dissabte, 27 de febrer de 2010

Esgarrinxades del diable





No sé si gaire gent realment temia aquests llocs. Més aviat, diuen que en algun moment podien haver estat indrets de culte popular. No culte religiós en el sentit estricte. Mig religiós, mig supersticiós. N'hi ha que no en feien ni cas malgrat conèixer-los. Un pastor a qui van preguntar per un d'aquests racons va descriure'l com un simple roc amb musicadures (les marques amb què els pastors solien decorar la fusta). Altra gent, però, sí que donava importància a aquests llocs màgics. Hi duien ofrenes o hi anaven a demanar favors. Darrerament hi deixaven espelmes, que encenien i dipositaven a la vora o damunt dels rocs. En alguns d'aquests racons --a Andorra anomenats normalment Roc de la Bruixa o Rocs de les Bruixes-- es deia que el diable s'hi havia esmolat les ungles, deixant-hi marques com esgarrinxades. Aquí en teniu algunes. De fet, es tracta de gravats rupestres força ben documentats i estudiats arreu del Pirineu. Algunes llegendes situaven balls de bruixes prop dels rocs, sense més èmfasi. D'aquí el nom. D'altres trobades de bruixes es produien vora llacs, pics o tarters.