dissabte, 16 de novembre de 2013

Diari d'una col·laboració, 3

Transcric literalment del quadern de notes:

Pujant en bicicleta a la Rabassa d'hora aquest matí, l'arbreda m'ha fet pensar en dos haikus (emparellats?) de Bartra i Gibert, a qui segueixo rellegint.
El de Bartra m'agrada especialment. Mentre que el que dibuixa el poema és natura pura, té una clara lectura metafòrica en la que l'arbre és també el poeta.

Pesa, corbant-se,
tot el brancam de l'arbre
 ja sense dubtes.
[B]


* * * * *


El salze vinclat

a la sèquia es blega

a l'oratge dels vents.

[Gi]

NB. Potser "vinclat" i "es blega" sigui un pèl reiteratiu...
A la fi, en tota l'ascenció en bicicleta no he estat capaç d'anar més enllà d'un primer vers:

 A les espatlles
La continuació restava per ser rescatada del "gran pou de les paraules".
Alguns intents fiascats a posteriori:
A les espatlles,
la càrrega de l'hivern 
blegant els arbres.

* * * * *

A les espatlles, 
la neu acumulada 
blegant els arbres.

Variacions més encertades:

A les espatlles,
la neu acumulada. 
Els arbres vinclats.

o

A les espatlles,
la càrrega de l'hivern.
Els arbres blegats.