dilluns, 20 de juny de 2011

Etherised upon a table?

http://ampaipse.files.wordpress.com/2011/05/joan-pich-i-pon-2.jpgMés anècdotes domèstiques d'aquelles que abans sovintejaven en aquest blog... Ja sabeu que les de tall lingüístic són les que més m'agraden, tot i que no faig escarafalls a anècdotes de visió poètica o transcedent aportades pels meus fills o altra genteta menuda. Sóc conscient que la minva en anècdotes lingüístiques acabarà en secada total... Els dos menuts (7 i 8 anys) cada cop dominen més l'eina i "'s'equivoquen" menys. Llàstima. Sobretot perquè els pretesos errors sovint aportaven llum (o, si més no, humor) al nostre massa-ben-parametrat dia a dia.

En fi, prou literatura introductòria. Vamos al trantran.

Primera anècdota

Vespre. Interior cuina. Hora de sopar.

L'Aitana, la viva de la família, demana --com qui diu "passa'm la sal, sisplau"-- com és que tal conegut es lleva sempre tan tard. Contesto que és perquè pren una medicació que fa que tingui molta son. Explico, per treure ferro, que jo abans prenia una medicació per a l'al·lèrgia que també em feia anar adormit tot el dia i  vaig haver de canviar-la. El Nahum postil·la, amb el seu discurs de setciències, "sí, és com aquella medicació, l'Anastàsia."

Digne de tot un Pich i Pon.


Segona anècdota

Carrer. Dissabte matí.

A Sant Julià s'hi celebrava aquest cap de setmana una activitat anomenada Festa del Pop. Celebració gastronòmica i musical organitzada amb col·laboració amb la Casa de Galícia, penso. Dos nens i sa mare passegen en sentit contrari al meu. A l'afirmació de la mare de "ja han començat la Festa del Pop", un dels nens respon "li dediquen al Michael Jackson?". La mare diu "què dius del Michael Jackson?! Pop, pulpo!". El nen contesta "és que el Michael Jackson era el Rei del Pop".