diumenge, 26 de desembre de 2010

Text del discurs de Joan Peruga a l'acte de presentació de 'Portella' a la Seu

Al·locució dirigida per l'escriptor Joan Peruga, president del col·lectiu Portella, al públic assistent (lloat sigo lo Corder!) a la presentació del primer número de la revista Portella el 14 de desembre de 2010 a la sala polivalent del Centre Cívic del Passeig de la Seu d'Urgell. L'acte de presentació vam fer-lo amb la col·laboració de la regidoria de Cultura de l'Ajuntament de la Seu i va comptar amb la intervenció del regidor Miquel Colom i dels portellans Txema Díaz-Torrent i Manel Gibert.


Bona nit,

En primer lloc, volia donar les gràcies a l’Ajuntament de la Seu, i de manera especial al Miquel Colom pel seu suport al nostre projecte, i a l'Albert Galindo i a l'Andreu Campillo, tècnics de cultura, per l’ajut a l'hora organitzar aquest acte que ens dóna l’oportunitat de presentar la revista Portella Andorra Lletres Arts avui.

Gràcies també a tots vosaltres per acompanyar-nos.

Us adreço unes paraules inicials, molt breus, en nom del col·lectiu Portella, que edita la revista, i del qual formem part el Txema Díaz-Torrent, el David Gálvez, el Manel Gibert, l’Iñaki Rubio, la Roser Suñé, el Quim Torredà i, un servidor, Joan Peruga.

Us parlo en qualitat de president del col·lectiu, sense gaire més mèrit que ser el membre de més edat.

L’edat, ja ho sabeu, no acostuma a fer-nos més savis, però sí que ens dóna experiències o, si voleu, simplement vivències i jo, com a historiador i com a escriptor, he acumulat ja unes quantes trobades, taules rodones, col·laboracions... amb creadors, amb gent de la cultura, en el sentit més ampli, de totes aquestes valls que, sense importar gaire per on passen les línies que la història ha marcat per fer de fronteres, ens hem trobat, de tant en tant, per parlar de les coses que ens interessen, que ens motiven, que ens preocupen o que ens emocionen.

Puc nomenar actes a Martinet, a la Vall de Cardós, a Tírvia… aquí a la Seu…a la vall d’Àneu... a Organyà… a Ortedó… a Prada..., a la biblioteca de la placeta Sant Esteve d’Andorra la Vella… alguna nit literària divertida a Ordino… o recordar encara el gust d’una cervesa a la Fada Ignorant mentre es recitaven uns poemes…

Quan ens vam començar a reunir per parlar de la possibilitat de fer una revista de cultura, i aquella idea forassenyada va anar prenent forma, vam tenir sempre molt present que encara que a la capçalera posés Andorra Lletres Arts, aquest Andorra havia de tenir un sentit ampli, havia d’abraçar tot el territori que acabo d’esbossar amb uns pocs noms i que es completa, en un mapa dilatat i lliure, amb tots els altres llocs i moments que vosaltres teniu ara en ment i amb els que podem afegir en el futur.

La foto del Jaume Riba que il·lustra les pàgines d’una mena de manifest que hem posat a l’inici de la revista, on expliquem què volem fer i per què ho fem ara, és de la Portella de la Portelleta. Doncs bé, la Portella dels Portellans vol ser això, una fita més, un nou lloc on la gent d’aquestes muntanyes ens puguem trobar per intercanviar experiències, projectes i afanys. Perquè creiem que, malgrat la crisi recurrent, és un moment molt fèrtil i hem de deixar constància escrita de la nostra vitalitat. Ens hem de sentir orgullosos, presumir si cal, de la quantitat i la qualitat de les coses que es couen en aquest racó de món, altres cops oblidat, i projectar-les més enllà d’aquell mapa imaginari.

I ens agradaria, o m’agradaria, perquè és un desig personal que té a veure també amb el temps, que Portella actués com un cert antídot contra la precipitació excessiva que ens afecta, potser de manera més intensa als que vivim a Andorra, i que no convé s’escampi per altres valls. Un vertigen que fa que, sovint, tot vagi massa ràpid, i que no ens doni temps a assaborir tot allò que fem amb encert o a aprendre dels errors i rectificar si cal.

I ja sabeu que no vull expressar cap nostàlgia d’altres temps i d’altres ritmes. Som en el moment que ens ha tocat viure i el futur s’albira encara més líquid i canviant. Però podem ser hàbils i aprofitar aquestes eines i situacions noves per saltar amb facilitat les fronteres, per passar àgils les portelles i per intensificar els intercanvis i les trobades. I per no perdre de vista que, per sobre de tot,  es tracta de gaudir amb delit i calma de la bellesa d’un territori, de la riquesa d’un llegat i de la vitalitat d’una gent extraordinaris.

Bé, deixo que el Txema i el Manel us expliquin per on hem començat en aquest primer número i us convidin a participar en la nostra aventura.

Gràcies de nou.