dijous, 13 de març de 2008

Passejada per Ós de Civís

A principis de març, abans que caiguessin les nevades, vaig pujar a Ós de Civís amb els dos menuts. Feia una bonança de Déu. Ja voltaven les orenetes. No vàrem deixar ni un carrer, ni un racó sense mirar. El Nahum va trobar un símbol preciós en una porta: aquesta mena d'asterisc inscrit en un quadrat que veieu aquí a la vora.

A banda de les baldes i els gravats a les portes, a l'exterior de l'esglèsia vaig poder veure una pica d'aigua beneïda molt maca. Les piques (d'aigua beneïda i baptismals) també són del meu interès. Al Pirineu n'hi ha de molt boniques, algunes força rústiques. Sovint les baptismals s'han usat per decorar espais públics o per fer-ne fonts. De les vistes recentment recordo les de Meritxell, la Seu d'Urgell (a la Plaça del Palau), Canillo o Sant Julià de Lòria (on en conec tres).