Nou llibre de Lluís Oliván

L'escriptor Lluís Oliván Sibat m'acaba d'enviar un correu electrònic en què m'explica que té nou llibre al mercat. Es diu Parcel·les habitades i el publica Columna. La veritat és que en Lluís està demostrant ser un escriptor força prolífic. Sobretot si considerem que no es dedica a escriure de manera exclusiva.

Ens vàrem conèixer gràcies al Premi Fiter i Rossell. Penso que era la tardor del 2006 quan em van demanar que fes de jurat del premi. Em va tocar llegir set o vuit originals. Suposo que ja hi devia haver hagut alguna mena de criba prèvia per part dels organitzadors. La novel·la que jo vaig votar com la meva favorita es titulava Un pare possible. Va ser la guanyadora. Per sorpresa meva (que havia assimilat el relat en primera persona femenina a una escriptora) el guardonat va resultar ser el Lluís Oliván, a qui vaig conèixer personalment la nit del lliurament de premis.

Més endavant, penso que en algun moment de la primavera del 2007, vaig participar en l'acte de presentació oficial del llibre a Andorra, juntament amb l'autor i el ministre Juli Minoves. Es va fer a la Biblioteca Nacional, va ser molt distés i em va confirmar la impressió de la nit del lliurament de premis: que el Lluís és un paio poc pretensiós i molt agradable.

Aquell mateix dia de la presentació, el Lluís em va regalar un altre llibre seu, El guardián de las hogueras, que em va agradar molt. Escrit en castellà, com el títol denota, aquesta novel·la breu acabava de guanyar un premi municipal feia uns mesos. Podíem dir que el Lluís estava en ratxa. (Per cert que aquest llibre el vaig deixar i mai me l'han retornat... I em fa una ràbia!)

Però és que això no és tot. També el 2006 Oliván havia guanyat el Valldaura de novel·la breu amb El món líquid (Cerdanyola del Vallès: Servei de Publicacions UAB).

Encara abans, el 2005, un relat seu havia estat premiat amb el Tinet de narrativa curta per Internet. Es titulava "Dos germans asimètrics". I la cosa no queda aquí: el mateix any havia publicat una altra novel·la breu: El taxidermista (Barcelona: Viena).

Resumint: Lluís Oliván escriu i ho deu fer bé si aconsegueix guanyar premis tan diversos i en més d'una llengua. Oliván segueix endavant amb una carrera que aviat es podrà considerar sòlida. Sembla haver "fitxat" per una de les editorials importants (segur que arran de l'atorgament del Premi Fiter i Rossell 2006, que publicava la mateixa casa).

Moltes felicitats i molta sort, Lluís!

PS: Ara només em queda adquirir el llibre i llegir-lo de seguit que pugui.