diumenge, 27 de gener de 2013

Textos pòstums, III

Déu, si és que hi sou
i em volguéssiu avisar quan m'arribi l'hora
No us demanaria un any per fer aquell viatge
ni cap barrabassada de les meves,
ni tan sols una hora per viure-la amb Ella,
i menys encara la vida eterna.
Només deu minuts.


...


Només deu minuts,
per abraçar l'estaló de l'era de casa
i fregar la galta al fust
i deixar-hi la meva escalfor
-que no m'oblidi de seguit!-
i veure la vall que estimo...
i després, si voleu, em llanceu a l'infern.
Si em deixeu acomiadar-me,
jo no la vull per a res, la vida eterna.


Text: Francesc Casals i Pantebre
Foto: Silvia Peroti (amb el meu agraïment)