dissabte, 1 de març del 2014

Valise(s) de cronopio, I

En dues ocasions al llarg de les darreres setmanes he sortit de casa al matí carregat --a banda d'amb els tres maletins quoditians-- amb dues maletes molt pesants i plenes a vessar de llibres de o relacionats molt directament amb Julio Cortázar. Els companys del departament de llengua castellana m'havien demanat si podia parlar una estoneta de Cortázar als nois de 2n de batxillerat del centre. A mi, evidentment, em va semblar fantàstic poder fer-ho.


Per tant, doncs, en dues ocasions m'he plantat a la biblioteca del centre de batxillerat on treballo i he dipositat les dues maletes damunt d'una taula. Després de demanar els alumnes què sabien de Cortázar, els he proposat que anessin traient llibres de l'interior de qualsevol de les dues maletes i els comentéssim. Trobo que és una forma força lúdica i (aparentment) aleatòria de compartir coses sobre la vida i obra de Cortázar. Una forma que, a més, permet la comparació amb la manera d'ordenar el material emprada pel propi argentí. Anticipa, alhora, la introducció del paper del joc, de l'atzar, de la casualitat, de l'ordre, de les instruccions, de l'humor, etc. en la seva obra.


Així, si algú agafava un llibre de relats, d'això parlàvem durant un parell de minuts (la importància de la narrativa breu en l'obra/vida de J.C.; el llegat que els seus relats suposen dins la literatura en llengua castellana; els primers relats; els darrers; les derives temàtiques; les repeticions; etc.). O un volum de cartes. O un llibre traduït per Cortázar; per exemple, Narración de Arthur Gordon Pym d'E.A. Poe. O un dels "libros almanaque". O un en el que exercia de prologuista. O un altre en què parlava d'algun artista plàstic. O un tom de l'obra crítica. O Rayuela. O...




Així, com qui no vol la cosa, és força senzill donar una perspectiva panoràmica de l'obra; sense aprofundir gaire, és cert, però alhora sense avorrir. Obrint petites finestretes a la curiositat de cadascú.


No sé si als alumnes els ha servit de res. A mi, sí. A mi m'ha servit per acabar de tornar a reconciliar-me amb l'obra d'un Cortázar a qui feia molts anys que tenia abandonat. El primer capítol de la reconciliació han estat els últims sis mesos, que he passat revisant, molt a poc a poquet, la tercera edició de Cortázar sin barba d'Eduardo Montes-Bradley. També m'ha anat bé per reconciliar-me amb el que potser podria ser la docència si no ens haguéssim de preocupar d'altres temes menys importants.