dimecres, 18 de maig de 2011

Presentació de la guia In-Forma't 2011-2012 bis

In-forma’t inclou formacions d’entitats no governamentals

Nacional - Societat

Escrit per M. S. C.

Dimecres 18, Maig de 2011

La guia In-forma’t per al curs 2011-2012 s’ha ampliat amb altres formacions impartides per entitats no governamentals, com la Creu Roja i les federacions esportives.

Aquesta és una de les novetats de la publicació, destinada a fer conèixer les possibilitats formatives (tant al país com a l’estranger) un cop acabats els estudis obligatoris. A més, inclou l’oferta de les dues noves universitats (la Universitat de les Valls i la Universitat Oberta de La Salle) i s’ha clarificat la informació dels documents necessaris per residir a l’estranger com a estudiant.

El director de Formació Professional i Serveis Escolars, David Gálvez, va indicar que la guia inclou informació sobre els tres sistemes educatius, l’oferta formativa i el centre que l’imparteix, les condicions d’accés i el tipus de qualificació que s’obté, informació sobre les beques i una llista de llocs web. També s’hi troba informació dedicada a l’Espai Europeu d’Educació.

La publicació també recull altres formacions, com són els cursos gratuïts de català i història, els centres d’autoaprenentatge i l’oferta de l’Escola de Formació de Professions Esportives i de Muntanya. Gálvez va explicar que la intenció és treure la publicació abans que els estudiants hagin fet les preinscripcions. Tot i així, va recordar que l’orientació es fa des de diferents àmbits i que aquesta no és l’eina fonamental. La guia està finançada pels set comuns i el Govern i té un cost de menys de 5.000 euros. Se n’ha fet 7.000 exemplars, ja que va adreçada a un públic més ampli que els joves que ara cursen ensenyament obligatori.

La cònsol major de la capital, Rosa Ferrer, va celebrar que una de les universitats privades s’instal·li a la parròquia, ja que aporta més oferta educativa i ambient. Les classes començaran al Centre de Congressos fins que estiguin enllestides les obres de la seu de l’avinguda Meritxell.

Presentació de la guia In-Forma't 2011-2012

EDUCACIÓ

La 'Guia d'ensenyaments d'Andorra' inclou l'oferta de les ONGs
Es tracta d'una edició conjunta dels comuns i el Govern

Redacció - Agències/ Andorra la Vella - 18/05/2011


Ferrer i Gálvez, durant la presentació. ANA

Els comuns i el Govern han presentat aquest dimecres la reedició de la Guia d'ensenyaments a Andorra 2011-2012 In-forma't que recull les principals informacions a tenir en compte per aquells alumnes de centres escolars del país que vulguin continuar formant-se a l'exterior o al mateix Principat.

Entre les novetats d'aquesta edició, segons ha explicat la cònsol major d'Andorra la Vella, Rosa Ferrer, hi ha la inclusió de l'oferta formativa que entitats no governamentals, com per exemple la Creu Roja Andorrana, fan per a joves. La guia vol ser un instrument útil i complementari per orientar-se quan es finalitzen els estudis obligatoris.

El director de Formació Professional i Serveis Escolars del Ministeri d'Educació, David Gálvez, ha dit a la presentació que la guia "funciona correctament" i que és una "eina força útil" que més que orientar, informa. "La guia recull i ofereix un resum concentrat de moltes adreces, possibilitats d'estudi a l'estranger, informació concreta sobre condicions d'accés a estudis del país", ha assenyalat. Ha afegit que "anem millorant la qualitat del producte any rere any, però no hi ha grans canvis" encara que es mira d'"endreçar millor i de forma més clara per donar coherència a les diferents seccions".

A banda de la informació relativa als tres sistemes educatius, hi ha informació de l'oferta formativa i els centres que la imparteixen, els requisits i altres detalls sobre les professionals per a les quals prepara l'oferta formativa, el tipus de diplomes que s'obté, el llistat de llocs web en l'àmbit de l'educació superior i altres formacions, així com una part dedicada a l'espai europeu d'ensenyament superior, segons ha explicat Gálvez.

Entre els canvis introduïts en la nova edició, ha indicat Gálvez, hi ha la constatació que "totes les titulacios de primer cicle de la Universitat d'Andorra son bàtxelors, la creació de dues noves universitats privades, la de les Valls i la Oberta de la Salle i la inclusió de l'esquema de marc andorrà de titulacions de l'ensenyament superior". Així mateix, ha afirmat que "s'ha fet un esforç per a clarificar també quina documentació han d'aportar els ciutadans quan volen residir legalment com a estudiants a l'estranger".

Rosa Ferrer ha comentat que la guia va néixer com a idea del comú d'Andorra la Vella el 2007 i que posteriorment la resta de parròquies s'hi van adherir a més a més del Govern. Actualment cada institució aporta uns 600 euros i la despesa total no arriba als 5.000.

D'altra banda, Ferrer s'ha felicitat que la universitat de les Valls hagi decidit instal·lar-se a la capital i ha explicat que provisionalment faran les classes en un espai llogat al Centre de Congressos. Posteriorment es traslladaran a unes instal·lacions pròpies a l'avinguda de Meritxell, segons ha dit la cònsol.

La nova 'Guia d'ensenyaments d'Andorra' inclou l'oferta formativa d'entitats no governamentals

La nova 'Guia d'ensenyaments d'Andorra' inclou l'oferta formativa d'entitats no governamentals

dilluns, 16 de maig de 2011

Presentació del núm. 2 de la revista 'Portella'

Invitació Portella 2

diumenge, 15 de maig de 2011

Cassoleta prop del dolmen de Saulet

Fa unes setmanes el Jordi Casamajor i el menda vam anar a trobar el dolmen de Saulet. A banda d'arribar fins el monument megalític i fer les fotos de rigor, vam visitar el poble de Saulet pràcticament abandonat: els carrers, l'església... En el camí d'aproximació al dolmen, seguint l'aresta rocallosa que separa la part més obaga de la solana, vaig trobar una cassoleta (gravat hemiesfèric). Concretament, al cap d'un baser. Un cop trobada la primera en vam localitzar un parell més, entre els dos. No sé si s'aprecia gaire bé, però hi era: claríssima, ben executada, amb les traces de la frotació en cercle.


dissabte, 14 de maig de 2011

Nova sèrie d'escultures de Jordi Casamajor

Nova sèrie d'escultures de Jordi Casamajor en terra cuita. Estèticament parlant, es tracta d'obres deutores de l'estil esquemàtic de les darreres sèries d'orants, gats i guerrers. Ara Casamajor explora temes i personatges mitològics. Torna la representació plana característica de gran part de l'obra d'aquest autor, que en moltes de les seves escultures (algunes de les arades, algunes de les barques votives) reinterpreta les tres dimensions en dues, com si es tractés de quadres. Aquesta característica, per cert, és compartida amb certa manera de representar d'algunes cultures anomenades primitives; característica que ja va influenciar de valent les avantguardes europees d'inici del segle XX.

Us les presento (reproduïdes amb autorització de l'autor):

Centaure. Animal mitològic desconegut. Unicorn. Pegàs. Minotaure.

Gaudiu-ne!

diumenge, 8 de maig de 2011

Kleenex i atzars


El mundo es un pañuelo. Casualitats de la vida. Etc. Clixés. Clixés que tenen una traducció a la vida real.

Fa un parell d'anys vaig conèixer una d'aquelles persones excepcionals que de tant en tant et trobes. Per qüestions laborals hem estat treballant un a la vora de l'altre; literalment, despatx per despatx. Ha demostrat ser un professional preparadíssim i un excel·lent company. Tot i no ser estrictament el meu superior jeràrquic directe, m'ha donat suport sempre que m'ha calgut: opinió tècnica, consells, crítiques. És a dir que, moralment parlant, gairebé ha exercit de superior jeràrquic.

Doncs ara resulta (un missatge rebotat al meu compte de Gmail des del mur del meu Facebook m'ho ha anunciat avui) que la seva dona és cosina germana d'un conegut a qui m'aprecio molt. No en tenia la més mínima idea. Tant la parella de qui us parlo com jo vivim a Andorra. L'amic viu a Barcelona. Res m'havia fet sospitar mai la connexió. 

Es tracta d'un escriptor amb qui vaig compartir passió literària durant uns quants anys. Ell formava part de la tertúlia literària "El pato loco", liderada per Jorge Grant (autor de La batalla de Ezeiza) i que comptava amb la presència regular de Carles Álvarez Garriga (conegut com Johnny el Guapo o Johnny Melenas el terror de las nenas o el Kid de la Verneda), Juan Manuel Pereira (conegut com Daniel Sylveira de Aires o Phantom 8000 de la serie Pereira modelo Arcipreste, autor d'El baúl de Fernando Pessoa y otros relatos i Pelé estuvo aquí), Andrés Ciria Romero (conegut com el Octópodo o el Pulpo), Jose Luis Giménez Carbó (a.k.a Mario Belleville o el Parisino), Manolo Martín Soriano (Dalton maior) i molts d'altres. Jo era considerat una mena de sobrevingut, un corresponsal-tafaner a l'estranger que, en rares ocasions, passava a treure el cap. Allí se'm coneixia com Macías Galloway o el Enamorado a Veces, entre altres malnoms.

Justament, és Pereira qui ha resultat ser cosí germà de la dona del meu company de feina... I, com us deia, no en tenia la més mínima sospita fins avui. Celebro la casualitat i aprofito per recordar Pereira perquè, a més, avui és el seu aniversari. Les paraules de més avall són seves.
PEREIRA, Juan Manuel (1965- ). Escritor español, nacido en Barcelona. Es autor de una obra narrativa todavía escasa pero de gran originalidad argumental e incisiva escritura. En 1996 publicó el libro de cuentos El baúl de Fernando Pessoa y otros relatos y la novela Pelé estuvo aquí. Si la primera es una lírica exploración de algunas de sus obsesiones literarias, la segunda aborda, con ironía y pasión, el tema de la influencia social y cultural del fútbol.
 Per molts anys!

dissabte, 7 de maig de 2011

Cortázar sonetista


Fa uns mesos vaig parlar de Cartas a los Jonquières, de Julio Cortázar, en un apunt. Allí us feia cinc cèntims de la meva relació amb el llibre (o amb una part del contingut de l'actual llibre) i penso que també de la meva relació amb els dos editors de l'obra: Carles Álvarez i Aurora Bernárdez.

Ara fa poc el Carles em va obsequiar el llibre en format comercial. Encara no el tenia.

Tot i que molts dels continguts ja em sonen de la lectura parcial que vaig fer fa anys (aquell fantàstic relligat de facsímils de les cartes mecanoscrites originals!), he decidit emprendre el recorregut de lectura complet altre cop, de l'alfa a l'omega, com se sol dir.

Avui, a les pàgines 83-84 he trobat un sonet escrit per Cortázar que inclou en carta. Cortázar explica l'any 1952 des de París que ha trobat l'escrit (que és de 1947) i que ha quedat parat. Diu que és "Un soneto tan hermoso que a mí mismo me parece de una perfección total." No li cal ser modest, perquè retroba el sonet i se'l mira des de la distància, com si gairebé no li fos propi.

Molts lectors del Cortázar contista o novel·lista desconeixen que Cortázar també va escriure molt assaig, molta carta, una mica de teatre i molta poesia. Poesia de tota mena. També sonets. Se sap que els escrivia els anys 1930 (perquè en va arribar a publicar un recull anomenat Presencia l'any 1938). La carta a la què feia referència més amunt demostra que encara escrivia sonets l'any 1947. Potser mai no va parar d'escriure'ls.

De Presencia en parlaré més en futurs apunts, si us sembla.

Aquí va "Soneto":


Así, cuando la vida rezagada
retorna leve, apenas en el paso
breve de un aire, de una nube, un vaso
que irisa al sol la curva de su nada,

así, grisalla de la madrugada,
sombra del ave por el cielorraso,
menos que imagen o recuerdo, paso
del beso por la boca ya olvidada,

te contemplo, naciendo de tu ausencia,
halo de juego de agua donde juegas
con la infancia liviana del reflejo,

y alza otra vez su duro ser tu esencia
sobre esta soledad donde me entregas,
oh amor, la vana entrega del espejo.


Coincideixo amb Cortázar: es tracta d'un sonet notable (malgrat algunes repeticions que pel meu gust no calen; "juego / juegas" (v. 10), "entregas / entrega" (v. 13-14).

dijous, 5 de maig de 2011

Anècdotes de desguàs

Fa uns dies vam ser a Vilanova. Ens vam esbargir una mica. Vam aprofitar per comprar i rebre les mones escaients. Jo sóc padrí per partida doble: fillol i fillola. Ella és una preciositat que es diu Berta Álvarez, filla del Carles i la Núria. El Carles Álvarez és un dels autors de Cortázar sin barba, actual co-editor de l'obra Cortázar (amb l'Aurora Bernárdez) i antic col·laborador de l'ABC cultural i els programes Saló de lectura i L'hora del lector. Tenen tres nens: Pol, Berta i Quim.

L'altre dia, doncs, mentre passejàvem per Vilanova, el Quim (el petit dels Álvarez-Mansanet) m'explicava tot de teories fantàstiques sobre l'origen del mar. Que si sa mare li havia dit que el mar es feia perquè hi havia unes màquines: concretament dues... Que si l'aigua sortia de les aixetes i se n'anava per les clavegueres i així sorgia el mar...

El salt conceptual interessant d'observar (perspectiva de l'adult que contempla el món plàstic del nen) arriba per una associació de dues paraules. I a continuació, el trencament.

EXCERPT
Quim: ... perquè la mama diu que l'aigua se'n va per les clavegueres i hi ha unes màquines que es diuen clavegueres que fan el mar, que es fa amb dues màquines ...

David: mmmmm.

Quim: ... i tota l'aigua surt de les calaveres i omple el mar ...

David: Calaveres? Potser vols dir clavegueres. Una calavera és una altra cosa.

Quim: Sí, quina gràcia!
 Pausa
Quim: Existeixen les clavegueres?

Molt bo! El paio no es qüestiona si existeixen les calaveres. Deu ser una obvietat que sí, perquè les ha vistes a la tele, suposo. El paio es qüestiona si existeixen aquestes fantàstiques màquines (dues, concretament) que es diuen clavegueres i han creat el mar...

Molt bo! Fot-te tu del realisme màgic!

dimecres, 4 de maig de 2011

I ara, Arabian Nights...

Això no té aturador. Aquesta genteta de l'ADTE estan expedientats tots (tot i que facin aquestes conyes fora de l'horari laboral i utilitzant mitjans de comunicació privats). Això no té aturador. Ja ho deia abans, els dones la mà i et tallen el cap. Encara bo que el que inicialment sembla una mort per estampació contra el sòl es resol prou elegantment...

Off with their heads!

Personalize funny videos and birthday eCards at JibJab!

Home llop a Andorra

M'acaben de fer aquest regalet. És de part de la gent de l'Àrea de Desenvolupament Tecnològic Educatiu (ADTE) que forma part del Departament de Formació Professional i Serveis Escolars (MEC del Govern d'Andorra).

Els de l'ADTE (algun membre "avançat", vaja) han creat el video. Hi apareixen ells. Jo també hi faig un amable cameo sota la forma d'home llop. Per cert, de moment encara sóc el director del departament... Ja no hi ha autoritat, ni respecte, ni jerarquia! He he!

Moltes gràcies, nois!

Personalize funny videos and birthday eCards at JibJab!

diumenge, 1 de maig de 2011

Juverri i les destrals de pedra polida

Fa un temps vaig publicar un retall extret del Diari d'Andorra en què s'exposava la teoria que Juverri podria haver estat un punt de fabricació massiva i d'exportació de destrals de pedra polida a l'època neolítica.

L'altre dia, mentre ens atansàvem al dolmen del Saulet, el Jordi Casamajor em deia que trobava molt estranya aquesta teoria. Em parlava de zones del Pirineu en què sí que és molt coneguda una sobreabundància de troballes de destrals de pedra polida, conegudes popularment com pedres de llamp. Casamajor em va parlar de força llocs (citant pobles concrets i fins i tot cases particulars) en què la gent que conreuava la terra n'havia anat desenterrant al llarg de generacions, fins el punt que en algun mas (aquest potser en seria el cas més excepcional) algun padrí li n'havia arribat a ensenyar alguna bossa plena. Casamajor reflexionava tot dient-me que hi havia molt llocs propers a Andorra en què de ben segur s'elaboraven destrals de pedra polida i on se n'havien trobat innombrables exemplars. En canvi, deia no tenir constància que a Andorra i, concretament, a Juverri se n'hagués trobat tantíssimes com per aventurar una teoria de fabricació massiva i exportació. A més, defensava que l'exportació de destrals "vulgars" no tenia gaire sentit. Jo li vaig respondre que pel que havia llegit de Juverri, a la feixa del Moro s'havien localitzat algunes destrals, però no tantes com per generar una teoria tan agosarada. D'altra banda, també vaig especular que es devia haver trobat alguna cosa molt reveladora o molts i molts exemplars de destrals (potser "curioses") a les excavacions més recents (carrer del Llinàs, camp del Colomer) per tal de justificar una idea tan "innovadora". És a dir, s'entèn que en el cas de les destrals votives fetes de materials especials, s'exportessin com a objectes de valor. S'entèn menys que en el cas de destrals per a l'ús més quotidià (artigues) que es podrien fer gairebé a qualsevol lloc a partir de material lític comú, es pugui concebre'n l'exportació. Precisament perquè parlaríem de material que es trobaria pertot. Quant a la possibilitat de destrals votives ("de luxe"), tant Casamajor com jo mateix desconeixíem que a Andorra es trobessin mines o jaciments de pedra "especial" o semipreciosa. Mentre Casamajor era escèptic sobre la teoria, jo responia que probablement encara no ho sabíem tot. Entenc que no es proposa una cosa així sense estudis, documentació, proves i publicacions científiques que ho demostrin. L'article del Diari, de tota manera, ja era força concret i deia (els subratllats són meus):

"Dels jaciments han sortit evidències que permeten reconstruir tota la cadena operativa de la manufactura de pics i destrals: peces fetes, peces a mig fer desestimades per defectuoses i restes de talla. I en un nombre tan elevat que assenyala que no estaven destinades a un ús domèstic, o local, sinó que es feien amb intenció de distribuir-les per altres zones. Intercanviant-les per sal, per exemple.
"Així, hi ha constància que aquests estris elaborats a Andor­ra –i la vora del Segre– van arribar a Cardona i a les valls del Solsonès, on s’han trobat explotacions neolítiques a cel obert. Com se sap del cert la procedència? Pels materials de què estan fetes. Esquistos, corneanes, algunes quarcites i amfibulita. És justament la seva presència al terreny de les valls el que va propiciar que s’iniciés aquesta producció.
"Malgrat el panorama esbossat a grans trets, no obstant, no s’han de perdre de vista algunes consideracions importants, adverteix Fortó. La primera, que sempre s’està parlant de producció domèstica. Res a veure amb un taller especialitzat amb treballadors alliberats. Construir aquestes eines tampoc és que requerís un gran coneixement tècnic ni més eines que la mateixa pedra. Qui se n’encarregués, seguia participant de l’activitat principal de la comunitat: l’agricultura."
Avui tinc algun complement d'informació més. En qualsevol cas, es tracta de dades menys concretes que les ja mencionades. A l'article "Darreres intervencions arqueològiques al Principat d'Andorra" (Ex-Libris Casa Bauró, núm. 14, 2011), Abel Fortó escriu, al respecte de les recents excavacions fetes a Juverri al camp del Colomer i al carrer Llinàs, 24 (els subratllats són meus):
"Tractem conjuntament aquestes intervencions atesa la seva proximitat, la coincidència cronològica i el fet que s’excavessin simultàniament entre maig i setembre de 2009 (Fortó et al., 2010).
"En el primer cas [camp del Colomer], es tracta d’una excavació d’urgència que ens va permetre documentar un hàbitat del neolític mitjà (4.500-3.000 cal BC). En total vam documentar 7 sitges, 2 cabanes excavades al subsòl, i unes 30 fosses de funció desconeguda però que podrien estar relacionades amb sistemes d’emmagatzematge i àrees de treball. Vam poder recuperar un gran nombre d’atuells ceràmics de grans dimensions, de ben segur destinats a la despensa i la transformació d’aliments, i diverses destrals de pedra polida.
"L’excavació preventiva del carrer Llinàs ens ha aportat unes restes molt més modestes, consistents en un mur de terrassa i algun forat de pal. Entre el material exhumat tenim, com en el cas anterior, ceràmica, encara que en un estat molt més fragmentari, destrals de pedra polida i rebuigs de pedra producte de l’elaboració d’aquestes destrals. Segurament es tracta Sitges i conjunt de fosses indeterminades del camp del Colomer d’una zona d’abocament de deixalles, fet que fa suposar que la zona d’hàbitat podria estar a una cota lleugerament superior, o fins i tot correspondre amb la feixa del Moro (Llovera, Bertran, 1991; Yáñez, Maese, 2009)."
En tot cas, em caldria poder llegir l'article "Darreres troballes arqueològiques a Juberri (Andorra)" (FORTÓ, A.; MAESE, X.; VIDAL, A.) publicat el 2010 a Cota Zero, núm. 24, abans de poder avançar-vos res més. Espero que sigui molt més concret i detallat que el text del qual acabo de citar.