divendres, 25 d’abril de 2008

Presentació llibre "La Catosfera literària"

La informació que conté aquest post és una còpia literal d'un text penjat per Toni Ibáñez al blog entrellum.blogspot.com. Com a representants d'Andorra (si es pot dir que representem res més que a nosaltres mateixos) hi ha també Climent Miró (Propense) i El que mai et vaig dir. Tot un honor. Estadísticament parlant som un 3% de la Catosfera literària, que no és poc.

Dissabte 17 de maig a Vallromanes
PRESENTACIÓ DEL LLIBRE

"LA CATOSFERA LITERÀRIA"
Primera antologia de blogs en català

Dissabte 17 maig 19 h. al Casal de Vallromanes

HISTÒRIA DEL LLIBRE

Arran de les I Jornades de la Catosfera celebrades a Granollers els dies 25, 26 i 27 de gener de 2008, dins la Taula Rodona Blogs & Literatura, va sorgir la idea d’elaborar un llibre fet a partir de les aportacions de tots els blogaires lletraferits que hi volguessin col·laborar. 140 blogaires catosfèrics van enviar “el seu millor post” i un jurat en va fer la selecció d’acord amb un criteri de qualitat i temàtica (els posts havien de ser de caràcter literari o referents a la literatura), deixant-ne finalment 100, que són els que conformen aquesta primera antologia de la catosfera literària, publicada per Cossetània Edicions. Els autors han cedit els drets sobre el text i els beneficis que s’obtinguin seran destinats a fins solidaris (“La Bressola” de la Catalunya Nord).

Es tracta d’un llibre pioner a casa nostra, el primer blook (blog que esdevé book) col·laboratiu en català. Com diu Biel Mesquida, autor del pròleg, “a la xarxa s’està fent una part essencial de la literatura del present”. Literatura 2.0. Creació compartida. Escriptors de la mà oberta. Ciberescriptors que experimenten les noves possibilitats que dóna el format digital. Escriure en català a internet. La Catosfera literària.

100 blogaires d’arreu dels Països Catalans s’uneixen en un sol volum que demostra que la nostra llengua és més viva i més lliure que mai.


PRESENTACIÓ

El llibre serà a les llibreries la primera quinzena de maig. Volem fer una presentació multitudinària i original, una gran festa en la qual els autors que hi han participat puguin “desvirtualitzar-se” i compartir una vetllada agradable. Recorda:

Dissabte 17 de maig a les 19 h. al Casal de Vallromanes

A banda dels autors i tota la gent que vulgueu acompanyar-los, comptarem amb la presència de:
Saül Gordillo, director de l’ACN i autor del llibre Nació.cat
Marc Vidal, organitzador de les I Jornades de la Catosfera
Toni Ibañez, promotor i coordinador del llibre
Jordi Ferré, editor de Cossetània
Jaume Comas, actor
Marina Martori serà la directora artística de l’acte. Hi haurà piscolabis i moltes sorpreses...
L’editorial Cossetània, juntament amb la Regidoria de Cultura de l’Ajuntament de Vallromanes, us conviden a participar en la presentació del primer llibre català de Literatura 2.0.

No us la podeu perdre. Us hi esperem.

COM ARRIBAR-HI

Vallromanes (Vallès Oriental) és un petit poble de 2.200 habitants situat 25 km. al nord de la ciutat de Barcelona. La seva ubicació estratègica i un entorn idíl·lic (el 70% del municipi és bosc), el fan l’indret ideal per aquest esdeveniment. El seu nou Casal, estrenat fa un any, ens servirà per a poder gaudir de l’acte amb condicions òptimes.

imatge extreta del web Trinxacadenes

dissabte, 19 d’abril de 2008

Ells i la llengua

Nou lliurament de les lluites dels meus fills per l'adquisició del llenguatge. Un parell d'anècdotes del Nahum (5 anys):

1. Torna del col·le i m'explica: "Avui a piscina he fet un munt de coses: troll, granota, cranc i barca." Vull pensar que troll és croll i barca és braça. Què puguin ser granota i cranc ja és més difícil de deduir. Potser granota sigui papallona, per associació del moviment en nedar...

2. Fa un parell de mesos, un dissabte al matí, duia al Nahum i un amic seu, el Roger, a les pistes. Èrem tot tres al cotxe. Ells dos parlaven de les seves coses, cantaven cançons, s'explicaven uns acudits molt bàsics plens de referències escatològiques (ja sabeu, amb un predomini de bromes del tipus caca i pix). En un moment de la xerrada el Nahum li va explicar al seu amic alguna cosa sobre uns tals Pavo Rangers.

dissabte, 12 d’abril de 2008

"Nosotros, los de entonces, ya no somos los mismos"

Sembla ser que ara gaudeixo de certa immunitat per publicar el que em doni la gana. Aquest blog és meu i, total, se'l llegeixen només quatre amics. Així doncs, puc permetre'm el que ara em permetré: enganxar aquí un escrit (diguem-li poema, per dir alguna cosa) que he trobat en un quadern que duu per títol 1997. No cal dir més. Ja fot més de deu anys que el vaig perpetrar. Sembla com escrit per un desconegut. De fet, fou escrit per algú que ara és un desconegut amb qui comparteixo cert passat. És com quan ens reconeixem amb un somriure incòmode en fotos antigues, és com veure sèries velles en reemissió o tornar als garitos que freqüentàvem quan anàvem de farra al divuit anys: tot ens és familiar, ens recorda qui vam ser i ens indica com de diferents som ara. I si no, mireu la imatge del vell Google de la temporada 1997/8. Menys xerrameca i al gra:


xarlatanisme de cantonada de barri

seqüela de nits emmagatzemades al fetge

funambulisme entre la vida i la por

emancipació de tants costums i parelles i cultes de cultiu

curabilitat de l'ànima (no siguem sexistes, i de l'ànim també)

arracada emocional que sense voler-ho ens clavetegem

greuges oncològics (vocabulari tabú) opcionals

temptacions i temptatives temptejos i tenalles

delmes vitals del despertador que ens impedeix viure

collons ja és altre cop dilluns o cap d'any!


hauríem d'enfortir la part de merda a l'espardenya
com un imminent any 2000 demoníac
com la castanya que ens fulmina les genives
de calenta que està i que malgrat el dolor etc


casualment li deia al meu amic X que la bogeria
ja no paga la pena
que és cada cop més rentable comportar-se
com un ciutadà assenyat productiu votant
que puntualment paga taxes i taxis i juga a la loteria
comprador de cotxes parcel·les accions de borsa
i jo li deia com a cosa de broma
però ell va dir que és clar que sí
i va pagar el sopar amb diners de la seva empresa
amb tarja
mentre amb l’altra mà
atenia una trucada mòbil


difamar no resulta pas massa
quan cada dia que passa
la libido es més verbi i menys gràcia
y se respira peor?



27 abril 1997

diumenge, 6 d’abril de 2008

Vessament de gasoil! I aquí no ha passat res? (2)

Dissabte. D'acord, semblaria que els mitjans ja han tingut temps per reaccionar més críticament (els fets passen dijous cap a les 15:00 hores?). Sí, reaccionen. Repeteixen la notícia, actualitzada. No estic segur que siguin gaire més crítics.

Nova notícia a l'ATV (no arriba al minut?). Cliqueu aquí.

No estic segur si la notícia amb el títular "El Govern resta a l'espera dels informes sobre l'estat del riu" és d'El Periòdic d'Andorra d'ahir o d'avui (que confesso que no he pogut llegir en versió impresa). Cliqueu aquí.

Tema del dia al Diari d'Andorra. Cliqueu aquí.

Editorial també al Diari D'Andorra. Cito el text de dalt a baix. L'editorial aplaudeix primer la reacció institucional i diu després que cal anar més enllà en la depuració (mai millor dit) de responsabilitats. Correcte. Potser no n'hi hagi prou, però. Potser calgui indignar-se cada cop que una cagada així passi per negligència o falta d'escrúpols de qui sigui. Millor dit, segur que cal indignar-se molt i dir-ho obertament.

Aquí teniu el text complet:

"El vessament de 3.000 litres de gasoil de calefacció al riu Valira és un dels accidents mediambientals més greus que hi ha hagut en els darrers anys. L’abocament de dijous al migdia a la Coma de Ransol, a Canillo, ha posat de manifest el bon funcionament del protocol d’actuació i la coordinació entre tots els departaments i serveis implicats, des dels bombers i la policia fins als tècnics de Medi Ambient, Patrimoni Natural i del departament d’Indústria. Les mesures correctores posades en marxa la mateixa tarda amb la contenció del cabal amb barreres artificials al llarg del curs fluvial, el tall de la connexió amb el llac d’Engolasters i la instal·lació de les mànegues i el material per absorbir els hidrocarburs de la superfície, han aconseguit reduir els efectes de la contaminació. De fet, una part del dispositiu continua en funcionament el cap de setmana per intentar, en la mesura que pugui, eliminar les restes de gasoil.

Passat, però, el primer cop, ara cal anar més enllà. Cal avaluar l’impacte que el vessament ha causat i estudiar quines mesures complementàries es poden adoptar per retornar el riu al seu estat original. En paral·lel, també és imprescindible estudiar possibles responsabilitats, tant des del vessant purament administratiu com des del penal, si hi ha lloc. La investigació que el departament de policia ha obert s’orienta precisament en aquesta darrera línia i ha de permetre determinar si l’abocament d’hidrocarburs és fruit d’un simple accident o si hi ha hagut imprudència o, fins i tot, voluntarietat, per part dels responsables. La darrera gran modificació del codi penal, amb la tipificació explícita dels anomenats delictes ecològics, dóna marge perquè la justícia persegueixi actuacions irresponsables que atempten contra un bé comú com ara el patrimoni natural. La societat andorrana ha fet passos endavant en la protecció legal del medi ambient, tot i les mancances evidents com, per exemple, la falta d’una llei marc de patrimoni natural, i ara cal que si realment es detecten indicis de delicte les institucions facin ús de les eines que el Consell General els ha atorgat."

Molt bé si és veritat que sembla que s'hagi pogut "minimitzar" l'efecte del vessament. Molt bé si la sort va fer que en aquest cas es poguessin tancar les comportes d'una presa i així atacar l'hidrocarbur amb un dissolvent abans d'alliberar l'agradable cóctel riu avall. Molt bé si encara no es tenen els informes dels experts explicant com afectarà tot plegat l'entorn fluvial. Molt bé que la policia investigui i les autoritats judicials facin el que toqui.

Ara bé, atenció, cal explicar igualment que la tragèdia real no és tan sols que això ja hagi passat i ens haguem mig salvat de xiripa sinó que pugui tornar a passar en qualsevol moment i en zones on no hi ha preses, ni comportes, ni temps per arribar-hi amb cossos especials ni dissolvents.

dissabte, 5 d’abril de 2008

Vessament de gasoil! I aquí no ha passat res?

La notícia fa feredat, acolloneix, és terrible, dramàtica o com vulgueu dir-ne. Dijous dia 3 hi va haver un vessament important de gasoil al sistema fluvial andorrà. Els medis se’n feien ressò ahir, dia 4, és veritat, però amb una mesura i prudència que feien sospitar. Feien sospitar vàries coses alhora: (a) que no sabien exactament quin era l’abast del que hauria passat, (b) que les pròpies autoritats tampoc no sabien el què, (c) que les autoritats ho sabien perfectament però els interessava més destacar que l’operatiu d'emergència havia funcionat (traient importància al fet en sí, que era el del vessament), (d) que els mitjans compraven el que les autoritats els van vendre. Això era ahir, com dic. Si jo hagués estat el director d’algun dels diaris andorrans, no hagués dubtat ni per un segon que la del vessament era la notícia del dia. Per tant, l’hagués fet aparèixer en portada. És igual si després no hagués disposat de tots els detalls. L’obligació dels medis és la d’informar, de ben segur (i no la d'escandalitzar sense fonament), però també la de crear opinió i generar notícia quan cal. I ahir calia. Estem davant d'un succés molt important, que fins i tot podria resultar en delicte ecològic greu. Crear l'espai informatiu que les notícies mereixen, mullant-se quan toca, és l’única manera que després les autoritats s’escarrassin a informar de la seva part, investigar, sancionar, prevenir futurs incidents. Si les autoritats dedueixen que tothom es conforma amb la seva vaga explicació inicial, si els mitjans es conformen igualment amb aquestes vagues informacions oficials (el famós “tot va molt bé, senyora baronessa”) i passen pàgina, si nosaltres (lectors, oients, públic en general, votants, opinadors) no alcem una mica la veu... Vaja, que si ningú no mou un dit, això s’enfonsa! No ens quedarà país per ensenyar als turistes (que dirien uns). No ens quedarà país on viure (que dic jo).

Us enganxo a continuació el que va poder sentir-se/llegir-se ahir. A veure si avui hi ha alguna reacció una mica més ferma per part de qui sigui. Seguirem informant!

Web dels serveis informatius d’ATV (destaco en negreta els errors originals de la pàgina)

Un vessament aboca entre 900 i 3.000 litres de gasoil al riu de la Coma, a Ransol

Entre 900 i 3.000 litres de gasoil s'han vessat al riu de la Coma, a l'altura de Ransol. El vessament s'ha produït quan s'estava omplint el dipòsit d'un edifici particular. Tècnics de Medi Ambient i del Cos de Bombers han instal.lat tres barreres absorbents en diferents punts d'aquest afluent de la Valira d'Orient per contenir la contaminació. Segons fonts de l'Administració, l'accident no afecta la potabilitat de l'aigua de l'aixeta.

El vessament s'ha produït en un edifici d'habitatges de Ransol. El gasoil ha arribat al riu de Ransol a través d'un tub. Els fets han passat al voltant de les tres de la tarda a l'edifici La Serrera, mentre s'omplia el dipòsit de la calefacció. Es desconeix la causa exacta de la fuita i també la quantitat de litres que han anat a parar al riu, tot i que la xifra està entre els 900 i els 3.000 litres. El gasoli ha arribat fins a la presa de Ransol, allà s'ha tancat les comportes i s'ha tirat disolvent per reduir la presència de carburant. Això ha provocat que el riu es tornés blanc i ple d'escuma. El gasoli ha arribat fins a Escaldes per la Valira d'Orient, i fins al llac d'Engolasters per una canalització provinent de la presa de Ransol.

Ràpidament, efectius del cos de bombers i tècnics del departament de Medi Ambient han instal.lat tres barreres absorbents: a Canillo, Encamp i Escaldes. L'objectiu és que el gasoil no avanci riu avall, més enllà de la confluència de les dues Valires. Durant tota la nit les comportes de la presa de Ransol continuaran tancades per evitar que l'aigua contaminada es barregi amb la neta. Medi Ambient analitzarà a partir d'aquest divendres les conseqüències mediambientals del vessament. Paral·lelament, els inspectors i la policia estan investigants els fets. Aplicaran la sanció corresponent als responsables del vessament.

Diari d’Andorra

Riuada de gasoil a Ransol: Entre mil i tres mil litres d’hidrocarbur de calefacció van al riu mentre s’omplia un dipòsit

Primer va agafar un color fosc rogenc, el mateix que el del fuel que serveix per alimentar les calefaccions. Després, el riu de Ransol i, per extensió, el Valira, va esdevenir blanc. Anit, agents dels bombers i tècnics de Medi Ambient, fonamentalment, treballaven per mirar de xuclar i, per tant, minimitzar tant com poguessin, el vessament d’hidrocarburs que hi va haver a primera hora de la tarda a la població canillenca. No se’n sap el motiu, però el que semblaria clar, segons les fonts oficials consultades, és que mentre s’estava omplint el dipòsit d’un edifici, entre mil i tres mil litres de gasoil van acabar anant a parar al riu. I, d’allí, cap a la presa de Ransol, on es va mirar d’establir una primera barrera. El primer objectiu, ahir, era absorbir l’hidrocarbur i evitar efectes nocius. Després, s’hauran de determinar les causes exactes del vessament per poder-ne establir responsabilitats. Anit es treballava amb dues hipòtesis: un error humà en el transvasament del fuel de la cisterna al dipòsit. O una avaria o similar en la instal·lació de l’edifici.

Els responsables de Medi Ambient, segons les fonts consultades, poc després de rebre l’avís que els posava en alerta, a les 3 de la tarda, i un cop mobilitzats els efectius de treball, van posar-se en contacte amb els seus homòlegs de la Confederació Hidrogràfica de l’Ebre (CHE) i de l’Agència Catalana de l’Aigua (ACA) per informar-los de la situació. Una altra de les barreres d’absorció que de seguida es va col·locar va ser a la confluència dels dos Valires, a Escaldes. Hi havia marge suficient per actuar i ubicar unes bones proteccions. També a Encamp se’n va situar una altra barrera. Els efectes més notables per al ciutadans van ser veure el riu de color blanc i, en alguns trams, amb una certa quantitat d’escuma. Tot plegat, això era a causa del dissolvent biològic que es va llançar al riu per reduir l’impacte del gasoil i evitar mals majors. Els efectes exactes eren, anit, difícils d’establir, encara.

BonDia Andorra

Es vessen uns 3.000 litres de gasoil als rius Ransol i Valira


El mal estat d’una cisterna va causar ahir a la tarda el vessament al riu Ransol d’uns 3.000 litres de gasoil, que també va afectar la presa de Ransol (Canillo) i les aigües de la Valira. El vessament accidental de carburant es va produir cap pels volts de les tres de la tarda, hora en què el departament de Medi Ambient va rebre l’avís de la incidència. Immediatament es va posar en funcionament el dispositiu de control i es van desplaçar fins a l’origen del vessament tècnics del departament de Medi Ambient, Patrimoni Natural, bombers i policia per contenir la fuita.

Paral·lelament, des del mateix departament de Medi Ambient també es va contactar amb la Confederació Hidrològica de l’Ebre i l’Agència Catalana de l’Aigua per avisar del vessament accidental.


Per evitar que la proliferació dels carburants s’estengués, els tècnics van col·locar barreres en diferents punts del riu i també van tirar un líquid per diluir el gasoil de l’aigua. Els dics de contenció es van instal·lar als punts de la Valira Nova a Encamp i al pas del riu Valira a l’altura del carrer Josep Viladomat d’Escaldes-Engordany.

Durant tota la tarda i el vespre els inspectors desplaçats a la zona van fer la vigilància corresponent per frenar l’extensió del carburant. Respecte a les causes de l’incident, les primeres hipòtesis apunten que el vessament es va produir pel mal estat d’una cisterna en un edifici de Ransol. No obstant, a l’hora del tancament d’aquest rotatiu els tècnics encara n’havien de determinar les causes exactes.

dimarts, 1 d’abril de 2008

Aquell vell projecte s'està materialitzant...

Ja s'està donant tombs a les potencials coberta i contracoberta del llibre que vàrem començar a preparar fa 4 mesos a instàncies de Toni Ibáñez. La idea era senzilla: qui volgués podia enviar-li un escrit/post que hagués publicat en un blog. Es demanava que fos un post de tall literari, whatever that means! Un munt de persones es van implicar enviant escrits en català pel que havia de ser el primer llibre fet exclusivament de posts de l'anomenada catosfera. Diu l'Ibáñez que es tracta d'un nova manera d'escriure llibres.


La gent de Cossetània ja han enllestit la més que probable coberta del llibre. Al final no es dirà Blogs & literatura (tal i com es va especular inicialment), sinó La catosfera literària. A mi la portada m'agrada molt. Està ben trobada. Té classe. A veure què en dieu vosaltres!