dissabte, 11 de desembre del 2010

Sobre 'La por de ser província', I

A l'article de l'Alexandra Grebennikova hi havia una sèrie de punts amb els què no puc estar d'acord. Sense ànims de fer polèmica, tinc ganes de comentar-ne algun. Sense èmfasi.

L'Alexandra escriu:

"El nom del grup, i de la revista, suggereix la idea de l’obertura al món. Tanmateix no hem d’oblidar que la metàfora de la portella amaga la necessitat inherent de tancament. Una portella no és un túnel, no és un forat en la roca que permet el pas. La creació d’una portella implica una delimitació de les possibles entrades a un espai inicialment obert, salvatge. De la mateixa manera que les portes es fan amb la idea de poder-les tenir tancades (si no fos així, en lloc de portes tindríem forats a les parets), per fer una portella d’entrada cal “tancar” el camp amb roques. Llegim el Manifest del Col·lectiu Portella per determinar de quina mena de camp, i de quina mena de delimitacions es tracta."

Discrepo: una portella sí que és, també, entre moltes altres coses, justament "un forat en la roca que permet el pas". L'èmfasi és en l'obertura. No vam triar les paraules marge, ni terme, ni frontera, ni límit, ni fita. Les vàrem sospesar i molt a fons. Aquestes i unes quantes centenes més. Amb tot, vam triar amb molta cura la paraula que ens havia d'identificar. I la vam triar, repeteixo, no perquè separa o tanca, sinó perquè obre i uneix. Cert que en l'accepció que significa "porta petita o part d'una porta" es podria forçar la interpretació que fa l'Alexandra, malgrat que una porta igual obre que tanca:  fins i tot l'accepció "més negativa" és ambivalent. Entroncant amb l'inici de l'article de l'Alexandra, que parla de la bellesa, recordem la dita anglesa: beauty is in the eye of the beholder. Jo diria, per analogia, que també hi deu haver tares o imperfeccions que poden estar més en l'esguard de l'observador que en la realitat. Em fa l'efecte que és el cas de l'ull de l'Alexandra quan emfasitza, artificialment, la connotació de tancament. El Col·lectiu Portella es va posicionar, clarament, de la banda de la idea d'espai de connexió.

Com deia, en la resta d'accepcions lexicogràfiques (quan portella no és "porta dins d'una porta" o "porta petita") l'èmfasi és sempre en l'obertura. Fa molt de temps (abans de proposar-los el nom a la resta de l'equip) el Marc Cortès va començar a escriure un article sobre la paraula portell/a al blog que ara fem a mitges amb el Marià Cerqueda (Lo vistaire), datat 3 de setembre de 2008. Jo hi vaig contribuir alguna coseta i a partir d'allí vaig passar de ser lector a col·laborador. En aquella entrada, el Marc ja recull part d'un text meu en què resaltava la idea de portella com espai obert: "es tracta de pedres en les quals s'inserien fustes que servien per tancar un prat. L'espai descrit entre les pedres, però, continua sent una obertura, si t'hi fixes. El que marquen les dues pedres és un espai d'accés, una porta (o una portella)".

Fixeu-vos-hi:

DCVB:


portell
I. Pas molt estret entre dues muntanyes o altres elevacions del terreny (Gir., Empordà, Priorat). Aquesta favor a la mercaderia tingueren al cor los beneits prínceps e prelats passats qui en favor de mercaders... establien los portells e passos perillosos e els reparaven, Eximenis Reg. cosa públ., c. 34. Fem venir la salvatgina en un portell, e allí ab fletxes balestes e lances ne fon feta una gran destrucció, Tirant, c. 82.
II. || 1. Obertura feta violentament a un mur, per la qual es pot passar. Quan uench entorn d'ora de uespres hac tant derrocat del mur que gran portel hi hac feyt, Jaume I, Cròn. 15. Per un portell fort estret e perillós... pujaren en la carrera, Pere IV, Cròn. 286. Ab mines y fonèvols | al mur obrin portells, Orlandis Poes. 51. a) fig. S'obrí un portell en la muralla de gernació, Pons Com an. 44.
|| 2. Esvoranc, solució de continuïtat produïda en un marge o paret per la força de l'aigua o per un altre accident (Urgell, Tortosa, Maestrat, Morella, Mall.). El torrent ha obert un portell, Rosselló Many. 114.
|| 3. Obertura estreta deixada en una paret o marge per a permetre el pas a homes o a bestiar (Cerdanya, Ripollès, Pallars, Ribagorça, Gandesa, País Valencià, Mall., Men.). Sols pach mundatge | e l'escurim, | traga 'l tarquim | del seu portell, Spill 14805.
|| 4. Porteta de llates o de canyes per a tancar un hort o tros petit de terra (Baix Empordà).
|| 5. Espai que queda entre dues cases i que serveix de passatge d'un carrer a un altre (Altea).
|| 6. Finestra o obertura d'una cambra de vaixell, que dóna al costat del buc (BDC, xii, 59).
|| 7. Forat lateral de la calçada, per on l'oli surt i raja dins el safareig (Artà).
|| 8. Buit produït per la ruptura o caiguda d'un tros o peça, com d'una dent, d'una porció de vora d'un recipient, etc.
DIEC2 :

portell
m. [LC] [AQ] Obertura feta a una muralla enderrocant-ne un tros. Les tropes d’assalt entraren a la ciutat per un portell fet per l’artilleria.
m. [LC] [AQ] Pas d’entrada en un marge o en una tanca, que permet just el pas d’un carro.
m. [LC] [TRA] Obertura de la cabina d’una nau que dóna al costat del buc.
portella
2. Obertura practicada al buc d’una nau, com qualsevol d’aquelles per on ixen els canons.


Aquí us deixo una sèrie de topònims andorrans que impliquen lloc de pas, forat en la muntanya, obertura:


el portell de les Comes (Aixàs, Sant Julià de Lòria), la Portella (Aixirivall, Sant Julià de Lòria), la Portella (Canillo), la Portella (el Forn, Canillo), la portella d'Arcalís (la coma del Forat, Ordino), la portella de Besalí (Rialb, Ordino), la portella Blanca (Engaït, Encamp), la portella de la Cebollera (Sorteny, Ordino), la portella de la Coma de Varilles (la coma de Ransol, Canillo), la portella de Comallempla (Comapedrosa, la Massana), la portella del Forn (Sorteny, Ordino), la portella de Joan Antoni (Engaït, Encamp), la portella de la Portelleta (Setut, Escaldes-Engordany), la portella de Rialb (el Castellar, Ordino), la portella de Sanfons (Comapedrosa, la Massana), la portella de les Vaques (Comallempla, la Massana), la Portelleta (Setut, Escaldes-Engordany), el pic de la Portelleta (Setut, Escaldes-Engordany).

N'hi ha molts més.



També hi ha derivats de portell/a que signifiquen "obrir" i "foradar". Mireu:


DIEC2:


esportellar
v. tr. [LC] [AQ] Obrir portell (en un mur, una muntanya, etc.).
tr. [LC] Trencar la vora (d’un recipient).

DCVB:


esportellar
|| 1. Obrir formant portell; cast. desportillar. Turons que el raig esportella, Llorente Versos, i, 94. a) refl. Tan bon punt a les ones lo Calpe s'esportella, Atlàntida v.
|| 2. Trencar la vora d'un recipient o altre objecte; cast. desportillar. Font com aquella que raja del cànter esportellat, Rector de Vallfogona 63 (ap. Aguiló Dicc.).
|| 3. refl. Perdre una o algunes dents, de manera que resti llur buit entre les altres de la dentadura; cast. desportillarse. Som esportellat, me manquen ses dents de davant, Pons Llar 40.
|| 4. refl. Aclarir-se el cel, retirar-se els núvols (Pla d'Urgell); cast. serenarse. «Lo temps s'esportella» (Fulleda). «El sol s'esportella»: el sol comença a deixar-se veure entre els núvols.
    Fon.:
əspuɾtəʎá (or., men., eiv.); aspoɾteʎá (occ.); espoɾteʎáɾ (val.); əspoɾtəʎá (mall.).
    Etim.:
derivat de portell.

Penso que no cal seguir insistint en allò que a hores d'ara, hauria de ser força obvi.

8 comentaris:

Alexandra Grebennikova ha dit...

Bon dia David, perdona que hi insisteixi, però a les etiquetes de comentaris un altre cop has posat el meu cognom com a "Gebrennikova"; no és que em desagradi aquesta versió alternativa, però de fet em dic "Grebennikova". Si ho pots canviar, millor :-) Moltes gràcies a l'avança, Alexandra

David Gálvez Casellas ha dit...

Així que la teva primera resposta a l'explicació de la tria volguda que vam fer des del col·lectiu (portella) té a veure amb el fet que no havia corregit un error tipogràfic en una etiqueta que fa referència al teu nom? Snif, snif.

Alexandra Grebennikova ha dit...

Sí... ho sento. He tingut un cap de setmana molt mogut i de moment no he tingut temps per escriure una resposta. Gràcies per corregir l'error tipogràfic.

Alexandra Grebennikova ha dit...

Ara sí que ho comento en dues paraules, tot i que ja m'he intentat explicar quan contestava els comentaris del meu article.

Quant a les diferents interpretacions de la paraula "portella", suposo que estaràs d'acord que l'altre significat de "portella" - "porta petita", i més particularment, una porta utilitzada per entrar en un camp, també és un significat acceptat i acceptable. Tal com deies tu mateix al comentari al meu article, citant a un amic teu, "la idea de tancament també és [o pot ser] positiva, perquè rere les portelles hi ha espais d'aplec, de recolliment, d'acollida." Però en tot cas, el missatge que jo intentava, i intento, transmetre, és que per molt obert que un vulgui ser, tinc la sensació que hi ha certes coses que queden "per tancar".

Considero que per a una revista de cultura que vol convertir-se en una publicació de referència, és vital definir les seves posicions estètiques, fer-nos sentir que els seus creadors, com a col·lectiu, tenen una nova i única manera de veure el conjunt de les expressions artístiques existents. No l'he sabut veure al primer número; m'agradaria veure-ho més endavant. És un desig - un desig fet de bon cor, amb un bon sentiment, amb esperança i curiositat per saber què passarà més endavant. En aquest país, hi he vist una sèrie de publicacions decididament andorranes. Mai (crec que mai) no hi he vist un moviment cultural que sobrepassi les fronteres ètniques. M'agradaria veure-l'hi. Penso que podríeu ser vosaltres. O no. Ho decidireu - o potser ja ho heu decidit. M'agradaria veure-hi un moviment cultural amb unes característiques definides, no necessàriament coincidents amb les característiques purament nacionals. M'he pres la llibertat de somiar, això és tot.

reflexions en català ha dit...

Alexandra,

No flipis, dona. Aquí l'única que veu fantasmes nacionals (portelles que es tanquen per por dels hostes vingueren) ets tu.

Em sosprèn que algú com tu pugui dir: "Considero que [...] és vital fer-nos sentir que els seus creadors, com a col·lectiu, tenen una nova i única manera de veure el conjunt de les expressions artístiques existents". Com diu?

Collons, quina portella, la teva!

Alexandra Grebennikova ha dit...

Reflexions en Català (perdona, no sé com et dius): No t'acabo d'entendre. No hi veia cap fantasma. Crec que són (o sou, si en formes part) tots molt bona gent; hi ha coses que m'han agradat molt; hi ha d'altres que no tant; he intentat analitzar-les; és tot. Hi ha molta gent a la revista que conec i valoro molt: Dúnia Ambatlle, Elisenda Vives, Jaume Riba. En Sergi Mas és un gran amic. Hi ha gent que no conec tan bé personalment, però que sempre he llegit amb molt plaer (Andres Luengo i Roser Porta, per exemple). Quan dic "desitgem una llarga vida de molts feliços anys a la publicació recentment nascuda" ho dic de veritat. Però també - honestament - penso que tot és millorable i m'agradaria que cada nou número sigui millor que l'anterior. Res més.

David Gálvez Casellas ha dit...

Alexandra, ha quedat clar que et mouen les ganes que "el proper número sigui millor". També és clar que penses que "tot és millorable" (gran clixé), però que en realitat quan dius "tot" et refereixes a "la revista Portella". Encara no sé a què et refereixes exactament quan parles d'allò que és millorable (no ho has dit), però gràcies igualment.

Sobre els comentaris que no entens, deixa'm dir --per analogia del que se sol dir als diaris-- que les opinions del propietari del blog només s'expressen en les entrades o comentaris signades amb la cadena David Gálvez Casellas.

Iago Andreu ha dit...

A mi em fa l'efecte que els uns i els altres no us heu acabat d'entendre, segurament perquè l'article-crítica de l'Alexandra no era prou clar.

Diria (i si m'equivoco que em corregeixi) que l'Alexandra volia dir que ella preferiria una revista el pal de paller de la qual no fos "ser decididament andorrana" sinó "ser decididament el que sigui, des d'Andorra". Són dues maneres, com tantes altres, de procedir. El que està clar, després dels escrits i els comentaris, és que l'Alexandra vol una cosa i Portella n'ofereix una altra. I no es tracta de discutir quina és millor que l'altra, senzillament es tracta de constatar que són diferents. Que són diferents i que, malgrat el que l'Alexandra desitjava, són excloents segons sembla.

L'Alexandra voldria no un moviment decididament andorrà sinó un moviment posem per cas decididament surrealista, modernista, realista, romàntic... fet des d'Andorra. A mi també m'atrau més aquesta idea, probablement perquè no sóc prou bo, ni prou culte, ni prou original com per poder prescindir d'algun -isme i m'he de refugiar en la profunda convicció que la Bellesa existeix i que si ens fa l'efecte que és als ulls of the beholder és perquè el beholder en qüestió està avesat a la contemplació de les coses belles.

Chicken at work ;-)