dijous, 12 de setembre de 2013

Antonio López featuring Manel Gibert

Un cop més, bones notícies culturals per Andorra. Es fa vox populi, el que ja sabíem: imminent exposició d'Antonio López per "contextualitzar" els dos caps monumentals exposats al carrer a Escaldes (les dues Carmencitas de bronze de dos metres). Si l'aterratge dels dos caps va ser una notícia excel·lent, l'exposició ho és encara més. I per acabar de reblar el clau, es fa públic que el visitant serà acompanyat per l'expo per la sèrie de poemes que Manel Gibert (actual director de la revista Portella) ha escrit especialment per a cadascuna de les peces. Mamelleta de monja!

Us deixo amb els detalls tal i com els explicava avui Andrés Luengo.

Caps, màscares i figures d'Antonio López, el 24 de setembre a Govern

11111 Classificació 0.00 (0 Vots)
PUBLICAT EL DIJOUS, 12 SETEMBRE 2013
  • L'artista manxec delega en la seva filla, María, i no assistirà a la inauguració
EL PERIÒDIC
ESCALDES-ENGORDANY

Periodic
Foto: TONY LARA
Ho deien aquí mateix Maria López, la filla de l'artista, i Julio Sorigué, el propietari de les peces, a finals de juny, en l'estrena de les Carmencitas d'Escaldes: tots dos consideraven aleshores «factible» que Antonio López, probablement l'artista espanyol viu més internacional, assistís a la inauguració de l'exposició que el ministeri de Cultura li consagra a partir del 24 de setembre a la sala de Govern. Amb un sol matís: «Si la salut de la seva esposa ho permet». Doncs no ha sigut possible: el ministeri va confirmar ahir que l'artista manxec no serà present al Dia L (de López, s'entén), i que el pare –millor dit, l'avi– de les Carmencitas ha delegat en la seva filla, que d'altra banda ja el va representar el juny a Escaldes. Una llàstima de les grosses, perquè –no ens ho negaran– hauria constituït un esdeveniment difícilment superable començar l'any amb una patum com ho és el pintor (i també escultor) castellà.
El que també està tancat és el contingut de la mostra: una quinzena de peces de petit i mitjà format –la més petita, un cap de Carmen recién nacida d'alabastre, fa 11 centímetres d'altura, i la més gran, una María d'escaiola, en fa 134– que es concentren en el rostre i el cos humà, com d'altra banda és habitual en l'artista. Es veia venir, perquè es tracta d'acompanyar i de contextualitzar les dues peces monumentals –Carmen despierta i Carmen dormida: més de dos metres d'alçada i 800 quilos de pes– que des del juny estiuegen a Coprínceps i al passeig d'Arnaldeta. Les setze escultures que s'exposaran a la sala de Govern aniran acompanyades d'un poema escrit per a l'ocasió per Manel Gibert. Estan datades entre el 1996 i el 2011 i es divideixen en quatre sèries: Caps, Bustos, Màscares i Figura. La primera inclou cinc peces de petitíssim format en plom, marbre, escaiola i alabastre, a banda de les nostres monumentals Carmencitas escaldenques, que també corresponen en aquesta sèrie, íntegrament consagrada a Carmen, la néta de l'artista; els tres bustos de la mostra, de la seva banda, insisteixen en la dèria d'Antonio López pel misteri del rostre infantil. Però les joies de l'exposició seran, sens dubte, les cinc màscares, gènere en desús i pràcticament inèdit en el nostre context artístic –¿qui recorda l'última màscara que es va exposar per aquí dalt?–i les tres figures de l'última sèrie, amb un retrat de cos sencer de María –i tieta de Carmencita: segur que s'ho demanaven– datat el 1972, i que demostra que Antonio López no tenia manies a l'hora de fer passar la parentela per l'adreçador.
Un privilegi, ja ho veuen, que convida a somiar i que per uns mesos tornarà a la sala de Govern l'esplendor dels vells temps. Ja que no ens ha tocat la loteria i l'artista manxec no assistirà a la inauguració, podem esperar com a mínim que ens toqui la pedrea, es retardi el previst viatge a la Xina de les nostres Carmencitas i es puguin quedar aquesta tardor a Escaldes. Per demanar, que no quedi.