dilluns, 30 de desembre de 2013

Les vacances són llegir

Doncs sembla ser que sí, que l'any es va escolant entre àpats, correccions, alguna escapada a la piscina amb els dos petits, carreres pel bosc i, sobretot, lectures.

Lectures.

Lectures!

Les que duc des que vam començar vacances són: Andorra literària: rutes de novel·la de Roser Porta, Rant de Chuck Palahniuk, Córrer o morir de Kilian Jornet i Messenger Pigeons de Luis Harss.

Del llibre de Roser Porta ja us en vaig parlar una mica en el darrer apunt.


Córrer o morir, de Kilian Jornet, inicialment em va decebre. No sé què m'esperava. No sé si més transcendència, més poesia, idees més impactants... No ho sé. El cas és que tot i moments correctes, no trobo que sigui un llibre que mereixi haver venut la burrada d'exemplars que ha venut, principalment quan hi ha tants llibres d'autors col·lossals morts de fàstic en tantes lleixes de tantes llibreries. Però tampoc no en fem un drama, que no s'ho val.

Messenger Pigeons (Paperback) ~ Luis Harss Cover Art

Els Messenger Pigeons de Luis Harss són figues d'un altre paner literari. D'un paner ple de poesia i veritat. Història d'uns immigrants viatgers que sobreviuen, fent pinya. Una família de tres que fa el que pot per tirar endavant amb l'heroïcitat dels desesperats. Si podeu, llegiu-lo. El trobareu a la venda en versió autopublicada a Internet. El que us deia més amunt: es tracta d'un paio que gairebé es va inventar ell solet allò del boom literari hispanoamericà (amb llibre fundacional d'entrevistes inclòs) i que tenia ja un parell de novel·les publicades la dècada del 1960. Però no ha estat mai un "producte comercial"... i així li va.


Rant em va fer passar molt bones estones. Al principi, ho tenia pràcticament tot: imaginació desbordant, angles narratius vius, històries mogudes, personatges histriònics... Llàstima que a partir de la meitat del llibre tot es comencés a fer un pèl més previsible, menys misteriós, més improbable. Amb tot, quedem que és un molt bon llibre que segueixo recomanant-vos si no el coneixeu.


Falling Man: A Novel

Ara acabo de començar un DeLillo que fa una olor càlida de mamelleta de monja de la bona: Falling Man. Tot just passo pel tercer capítol i espero que no faci figa (com el Palahniuk).

* * *

En fi, bona nit i una petita observació: avui he fet servir dues expressions amb "figa"... Ves que el senyot Freud no hi tingués res a dir!

divendres, 27 de desembre de 2013

Vincent Desiderio

Igual que fa temps vaig dedicar una entrada a Santiago Caruso, avui li toca el torn a Vincent Desiderio, pintor estatunidenc que em remet a moltes de les meves fílies de sempre. Un paio formidable tècnica i temàticament. Et remou les entranyes. Pintura brutal comilfó!

dimecres, 25 de desembre de 2013

Nadal, fang i llibres!

Avui, després de tres dies de dolcefarniente, he sortit a estrenar el meu regal de Nadal pel bosc.

S'està mostrant 2013-12-25 11.57.03.jpg

Un dolcefarniente relatiu, és clar...

Entretant he llegit un treball molt interessant de la Roser Porta sobre rutes basades en literatura andorrana. Un treball que, a més de pràctic, interessant i cara-a-barraca té la virtut que pot ser dut fàcilment al terreny. El treball es diu exactament Andorra literària: rutes de novel·la i va ser guardonat recentment amb un premi en la categoria de divulgació científica a la Nit Literària Andorrana.

També he començat i aparcat el llibre Córrer o morir del Kilian Jornet. Me l'acabaré quan finiquiti un dels altres que tinc engegat, perquè ara mateix no em motiva prou...

Els altres tres que tinc començats (dos dels quals, de moment, en stand-by) són Messenger Pigeons de Luis Harss (que tinc moltes ganes de reprendre), Historia de Mayta de Mario Vargas Llosa (que tot i estar impecablement escrit, m'avorreix força) i el sorprenent Rant de Chuck Palahniuk.

Aquest darrer m'està fent passar molt bones estones. Ho té pràcticament tot: la imaginació ben entesa al poder, punts de vista narratius sorprenents, històries vives i interessants, personatges desmesurats... Ja us n'explicaré alguna cosa més quan l'acabi. No és cada dia que hom descobreix un autor que valgui la pena.

De moment, doncs, fang, llibres i molt bon Nadal!