dissabte, 29 de març del 2008

Passejada per la zona de búnquers de la Rabassa

26 de març

Dia de sortida de centre. Tothom --alumnat i professorat al complet-- passem el dia al camp de neu de la Rabassa. Un grup es queda a la zona del camp de neu pròpiament dita i practiquen esquí de fons, caminen amb raquetes per un circuit i llisquen per un pendent muntats en pneumàtics. Un altre grup fem una caminada sortint del camp de neu, tirant cap al Collet de Pimes i d'allí visitem tres o quatre búnquers dels anys 1940s que Franco va fer construir per defensar-se bé d'hipotètiques invasions nazis o bé per aturar la fuga de gent de França cap a Espanya via Andorra.

Un dia collonut. Penso que tant professors com alumnes vam estar contents de passar unes hores sense les pressions de les classes, les lliçons, les tasques, etc. Arbres, aire fresc, sol, neu, muntanyes. Fa de mal dir, però fóra preciós que poguéssim passar més estones així a l'aire lliure. Sense mirar de fotre cap rotllo pedagògic, penso que van quedar clares quatre coses sobre l'època d'entreguerres del segle XX, vam fer activitat física a l'aire lliure, vam conèixer una zona de frontera sobre el terreny i sobre el mapa o vam adquirir o refrescar quatre nocions bàsiques sobre com orientar-nos amb ajut d'una brúixola i un mapa. Sembla poca cosa, però n'estem satisfets perquè es tracta exactament del que preteníem.

L'únic punt negatiu: l'actuació d'un brètol que va fer acte de presència amb una moto de neu cap al final de l'excursió i que va fer l'intent de maltractar uns gossos (un dels quals de la seva propietat, l'altre d'un amic, segons sembla) en la nostra presència. El violent va resultar algú que treballa per a una empresa subcontractada pel camp de neu (és a dir, algú d'alguna manera vinculat al Comú de Sant Julià de Lòria) de la Rabassa. El paio es diu Leo. Hi vaig parlar un cop vam arribar al cap de la nostra excursió i li vaig exposar que faria els possibles per presentar una queixa o una denúncia o el que pogués en contra de la seva actitud cap els gossos. Vaig parlar-ne primer amb el monitor que ens acompanyava i més tard vaig exposar la meva queixa a qui en aquells moments estava de responsable del camp de neu. La setmana que ve miraré de parlar amb el director del camp i amb algú del Comú de Sant Julià abans d'emprendre altres mesures. Sembla que el tal Leo va arribar calent amb la moto de neu perquè els gossos se li "havien escapat" i ens havien acompanyat a l'excursió. Suposo que, en qualsevol cas, la culpa era seva per no vigilar adequadament els animals o per no tenir-los adequadament tancats o estacats. Doncs al maltractador no se li acut res més que arribar a tota bufa amb la moto i començar a perseguir els gossos, com si els volgués atropellar. Seguidament, baixa de la moto i fa el gest de fuetejar un dels animals amb una corretja. Ara, això sí, quan el vam interpel·lar, estroncant-li l'acció, no va tenir el valor d'encarar-se amb nosaltres, ni la dignitat de respondre'ns. Va tornar cuita-corrents a la moto, va lligar un dels animals passant-li la corretja pel collar i va arrencar la moto amb la intenció d'endur-se el gos arrossegant, suposem, amb la moto a tot gas. Per fortuna el gos va poder escapolir-se de la trampa. D'altra manera, no sé com l'hagués pogut afectar l'estrebada inicial o l'arrossegada per la neu (en cas que no hagués pogut seguir l'elevadíssim ritme imposat per la moto de neu). En fi, la cosa encara va acabar prou bé tal i com pintava. Ara que no dubtem que el violent devia estomacar el "seu" gos (que no es mereix ni per un segon) tan bon punt quedessin sols. És la manera de fer dels covards. Un energumen capaç d'intentar el que va intentar davant de trenta o quaranta persones, què no ha de fer en trobar-se sol davant d'un animal indefens!