dilluns, 30 de desembre del 2013

Les vacances són llegir

Doncs sembla ser que sí, que l'any es va escolant entre àpats, correccions, alguna escapada a la piscina amb els dos petits, carreres pel bosc i, sobretot, lectures.

Lectures.

Lectures!

Les que duc des que vam començar vacances són: Andorra literària: rutes de novel·la de Roser Porta, Rant de Chuck Palahniuk, Córrer o morir de Kilian Jornet i Messenger Pigeons de Luis Harss.

Del llibre de Roser Porta ja us en vaig parlar una mica en el darrer apunt.


Córrer o morir, de Kilian Jornet, inicialment em va decebre. No sé què m'esperava. No sé si més transcendència, més poesia, idees més impactants... No ho sé. El cas és que tot i moments correctes, no trobo que sigui un llibre que mereixi haver venut la burrada d'exemplars que ha venut, principalment quan hi ha tants llibres d'autors col·lossals morts de fàstic en tantes lleixes de tantes llibreries. Però tampoc no en fem un drama, que no s'ho val.

Messenger Pigeons (Paperback) ~ Luis Harss Cover Art

Els Messenger Pigeons de Luis Harss són figues d'un altre paner literari. D'un paner ple de poesia i veritat. Història d'uns immigrants viatgers que sobreviuen, fent pinya. Una família de tres que fa el que pot per tirar endavant amb l'heroïcitat dels desesperats. Si podeu, llegiu-lo. El trobareu a la venda en versió autopublicada a Internet. El que us deia més amunt: es tracta d'un paio que gairebé es va inventar ell solet allò del boom literari hispanoamericà (amb llibre fundacional d'entrevistes inclòs) i que tenia ja un parell de novel·les publicades la dècada del 1960. Però no ha estat mai un "producte comercial"... i així li va.


Rant em va fer passar molt bones estones. Al principi, ho tenia pràcticament tot: imaginació desbordant, angles narratius vius, històries mogudes, personatges histriònics... Llàstima que a partir de la meitat del llibre tot es comencés a fer un pèl més previsible, menys misteriós, més improbable. Amb tot, quedem que és un molt bon llibre que segueixo recomanant-vos si no el coneixeu.


Falling Man: A Novel

Ara acabo de començar un DeLillo que fa una olor càlida de mamelleta de monja de la bona: Falling Man. Tot just passo pel tercer capítol i espero que no faci figa (com el Palahniuk).

* * *

En fi, bona nit i una petita observació: avui he fet servir dues expressions amb "figa"... Ves que el senyot Freud no hi tingués res a dir!

2 comentaris:

Salvador Macip ha dit...

Jo vaig trobar que el Rant tenia un bon gir. Quan les peces comencen a encaixar, encara que sigui CF clàssica, t'adones que te l'ha estat fotent durant tot el llibre i ni te n'havies adonat.

David Gálvez Casellas ha dit...

Sí, auquesta seria una de les visions, que vaig contemplar en el nivell de la lògica. Te l'ha estat fotent i és SF clàssica... Però en el nivell dels sentiments i les sensacions de lectura jo era molt més feliç quan m'estava sorprenent amb una descripció d'un personatge i d'una història que, tot i que absolutament fora de mida (per tant, si vols, igualment SF), em feien preguntar moltes coses i me'n feien sospitar o imaginar encara més. Hi ha el punt d'inflexió que per a mi va anar a la contra de la genialitat que havia sentit inicialment. Gràcies pel comentari, company i bon 2014!