dijous, 28 de maig de 2009

Concurs de relats curts de terror Hesperia

Fa una temporadeta vaig participar en un concurs de relats de terror (vegeu les adreces de referència a la imatge d'aquí a la vora si en voleu més detalls). Avui mateix m'ha arribat per correu electrònic la notícia de la resolució. Ja us avanço que no he guanyat. Ara bé, estic encantat de la vida a l'espera de la publicació digital (també es podrà encarregar en paper) del llibre recull. Ja us en faré cinc cèntims quan sigui el moment. Aprofito per felicitar altre cop els organitzadors per la iniciativa. Va ser tot un repte escriure un micro relat de terror en 140 caracters (igual que ho va ser prèviament escriure el de ciència ficció) o el que és el mateix: un micro relat de la mida d'un missatge twitter.

Aquí teniu la resolució:
Reunides les nostres ànimes turmentades i després dels sacrificis rituals i les ofrenes als foscos déus de l'Hades els oracles han parlat i el jurat del concurs de relats curts de terror decideix que el Guanyador del Calze Sagnant de l'Infern és el relat següent:
Mirades. La pilota arribà al pou i ella mirà avall. -Hi ha ulls que em miren! -És clar! -Són els teus reflectits! No la convencé. N'hi havia tres.
I també, com en l'edició de relats de ciència ficció, ens hem vist obligats a atorgar un Accèssit de Vísceres Supurants per la Qualitat Literària a l'obra:
Buh! Després de devorar al nen i llepar la sang que havia espargida sobre el llit, el monstre va tornar al conte del què havia sortit.
de Mary Lovecraft

Afegitó: amb amor, per l'amable lector que demanava on era el meu relat (quan fem una cerveseta, coi?):
La ferum es féu més punyent i els nens es desmaiaren. S’assegué a les escales esperant l’alba. La llum del dia avançà sense arribar mai.

dissabte, 23 de maig de 2009

Camí de Canaro a Sant Pere del Tarter

Miro de començar a reactivar els diferents blogs que edito després d’una època diguem-ne força laxa quant a producció d’apunts.


Avui he trobat unes fotos que m’han recordat un d’aquells escrits que havia d’haver fet fa mesos i que van quedar en no-res. Era al final de la temporada d’esquí, un d’aquells dies dissabtes que havia deixat el Nahum a pistes però que jo vaig preferir anar a fer un tombet. Baixava en cotxe de Soldeu i un pèl més avall de la zona de Canaro vaig veure a mà dreta, enlairats, uns marges que em van cridar l’atenció. Vaig girar cua. Vaig trobar un camí que menava de Canaro a l'església de Sant Pere del Tarter per sobre de la carretera.


En un voral del camí vaig veure una pedra força curiosa que jeia mig dissimulada entre d’altres de més "ordinàries" i que un cop enlairada de terra semblava encara més curiosa que en un inici. No hi vaig saber veure cap marca.

Fixeu-vos, però, que a banda que la forma del roc sembla treballada o retocada per la mà de l'home, en la part inferior no hi té els mateixos líquens que a la de dalt. Potser jo veig visions, però semblaria que hi ha com una línia que separa en dos àmbits la pedra, suggerint la lectura que en el passat pogués haver estat clavada a terra. I fins aquí les interpretacions...

Vegeu aquí quatre fotografies força precàries de la passejada.

dimecres, 20 de maig de 2009

El Diccitionari a Rac1

Ep, fa una estona m'han dit que avui ens citaven (que citaven el Diccitionari en què col·laboro) als "Bloggies" de Rac1. El titular era força estrany:

Josep Huguet “La Generalitat no vol perjudicar els concessionaris ni els usuaris”… i Diccitionari

La qüestió és que al Diccitionari estem celebrant la II Setmana del Marro. La idea és penjar citacions "pujadetes de to", com deia l'instigador de l'invent, el Marc Cortès. Hi ha citacions sobre sexe, sobre el que es diu o pensa del sexe, eròtiques, suggerents, sobre amants, sobre persones que desperten "efectes pinotxo". Pla, Cortázar, Waugh, Burgess, Nabokov, Kavafis, de Beauvoir... Grans clàssic que es barregen amb els populars i anònims de tota la vida. Tot un plaer! Tot un gust!

Una recomanació: passeu-vos-hi, que veureu el piset!

diumenge, 17 de maig de 2009

Andorra, un profund i llarg viatge (1)

Ahir, aprofitant que la meva filla —tècnicament pre-adolescent— era al cinema plorant amb la pel·liculeta de la Hannah Montana, em vaig plantar a l’exposició que des del 7 d’abril fan a la sala d’exposicions de Govern: Andorra, un profund i llarg viatge. La vox populi —sempre una mica sàvia i una de la conya— ja l’ha rebatejada com l’Expominoves, en honor al ministre de cultura en funcions.

Precisament perquè van anunciar que duraria tot un any (?) no havia sentit la urgència d’anar-hi abans. Mal fet. Mal fet perquè ara fa poc em van explicar que una part de les peces sí que canvia de manera periòdica. Desconec de quines peces parlem. Desconec quina pugui ser la periodicitat. Sigui com sigui, quan jo vaig fer la visita ahir ja havien fet canvis. Per tant, alguna cosa em dec haver perdut. Sort que no sé quina i no em puc flagel·lar per ruc!

Parlem, però, de les coses bones. En primer lloc, vull tornar a felicitar l’Arnau Orobitg pels fantàstics dibuixos que va realitzar per l’exposició. Acompanyen una bona part de les vitrines i objectes de la primera part i són reconstruccions d’excel·lent factura i rigor. Són el complement ideal als cartellets que expliquen de quin objecte es tracta, on fou trobat, de quina època data. Situen immediatament l’objecte per via visual en el context en què era emprat, ubicant amb molta eficiència alhora el visitant davant el moment històric en qüestió.

Les imatges que us mostro aquí són un bon exemple d’això que us explico. [Us demano que em disculpeu per la mala qualitat de les fotos: són fetes amb la càmera del mòbil.] L’objecte és un fragment de llosa que es diu que podia ser part d’un tauler per jugar al marro (teoria que ja ens encarregarem de qüestionar d’aquí a uns dies en un apunt que dedicarem a l’assumpte en exclusiva). El dibuix mostra una parella de jugadors jugant al marro amb el tauler sencer [trobeu aquí el detall ressaltat].

Dels tots els objectes exposats, m’hauré de quedar amb un reduït pessó heterogeni que us començaré a esmentar en aquest apunt i que aniré llistant en algun altre que seguirà. Engeguem: per quëstions personals em va interessar molt la vitrina en què es mostraven algunes de les troballes de la Feixa del Moro.

[Les raons personals són variades. Vaig viure alguns anys a Juberri, a casa els pares. Hi tinc comprada una parcel·la en la què qui sap si un dia no podrem edificar. A Juberri vaig poder visitar les cistes de la Feixa del Moro i les considero el conjunt monumental més impressionant que s'hagi vist mai en territori andorrà. Com a objecte d’estudi, m’agrada la prehistòria en genèric. En concret, m’atrauen els megàlits. En el nivell subatòmic, m'interessen els motius per la minsa pervivència de megàlits en territori andorrà.]

El més impactant de tots els objectes provinents de la Feixa del Moro va ser la més gran de les dues destrals votives exposades. Ja coneixia el collaret per fotos del catàleg Les joies de la prehistòria. El molí barquiforme, també interessan i que també coneixia, no m’arribà tant a l’ànima... La destral és espectacular: té una forma preciosa, és de grandària considerable, està molt polida, fa referència a una part espiritual dels nostres avantpassats. Quan veus una peça així no pots evitar pensar a subjectar-la. Si bé hi ha un dibuix d'aquest exemplar a l’article del Xavier Llovera “Visita i discussions sobre la Feixa del Moro (Juberri, Andorra)”, no és cap dels que apareix fotografiat al catàleg de l’exposició Andorra arqueològica. Per tant, tenir l’ocasió de veure la destral a un pam —per molt que només fos parcialment inèdita per a mi— va ser un dels millors instants de l’exposició.

divendres, 15 de maig de 2009

Sobre el camp del Colomer a Juverri

Apunt relacionat amb les dues notícies de la premsa escrita andorrana d'abans-d'ahir reproduïdes en aquest mateix blog (1 i 2) sobre les troballes fetes recentment al camp del Colomer i a una altra parcel·la de Juverri: es tracta d'una simple transcripció de les notes de camp preses el dia 8 de setembre del 2007 a partir d’una conversa mantinguda el mateix dia a Bar amb una filla de Cal Folch de Juverri:
  • Feixa del Moro: em confirma el que va explicar el vell Folch a Joan Casamajor Patau (i que ja vam publicar) sobre la gent "de fora" que se’n va endur unes tupines.
  • M’explica que també es van trobar "caixes" (ella diu "com les de la Feixa del Moro") quan van fer la carretera. La informant tenia 9 anys. La carretera passa just sobre l’església, vora el camp del Colomer. Diu que la canalla hi anaven a burxar i xafardejar amb bastons. "I vés, què vols? Èrom canalla!"
  • Explica que molts anys més tard també va trobar unes restes "sota unes lloses" ens uns camps que treballava el seu germà. Hi havia un crani. El va agafar, el va posar dins de la caixa d’un telèfon "que els acabaven de posar" i el va dur al seu pare a l’hotel, a Sant Julià. A casa del pare la mare no volia el crani, així que la nostra informadora se’l va quedar. Anys més tard va explicar a una companya de feina a la fàbrica de tabac que tenia el crani i l’amiga va demanar-li-lo com a obsequi. M’explica igualment que la companya el va fer netejar i se’l va endur a Barcelona quan se n’hi va anar a viure i que "el tenia al pis, en un expositor". Afegeix: "Si hagués estat ara, els l'hauria dut als del Patrimoni".
  • Diu que de d'ossos se’n trobava pertot arreu al camp quan es llaurava amb el tractor.
Afegit del 15 de maig del 2009: vaig passar la informació sobre el camp del Colomer a la Cristina Yáñez de Aldecoa, així com els detalls sobre les "caixes" i els ossos al camp de Cal Folch (penso que es tracta d'algun camp de sota el poblet de Juverri, no gaire lluny de la zona de la Juverrussa?).

Nota: la foto l'hem agafada de l'excel·lent pàgina Andorra antiga, que us recomanem.

dijous, 14 de maig de 2009

Jaciment neolític a Juverri, 2

Notícia d'ahir al Diari d'Andorra:

SERIA UN DELS TESTIMONIS MÉS IMPORTANTS D'AQUESTA ÈPOCA A ANDORRA

Un gran poblat neolític a Juberri

Unes excavacions revelen el major camp de sitges que es coneix fins al moment a tot el Pirineu

Alba Doral
Sant Julià de Lòria
Una quinzena de sitges (magatzems de gra) descobertes a la parcel·la del camp del Colomer, a Juberri, podrien posar al descobert el major assentament humà del període neolític trobat fins ara a tota l’àrea pirinenca.

Els arqueòlegs sempre són més que prudents a l’hora de manifestar la probable importància de les troballes, sobretot en un estadi tan inicial com les que acaben de veure la llum a prop de la feixa del Moro (a uns cinc minuts a peu), jaciment del neolític mitjà, és a dir, entre el 3400 i el 2500 abans de Crist.
No obstant això, les troballes, si es confirmen les sospites inicials dels experts, posarien al descobert l’existència d’un gran poblat dedicat a la ramaderia i l’agricultura, gens freqüent a l’època. I menys d’aquesta entitat i al Pirineu, segons va indicar el cap de l’àrea de Recerca Històrica del Govern, Olivier Codina. Si es confirmés, es tractaria d’una descoberta que tindria una importància crucial.
Els indicis que apunten en aquesta via són, entre d’altres, la gran quantitat de fragments de ceràmica sorgits, juntament amb dos recipients de grans mides, decorats a mà, amb cordons. “La riquesa del material ens va sorprendre –reconeix Codina– i creiem que és prou important.” Com a mínim, l’equipara en mida i rellevància amb jaciments de les zones de la plana, i el singularitza entre els que es troben a les àrees pirinenques.
El fet que el nou jaciment estigui tan a prop de la feixa del Moro fa suposar també als experts que ambdues localitzacions formarien part d’un mateix assentament humà, del qual fins ara només es coneixia una part petita, relacionada potser amb els usos funeraris del poblat adjacent. Però encara és massa d’hora per fer asseveracions en aquest sentit. Sí que és segur que els jaciments són coetanis, segons Codina.
Temps per valorar
Que el que finalment els arqueòlegs es trobin al subsòl sigui una troballa sense parangó al Pirineu o no depèn bàsicament de si continuen apareixent les restes que s’esperen o si s’han fet malbé i no n’hi ha més, va manifestar el responsable de Recerca Històrica: “Només quan continuem les excavacions i veiem el que hi ha podrem valorar si la importància és la que inicialment creiem que té o si haurem de desdir-nos.”
Que el terreny d’aquesta zona amaga quelcom de significatiu és una suposició que ve de lluny, i justament per això l’àrea està considerada espai de presumpció arqueològica.
I pel que fa al temps que necessitaran els experts per donar una opinió més ferma: “Si només hi ha aquestes sitges, i la cosa no va més enllà, possiblement ho sabrem en uns tres mesos. Si finalment trobem tot un poblat, com esperem, trigarem bastant més.” I les pistes van justament en aquesta direcció. Segons Codina, aquest tipus de magatzems solen presentar-se en alineaments. De moment, n’han vist un. Però s’oloren que n’hi ha més d’amagats sota terra, com sol ser habitual. “I auguren quelcom de més important”, confia.
Dues tombes medievals relacionades amb Sant Esteve
La descoberta (que ja havia aparegut dies enrere però que el Govern encara no havia fet pública) inclou, així mateix, dues tombes d’època medieval. En aquest cas s’estima que estan relacionades amb el lloc de culte proper de Sant Esteve de Juberri.
La importància, no obstant això, se centra en l’altra troballa, que sembla relacionada amb el material que va ser exhumat el 1984 a la feixa del Moro, un assentament humà datat del cinquè mil·lenni.
En aquest cas, i segons apareix recollit al Diccionari Enciclopèdic d’Andorra, elaborat per Àlvar Valls, en aquest jaciment s’havien trobat dues sepultures, amb els esquelets d’un home, una dona i un infant acompanyant aquesta darrera. Les restes humanes anaven acompanyades per un aixovar que inclou objectes com ara destrals de pedra polida, ganivets confeccionats amb sílex, penjolls i punxons d’os de cabirol, entre d’altres.
Al costat de les sepultures s’hi va trobar un hàbitat, també amb restes d’objectes d’ús quotidià, com ara estris de pedra polida, recipients de diversos tipus i pedres de molí.
De confirmar-se les sospites, aquest hàbitat formaria part d’un tot molt més extens.


Nota: la foto l'hem agafada de l'excel·lent pàgina Andorra antiga, que us recomanem.

Jaciment neolític a Juverri

Notícia d'ahir a El Periòdic d'Andorra:

Surt a la llum un important jaciment neolític a Juberri

El camp del Colomer inclou 15 sitges prehistòriques i tombes medievals
R. P.
SANT JULIÀ DE LÒRIA
Els arqueòlegs i els responsables de les obres treballen junts des de fa setmanes a la zona coneguda com el camp del Colomer de Juberri. El motiu és l'aparició d'un important jaciment prehistòric que, de moment, inclou una quinzena de sitges (estructures per guardar blat), a més d'algun fons de cabana i que els experts situen com a "molt important" en el panorama no solament andorrà, sinó també pirinenc.

"Estem parlant d'un lloc molt pròxim a la Feixa del Moro, a cinc minuts a peu; per tant, era una zona arqueològica molt sensible", va explicar ahir Olivier Codina, responsable de l'àrea de recerca històrica de Patrimoni.

Al camp del Colomer, durant les obres d'urbanització, també s'hi han localitzat dues tombes medievals, que els historiadors relacionen amb Sant Esteve de Juberri, la senzilla església romànica que és ben propera al camp.

L'excavació arqueològica continua oberta i l'anàlisi d'una de les sitges ha permès trobar diversos fragments de ceràmica del Neolític mitjà, un material que els arqueòlegs comparen amb el material exhumat de la Feixa del Moro, un dels jaciments més importants d'Andorra. Els especialistes no descarten que el jaciment del camp del Colomer sigui una continuació de l'assentament de la Feixa del Moro, datat al cinquè mil·leni. "La hipòtesi és que els assentaments humans en aquesta zona van ser més importants i més durables del que pensàvem fins ara", va explicar ahir Codina. "Fins ara al Pirineu d'aquesta època se solen trobar jaciments amb dues o tres sitges, però mai 15 com el cas de Juberri, més cabanes i altres estructures per a l'organització d'una comunitat agrícola i ramadera", hi va afegir l'especialista.

El camp del Colomer es perfila, doncs, com un dels jaciments arqueològics més importants i que podran aportar noves dades al discurs sobre la Prehistòria. Els arqueòlegs continuen excavant-hi paral.lelament amb els treballadors de l'obra i van controlant tota la zona, igual que ja s'ha fet en altres ocasions, com per exemple el jaciment del camp vermell, a Sant Julià.

TREBALL PER DIES
"No sabem quan temps durarà l'excavació, depèn del material que vagi sortint. De moment sabem que hi ha alguna cosa important, ho continuarem analitzant i un cop tot el material reunit, podrem treure les conclusions pertinents", va comentar Codina.

Els arqueòlegs encara no han delimitat el jaciment en la seva totalitat, ja que no paren d'aparèixer materials i per tant no poden oferir una definició exacta del seu abast.

Els responsables de l'obra van avisar els arqueòlegs de Recerca Històrica del Servei de Patrimoni quan van aparèixer les restes humanes de les tombes medievals en aquesta zona que ja es coneixia com a arqueològicament sensible. En un altre estrat, els arqueòlegs van trobar les restes del Neolític (entre els anys 3400 i el 2500 a.C.).


Foto: una de les cistes de la Feixa del Moro (per David Gálvez).

diumenge, 3 de maig de 2009

El Nahum i el mapa mundi


Feia dies que el Nahum (6 anys) no m'oferia cap de les seves perletes lingüístiques. Ahir en vaig pescar una en una conversa que mantenia amb sa mare. El Nahum endreçava una ampolleta d'una salsa japonesa (Teriyaki o el que fos) que la Nicole havia fet servir per preparar els fideus japonesos:

--¿Mama, dónde pongo el continente?

Una frase digna d'un Napoleó del segle XXI, no creieu? Quin ego que té el paio, deveu estar pensant!

Els pares i docents, que tenen les antenes força desenvolupades, ja deuen haver lligat caps, oi?

Sí, és clar, el Nahum volia dir "¿dónde pongo el condimento?", més aviat.

El més curiós és que, de fet, el noi no anava tan errat: una ampolla és un continent (i la salsa Teriyaki, el contingut).