dimarts, 28 de maig de 2013

Poema (molt sonor) d'Antonin Artaud

Us regalo un poema extret d'una carta escrita per Antonin Artaud des del manicomi (a Ivry-sur-Seine, a Rodez) el 22 de setembre de 1945 i adreçada a Henri Parisot. La carta és fantàstica de cap a cap. Artaud es ve a cagar en el cèlebre poema "Jabberwocky" de Lewis Carroll i, ja amb la inèrcia ben agafadeta, en el propi Carroll. En contraposició, celebra l'obra d'autors que no fingeixen sentir sinó que senten de veritat: la por, la desesperança o la desubicació. Exemples: Edgar Poe (com l'anomenen els francesos), Gérard de Nerval, Baudelaire, François Villon... Artaud parla també d'un llibre escrit per ell (i del qual figura que Lewis Carroll copia) en què fa servir un llenguatge inventat però que no se sap quines forces fàctiques han fet desaparèixer (sembla que només en guarda una còpia una filla d'Artaud que ell tampoc no sap ben bé on para). Us transcric, doncs, només un petit fragment de la carta en forma de poema basat més en una musicalitat que no pas en un idioma concret (¿el devia conèixer Cortázar quan crea el poema amb els noms d'aquells delegats a la UNESCO?):

rutara ratara ratara 
atara tatara rana

otara otara katara 
otara ratara kana

ortura ortura konara 
kokona kokona koma

kurbura kurbura kurbura
kurbata kurbata keyna

pesti anti pestantum putara 
pest anti pestantum putra