dilluns, 18 d’agost de 2008

Graelles

Un amable lector (inicials R. T.) m'envia una curiosa fotografia que va fer durant una visita recent a Jerusalem. M'explica que es tracta d'un gravat fet en una pedra que pavimentava el carrer en època romana. Situa la peça a dins o prop del Praetorium. De fet, no és gaire diferent de certes graelles que sovint trobem gravades en rocs de murs d'esglésies, lloses o en pedra viva al Principat d'Andorra. Sobta una mica tal coincidència formal en punts tant distants. No cal perdre de vista, però que ambdues zones (el Pirineu i Jerusalem) van restar sota influència romana. Potser hi hagi simbologia que curiosament compartim malgrat les diferències culturals.

Una altra possibilitat a contemplar fóra la de l'universalitat de certs símbols. La creu en seria un, a partir del qual es generen moltes variacions de creus pròpiament dites (gregues, llatines, etc.), però també de nusos, llaços, lauburus, esvàstiques, etc. D'altres serien formes basades en el cercle i les seves deformacions i alteracions. D'altres formes estarien basades en línies, que poden entrecreuar-se o no. Quan unes línies en tallen d'altres poden formar graelles, quadrícules, triangles, rombes, etc. Aquest darrer grup és el cas que ens ocupa.

S'ha especulat si aquesta mena de gravats no podrien ser una mena de taulers de joc. La veritat és que donat que sovint les figures són extremament menudes, jo sóc contrari a proposar una finalitat exclusivament lúdica d'aquesta mena de gravat.

diumenge, 17 d’agost de 2008

Gravats sobre pedres d'esglèsia romànica

Un cop més, us ofereixo una petita mostra de gravats que es poden trobar inscrits als rocs dels murs exteriors d'una esglèsia romànica del Principat d'Andorra.

No hi ha gran cosa més a comentar. N'hi ha de clàssics: graelles i ratlletes. N'hi ha algun de més treballadet.

Curiosa pedra de data de construcció

Aquesta pedra seria només una més de les nombrosíssimes pedres en les quals s'especifica la data de construcció d'una casa si no fos que a banda de la xifra hi veiem cisellats uns curiosos dibuixos. Fou en Toni Caus qui em va posar sobre avís de l'existència d'aquesta pedra. Em va explicar, a més, que --segons li havien dit-- el dibuix de la part de baix representa els ulls d'una granota sobresortint per damunt de la superfície de l'aigua. Seguint amb la granota, a la vora dreta se'n veuria una --o les anques, per ser més exactes-- en el moment d'escapar saltant. Quant al significat del símbol de la granota, algú va explicar al Toni que representaria que la persona que vivia allí era el bruixot del poble. Sense ànims de posar res en entredit, diré només que de moment no tinc cap altra informació que m'ajudi a una millor explicació del dibuix de la granota. Ni tan sols sé el nom de la casa, cosa que potser podria ajudar-me.

Un home amb qui he parlat avui m'ha dit només que allí on ara hi ha la pedra --un edifici flamant-- abans hi havia una era.

diumenge, 10 d’agost de 2008

Una altre menhir alemany: Spellenstein

El trastot que us presento avui és també força impressionant. Un altre menhir d'alçada respectable: Spellenstein. També conegut a la zona com a Spillenstein. És petit si el comparem amb el Gollenstein, sí: aquest fa només 5,05 metres d'alçada, mentre que l'altre em penso que vàrem dir que feia uns 6,6 metres. La veritat és que es tracta d'un monòlit preciós, també d'un material força tou, conegut com a Sandstein ('pedra de sorra', si ho traduíssim literalment). A diferència del Gollenstein, damunt d'aquest no vaig saber apreciar gravats, com a mínim no de lletres, xifres, antropomorfes, etc. Hi ha alguna petita cassoleta, però en desconec l'origen... També aquí es poden veure unes marques a la part superior del menhir que podrien haver estat causades per la fricció de cordes (o per les pluges?).

Està ubicat a un jardí particular d'una casa del poblet de Rentrisch, municipi de St. Ingbert (Saarland). Sembla que està datat com del 1800 abans de Crist. Deu tenir, doncs, uns 3.800 anys aproximadament.







dijous, 7 d’agost de 2008

El menhir més alt d'Alemanya: Gollenstein (2)

Quatre detalls d'aquest imponent monument megalític. Una mica d'història.
El camp on es troba clavat el menhir és al terme municipal de Blieskastel, a la regió de Saarland. (Per cert, durant l'ascenció des de la part baixa del poble al cap del turó on hi ha el Gollenstein vaig veure una preciosa columna romana en molt bon estat de conservació. Penosament, no vaig parar a fer-li quatre fotos.) Sobre la datació del menhir, com sovint és el cas, hi ha vàries versions. Deixem-ho en una aproximació i diguem que el monument potser tingui 4.000 anys d'antiguitat. Posem que pertany a l'Edat de Bronze moderna o recent.

El menhir tal i com el veiem a l'actualitat és una restauració que data del 1951. A l''escapça de la Segona Guerra Mundial, concretament el 1939, la pedra va ser tirada a terra per l'exèrcit alemany per evitar que l'exèrcit francès l'usés com a referència o coordenada. Després d'aterrar-lo, van trencar-lo en quatre fragments.

Com podeu apreciar a les fotos, el menhir està fet a partir d'un bloc de pedra molt tova.

A la part superior es poden apreciar unes marques que inicialment vàrem pensar que podien ser gravades o inculpides, però que ara pensem que potser siguin resultat de la fricció causada per cordes usades en el seu trasport i aixecament.

En el cos del menhir hi trobem un nínxol fet clarament per poder dipositar-hi figures, icones, espelmes, ex vots, etc. Dins d'aquest nínxol s'aprecia una creu gravada i les inicials de nombrosos visitants que han anat deixant la seva marca sobre el monument. Una resta de cera vermella delata algun culte encara recent. Qui sap si el nínxol no data del moment de cristianització del menhir.

Hi ha tal superposició de marques, dates, ratlles, dibuixos, lletres, etc. gravades al roc que es fa difícil especular si n'hi ha (o n'hi havia hagut) que tinguessin un origen prehistòric. Sí que hi ha un petit antropomorf interessant i un conjunt de ratlles que recorda molt vagament dibuixos semblants trobats al Pirineu (al Roc de les Bruixes de Prats, sense anar més lluny). Però, com dic, no podem aventurar absolutament res respecte l'origen i datació d'aquests gravats.

Una de les dates més antigues que hi vaig poder llegir sembla que diu 1755 (?).

diumenge, 3 d’agost de 2008

Trèveris / Trier (2)

Façanes de tota mena. Populars, amb les fustes vistes típiques de les cases tradicionals alemanyes. Més opulentes i d'estil més afrancesat.

La porta nigra. Porta romana d'accés a la ciutat, després ampliada i convertida en església monàstica. Cristianisme molt primitiu del segle II. La porta, construïda pels volts de l'any 180. L'església romànica, acabada el 1040.

El carreró dels jueus.

Símbol sobre un dintell d'una porta.

La catedral, actualment en obres.

Trèveris / Trier

Ahir a les 7 AM sortíem de casa amb la Nicole dins del nostre fidel Santa Fe. La vaig dur fins un poble anomenat Oberbillig, on viu una amiga seva per tal que s'hi quedés a passar el cap de setmana. El poble és a la vora del riu Mosel·la i fronterer amb Luxemburg. El paisatge de la zona és molt agradable. El riu discorre per una vall entre turons plens de vinyes. Un cop saludada l'amfitriona i pres un cafè, vaig fer marxa enrere fins a Trier (Trèveris).

Trèveris em va encantar. Vaig aparcar el cotxe i vaig fer una estona el turista. Un lloc molt recomanable. S'hi veu història pertot: restes romanes, esglésies, columnes i creus de tota mena, la catedral, portes de fusta treballades, edificis decimonònics, detalls medievals, raconets preciosos on prendre un cafè o un vinet, terrasses on menjar un plat fondo, un pastisset o una bona salsitxa.

Us en deixo algunes fotos, sense atabalar més i quedo a la espera de poder explicar-vos la següent parada en la meva ruta.

... TO BE CONTINUED ...

dissabte, 2 d’agost de 2008

El menhir més alt d'Alemanya: Gollenstein

Avui he fet un viatge collonut per Alemanya. Espero tenir temps d'explicar-ne uns quants detalls demà mateix. Deixeu-me, però, que us pengi aquí quatre fotos de la penúltima etapa de l'excursió. Es tracta del menhir més alt de tot Alemanya. Diuen que fa 6,6 metres d'alt (però ara toco de memòria, no em feu gaire cas). L'anomen Gollenstein i és impressionant i preciós. També el lloc on ha quedat situat és maquíssim. A la vora d'una carretera (abans camí) en un cap d'uns camps de blat. Malgrat que la sega ja ha engegat en moltes parts d'Alemanya, aquests camps concrets encara no estaven segats. Realment un monument i un entorn molt bonics, que merexen els tombs i retombs, els quilòmetres i les hores al volant. Intentaré explicar-vos-en quatre coses aviat.

He estat a soles amb el megàlit, sense interrupcions. Quan jo m'hi apropava pel camí en tornava una gent. Al final, quan era a punt d'anar-me'n ha arribat una parella. He aprofitat per fer una foto de l'home a la vora del menhir per tal que se n'apreciés bé la grandària (segona foto). I penseu que una part queda soterrada.

divendres, 1 d’agost de 2008

Die Biene Maja

Avui al matí començava a celebrar el meu aniversari a les 7 i poc mirant la tele amb els dos petits. SuperRTL, canal per a la canalla. En una pausa publicitària l'abella Maia o Maya i el seu amic Billy fan propaganda d'una beguda que figura que és köstlich ('bona, rica'). Repeteixo d'esma l'eslògan escatològic que la Nicole (mare de les criatures i soferta costella del menda) pronuncia cada cop que apareix en escena la Maia: "Die Biene Maja, se tira un pedo y se desmaya". No hi fa res els anys que passin ni les vegades que s'hagi repetit la broma: és inevitable. Recordo altres casos similars. Només un exemple: si dieu lentejas davant d'un grupet de gent us serà impossible no sentir el clixé-boomerang "si no las quieres, las dejas". Però, tornant als nens... Dic això de "Die Biene Maja (Biene = abella) se tira un pedo y se desmaya" i el Nahum (5 anys) em comenta "és un ratolí, papa". Jo, encara entre les bromes i lleganyes matinals, el corregeixo: "no, no és un ratolí, és una abella". I llavors aterro. Un rodolí! Die Biene Maja/ desmaya. Ro-do-lí. En fi, després d'això ja podem engegar el dia...