dimecres, 2 de gener de 2013

Homenatge al poeta anònim

Fa uns dies us vaig penjar (un cop més) un poema de l'escriptor genial sense nom (jo el sé, perquè l'he buscat) del blog cómo rompe las palabras.

I això em va dur a recordar que en un recull que vaig presentar fa temps a un concurs literari hi vaig incloure tot un seguit de traduccions i plagis de molt escriptors que admiro. Entre ells, el següent (l'original, sempre inabastable, en primer lloc) d'elquetedije.


Liason


Tu cara sepulturera
flota en el mar salino inexpresiva
como el pedazo de madera flota.
Vuela con la virtud de una gaviota:
de una gaviota pálida que fuera
del cielo la más lúbrica y remota.                                  
De una gaviota que se diera vuelta
como al atardecer los girasoles.
De una gaviota suelta y embustera
como los sostenidos y bemoles.

La meva versió:

La teva cara podadora
flota al mar salí inexpressiva
com el tros de fusta sura.
Vola amb virtut, mai no s’atura,
com la gavina pàl·lida que fóra
del cel la més lúbrica i gasiva.                                      

D'una gavina que voltés divina                                    
com al capvespre els gira-sols.                                    
D'una gavina laxa, estafadora                                      
com els sostinguts i els bemolls.