dilluns, 9 de juliol de 2012

Amb la "o"

Navegant que navegaràs, avui he anat a topar amb un d'aquells jocs literaris que tots hem fet alguna vegada. En aquest cas, un text que per sons vocàlics només té "os". És obra de la Roser Carol, qui, com sempre, demostra domini de la llengua i unes ganes terribles de passar-ho bé:
Com ho vols? Mots homòfons, ortòtons, cognoms confosos, pronoms forts, noms compostos? No? Cony! Sols os? Bo! Doncs, ho conto. Jo compto dos mons (orcs o sords) on tothom vol roncs, brocs, mocs, foc, dolor, plors, horror... mort. Són tots folls, tots bojos: sors o monjos ortodoxos, doctors moros, mormons dròpols, pòndols pòtols, cònsols lloscos, prohoms pollosos, mogols, ostrogots... Ho toco tot: fortor d'ossos mòlts, llot moll, llopots grossos com porcs, lloros confosos, gossos o bocs colltorts, torsos borrosos, bords ronyosos, sons somorts... Collons, com dol! Dormo poc, ploro molt. On trobo conhort o consol o condol? Com gronxo mocosos plorosos? On copso colors, flors, dolços jorns? Com proposo honors? On omplo pots d'olor? Com corro tot sol? On són tots? Oh! Tot mort? Concloc: no! Cronos s'ho fot tot. Sort!