dilluns, 28 de gener de 2008

Més notícies de la Catosfera

Enganxo aquí un post del blog del Toni Ibáñez. La notícia seria que un text meu sobre Bioy Casares (publicat primer al Diari d'Andorra i penjat de fa temps al blog veí galvezcasellas.blogspot.com) ha estat triat per figurar en el llibre Blogs & Literatura. Gràcies.


Els 100 blogs seleccionats

Durant la segona jornada catosfèrica, Jesús Tibau, Sani Girona, Jordi Ferré i Toni Ibañez ens vam reunir per tal de fer la tria de textos que conformaran el llibre Blogs & Literatura, primera antologia de la catosfera literària. S'havien presentat un total de 138 bloguistes i n'havíem de deixar 100. Cada membre del jurat portava fetes les seves valoracions i no va costar gaire que ens poséssim d'acord en la selecció final. El criteri principal va ser la qualitat literària dels textos. El jurat, per unaniminat, va escollir els següents blogs:
  1. [Bauen_blog]
  2. Cal Seixanta
  3. Tinta Xinesa
  4. Antaviana
  5. Els dies i les dones
  6. RdY
  7. LlunÀtic
  8. Filant prim
  9. Bloguejat
  10. El que mai et vaig dir
  11. La Panxa del Bou
  12. El basar de les espècies
  13. Salms
  14. El vertigen del trapezista
  15. Remove Viewers
  16. Emigdi Subirats
  17. Més llibres, més lliures
  18. B&N
  19. Josep Pujol
  20. Itching like grass
  21. Meditacions des de l'esfera
  22. Melicotons al sementer
  23. Versos que em fan absent
  24. Velocitat limitada
  25. La veïna del pis de sota
  26. David Gálvez Casellas
  27. L'Escriptori
  28. Castells de cartes
  29. Marina Martori
  30. Propense
  31. Segons literaris
  32. Poeta per un dia
  33. No em diguis que és un somni
  34. Escrits
  35. Combray - Balbec
  36. Ilercavònia
  37. És l'hora d'hissar els somnis
  38. Bitassa a lloure
  39. ReGisTRes parTiCulaRS
  40. Gazophilacium
  41. Tens un racó dalt del món
  42. L'habitació grisa
  43. Ara plou
  44. eLiteratura
  45. Llum de dona
  46. BLOG:RNiA
  47. Pedra Lletraferida
  48. Amu Daria
  49. Vilafestuc
  50. Malerudeveure't
  51. El cuirassat Potemkin
  52. Aristòcrata i obrer
  53. El Llibreter
  54. Dipofilopersiflex II
  55. L'home dibuixat
  56. Entrellum
  57. Anotacions rizomàtiques
  58. La Cuca al Cau
  59. Tot és possible
  60. De tard en tard
  61. De Roquetes vinc, a Tortosa baixo
  62. El llegidor pecador
  63. La vida diferida
  64. Va de bo, cavallers!
  65. Frannia
  66. Reflexions De Mitjanit
  67. Nau Argos
  68. Centpeus
  69. Meo Quidem Animo
  70. La nit de la iguana
  71. Assumpta Montellà
  72. Entre somnis i realitats
  73. Vent d Cabylia
  74. Depasseig
  75. Verba volant, scripta manent
  76. Platxèria
  77. Núria Aupí
  78. Creació filosòfica II
  79. Tirant al cap
  80. L'efecte Jauss
  81. Nausica
  82. El Quadern d'Albert Calls
  83. Letters, words and poetry
  84. Més content que un gínjol
  85. Poemes des de l'Alguer
  86. Gumets
  87. Diari d'Albert Balada
  88. Papers reciclats
  89. Diari de la meva escola
  90. Poca mandra
  91. L'esperança de la utopia
  92. Ultralocàlia
  93. L'altra cara de la lluna
  94. Violette Moulin
  95. Diari d'un captaire moral
  96. Sega de mots
  97. Apunts des de dalt del baobab
  98. Flaneuse
  99. Espais tacats
  100. El pèndol de petites oscil·lacions
El llibre el publicarà aquesta primavera Cossetània Edicions. Ja podem avançar algunes coses... També sabem que Biel Mesquida hi col·laborarà... I encara hi haurà més sorpreses...

diumenge, 27 de gener de 2008

Ja sóc una "autoritat"

El Víctor Pàmies (vpamies.blogspot.com) farà avui de moderador d'un debat sobre l'assumpte bloc o blog en el marc de les activitats organitzades a Catosfera 2008 i subtitulades Jornades de reflexió sobre blocs i webs 2.0. En aquest debat, Pàmies presentarà una sèrie de captures de pàgines web i blogs il·lustratius. Una presentació de PowerPoint, vaja. Una de les captures correspon a un article meu ("Blog, amb g de garrofa"), penjat al blog galvezcasellas.blogspot.com. Es tracta d'una de les 35 diapositives de què es composa la presentació (els meus 5 segons de glòria!). Sóc en el sector blog, és clar. M'alegra (m'afalaga molt, millor dit) que m'hagin col·locat a la vora de gent com el Matthew Tree (blogs.ccrtvi.com/mathewtree.php), el Roger de Gràcia (blogs.ccrtvi.com/rogerdegracia.php) o el Gabriel Bibiloni (bibiloni.cat/blog), per exemple. M'afalaga donada la trajectòria literària i projecció mediàtica d'alguns d'aquests escriptors i comunicadors, que és enorme comparada amb la meva.

Vull agrair al Toni Ibáñez que fes arribar la informació sobre el meu blog a Pàmies. Vull agrair igualment a Pàmies que inclogui el meu article com a part de la bibliografia sobre el tema i que fins i tot es plantegés (encara que fos fugisserament) convidar-me al debat com a defensor de blog.


Presentació de la Taula rodona «Combat bloc / blog?», que tindrà lloc en les Jornades Catosfera 2008, a Granollers, el diumenge, 27 de gener a les 10.00 h. del matí

SlideShare Link

divendres, 18 de gener de 2008

Imatges de Barcelona, 2



Imatges de Barcelona





Més anècdotes


L'altre dia l'Aitana (4 anys acabats de fer) em sorprèn amb la fabulosa expressió "l'arpa de Noel", quan en realitat m'està explicant una història relacionada amb "l'Arca de Noé", és clar.

Això em recorda una vella anècdota d'un que un dia em va dir "eres como un tímpano de hielo" (per "témpano"). Em vaig imaginar un paio amb amb el timpà de gel, un paio que no sentia res ni a ningú, un paio a qui tot el que li deien li relliscava, literalment. El tímpano de hielo em sembla un gran títol de llibre humorístic a l'estil Groucho Marx.

PS: Miro a Sant Google. Cerco imatges que lliguin amb "tímpano de hielo" i trobo el retall de premsa i l'acudit d'aquí a la vora (entre moltes d'altres coses). Penseu en qualsevol error, busqueu-lo a Google i de vegades trobareu que no és exclusiu: o ja l'ha comés d'altra gent o, fins i tot, se n'han fet acudits.

Miro també "arpa de Noé" (secció pàgines web) i trobo la següent història en l'article "Duendes" de Jose Luis Ferris (a El País):

"Admito que en las doscientas veinte columnas que llevo publicadas en este periódico se han colado erratas de color muy diverso. Las ha habido ingenuas, inocentes, pero también porculeras y traidoras, de esas que le dan la vuelta al artículo y dejan en evidencia al autor. Hoy apenas hay intermediarios entre el columnista y el ejemplar impreso: sólo el correo electrónico y esos duendes que manipulan el azar, la conciencia y la informática. En otro tiempo, el proceso era mucho más retorcido. El columnista escribía o dictaba su texto, éste llegaba a la bandeja de redacción y de ahí pasaba a los linotipistas que picaban, corregían y maquetaban el trabajo antes de llegar a las rotativas. Uno de aquellos colaboradores dictó a su secretaria un artículo que decidió titular El arca de Noé. La eficaz mecanógrafa erró en una tecla u oyó mal, el caso es que escribió El arpa de Noé. Cuando el trabajo cayó en manos del linotipista de turno, que era culto de afición y relisto por sus huevos, sufrió el cambio definitivo, ya que un lector avezado como él sabía de sobra que no fue Noé, sino otro personaje bíblico, quien tocaba el arpa. Discurrido lo cual, resolvió a su sólido entender y dejó la columna tal y como apareció a la mañana siguiente, con el hermoso título de El arpa de David."

dilluns, 14 de gener de 2008

Barcelona

L'Elsa. La filla de la meva germana Mariona i de l'Uri. Una preciositat de nena. Una nineta que es va passar el matí de diumenge dormint i prenent el pit. Un matí, per cert, encantador: la Mariona i l'Uri molt carinyosos, el sol mediterrani, els carrers i la barreja de gent de Barcelona, el Parc de la Ciutadella...

dissabte, 5 de gener de 2008

Dietari avorrit de principi d'any, 3

El dia 5, dissabte, la missió és clara: anar a esquiar. Pel Nahum serà el seu segon dia ever a pistes. Aquest cop ja no és al Canaro (com el dia d’iniciació), sinó al Forn de Canillo. Aquest cop no és com el primer: no engega amb d’altres companys que tampoc no han esquiat mai. Ara els companys deuen haver anat a esquiar unes vuit o nou vegades més mentre nosaltres érem a Alemanya.

Al final de la jornada, cap allà les 13:30, el Nahum està esgotat però content. Ha tingut pràcticament classes particulars. Bé, pràcticament no, del tot: un monitor / entrenador dedicat en cos i ànima a que es vagi posant al dia. Em diuen que en dues o tres jornades més d’exclusivitat ja es posarà al nivell necessari per esquiar amb la resta del grup. Estic molt satisfet que al club hagin estat tan comprensius i hagin posat tants mitjans per ajudar-lo. A més, estic encantat d’haver pogut esquiar tot el matí sense presses però sense aturar-me en cap moment. Les muntanyes continuen sent collonudes! M’he tret el forfait de temporada de GrandValira (per què Grand amb “d”?) per 250 euros. Ara toca amortitzar-lo.

A la tarda anem a la cavalcada de Reis d'Andorra la Vella. A última hora varen convidar la Laura a participar-hi. La meva neboda, l’Àurea, està lesionada i no pot ocupar la plaça que li hauria pertocat a la carrossa de Pinocchio. (Pinocchio o Pinòquio o Pinoqui o com carall s’hagi de dir! Pinotxo no, que és una simple adaptació de la versió castellana.) La jornada és tot un èxit. Tots ens ho passem la mar de bé. La Laura feliç sent la protagonista vora el seu cosí Ixent i d’altres nens. Els menuts esperant veure com desfilen totes les carrosses i delint-se per veure sa germana gran. Nosaltres, pares, també contents de veure’ls satisfets a ells. Fem bondat i anem i tornem en Bus Exprés. Ens estalviem patiments, busques d’aparcament, parquímetres. Gran dia, previ a un altre gran dia, el de Reis.

divendres, 4 de gener de 2008

Dietari avorrit de principi d'any, 2

El dia 4, un cop descarregat el cotxe, passat per la dutxa, fet un cafè, etc. és quan noto que he passat la nit en blanc, conduint concentrat per tal de no cometre cap error. Mission accomplished. Ara toca una dormideta fins el migdia. Llavors anem a dinar a fora. De menú però a fora. Un petit luxe que ens sembla un gran què. Després tombem una estona per Sant Julià. La plaça de la Germandat està completament deserta. Comprem entrades per la representació dels Pastorets de diumenge. Tenim sort (com ja en vàrem tenir l’any passat) i aconseguim cinc places. Malgrat que ens toca a dalt de tot estem satisfets de no haver de perdre’ns-ho. A la tarda la Nicole em dóna unes minivacances d'un parell d'hores. Inicialment em quedo fent un cafè al Bar de Centre. Em truca en Casamajor i ens escapen muntanya amunt a buscar una creu de trenca que ha de ser cisellada sobre roca a la zona del Collet de la Vall. Sortim de la Borda del Germà. No trobem el que busquem. De tota manera, la passejada val la pena.

La vista del Collet de la Vall quan ens encarem cap a la frontera és esplèndida.

Llàstima que els porcs de sempre, els que utilitzen la muntanya per destrossar-la, s'haguessin oblidat de recollir una sèrie de plàstics d'aquells que es fan servir per marcar circuits de trial. Collonut bucolisme!

dijous, 3 de gener de 2008

Dietari avorrit de principi d'any

El dia 2 vaig sortir a fer una carrera pels camps amb llum de dia i vaig acomiadar-me dels prats, camins i boscos de Hessen fins el proper estiu.

El dia 3 ens vàrem dedicar a fer bosses i paquets tot el matí de cara a l’imminent retorn a Andorra. Després de dinar la família es va asseure a fer una última ronda de partides al popular joc de taula Rummikup. Era el gest amb que vàrem voler marcar simbòlicament el final de les vacances a Alemanya i el principi del final de les festes nadalenques.

El viatge va anar molt bé: ni marejos, ni problemes mecànics, ni cap mena d’incident destacable. Arribats a Tarascon, però, comencen els avisos que l’accés al Pas de la Casa només es pot fer “amb equipament”, que deu voler dir “amb cadenes”. La troupe al complet dorm. Vaig tirant però m’adono ràpidament que la situació després de L’Hospitalet es complica exponencialment a cada quilòmetre que avancem. Passem pel Túnel de Puymorens. Ni en una boca ni en l’altra la situació és òptima, però com a mínim anem cap al sud i rebaixant cota. Això ens dóna esperances que quan arribem a Puigcerdà la situació a la carretera no serà tan dolenta com la que haguéssim patit en l’ascensió precedent al Pas. Fem més tomb, és clar, però assegurem un final de tornada serè. A les sis (gairebé 14 hores després d’haver sortit de Steinbach) ens plantem davant la porta de casa. Si a l’anada ens va acompanyar la boira durant centenars de quilòmetres, aquest cop han estat la pluja i el vent. Res que no es pogués trampejar reduint un pèl la velocitat.