diumenge, 30 d’agost de 2009

Fent l'agost (tabac)

Fa un parell o tres de setmanes us parlava que a Alemanya estaven fent l'agost. De gra. La setmana passada vaig pujar en bicicleta de Sant Julià a La Rabassa per la carretera de la Peguera. Just a la sortida d'Aixirivall vaig veure que també s'estava fent l'agost, però aquesta vegada de tabac. En aquesta zona (això pot variar dins d'Andorra segons la microclimatologia) ja estaven a mitja collita. No sé si això de fer lo tabac es perdrà mai del tot, però sens dubte caldria mirar de documentar-ne tots els processos, el vocabularis, els usos, els estris... Això és: si no s'ha fet ja.

dijous, 27 d’agost de 2009

Anècdota de l'Aitana

Mengem tagliatelle amb escopinyes. Jo i la Nicole, això és. Els nens, la modalitat carbonara. L'Aitana (5 anys) demana a la Nicole: "Mama, ¿son buenas estas perchas?" Ens mirem, estupefactes. "¿Cómo?", respon la mama. "Sí, en castellano se dice perchas. En catalán petxinas."

Post Scriptum: la nova paraula preferida de l'Aitana és aixonses. Exemples: "Papa, aixonses què és?" o "aixonses no m'agrada". És fantàstic: funciona com això però s'assembla a daixonses. Què més vols?

El DCBV diu:

daixonses

pop. Mot amb què figura que anomenem algú o diem alguna cosa quan no trobem els mots pertinents a dir-la o no els volem dir. Aquell daixonses es pensa que m’ha enganyat. No em toqueu els daixonses!

diumenge, 23 d’agost de 2009

Guitarres i guitarristes, old and new!

Strange Fruit

Southern trees bear strange fruit,
Blood on the leaves and blood at the root,
Black bodies swinging in the southern breeze,
Strange fruit hanging from the poplar trees.

Pastoral scene of the gallant south,
The bulging eyes and the twisted mouth,
Scent of magnolias, sweet and fresh,
Then the sudden smell of burning flesh.

Here is fruit for the crows to pluck,
For the rain to gather, for the wind to suck,
For the sun to rot, for the trees to drop,
Here is a strange and bitter crop.


Els arbres del sud suporten* un fruit estrany,
Sang a les fulles i sang a les arrels,
Cossos negres balancejant-se en la brisa del sud,
Estrany fruit que penja dels aubes.

Escena pastoral del galant sud,
Ulls botits i boca torta,
Aroma de magnòlies, dolç i fresc,
Llavors, la flaire sobtada de carn cremada.

Un fruit que els corbs arrencaran,
Que la pluja amararà, que el vent assecarà,
Que el sol podrirà, que els arbres deixaran caure.
Una estranya i amarga collita.


*Ja sé que to bear fruit és "produir o donar fruit". He traduït l'expressió com "suportar" perquè també té aquest significat quan es tracta de pes. Havia de triar, ja que no podia mantenir el joc de paraules original.**

**L'amic Pi-Cho An, eminència xineso-andorrana, comenta això que dic més amunt: "Jo hagués posat el verb parir (to bear) enlloc de suportar perquè parir fruita ja dóna a entendre el que ha de suportar l'arbre." El paio és excel·lent, no? Compro!


divendres, 21 d’agost de 2009

Tinc un altre amic famós!

L'amic Víctor Pàmies també és famós! Surt a la premsa escrita, al arràdiu i ara fins i tot a la teletré.



Home, el programa (Quin país!, dedicat a Vallromanes) no és gaire fort per la banda dels acudits del presentador, en Llucià Ferrer, però ves! El més important és que el Víctor hi apareix mostrant l'afabilitat que jo recordava de l'única vegada que vam coincidir (a Andorra, l'any passat). No només apareix afable i relaxat, a més ho fa amb la samarreta del Diccitionari. Quin paio, noi, quin paio! És com el Santiago Segura de l'Interné. Quin honor que encara no m'hagi expulsat del Diccitionari. Sóc uns dels quatre col·laboradors, però deu fer mesos que no col·laboro... Sniff! De fet és com si me n'hagués donat de baixa però sense desapuntar-me'n, i és que em sabria molt greu oficialitzar el fet.

En fi, enhorabona, Vittorio!



Quina llumenera!

No seré jo, ara, qui us descobreixi el blog La llumenera de Nova York. És prou prestigiós entre els escrits en català. Amb tot mereixement. Un punt de vista alhora proper i exòtic. Una manera de veure, d'analitzar, d'informar de les coses interessant, amena, fresca. Una mica de tot: paisatges, costums, reflexions, bones imatges, comentaris sobre la rutina i l'excepcionalitat. No puc evitar fixar-me, quan llegeixo els apunts, en l'extrema qualitat literària. Estil. Correció. Vocabulari. Ho té tot. I ho fa fàcil, que té molt de mèrit.

Us recomano que (si no ho heu fet fa 6 ratlles) aneu al text que m'ha fet escriure aquestes quatre paraules. El detallet que m'ha acabat de motivar és la bellesa i la riquesa de l'expressió


diumenge, 16 d’agost de 2009

Bergerstrasse (II) o Rosa Ribas, revisited

Torno a ser a casa. A Andorra. Miro els mundials d'atletisme. Llegeixo blogs. Faig el gos. Em voldria resistir a la realitat d'haver de tornar a la feina demà a primeríssima hora, però millor ni ho intento. És una mandra que quedarà superada a partir del primer segon. De moment, però, miro de gaudir d'aquests darrers moments de vacances. M'adono que vaig anunciar una segona part de l'apunt Bergerstrasse, Frankfurt am Main (I) i el vull liquidar per la via directa, com se sol dir. Sempre em fa una mica de mandra escriure el que ja tinc rumiat, com penso que li comentava a l'Allau l'altre dia.

Dilluns de la setmana passada. Quedo amb la Rosa Ribas, escriptora ja força consolidada (ara us explicaré per què). Arribo tard, i és la segona vegada de dues. Deu pensar que sóc un impresentable i té raó. Cafè Kante, on ella va a escriure molts dies. Xerrem. Ens posem ràpidament al dia. En dues horetes ens expliquem les novetats del darrer any. D'aquella trobada de l'estiu passat en vaig fer un article al diari BonDia Andorra, que era també un resum molt parcial dels punts que vam abordar. A l'article m'acomiadava dient que no li perdéssiu la pista (fent un mal joc de paraules policíac, en sóc conscient) a l'autora. El que ara us explicaré només confirma la meva seguretat d'aquell moment.

Quan ens vam veure l'any passat havia acabat de llegir, en l'original en castellà, la seva policíaca Entre dos aguas. N'havia començat una versió traduïda al català, però les deficiències eren tan obstructives que me'n dificultaven una lectura fluïda. Ara aquesta novel·la, la primera de la sèrie de la comissària Weber-Tejedor, està triomfant a Alemanya. És un fenomen recent, però ja el puc anunciar com un fet. Dilluns de la setmana passada la Rosa m'anunciava que ja se'n preparava una segona edició. No es tracta només d'una simple traducció sinó d'una versió millorada. La Rosa ha aprofitat la fase de traducció alemanya per ajustar i millorar escenes i per afegir una seixantena de pàgines a l'original. L'han titulada Kalter Main (Main fred), en referència al riu que s'escola per Frankfurt i que representa un paper destacat dins de l'acció del llibre. Parlem d'una segona edició que es comença a gestar només tres setmanes després que sortís la primera a la prestigiosa editorial Surhkamp. [Potser podríem parlar de què està passant a l'editorial amb un altre escriptor català, el Jaume Cabré, en un altre moment?] Doncs sí, resulta que la poderosíssima editorial ara té una nova col·lecció de novel·les policíaques (Kriminalromane) que vol potenciar per tal que sigui molt rendible. La primera edició és de 10.000 exemplars! Diferències amb les edicions castellana i catalana? En el cas de les edicions d'Umbriel encara no hi ha hagut segones edicions gairebé dos anys després que sortissin a la venda, malgrat que suposo que les tirades inicials devien ser d'entre 2.000 i 3.000 exemplars.

Aquesta arrencada alemanya ha de suposar la consagració de la Rosa, sens dubte merescuda. A veure si l'èxit que s'endevina a Alemanya repercuteix retroactivament en les vendes en castellà i català. I a veure, també, si aquest èxit --que acabarà en triomf internacional el dia que la tradueixin a l'anglès-- acaba fent que es valori la seva menystinguda El pintor de Flandes, realment una gran novel·la. A veure, en fi, si s'acaba valorant la Rosa Ribas a Catalunya o a Espanya encara que sigui per la via del reconeixement exterior. I és de vegades pot passar això: que hagi de venir un crític o un públic forà a dir-nos com n'és de bo el que ja teníem a casa perquè no vam saber acabar de reconèixer-ho nosaltres solets.

Per cert, em va estranyar que no l'haguessin traduït com Zwischen zwei Wassern. La Rosa em deia que el sentit de l'expressió entre dos aguas no coincidia. Permeteu-me (tu també, Rosa) discrepar una mica. Vull dir, l'expressió existeix també en alemany i hagués pogut servir perfectament com a títol del llibre. Com a mínim, és proverbial la frase zwischen zwei Wassern schwimmen, plenament coincident amb les castellana i catalana nadar entre dos aguas i nedar entre dues aigües (DCVB: "estar indecís;—obrar de dues maneres a fi d'acontentar dues classes oposades de persones"). Li vaig proposar també l'expressió zschiwen zwei Welten ("entre dos mons"). Tampoc no li agradava. La Rosa també havia descartat zwischen zwei Stühlen ("entre dues cadires"), que m'explica que és la frase idiomàtica que tradueix exactament el sentit original, però que no quadra per la banda del lèxic. En els dos casos previs, faltava la referència a l'aigua, al riu? Kalter Main li sembla bé. És un dels títols que ella mateixa havia proposat a l'editorial.

Més bones notícies. Viceversa publicarà imminentment la nova novel·la de la sèrie Weber-Tejedor. L'estiu passat la tenia "gairebé enllestida". No només Viceversa és a punt de publicar Con anuncio, que així es diu el llibre, sinó que Surhkamp també l'està preparant. Great news, no?

Aquí en teniu l'avançament oficial:
Con anuncio

Rosa Ribas

El glamuroso mundo de la publicidad se encuentra conmocionado

La agencia de publicidad de Fráncfort Baumgard & Holder lleva días recibiendo amenazas anónimas, hasta que sucede un brutal acontecimiento. ¿Se trata de una simple guerra entre agencias por la realización de una importante campaña o se esconden otros intereses?

La comisaria Cornelia Weber-Tejedor, hija de una emigrante gallega y de un alemán, se hace cargo de una investigación que deja al descubierto el trasfondo más oscuro de la capital financiera de Europa..., y los entresijos de la complicada vida de esta peculiar comisaria.

Rosa Ribas da vida con este personaje a una investigadora única en el panorama del género negro internacional.

Hi ha alguna coseta més, però deixem-la per un altre dia...

Tornant de les dues hores entre llibres i cafès em foto de morros amb la realitat: una papallona de paper atrapada a l'escombreta del neteja parabrises, una amable multeta de 15 euros emesa per la ciutat de Frankfurt. Altre cop, amb tota la raó del món: havia pagat només una hora d'aparcament. Tornava a arribar tard.

dilluns, 10 d’agost de 2009

L'anècdota del Mairena sencera


Bergerstrasse, Frankfurt am Main (I)

Dissabte la meva filla Laura, d'onze anys, i jo mateix vam estar al barri Nord-est de Frankfurt. Sense més motiu que el d'anar a fer un volt i estar junts però sols. Vull dir, de gaudir en exclusiva l'un de l'altre. L'estiu passat vaig visitar la zona de la Bergerstrasse i em va agradar molt l'ambient: moltes cadires al carrer, molts locals de restauració, molta gent i moviment. Molt de tot allò que Juan de Mairena fa anar a la famosa anècdota: "los eventos consuetudinarios que acontecen en la rua".

Dissabte l'atmosfera entre estiuenca i de cap de setmana era igual de bo. Vam passejar una mica. La Laura em va animar a entrar en algunes sabateries, botigues de roba i accessoris varis, malgrat la meva resistència gairebé crònica. Jo la vaig animar a ella a entrar en un parell de llibreries i una devedeteca. Les botigues, en general, m'han semblat més pijes que l'any passat. Potser perquè l'any passat no anava amb la Laura i no se'm va acudir mirar res que no fossin restaurants, bars i llibreries. Vull dir que potser la comparació no és tal: m'he adonat ara per primer cop que venien camises Pepe Jeans, sabatilles esportives All Stars customitzades, bosses de disseny modernillo caríssimes o sabates italianes fetes a mà.

Vaig tornar a la llibreria/vinacoteca en què ja vaig estar l'any passat amb la Rosa Ribas: Buch und Wein. Com que la Laura i jo vam anar a la secció de castellà i anglès, la propietària se'ns va dirigir en alemany només durant uns minuts. Després va decidir fer-ho en un castellà molt correcte. Al cap d'una estona de remenar vam comprar el segon de la saga Millennium del Larsson, en versió anglesa i una policíaca no-wallanderiana del Mankell (Profundidades) en la versió castellana de Tusquets. La primera novel·la és per a consum propi: tinc curiositat per saber com sonaran la Lisbeth Salander, el Kalle Blomkvist i companyia en anglès. El primer lliurament de la sèrie el vaig llegir en castellà i ara em ve de gust canviar de llengua. [Una curiositat-collonadeta: la sèrie del l'inspector Wallander la vaig haver de llegir íntegrament en anglès, perquè un intent en castellà que vaig fer quan ja duia dos o tres llibres no em va funcionar.] Pel que fa a la segona novel·la, era un regal pel meu sogre, lector empedreït tot terreny i poliglot.

Un altre insert: ara mateix estic llegint una altra novel·la de Mankell, Zapatos italianos, també de Tusquets. M'està encantant. La trobo mesmeritzant. Històries que posen en contacte un manoll de realitats o vides força marginals o terminals amb llur propi passat a través d'un nou present comú que canvia llurs referents de manera radical***. Proposa la possibilitat d'un replantejament d'un present desdibuixat que, de sobte, de manera pretesament casual pot esdevenir més rellevant o transcedent. Tot, però, amb un to molt discret i com donat per fet (matter-of-fact).

Però tornem a la botiga de llibres i vins. La propietària, Frau Rittig, té una selecció de vins catalans exquisida: Conca del Barberà, Montsant, Penedès, algun Priorat. Ep, això no vol dir que no tingui també moltes altres denominacions interessants: Navarra, Ribera del Duero, Ribera del Júcar, Rioja, Somontano, Toro, Rueda, així com vins alemanys i portuguesos. Em va fer molta il·lusió trobar-hi vins de la finca Viladellops. Em va sorprendre molt, perquè no són vins d'anomenada internacional, que jo sàpiga. El meu cunyat l'Oriol Pardos, que es sommelier i es dedica a la distribució de vins, ens va recomanar Viladellops quan li vam encomanar un vi de la terra bo per obsequiar a la comunió de la Laura fa un any. Van encomanar-ne unes caixes sense etiquetar i el meu cosí Roger Calvet (a.k.a. DJ Gruyere), de professió dissenyador gràfic, ens va regalar un disseny xulíssim per les etiquetes. En fi, que es tracta d'una finca petita amb una producció discreta i que a Catalunya només coneixen un grup limitat d'iniciats. Per això em va estranyar trobar-ne unes precioses ampolles a la Bergerstrasse de Frankfurt. El món globalitzat té aquestes coses. Resulta que la propietària té una casa a Sitges --no gaire lluny de Viladellops-- i coneix i li agraden molt els vins catalans.

Després la Laura i jo vam buscar un restaurant italià. Aigua i Radler. Una pizzeta de pernil (deliciosa) para ella i un plat de penne all'arrabiatta (extraordinaris) para él.

I, és clar, un cafè per a posar un punt i seguit a no se sap ben bé què.

La vida pot ser molt generosa, de vegades.



***Per cert, guanyo l'aposta de fer servir la forma llur (o derivats) en més d'una ocasió en una única frase bloguera. Qui deia que no en seria capaç?

diumenge, 9 d’agost de 2009

Petjades i piscina: estiuet




S'esvaeix el teu record cap a l'horitzó



Ja és el segon cop aquest estiu...

La primera vegada me'n vaig assabentar pel Jesús Tibau. El Francesc Mompó proposava bastir un haiku a partir d'una imatge.

Aquest cop ho he sabut a través d'un moviment a Facebook del Víctor Pàmies. M'afegeixo, doncs, al segon convit que orquestra el Francesc des del seu blog Uendos, Greixets i Maremortes.

Endavant les atxes!

Manipulant mots (a handful of words)

He continuat reflexionant i investigant una mica més sobre la paraula garba.

Al diccionari etimològic de la llengua alemanya de Kluge es relacionava la paraula garbe amb les idees de manipulus i de greifen, vinculades alhora amb grapat, manoll. Totes aquestes paraules i idees tenen a veure amb una única referència o mesura central: el que cap o el que es pot agafar amb una mà.
* * * * *

Greifen
pot relacionar-se amb moltes arrels i paraules de diverses llengües indoeuropees, segurament fins a la forma catalana agafar. En anglès se m'acut que es pot connectar com a mínim a les paraules garb (entès com a "sheaf" o "garba") , grip, grab, grasp, gripe i grope.
grip O.E. grippan "to grip" (class I strong verb; past tense grap, past participle gripen), from W.Gmc. *gripjan (cf. O.H.G. gripfen), from root of gripe. The noun developed from fusion of O.E. gripe "grasp, clutch" and gripa "handful, sheaf."

grab 1589, from M.Du. or M.L.G. grabben "to grab," from P.Gmc. *grab (cf. O.H.G. garba "sheaf," lit. "that which is gathered up together"), from PIE *gherebh- "to seize" (cf. Skt. grbhnati "seizes," O.Pers. grab- "seize" as possession or prisoner, O.C.S. grabiti "to seize, rob," Lith. grebiu "to rake").
grasp 1382, possibly metathesis of O.E. *græpsan "to touch, feel," from P.Gmc. *graipison (cf. E.Fris. grapsen "to grasp"), from root *graip (see grope). Originally "to reach for, feel around;" sense of "seize" first recorded mid-16c.
gripe O.E. gripan "grasp at, lay hold," from P.Gmc. *gripanan (cf. O.S. gripan, O.N. gripa, Du. grijpen, Goth. greifen "to seize"), from PIE base *ghrib- (cf. Lith. griebiu "to seize"). Figurative sense of "complain, grouse" is first attested 1932, probably from earlier meaning "gripping pain in the bowels" (1601).
grope O.E. grapian "to feel about as one blind or in darkness," originally "to feel or handle," related to gripan "grasp at" (see gripe). Fig. sense is from c.1325. Indecent sense (marked as "obsolete" in OED) is from c.1300. [El sentit indecent al què es fa referència més amunt té a veure amb tocar-se o masturbar-se. Clarament, continua el vincle amb allò que es pot manipular amb la mà (valgui aquí la redundància irònica).]
No he pogut confirmar del cert si el català agafar està alhora relacionat amb greifen, grab, grip, gripe, etc. Sí que sembla estar format damunt gafa, procedent d'una arrel germànica *gaff-. La idea de gafa (i de gafet) podria ser més propera a la de "ganxo" (recordeu el castellà garfio). De fet, la paraula gafas (ulleres) castellana s'originaria en el fe que l'objecte consta de dos gafas, gafes o ganxos que se subjecten a la part posterior de les orelles.

Per cert, garba també existeix en castellà aragonès i murcià per influència del català:

garba

(Del cat. garba, y este del franco *garba; cf. a. al. ant. garba, neerl. medio garve).

1. f. Ar. y Mur. Gavilla de mieses.


* * * * *

Relacionat amb manipulus tenim manipular, manojo, manat, manoll o manyoc.
manipulation c.1730, "a method of digging ore," from Fr. manipulation, from manipule "handful" (a pharmacists' measure), from L. manipulus "handful, sheaf," from manus "hand" (see manual) + root of plere "to fill" (see plenary). Sense of "skillful handling of objects" is first recorded 1826; extended 1828 to "handling of persons" as well as objects. Manipulative is from 1836; manipulate is from 1831.
MANOLL m. 1. Manat; conjunt de coses que s'agafen amb una mà; cast. manojo. a) Conjunt de brins que el segador agafa amb la mà esquerra i talla amb un cop de falç. Etimologia: del llatí vulgar *manŭclu, var. de manŭpŭlu, mat. sign.

MANYOC m. 1. Manoll; aplec confús de coses que caben dins la mà (Gir., Empordà, Berga, Vic, Mall., Men.); cast. manojo, macolla. Etimologia: derivat del llatí *manĭa, var. de manŭa (de manus ‘mà’), amb la terminació -oc presa potser de floc [aquesta darrera idea, pensem que agafada pels pèls].

MANAT m. Feix de coses que es pot agafar i portar en una mà; cast. manojo. Especialment: a) Conjunt d'espigues o brins que agafa el segador amb la mà esquerra i que, tallats amb la falç o corbella, formen després part de la gavella (Ribagorça, Solsona, Sta. Col. de Q., Gandesa, Cast., Sueca). b) Conjunt d'espigues que agafa l'espigolera amb la mà dreta (Mall.). c) Aplec de deu troques de fil, en la filatura del cotó (Barc., Mall.). Etimologia: derivat de mà.

manojo

(Del lat. vulg. manucŭlus).

1. m. Haz pequeño de cosas que se puede coger con la mano. 2. m. Abundancia de cosas, conjunto. a manojos. 1. loc. adv. En abundancia.

* * * * *

Potser el que enganxo a continuació hauria de ser motiu d'un article diferent, però no hi ha fa res... Se'm va acudir que la paraula catalana grip (malaltia) podria tenir un origen proper a greifen, grip i paraules relacionades. Mireu:
grippe 1776, from Fr. grippe "influenza," originally "seizure," from gripper "to grasp, hook," of Frank. origin, from P.Gmc. *gripanan (see grip). Supposedly in reference to constriction of the throat felt by sufferers; the word spread through European languages after the influenza epidemic during the Rus. occupation of Prussia in the Seven Years' War (c.1760).
Una altra línia explicativa:

On admet gén., malgré la rareté de ses attest. à époque anc., que gripper remonte à l'a.b. frq. *gripan « empoigner, saisir »; cf. m. néerl. gripen « prendre, saisir », a.h.all. grifan; m.h.all. grifen, all. greifen « id. ». Cette hyp. s'appuie sur le fait que le mot gripper, attesté indirectement dans des dér. plus anc. (ca 1200, agripper; xiiie s. gripaille ds FEW t. 16, p. 78b), semble exister av. la fin du xve s., mais que son emploi est limité à l'orig. à la lang. spécialisée des escrocs et des voleurs et n'est devenu courant dans la lang. commune que beaucoup plus tard, ce qui explique la date tardive de son apparition dans la lang. littér. Au sens de « atteint de la grippe », grippé est dérivé de grippe « catarrhe » suff. -é*. D'apr. Bl.-W.2-5 gripper pourraît être dér. du subst. grippe*; de même que griffer* viendrait de griffe*

Vegeu també:




Una afegitó per a germanòfils que saben que got.= Gotisch, ahd.= Althochdeutsch, mhd.= Mittelhochdeutsch, etc. [Grimm Wb.]:

GREIFEN

1) gemeingerm. wort: got. greipan; ahd. grîfan, mhd. grîfen; alts. grîpan, mnd. gripen; afries. grîpa, ofries. grîpen, wfries. gryppjen; mnl. gripen, nnl. grijpen; ags. grípan, engl. gripe; anord. grípa, norw. schwed. gripa, dän. gribe. aus dem germ. entlehnt frz. gripper packen, griffe klaue, griffer mit klauen ergreifen, lomb. grippâ wegschnappen. aus einer idg. wurzel ghrib-, die wiederkehrt in lit. grëbiù, grë̃pti greifen, dazu das iterat. graibaũ, graibýti umhergreifen; lett. gribēt verlangen, wollen, griba wille.

Fonts: DCBV, Etymologisches Wörterbuch Kluge, diccionari de la RAE, Online Etymology Dictionary, Le Trésor de la Langue Française Informatisé, Dizionario Etimologico Italiano Online, Deutsches Wörterbuch von Jacob Grimm und Wilhelm Grimm.

divendres, 7 d’agost de 2009

Garba

Relacionat amb l'apunt d'ahir, us enganxo l'entrada garba del Diccionari català-valencià-balear Alcover-Moll. Clarament, amb el pas del temps perdem paraules o les fem servir menys (es tornen obsolescents) perquè les accions o els objectes que descriuen ja no formen part del bagatge comú de la majoria de la població parlant. Evidentment, garba és una paraula encara vigent, però compareu el que en sabem amb el que ens expliquen a continuació (entendre bé l'entrada voldria dir, a més, saber què és una gavella, un manoll, etc.):

GARBA f.

1. Feix d'espigues tallades i lligades, que generalment es compon d'algunes gavelles (or., occ., val., bal.); cast. haz.

Exs.: De palea I fex, et IIII garbes de ciuada, doc. a. 1168 (RLR, iii, 289). Com és açò garba ligada que passe axí?, Somni J. Joan 1384. Enfonsat fins a mig cos dintre les garbes xardoroses, Ruyra Parada 75.

Garba vigatana: la que consta de dues gavelles posades en la mateixa direcció (Urgell, Segarra, Camp de Tarr.).

Garba grossa: la que es compon de moltes gavelles, les quals estan col·locades alternadament en sentits contraris (Segarra, Camp de Tarr.).

Garba de vena: garba d'ordi o de civada ja plena o granada, però no seca, que es dóna al bestiar (Manacor).

Ex.: «Es cavall de can Blau té | carn fusa damunt s'esquena; | dona-li garba de vena, | i en s'estiu farà paper» (cançó pop. Mall.).

Garba trutja: garba torta o molt mal feta (Petra, Campos, Manacor, Llucmajor).

Garba a cabell o garba plantada: la garba d'arròs mullat per la pluja o per l'aigua del casell, la qual, sense desgarbar, es col·loca dreta, deixant en alt les espigues perquè s'assequin millor (Val.).

Traginar garbes: portar-les del camp a l'era per batre-les. Fer garbes: reunir i lligar les gavelles formant la garba.

2. Feix de coses de qualsevol mena reunides i lligades a manera de garba d'espigues; cast. manojo, haz.

Exs.: Vint garbes de lances, doc. a. 1396 (Arx. Cor. Ar.). Una garba de quatre ganiuets, doc. a. 1434 (BSAL, iii, 286). Una garba de ganivetes fornida, doc. a. 1494 (BSAL, vii, 418). Garbas de flors que florian en ple hivern, Oller Fig. pais. 71.

Una garba de canyes: conjunt de 50 o 100 canyes lligades. a) fig., es diu també de coses immaterials. La rossa garba de gràcies fèrvides, Caymari Poem. Const. 38.

Locucions:

a)
Comprar en garba: comprar en gros, sense triar, així com ve (Aguiló Dicc.).

b)
Girar-se la garba (o les garbes) a algú: girar-se-li la sort, deixar d'esser sortat i caure en la desgràcia.

c)
Haver-hi una garba (de coses, de persones): haver-n'hi una gran quantitat (Rosselló).

Refranys:

a) «Any de dargues, any de poques garbes»: vol dir que l'any de molta neu no sol esser abundós de collita.

b)
«Per Sant Joan, les garbes al camp»; «Per Sant Pere, les garbes a l'era»; «Pel juliol, les garbes a l'era i els bous al sol»: es refereix a l'època bona per a segar i batre.

c)
«Tant estrenyen la garba, que el vencill se romp»: significa que les coses violentes o excessives arriben a acabar malament.

Cultura popular:

Les dimensions i pes d'una garba de blat, d'ordi, etc., són molt variables segons les comarques, i depenen de la manera de formar els manats o manolls, del nombre d'aquests que componen una gavella, del nombre de gavelles que formen la garba, etc. Generalment els segadors de cada comarca tenen una norma més o menys fixa sobre el nombre de gavelles de què s'ha de compondre la garba, però de vegades dins una mateixa localitat es troben diferències prou considerables en aquest compte. Quant al nombre de gavelles o gavells, segons les nostres dades recollides directament podem dir que una garba té normalment:

dues gavelles (Biar, El Pinós); tres gavelles (Esterri, Oropesa);
tres o quatre (Blanes, Sueca, Gandia, Pego, Sanet); de tres a cinc (Mont-roig de Sió);
quatre (Les Garrigues, Vallès, Castelló de Farfanya, Morella, Cinctorres);
de quatre a cinc (Vall d'Àneu, Penedès);
cinc (Guàrdia de Tremp, Vistabella del Maestrat);
de cinc a sis (Alcoi);
de sis a set (Manresa);
de nou o més (Calasseit);
de nou (Santanyí);
de vuit a dotze (Manacor, Artà);
de vuit a deu (Ciutadella, Ferreries).

Hi ha regions on no es fan gavelles, sinó que la garba es compon només d'alguns manats o punyats (com és ara a Andorra, Pobla de L., Bagà, Senet de Barravés, Pont de S., Bonansa); de vegades formen la garba de vuit a dotze falcats (Aín), altres vegades són de dotze a quinze (Xàtiva); a Palafrugell es fa la garba de vint grapats, a Castellterçol de sis o set braçats; a les comarques on es sega fent estassades, la garba es compon de dues estassades (Molló, Berga, St. Bartomeu del Grau, Solsona, etc.).

Fonètica: gáɾβə (pir-or., or., bal.); gáɾβa (Andorra, Esterri, Pobla de S., Tortosa, Maestr., Cast., Val., Al.); gáɾβɛ (Sort, Tremp, Pla d'Urgell, Ll., Falset, Gandesa, Sueca, Alcoi, Maó); ɟáɾβə (Palma, Manacor, Pollença); ɟέ̞ɾβə (Felanitx).

Intensius:


a) Augmentatius: garbassa, garbarra, garbarrassa.

b) Diminutius: garbeta, garbetxa, garbeua, garbiua, garbona, garbó, garboia, garbarrina.

c) Pejoratius: garbota, garbot.

Etimologia: si bé el DCVB ens avisa que la paraula s'origina en el "germànic", l'Etymologisches Wörterbuch Kluge (20a reedició, de 1967) precisa que prové de l'antic alt-alemany garba, mateix significat 1.

Imatge: oli d'Abel Grimmer. Font: Wikipedia, entrada Garbe (versió alemanya). Alguns detalls:

Künstler
Grimmer, Abel
Titel
Deutsch: Der Sommer
Jahr
1607(1607)
Technik
Deutsch: Öl
Ausmaße
Deutsch: 33 × 47 cm
Momentaner Standort
Deutsch: Koninklijk Museum voor Schone Kunsten
Deutsch: Antwerpen
Bemerkungen
Deutsch: Allegorie

dijous, 6 d’agost de 2009

Fer l'agost?

Pels camps propers a Steinbach ja estan fent l'agost. Passen les segadores mecàniques de blat i deixen unes fileres d'espigues mortes a terra. Bé, deixen la palla, perquè imagino que el gra ja el deuen prou haver recollit. Seguidament arriben amb una altra màquina i fan garbes. No sé ben bé si se'n pot dir garbes, perquè es tracta de fet d'unes grans rodes o rodets de palla enrotllats sobre si mateixos. Segur que sabeu de què parlo. Són els mateixos a tot Europa. Coses de la globalització.

El cas és que aquí fan l'agost i jo ho vaig seguint tot fil per randa perquè corro per aquí i veig les anades i tornades de tothom. Els qui passegen, els qui corren, els qui treballen el camp, els qui van a cavall... Aquest cop he vingut en avió i no he dut la bicicleta, així que surto a córrer més que no pas una altra cosa. És cert que hi ha una bicicleta a casa dels sogres, però la reservo principalment per a passejar amb la canalla perquè no em serveix per anar a endinsar-me als boscos ni per a enfilar-me turons amunt; no puc pujar al Grosse Feldberg, per exemple, com solia fer altres estius. No hi fa res! Córrer tampoc no em farà cap mal.

Vaig arribar dissabte. Al vespre vam agafar la bicicleta per anar a sopar al Sonnenhof, un llogarret plantat al mig dels camps. És una granja que han reciclat i ara és també estable de cavalls de munta i restaurant. Era el dia del meu aniversari.

Diumenge vam descansar.

Dilluns vam fer una große Runde en bicicleta amb els nens. El Nahum amb la seva flamant bicicleta de marxes, regal de la tieta Steffi, i jo amb la del meu sogre, carregant --com dissabte-- l'Aitana al portatrastes, assegudeta damunt d'un coixí. Després vaig sortir a fer la primera trotadeta de les vacances. Males sensacions, molt males sensacions! Mal d'esquena, molèsties al famós genoll dret que sempre semblo tenir sobrecarregat, feixuguesa de cames, etc. Feia molt de temps que no ho passava tan malament en un rodatge. És veritat que feia calor i que havia sortit una estoneta amb la bici, però només a passejar! Potser és que tantes claretes amunt i avall i tants dinars al bar Fenoy i alguna copeta esporàdica i el sopar aquell amb els amics... Potser el cúmul de petites llicències --que m'he anat permetent amb l'excusa que aquest juliol no només no feia vacances sinó que havia de treballar jornades maratonianes-- han acabat per passar-me factura. Dec estar més gros de l'habitual? Només vaig rodar mitja horeta, però quin patiment, amics meus!

Dimarts vam tornar a fer una volta pel camp amb la canalla. Altre cop große Runde. Mateixos actors: Nahum pedalant, Aitana assegudeta com una reina mora, el menda pedalant també. Tot molt tranquil.

Ahir al matí vaig tornar a sortir a córrer. Aquest cop tot va anar una miqueta més suau. Große Runde. Tot va anar més rodat. Després a la piscina amb els nens, la Nicole i la Steffi.

Avui, altre cop piscina. Tot molt bé. Ara espero que baixi una mica més el sol per tornar a calçar-me les Asics i comprovar si allò del primer dia eren només males sensacions o simple i rasa baixa forma. Tinc el crono ben apuntadet en alguna neurona. A veure si d'aquí a una estona, quan torni a fer el mateix recorregut de dilluns, milloro un pèl el temps.

Imatge: una garba de les antigues. Font: Wikipedia, entrada Garbe (alemany).

dimarts, 4 d’agost de 2009

Ressaca de blogs 1

Ahir un tal P va entrar al meu blog David Gálvez Casellas. Potser hi havia arribat abans en moltes ocasions, no ho sé. Sé que ahir hi va passar perquè va deixar-m'hi un comentari. L'apunt corresponia al darrer lliurament de la novel·leta Res no és real, que he anat publicant de març a juny del 2009.

El tal P (àlies Palbo Malassi, sic) té un blog interessantíssim, cómo rompe las palabras, amb pessons de texts collonuts on barreja bones idees amb literatura fresca. I ho fa sense gaire pretensions. Relats sobre la base de llenguatges de programació o paradoxes lògiques i/o matemàticques, sonets amb to humorístic, limericks en castellà, reflexions filosòfiques, etc. M'ha tornat a aproximar a aquella tradició tan desenfadada i tan interessant dels Girondo, Arlt o Carballada per la banda argentina o del Juan de Mairena per la banda espanyola.

Posant-nos més aviat carrinclonets podríem dir, doncs, que la permanent ressaca d'Internet ha dut a la meva platja un mar de paraules (sí, la tria de mar no és casual). Penso que aquí i avui s'obre una nova subsecció al Cinc cèntims. Publicaré retalls --ara ja de manera sistemàtica-- de paraules, videos, fotos, etc. que hagin cridat la meva atenció. Espero que el P no s'enfadi i em doni permís per mantenir aquí la primera de les seves contribucions. Un sonet entre autèntic i irònic de si mateix:


Evangelio

Al que quiera entender, yo le prometo
a la Verdad acceso. Y el camino
es desentreverar un pergamino
escrito en el reverso de un boleto.

Todavía hay quien piensa que la posta
lo espera en cierto libro inmaculado
de ricas miniaturas ilustrado,
en lugar de en el cielo y en la bosta.

Dejáte de joder y sé feliz;
no te tomes en serio las teorías,
y en vez de hacerte el bueno, sé mejor.

La realidad es el calor del pis,
las lunas, los intérpretes, los días,
las lágrimas, las muertes, el amor.