diumenge, 16 d’agost de 2009

Bergerstrasse (II) o Rosa Ribas, revisited

Torno a ser a casa. A Andorra. Miro els mundials d'atletisme. Llegeixo blogs. Faig el gos. Em voldria resistir a la realitat d'haver de tornar a la feina demà a primeríssima hora, però millor ni ho intento. És una mandra que quedarà superada a partir del primer segon. De moment, però, miro de gaudir d'aquests darrers moments de vacances. M'adono que vaig anunciar una segona part de l'apunt Bergerstrasse, Frankfurt am Main (I) i el vull liquidar per la via directa, com se sol dir. Sempre em fa una mica de mandra escriure el que ja tinc rumiat, com penso que li comentava a l'Allau l'altre dia.

Dilluns de la setmana passada. Quedo amb la Rosa Ribas, escriptora ja força consolidada (ara us explicaré per què). Arribo tard, i és la segona vegada de dues. Deu pensar que sóc un impresentable i té raó. Cafè Kante, on ella va a escriure molts dies. Xerrem. Ens posem ràpidament al dia. En dues horetes ens expliquem les novetats del darrer any. D'aquella trobada de l'estiu passat en vaig fer un article al diari BonDia Andorra, que era també un resum molt parcial dels punts que vam abordar. A l'article m'acomiadava dient que no li perdéssiu la pista (fent un mal joc de paraules policíac, en sóc conscient) a l'autora. El que ara us explicaré només confirma la meva seguretat d'aquell moment.

Quan ens vam veure l'any passat havia acabat de llegir, en l'original en castellà, la seva policíaca Entre dos aguas. N'havia començat una versió traduïda al català, però les deficiències eren tan obstructives que me'n dificultaven una lectura fluïda. Ara aquesta novel·la, la primera de la sèrie de la comissària Weber-Tejedor, està triomfant a Alemanya. És un fenomen recent, però ja el puc anunciar com un fet. Dilluns de la setmana passada la Rosa m'anunciava que ja se'n preparava una segona edició. No es tracta només d'una simple traducció sinó d'una versió millorada. La Rosa ha aprofitat la fase de traducció alemanya per ajustar i millorar escenes i per afegir una seixantena de pàgines a l'original. L'han titulada Kalter Main (Main fred), en referència al riu que s'escola per Frankfurt i que representa un paper destacat dins de l'acció del llibre. Parlem d'una segona edició que es comença a gestar només tres setmanes després que sortís la primera a la prestigiosa editorial Surhkamp. [Potser podríem parlar de què està passant a l'editorial amb un altre escriptor català, el Jaume Cabré, en un altre moment?] Doncs sí, resulta que la poderosíssima editorial ara té una nova col·lecció de novel·les policíaques (Kriminalromane) que vol potenciar per tal que sigui molt rendible. La primera edició és de 10.000 exemplars! Diferències amb les edicions castellana i catalana? En el cas de les edicions d'Umbriel encara no hi ha hagut segones edicions gairebé dos anys després que sortissin a la venda, malgrat que suposo que les tirades inicials devien ser d'entre 2.000 i 3.000 exemplars.

Aquesta arrencada alemanya ha de suposar la consagració de la Rosa, sens dubte merescuda. A veure si l'èxit que s'endevina a Alemanya repercuteix retroactivament en les vendes en castellà i català. I a veure, també, si aquest èxit --que acabarà en triomf internacional el dia que la tradueixin a l'anglès-- acaba fent que es valori la seva menystinguda El pintor de Flandes, realment una gran novel·la. A veure, en fi, si s'acaba valorant la Rosa Ribas a Catalunya o a Espanya encara que sigui per la via del reconeixement exterior. I és de vegades pot passar això: que hagi de venir un crític o un públic forà a dir-nos com n'és de bo el que ja teníem a casa perquè no vam saber acabar de reconèixer-ho nosaltres solets.

Per cert, em va estranyar que no l'haguessin traduït com Zwischen zwei Wassern. La Rosa em deia que el sentit de l'expressió entre dos aguas no coincidia. Permeteu-me (tu també, Rosa) discrepar una mica. Vull dir, l'expressió existeix també en alemany i hagués pogut servir perfectament com a títol del llibre. Com a mínim, és proverbial la frase zwischen zwei Wassern schwimmen, plenament coincident amb les castellana i catalana nadar entre dos aguas i nedar entre dues aigües (DCVB: "estar indecís;—obrar de dues maneres a fi d'acontentar dues classes oposades de persones"). Li vaig proposar també l'expressió zschiwen zwei Welten ("entre dos mons"). Tampoc no li agradava. La Rosa també havia descartat zwischen zwei Stühlen ("entre dues cadires"), que m'explica que és la frase idiomàtica que tradueix exactament el sentit original, però que no quadra per la banda del lèxic. En els dos casos previs, faltava la referència a l'aigua, al riu? Kalter Main li sembla bé. És un dels títols que ella mateixa havia proposat a l'editorial.

Més bones notícies. Viceversa publicarà imminentment la nova novel·la de la sèrie Weber-Tejedor. L'estiu passat la tenia "gairebé enllestida". No només Viceversa és a punt de publicar Con anuncio, que així es diu el llibre, sinó que Surhkamp també l'està preparant. Great news, no?

Aquí en teniu l'avançament oficial:
Con anuncio

Rosa Ribas

El glamuroso mundo de la publicidad se encuentra conmocionado

La agencia de publicidad de Fráncfort Baumgard & Holder lleva días recibiendo amenazas anónimas, hasta que sucede un brutal acontecimiento. ¿Se trata de una simple guerra entre agencias por la realización de una importante campaña o se esconden otros intereses?

La comisaria Cornelia Weber-Tejedor, hija de una emigrante gallega y de un alemán, se hace cargo de una investigación que deja al descubierto el trasfondo más oscuro de la capital financiera de Europa..., y los entresijos de la complicada vida de esta peculiar comisaria.

Rosa Ribas da vida con este personaje a una investigadora única en el panorama del género negro internacional.

Hi ha alguna coseta més, però deixem-la per un altre dia...

Tornant de les dues hores entre llibres i cafès em foto de morros amb la realitat: una papallona de paper atrapada a l'escombreta del neteja parabrises, una amable multeta de 15 euros emesa per la ciutat de Frankfurt. Altre cop, amb tota la raó del món: havia pagat només una hora d'aparcament. Tornava a arribar tard.

2 comentaris:

Allau ha dit...

Sí que fa mandra escriure el que ja tens rumiat! A veure quan inventen la interfície cervell-bloc.

I, respecte a la Rosa, si triomfa abans fora de casa, segurament serà perquè el món de l'edició a Alemanya és molt més seriós que a casa nostra. I la vergonya que poguem sentir estarà plenament justificada.

David Gálvez Casellas ha dit...

Sí, noi, la mandreta que fot retransmetre allò que rumies en paraules... Com quan duus 3 o 4 minuts somiant despert a velocitat llum connectant imatges records idees lligant descabdellant i la parella et diu: "en què penses?". Quina punyetera mandra!! Millor acabar dient "en res que et pugui explicar en menys de 15 minuts i que igualment ja m'avorreix abans d'engegar". Traducció ràpida: "en res".