diumenge, 24 de febrer de 2013

Francesc Fuguet entrevistat al Catalan Network del diari 'Ara'

Francesc Fuguet: “Andorra sorprèn com més temps hi passes. És un país molt diferent de Catalunya, tot i tenir el català com a llengua”
D’Alcover (Alt Camp) a Andorra la Vella. Professor d’Història.
Com has arribat a Andorra, i a què et dediques actualment?
La casualitat i una mica de sort, van fer que ara ja fa dos anys i mig rebés una trucada del Ministeri d’Educació d’Andorra que em proposava realitzar una entrevista de feina per tal d’ocupar una plaça de professor d’història a batxillerat. Sense pensar-ho hi vaig anar. Aquesta vegada, l’enviament massiu de currículums a tots els centres i institucions educatives haguts i per haver havia donat fruit; en aquest cas però a l’estranger, a Andorra. Les ganes hi eren i l’experiència també: dos anys com a professor substitut del departament d’educació de la Generalitat tombant per diferents centres de la província de Tarragona (fins que l’aixeta es va estroncar), docent en acadèmies privades, periodista de caps de setmana, operari en diverses fàbriques, pagès… i molts altres afers. Ara (i que duri), professor d’història, història de l’art i sociologia a l’Escola Andorrana de Batxillerat.
Què és el que més t’ha sorprès d’Andorra per què?
Moltes coses. Moltes vegades des de Catalunya es creu que Andorra és un apèndix de Catalunya, on els principals i màxims protagonistes són el tabac, l’alcohol, els formatges i els enlluernadors centres comercials, i no és així, en absolut. Andorra et sorprèn, i a mesura que més temps hi rondes encara et sorprèn més; hi descobreixes que tot i el català, és un altre país totalment diferent. Et sorprèn la seva organització, les seves institucions, les seves estructures d’estat pròpies, petites i properes, algunes tradicions, i el caràcter andorrà; aquest, molts cops, tancat i distant, però també, segur, ferm i eficient.
Recomana algun indret especial de la ciutat.
Les muntanyes. L’entorn natural privilegiat i molt ben cuidat amb el qual compta el país.
Què t’enduries de la ciutat on vius cap a Catalunya i viceversa?
D’Andorra m’enduria la tranquil·litat i la seguretat de què gaudeix el país. Alguna amistat i el saber d’alguns dels meus companys de feina.
De Catalunya cap a Andorra, m’enduria la família. Per què no, tot allò que estimo de Catalunya i també l’horitzó i les llargues planes pentinades de sembrats, vinyes, oliveres i avellaners que tant anhelo i tant m’encisen cada vegada que torno al poble.
Com es veu Catalunya des de la ciutat/país on vius?
Doncs, tot i el temps que fa que hi sóc encara no ho sabria dir. Per una banda, diria que alguns andorrans la veuen amb certa distància, però tampoc no seria correcte del tot, ja que per altra part no és així. La cultura és la catalana, molts andorrans són d’origen català, i molts més viatgen i comparteixen vida a Catalunya. De portes en fora però, la condició d’estat independent, fa que totes les relacions diplomàtiques i institucionals mirin a Madrid, i per tant, allò que hi ha més enllà de la frontera és Espanya. Però de portes endins, també s’hi troba una relació íntima, més familiar amb Catalunya, on s’entén perfectament la seva realitat, i es valora la seva força.
Tens previst tornar a Catalunya a mig termini?
Sí. Però ara el més important és la feina, i la feina la tinc a Andorra i hi estic molt a gust; per tant no puc fer previsions ni a curt ni a llarg termini, ja ho veurem.
Per què t’agradaria que servís el Catalan Network?
Per fer una mirada al món, sigui aquest més llunyà o més proper. Per poder veure i conèixer les sensacions i les experiències d’altres catalans com jo, que viuen en lloc diferents de Catalunya, i poder intentar comprendre les seves realitats i situacions.