dissabte, 18 de juliol de 2009

Encara un futur literari més incert ?

El dia 11 de març de 2009 vaig començar a publicar en el meu blog d'escrits (David Gálvez Casellas) una novel·leta que havia acabat d'escriure l'estiu previ. El llibre es diu Res no és real. Va dedicat a la meva dona, tot i que em penso que ella no ho sap. El dia 21 del present en publicaré la darrera entrada, la número 46.

El 3 de maig, a més, vaig publicar-ne la versió íntegra en format Issuu (llibre virtual) per tots aquells que preferissin marcar-se el seu propi ritme de lectura.

No sé quants lectors han anat seguint els lliuraments. Em consta que com a mínim, n'hi ha hagut un: l'Albert Roig.

Un dia, ja fa mesos, el Miquel Calsina em va parar per Sant Julià i em va demanar si tot m'anava bé. En dir-li que sí, va insistir:

-Segur que sí? I la teva filla gran?
-Tot bé, per què?
-No, per allò que vas publicar ahir...
-Allò que vaig publicar ahir? Si ahir no vaig publicar res...

Llavors hi vaig caure. Sovint deixo programades vàries entrades el cap de setmana de manera que vagin publicant-se automàticament al llarg de la setmana. El que havia llegit el Miquel era una entrada de la novel·la en què el protagonista explica que la seva filla gran ha desaparegut i està desesperat. Sembla que per un moment el Calsina va pensar que l'entrada era autobiogràfica i estava acollonit.

Pel que fa als lectors que han llegit la novel·la en versió paper, tampoc no en tenim una collita gaire impressionant: el Marc Cortès (a qui penso que el text no va desagradar del tot) i la Lourdes Martorell. La Lourdes és una lectora omnívora. Em va dir que la novel·la li havia agradat força, que la havia fet rumiar molt i que caldria que busqués editor. La millor crítica que em podia fer.

Ah, sí, també hi ha la gent --o la persona-- a qui li va tocar llegir el text com a jurat del premi Manuel Cerqueda Escaler de novel·la curta 2008. Per cert, no només no vaig guanyar jo, sinó que ningú no ho va fer: el primer premi va quedar desert. L'opinió del lector o jurat queda clara. L'amic Iñaki Rubio també hi havia presentat una obra.

En fi, que ara que ja fa set mesos que he deixat de publicar l'article setmanal al BonDia Andorra... Ara que fa unes setmanes, per vacances, no puc col·laborar llegint textos al programa de ràdio El somriure de la Medusa del Toni Caus... Ara que aviat s'acabarà això dels lliuraments del Res no és real...

Què publicaré al blog de textos literaris?

2 comentaris:

vpamies ha dit...

Doncs podries començar a fer una altra novel·la i pensar-la per lliuraments. :-)

Encara no he tingut temps de llegir tots els articles (algun sí), però espero trobar el moment de fer-ho. :-)

David Gálvez Casellas ha dit...

Benvolgut Pàmies,
Estimat,
Querit,
Pàmies "a secas",

Ja tinc una altra novel·la ("Cartas muertas") que s'adiria molt al sistema de lliuraments (diguem que és una falsa novel·la epistolar, amb alguns "inserts"). El que passa és que està escrita en castellà i potser mereixi un nou blog específic... No sé si vull barrejar gaire.

De fet, no és que en l'apunt ut supra fes el ploricó. I tampoc no pretenc que els amics us sentiu "obligats" a llegir tot allò que faig... I menys tu, company hiperdiversificat i multiocupat.

Saber que rondes per aquí de tant en tant ja és prou premi (o prèmit, com diu lo Marc Marcot).

Una abraçada,

D.