dimecres, 26 de desembre de 2012

And life goes on...

Avui ja no és Nadal. Ahir al vespre ja ens vam menjar les truites (espanyola i de trumfes) i els embotits (fuet, secallona, bull, llonganissa, etc.) disposats sobre la taula del menjador.

Ahir o abans-d'ahir vaig acabar "The Whispers of the Dead", que no us puc recomanar de cap manera.

Ja duc molt avançats els "Diarios" de Pessoa. També m'estan decebent. Extremament. Els acabaré, no fos cas que la cosa remunti les darreres trenta o quaranta pàgines.

Una altra cosa ben difererent és la darrera novel·la de la sèrie Wallander de Henning Mankell: "The Troubled Man". La vaig encetar ahir i ja en duc una mica més de 100 pàgines. Suficient per dir que està, com sempre passa amb Mankell, impecablement escrita. Imagino que el llibre suposarà un final digníssim a una magnífica sèrie (de nou novel·les i un recull de relats llargs) que m'ha alegrat molt la vida de lector els darrers anys. Us en mantindré puntualment al cas.

Fent un lligam entre això que us deia ara i el llibre de Pessoa, us deixo una anècdota dels seus diaris:
Uno de los pocos entretenimientos intelectuales que todavía le quedan a lo que queda de intelectual en la humanidad es la lectura de novelas policiales. Entre el número reducido y áureo de horas felices que la Vida me permite, algunas de las mejores del año son aquellas en las que la lectura de Conan Doyle o Arthur Morrison absorbe mi conciencia por completo. 
Un volumen de estos autores, un puro de a 45 el paquete, la idea de una taza de café, trinidad cuya unión es el conjugar de la felicidad para mí; mi felicidad se condensa en esto.