit de cambrer és el cambrer. En futures cròniques haurem de parlar de tan insigne personatge. Permanesscan atentos a sus resseptores!