divendres, 24 de desembre de 2010

Discurs de Joan Peruga a l'acte de presentació de 'Portella' a Andorra



Al·locució dirigida per l'escriptor Joan Peruga, president del col·lectiu Portella, al públic assistent (beneïts sigon!) a la presentació del primer número de la revista Portella el 30 de novembre de 2010 al Centre de Congressos i Exposicions d'Andorra la Vella.

Bona nit, 

A l’escola de la meva infantesa, les hores d’esbarjo eren extraordinàries. El mestre don Manuel, que tenia sempre un posat adust de tristesa i de fred als ossos, ens obria la porta de l’aula i ens aviava a rodar pels afores del poble. Enmig de les hortes i dels secans, ens dedicàvem a practicar jocs cada temporada diferents, nascuts de la imaginació d’un temps sense joguines i pautats per la roda de les estacions. Quan arribava la primavera, corrien pels camps de cereals a punt d’espigar i, amb les bates tacades de tinta, convertides de sobte en instruments científics, provaven d’atrapar els insectes i els ocells que niaven als bancals de l’ordi i del blat.
No sóc capaç de trobar cap altre record tan lluminós, tan intens d’aquella època com les ales multicolors d’una papallona brillant als plecs de la roba trista i vulgar de l’uniforme. M’hi podia passar moltes hores contemplant-la.
Malauradament, però, des de la porta de l’escola el mestre picava de mans i amb aquell senyal donava per acabada la nostra formació i ens obligava a retornar a l’aula.
Els darrers mesos, els membres del col·lectiu Portella, als quals passo llista perquè no s’hagin demorat amb la premsa: la Roser Suñé el Manel Gibert, el Quim Torredà, el David Gálvez, el Txema Díaz-Torrent, l’Iñaki Rubio i jo mateix, Joan Peruga, hem dedicat moltes hores a empaitar pitavoles i papallones. Hem voltat lliurement pel territori màgic de la creativitat que, de vegades, se’ns presentava una mica esquiu i d’altres frondós i acollidor. Hem procurat cercar els poemes, els relats, les imatges més brillants... nostres i de col·laboradors d’Andorra i d’arreu.
Quina satisfacció indescriptible quan les propostes i els afanys quedaven recollits en una frase rodona, en el regal d’un poema inèdit, en una fotografia contundent o en el traç suggeridor d’una il·lustració.
Ens podíem passar moltes hores comentant-lo!  Fins que algú de nosaltres mirava el rellotge o l’agenda i s’adonava que era molt tard, que havíem de tornar a la realitat.
El resultat de tots aquests moments viscuts, d’aquesta feina intensa, però molt gratificant, el podeu tenir (si el compreu) avui a les vostres mans: el primer número de Portella. Andorra Lletres Arts, que el Manel i el Quim us acaben de presentar.
Fer una revista de cultura a Andorra ens semblava un repte a voltes assolible, a voltes desmesurat, però sempre necessari. Pensàvem que era... que és el moment. Mai ha hagut al país tants creadors, tanta gent jove o ja consagrada, que estigués fent propostes tan interessants en totes les disciplines de les lletres i de les arts i amb tots els formats. Aquesta generació ha de deixar una empremta ferma i poderosa de la seva creativitat, de les seves iniciatives i amb Portella volem aportar una eina per fer-ho possible. Una eina nova, una més, que s’afegeixi a les propostes, a les accions que ja fan altres col·lectius i entitats.
I considerem que és el moment també perquè llegir la premsa o escoltar i veure els altres mitjans de comunicació, els d’Andorra i els dels països veïns, indueix més aviat a la desesperança i al desànim
Quins posats més tristos! Quin fred als ossos! Quant plom a les paraules!  Quina por, com aquella por andorrana recreada per Frisch!
Resulta imprescindible, divertit, saludable... obrir un espai, una porta, com feia el mestre de la meva infantesa, perquè puguem sortir tots plegats a voltar, lliures i sense temença, pels afores d’aquesta realitat sovint ben mediocre.
Per això hem triat Portella com a capçalera de la revista, perquè sigui una metàfora senzilla i eloqüent, ben arrelada al nostre territori, amb la qual s’expliqui de manera gràfica l’impuls que ens ha fet emprendre l’aventura de posar en marxa una publicació periòdica centrada en les lletres i les arts a Andorra.
Portella és, doncs, una obertura, un pas per on se surt i s’entra, una drecera per on es puja i es baixa, un pont per on se salven fronteres i s’accedeix a d’altres indrets i realitats. Un lloc de trobada, un espai de discussió, de creació, d’agitació i d’afirmació d’allò que hem estat en aquest país, d’allò que som i d’allò que aspirem a ser. Us convidem a travessar-la.
Només amb la participació de tothom, la nostra proposta tindrà sentit!
Hauríem de fer molts agraïments, que obligatòriament he de resumir.
En primer lloc al Sr. Viñas del Vero (a) Somontano, un gran amic meu, per donar-nos sempre ànims i bon caliu. També la Sra. Heineken ens ha servit en molts moments de musa i d’inspiració.
Bé, seriosament...
Gràcies en primer lloc a tots els col·laboradors. No els puc nomenar un a un i només poso dos exemples: el Perejaume que ens ha regalat, pràcticament sense saber qui érem, un text i uns poemes extraordinaris; i el Jordi Casamajor, les il·lustracions del qual per al dossier de Max Frisch són sensacionals i ens van fer veure per primer cop que la revista podia funcionar.
Gràcies al Marc Cortès per dedicar moltes hores del seu temps a la correcció dels textos amb total generositat.
Als dos Joans, el Xandri i el Gispert, d’A-Tracció-A, pel gran treball de la maqueta i per recollir amb paciència totes les nostres aportacions.
A l’Anna i el Peremiquel de la Puça per l’ajut a la distribució.
Al departament de Promoció Cultural de Govern per la subvenció que ens va atorgar.
A tots els anunciants.
Si parlo de generositat, però, he de mencionar de manera especial la Sra. Isabel Escudé que amb el seu mecenatge ha fet possible que el producte final sigui de la qualitat que havíem somiat. El seu gest altruista fa creure en les possibilitats i en el futur d’aquesta societat.  
Finalment, gràcies a tots vosaltres, companys, col·legues i amics: per la paciència d’aquells als quals hem deixat sols o soles durant moltes hores, per tots els ànims i complicitats, per tots els suports.
Sabem que s’ha creat una gran expectació. Ai! Si després de tant parlar-ne, no us agrada!
Esperem que sí. Estem segurs que sí... perquè hi hem posat l’ànima.
Per si de cas, us convidem a una copa de cava i així el vostre judici serà més amable.
En nom dels set portellans, gràcies amics i... llarga vida a Portella!