dilluns, 8 de setembre del 2008

Més lluites contra l'hidra del llenguatge

Tornàvem de la Seu avui al vespre (Diada de Meritxell) i el Nahum ens ha fet una de les seves preguntes clàssiques en les quals hi ha alguna paraula que no acaba de quadrar i que cal deduir per aproximació. [El Nahum és el nostre fill de 5 anys.]. La d'avui era "Com es deia aquell jugador de futbol a qui li van trencar la matrícula?". Estupefacció meva. La Nicole li ha dit "Em penso que no vols dir matrícula". "No, mama, però s'hi assembla." Sort que la costelleta avui estava viva i ha interpretat correctament: "Em sembla que vols dir el Ballack, oi? I em penso que la paraula era mandíbula." Oééé, oé, oé, oéééééééé! Collonuda la similitud matrícula / mandíbula [coincidència de les quatre vocals i cop de veu a la síl·laba adequada]. Collonuda també la Nicole per haver arribat a Ballack amb tan poques pistes i tan ràpidament.

2 comentaris:

Víctor Pàmies i Riudor ha dit...

I això del Ballack va ser a l'estiu? Ho dic per la canícula. :-)

No li expliquis mai l'acudit aquell de la brújula, o s'acabarà fent filòleg.

Chabier Lozano ha dit...

Ya el deciba Saussure, las asociacions mentals d'una parola con las que tienen significato pareixito, las que tienen la misma radiz, las que tienen es mismos sufixos y las pareixitas foneticament. El mío sobrino de 6 anyetz fa un par deciba "tentáculos" per "testículos".
Ya feba tiempo que no escribibas, ¿que no?.
Salut