divendres, 8 de novembre de 2013

Diari d'una col·laboració, 1


Transcric unes notes d'un quadern que vaig encetar quan la Mònica Armengol, artista plàstica, em va proposar de col·laborar amb ella en un projecte encara en curs:


Després de rellegir els Haikus d'Arinsal i el Quadern d'Arans (Bartra i Gibert) per anar-li agafant la mètrica al haiku en català, he dedicat una peça a uns alumnes que feien exàmens finals [NB: juny 2013]. M'ha tocat fer vigilància en dos moments (català i informàtica) al llarg del matí. Fresquet per la pluja (a l'exterior) però força pesat i dens (a l'aula). En marxar, he escrit a la pissarra:
Aire matinal.
Finestres que badallen.
Examen finit.
Mentre escrivia, els he dit: "Haiku: poema tradicional japonès: 5-7-5 síl·labes. Bona sort!"
Evidentment, la cosa està feta mig en conya, com un divertimento, i es desentèn del cànon compositiu més estricte.