diumenge, 29 d’abril de 2012

Troballes

Ja perdonareu la meva ignorància, però una de les grans troballes del viatge de quatre dies a Londres que vaig fer les passades vacances de Setmana Santa va ser un objecte fantàstic que és alhora el súmmum del disseny, de l'escultura i de la practicitat (cas que la paraula existeixi).

Aquí en teniu uns quants exemples. La joia la vaig descobrir en la visita que vam fer al British Museum. Art mesopotàmic o sumeri, penso. Simplement, extraordinari.

He trobat un text que explica una mica de què va el tema:
One of the most common shapes of Near Eastern weights was the 'sleeping duck' [...]. [...] stone duck with its head turned to rest along its back and a drilled hole for suspension at the base of his neck.
Una de les formes més comunes pels pesos de l'Orient Proper era "l'ànec dorment" [...]. [...] ànec de pedra amb el cap girat descansant al llarg de l'esquena i amb un forat a la base del coll per ser suspès.


Venc cotxe (rebaixat)



Es tracta d'un Hyundai Santa Fe 2.0 CRDi GLS.

Només un propietari.

Més que un "jeep" es tracta d'un 4 x 4 familiar.

És un cotxe pràctic si es té família nombrosa, sobretot canalla petita. També és pràctic si sou ciclistes: permet encabir-hi una bicicleta sense desmuntar roda davantera (tant BTT com carretera), només abatent un seient.

Matrícula AND E8364. 129.000 quilòmetres. 112 CV. Dièsel.

Bon estat mecànic (revisions cada 10.000 quilòmetres). La planxa, però, no està impecable: petit bony a la part de sobre la roda dreta del darrere.

Va passar la ITV a principis de setembre 2011. Des de llavors no s'ha fet servir (només engegades de motor esporàdiques i passejades de pocs centenars de metres).

Regalo portabicicletes.

Rodes del darrere canviades el mes de setembre 2011 i encara no usades (preu de venda al públic: 330 euros).

Preu del vehicle: 3.875 euros. Contacte: 391 089 / galvezcasellas arroba gmail punt com.

dissabte, 28 d’abril de 2012

Menció al BonDia Andorra


Nacional Cultura
Escrit per E.J.M./Foto:T.M.   
Dilluns 23, Abril de 2012 20:24
La proliferació de novetats dels autors nacionals i el naixement de noves editorials han provocat que aquest Sant Jordi cap títol hagi destacat escandalosament per sobre d’altres. No obstant, un parell de noms locals s’han fet un lloc al capdamunt del rànquing: Albert Villaró i Alfred Llahí. Albert Villaró, amb L’escala del dolor (Columna), i Alfred Llahí, amb Històries de la nostra història (2+1 Editors). Els llibreters, però, han coincidit a insistir que aquest any el partit ha estat molt igualat.
A la parada de la llibreria La Puça explicaven ahir a última hora que el llibre de Villaró havia estat entre els més venuts, però també els Tresors gràfics (2+1 Editors) de Pere Moles, la nova col·lecció de guies de l’editorial Andorra, la novel·la històrica Servi de Semma (BONDIA), de Xavier Maymó, i les anècdotes històriques de Llahí.
La Llibreria va destacar tres noms: Alfred Llahí, Mireia Garcia, amb la guia d’El romànic d’An­dorra, i Pere Moles.
Llibre Idees va citar Villaró i Llahí, la llibreria Granma també va anomenar Villaró i la secció literària de Pyrénées va garantir que la venda d’autors andorrans havia estat paritària.
Albert Salvadó, Joan Mingorance, Ester Fenoll i Teresa Colom també han estat altres noms citats pels llibreters.
ELS BEST-SELLERS
Sense un Stieg Larsson ni un Harry Potter ni una nova entrega de la saga Crepuscle, la venda de títols d’autors no locals ha estat molt repartida.
Un dels títols que més han cridat l’atenció ha estat L’avi de 100 anys que va saltar per la finestra (La Campana), de Jonas Jonasson, que s’ha venut tant en català com en castellà. Aquest Sant Jordi ha tornat a triomfar l’incombustible Carlos Ruiz Zafón amb El presoner del cel (Planeta).
L’opinió entre els llibreters ha estat molt repartida. Entre els títols més esmentats, La canción de los maoríes (Ediciones B), de Sarah Lark, i la seva antecessora, En el país de la nuble blanca, El enredo de la bolsa y la vida (Seix Barral), d’Eduardo Mendoza, i El lector de Julio Verne (Tusquets Editores), d’Almudena Grandes.
Entre els títols d’anomenada també s’ha colat El monjo que es va vendre el seu ferrari (La Butxaca), de Robin Sharma, la saga de Joc de trons (Alfaguara), de George R. Martins, les biografies de Steve Jobs i Jordi Pujol i els llibres d’Albert Espinosa.  I quant a la llengua preferida, també hi ha hagut empat tècnic entre català i castellà.

“Entre la veritat i la mentida, Sant Jordi”
“Entre la veritat i la mentida hi ha Sant Jordi.” Amb aquestes paraules l’escriptor Albert Villaró va donar ahir el tret de sortida a la jornada literària. L’autor va ser convidat per l’Andorra Park Hotel per llegir l’epístola del dia de Sant Jordi en l’esmorzar literari que va organitzar l’establiment. Un acte que va reunir menys d’una desena escassa de representants del sector cultural.
Villaró va recuperar un pròleg que havia preparat per a un recull de contes d’un concurs literari. En el text, l’autor reflexiona sobre la veritat i la mentida narrativa. L’escriptor va admetre que moltes vegades la literatura és “explicar veritats
dient mentides”.
A la plaça del Poble, l’àgora de la jornada, finalment van ser una quarantena de parades les que van resistir una jornada freda, amb escasses estones de sol. Però la ciutadania és fidel a la seva cita amb el llibre i la rosa i el moviment no es va aturar tot i el mal temps.
Una de les activitats programades durant la jornada va ser la lectura pública de poemes. El cap de Govern no hi va faltar i va llegir, a dues veus amb Montserrat Tomàs, representant la llar de gent gran d’Escaldes-Engordany, el poema Andorra la Vella, de Manuel Pal. El president de la Federació de Gent Gran, Marcel Besolí, i la ministra de Salut i Benestar, Cristina Rodríguez, van recitar un fragment d’Anticipant octubre, d’Ester Fenoll. La comissió nacional de la Unesco va organitzar la lectura pública de Frontera endins, de Josep Enric Dallerès.
Entre els autors que durant la jornada es van apropar als lectors i els van firmar exemplars de les seves obres –tant a la plaça del Poble com a la Coprínceps– hi va haver Carli Bastida, Albert Villaró, Mireia Garcia, Teresa Colom, Ester Fenoll, Iñaki Rubio, Joan Peruga, Alfred Llahí i Lucrezia Mameghani.
Menció a part mereixen les roses, les grans triomfadores de cada Sant Jordi, l’èxit de les quals sempre està garantit.

‘Ex-libris Casa Bauró’ recupera la novel·la ‘Assignment in Andorra’
La Biblioteca Nacional aprofita la Diada de Sant Jordi per publicar la seva revista, l’espai en què difon el fons documental que conserva. El número 15 de la revista Ex-libris Casa Bauró, que des de fa uns anys només es publica en format digital, ja es pot descarregar des de la pàgina web www.bibliotecanacional.ad. El ministre de Cultura, Albert Esteve, i l’historiador Pere Canturri van ser els encarregats ahir de presentar-lo.

El número 15 d’Ex-libris Casa Bauró conté un article de David Gálvez sobre la novel·la que l’escocesa May Mackintosh (1910-1998) va ambientar a Andorra, “una mena de novel·la de detectius romàntics i de societat”. Gálvez explica que la Biblioteca Nacional té tres edicions de l’obra, dels anys 1973 i 1976. Dues de les edicions es titulen igual, Assignment in Andorra (una cosa així com Missió a Andorra) i una altra s’anomena A king and two queens (Un rei i dues reines). A més, cada edició té una portada diferent. Gálvez considera que en l’obra es deixa Andorra “força mal parada, com si es parlés d’una mena de Far West transportat a Europa a la dècada de 1970”.

L’Ex-libris també conté un article d’Albert Villaró, sobre el volum Formulario, y nuevo estilo de cartas, a diferentes assumptos, y responder a ellas, en todos géneros, un manual de finals del segle XVIII sobre com escriure cartes de tot tipus.
El tècnic del servei de Política Lingüística (SPL) Marc Cortès escriu un article sobre les tres publicacions que l’SPL va editar el 2011 sobre l’ús del català i vocabulari especialitzat.
El llibreter Pere Miquel Fonolleda ressenya algunes novetats: El contraban de frontera al Pirineu català. Històries i testimonis (Farell, 2011), de Josep Albert Planes, que recopila l’experiència de 35 contrabandistes; De la solana d’Andorra (Consell General, 2011), de Martí Salvans; Obre els ulls i desperta (Meteora, 2011), d’Albert Salvadó; Els mamífers carnívors d’Andorra (Institució Catalana d’Història Natural, 2010), de David Guixé, i No limits (Planeta, 2011), d’Albert Llovera.
L’historiador David Mas publica un extens article sobre l’antic camí ral i els ramals principals i el reconstrueix. 

Menció en article de l'Andrés Luengo


Endogàmia política i literària

Correu electrònicImprimeixPDF

 ( 5 Vots )
  • Les lectures públiques són una llauna que ningú no s'atreveix a suprimir; certs actes només hi assisteixen autors i periodistes
A. L.
ANDORRA LA VELLA

Periodic
Dues joietes a la fira: visor estereoscòpic de Xocolates Solsona amb cinc imatges del 1920, i col·lecció de 46 postals Heliophoto del 1955. A can Forés Foto: ÀLEX LARA
¿Sabia el lector que el Dia del Llibre començava ahir amb la solemne lectura de l'epístola de Sant Jordi al Park Hotel? ¿I que la casa convidava generosament a esmorzar? El més probable és que no, i que ara li sàpiga greu haver-se perdut el tiberi. Però estigui tranquil perquè no ho sabia pràcticament ningú més: el fet és que tan sols una desena escassa d'heroics creients van matinar ahir per acompanyar Albert Villaró en aquesta nova faceta seva de predicador. Inclosos periodistes, un parell d'autors amb consciència corporativa i un polític (i mig) que hi assistia probablement per obligació.
És el que passa quan les coses s'organitzen i es convoquen clandestinament, amb l'agreujant que l'experiment del 2011 ja no va ser precisament multitudinari. Una assistència pelet més nodrida –però essencialment idèntica: escriptors, polítics i periodistes– es va registrar en la presentació de l'últim número d'Ex Libris Casa Bauró, els fulls de bibliografia de la Biblioteca Nacional. Una llàstima, perquè la revista –exclusivament digital, per molt que li pesi a Pere Canturri– conté dos articles absolutament imprescindibles: L'Andorra de May Mackintosh, de David Gálvez, a compte de l'autora d'Assignment in Andorra, i Els camins perduts, periple gràfic per la intrahistòria del camí ral que firma David Mas.
La pregunta és òbvia: ¿cal organitzar actes als quals el públic general dóna sistemàticament l'esquena? I si algun crani privilegiat arriba a la conclusió que sí, ¿no convindria aleshores estimular la participació ciutadana? ¿Amb un mínim esforç de promoció, potser? Perquè la sensació ben poc edificant que emana d'aquests (i altres) saraus és que només hi assisteix aquesta classe diguem-ne privilegiada que es pot permetre dedicar un matí de dilluns a les divagacions històrico-literàries. I perdonin la franquesa.
La mania de llegir (en públic)
La cosa es va animar a la plaça del Poble. Especialment quan a mig matí hi van coincidir (¿casualment?) les comitives del cap de Govern i de la cònsol de la capital. Comitives o sèquits, no ho sabríem dir ben bé, que van desfilar per les parades perseguits per un eixam de càmeres –a temps per l'Informatiu Migdia– i dibuixant una estampa decididament folklòrica. A Martí el va seguir bona part del gabinet. I amb el coet al cul, pel que es veu: mentre ell es donava un bany de masses (i de periodistes), Jordi Alcobé –eltriem a l'atzar– es resistia a departir amb la premsa perquè «només tinc aquests deu minuts per comprar llibres». Uns tant, i altres tan poc: ¡que n'és, de dura, la vida del subaltern! Però al final va picar: ho tenen aquí al costat.
Tot això succeïa mentre a la glorieta de la plaça del Poble s'anaven succeint uns busts parlants que insistien a recitar Frontera endins, la novel·la de Dallerès. Sí, és veritat que això de la lectura pública és un costum universal. És a dir, català. Però la realitat és tossuda: ningú no li fot ni cas, excepte el lector de torn i el que succeirà quan expirin els seus cinc minuts de glòria. I el zum-zum de fons que genera és decididament molest. Si cal posar-hi fil musical, amb la coral de la gent gran i els alumnes de l'Institut de la capital n'hi ha ben bé prou. ¡Ep, és una modesta opinió! Però del que es tractava ahir era de comprar llibres. O tresors: com el visor estereoscòpic del 1920 de xocolates Solsona que ha rescatat de ves a saber on l'antiquari Forés. O el delicat quadern de postals de Josep Alsina editat per l'Arxiu Nacional. La bona notícia és que no estava esgotat, com deien les males llengües. La dolenta és que servidor se'n va endur l'últim exemplar. Però potser l'any que ve es torna a obrar el miracle i n'apareix algun altre. Pel que es veu, Sant Jordi fa miracles.

dilluns, 23 d’abril de 2012

'Ex-libris Casa Bauró', núm. 15 (pdf)


La Biblioteca Nacional d'Andorra comunica que ja es pot trobar al seu web per consulta i descàrrega gratuïta les dos ("dues", en català no andorrà) publicacions anuals de la BNA:
En la primera publicació podreu llegir articles de Marc Cortès, David Mas, Albert Villaró i Pere Miquel Fonolleda. A més, en trobareu també un de moi même sobre una novel·la de May Mackintosh amb tema andorrà.

Bona diada de Sant Jordi!

diumenge, 22 d’abril de 2012

Pre-Sant Jordi 2012: el Col·lectiu Portella a l'Illa Carlemany

El 21 d'abril, i en anticipació de la diada de Sant Jordi 2012, el Col·lectiu Portella va passar el dia a l'Illa Carlemany en un punt d'informació (i venda) situat al vestíbul.



Cliqueu damunt les imatge per engrandir-les





Presentació poemari a la Fada Ignorant

El Col·lectiu Portella us convida a la presentació de Se lo dije a la noche, de Juan Carlos García Hoyuelos, llibre de poemes que incorpora traduccions de les seves peces a totes les llengües de la península ibèrica.

A banda de l'autor, ens acompanyaran, tot llegint una selecció del poemari, Carlos Figueiredo, David Gálvez, Manel Gibert, Iñaki Rubio, Joan Peruga i Brenda Ryan. Trobareu la resta de detalls en el targetó adjunt.


Us hi esperem!

Col·lectiu Portella