dilluns, 7 de setembre de 2009

Recordo els camins






L'estiu ha passat i recordo vivament els camins alemanys pels què corro normalment. Circuits, rectes, tombants, costes, tipus de sòl, vegetació, paisatges. Recordo on hi ha ombres, obaga, fresca. No m'oblido dels esforços, dels ritmes, de les acceleracions dels batecs. No m'oblido dels camps, ni dels conreus que s'hi donen. Penso encara en les temperatures concretes de dies concrets: la fresqueta que feia aquell vespre que gairebé ja no hi havia llum, la calor abrusadora d'aquella tarda en què vaig veure dues llebres. Recordo caminants, corredores, parelles, conductors de tractors, ciclistes, cavalls, genets, gossos. El soroll de les meves passes sobre la grava. Un dia el xoriguer aquell --o potser fos algun altre falcònid--, tot batre d'ales esbojarrat suspès en un punt fix de l'aire, escrutant el mínim moviment de ratolí. Recordo les rectes exposades, el sol de justícia, les gotes de suor acumulada a la barba. Tinc presents, parafrasejant en Julius, les més altes cotes de misèria assolides. També les victòries, el plaer de córrer, les sensacions de plenitud. El soroll de les meves passes sobre l'asfalt. L'altre dia uns coloms menjant en un camp o una garsa o uns corbs. No m'oblido dels camins i camps i boscs d'Alemanya que sempre m'acullen amb generositat. Les flaires: de pols, de terra molla, de polsim de blat, de prunes madures, d'humus, de pluja. Els horitzons. Els turons i les pistes de terra. Els colors dels camps i dels cels. Tinc tot de fotografies al cap i no són només d'imatges.

3 comentaris:

Vigo ha dit...

Hombre!!! Mi estimado Gálvez, le sorprendería la unión de palabras que me han arrastrado hacia su otro blog creo que han sido (arte+brossa+pene+...algo más que ahora no recuerdo). No le explicaré lo que estaba buscando, que sería demasiado largo...
Lo leeré (le-re-ré) cuando tenga un poquito más de tiempo. Ahora sólo le mando un saludo. Espero que se acuerde un poquito de mí je,je.

Vigo
http://lalibreria.blogspot.com/

PD. Si mira mi último post, verá un comment de un tal Ulschmidt. Sígale la pista.

David Gálvez Casellas ha dit...

Gracias, man! Quiero decir: gracias Google por llevar a la gente que escribe cualquier cosa más pene a mi blog...

Ya le he seguido la pista al tal Ulschmindt... Interesante aborigen.

Vigo ha dit...

Bue, la Sociedad Carnotista es la incursión bloguera de nuestro viejo amigo Habar. ;D