dissabte, 3 de gener de 2009

¡Me hable en Europeisch, bitte!


Som a Alemanya de fa uns dies. Els meus fills són bilingües en català i castellà (jo els parlo en català, que és, a més, la llengua en què estan escolaritzats; sa mare els parla en castellà). Ara que som de vacances prop de Frankfurt s'han d'entendre amb uns cosins que són bilingües en alemany i castellà (el pare els parla en alemany, que és, a més, la llengua en què estan escolaritzats; sa mare --que és argentina-- els parla en castellà, però molt rarament). A les converses dels cosins quan juguen, la barreja és acollonant. Figura que la lingua franca ha de ser el castellà, però és un castellà com de fireta o de pel·lícula dels germans Marx... L'Aitana, ma filla petita, sovint es fot a parlar en català sense adonar-se de la cara en forma d'interrogant de la seva cosina o el Nahum deixa anar alguna catalanada d'aquelles de fotre's de riure. Els cosins també fan el que poden, pobrissons. Ara els sento que juguen a les casetes. Diàlegs tipus:

Neboda: Aquí está nuestro Wohnzimmer.
Fill: Esto es una habitación de pequeños, ¿no?
Neboda: No, esto es un Wohnzimmer.
Fill: Wohnzimmer, Wohnzimmer... ¡aquí nadie sabe nada!
[...]

Fill: Hola, señiora, tengo caca.
Neboda: Sí, háce caca acá.
[...]

Fill: ¿Adónde tengo de llevarlo, a una gàbia o a otro lugar?
Neboda: Acá, donde la party es.
[...]

Neboda: ¿Quieres Nachtisch?
Nebot: Quiero un blanco pera.
Neboda: ¿Qué es es pera?
Nebot: Un blanco Birne.
[...]

Només faltaria que quan es barallen i vas a demanar què passa, algú et contestés "Salvatore e buone". No sé ni si Umberto Eco supera aquesta realitat.

4 comentaris:

Franc Rodriguez ha dit...

Si s'esbarallen vigila que no es persegueixin amb cara de boig i cridant Penitenciagite!!!

Bon any David!

David Gálvez Casellas ha dit...

He he he! Sí, la cara de boig ja la tenen una mica tots plegats... Coses de la genètica!

Buon anno, Françoisco!

Mireia ha dit...

Hola, navegant, navegant t'he descobert per casualitat, hi entraré a llegir-te de tant en tant, si et ve de gust.
Fins aviat

Met ha dit...

Amb quatre línies m'he pogut fer una idea de la Babel que deuria haver-hi en aquella casa!

El més important és que ells s'entenien i seguien jugant i que vosaltres vau riure d'allò més. Coses que el monolingües no entendran mai! ;-)