divendres, 21 d’agost de 2009

Quina llumenera!

No seré jo, ara, qui us descobreixi el blog La llumenera de Nova York. És prou prestigiós entre els escrits en català. Amb tot mereixement. Un punt de vista alhora proper i exòtic. Una manera de veure, d'analitzar, d'informar de les coses interessant, amena, fresca. Una mica de tot: paisatges, costums, reflexions, bones imatges, comentaris sobre la rutina i l'excepcionalitat. No puc evitar fixar-me, quan llegeixo els apunts, en l'extrema qualitat literària. Estil. Correció. Vocabulari. Ho té tot. I ho fa fàcil, que té molt de mèrit.

Us recomano que (si no ho heu fet fa 6 ratlles) aneu al text que m'ha fet escriure aquestes quatre paraules. El detallet que m'ha acabat de motivar és la bellesa i la riquesa de l'expressió


3 comentaris:

miq ha dit...

David,

Moltes gràcies pel teu comentari. En casos com aquest, mai saps quina cara posar. El que sí que sé és que un comentari com el teu m'anima a continuar escrivint. Gràcies!

Miquel

SM ha dit...

La llumenera és un blog imprescindible i ningú com en Miq per fer de cronista de NY (almenys ara que jo ja no hi soc!) ;-)

David Gálvez Casellas ha dit...

De res, Miq. Fa temps que em voltava pel cap la idea de fer quatre ratlletes sobre el teu blog. L'excusa perfecta va ser això de la xicalla, però n'hagués pogut triar moltes altres al llarg dels darrers mesos.

Endavant les atxes / keep on going!

Ep, Salvador, com vas? Ja saps que a tu també et publicito per la via directa, eh?