divendres, 11 d’abril del 2014

Què (em/us) regalaré aquest Sant Jordi (versió 2014)

Imito directament i a cara descoberta un apunt que ha penjar en Macip no fa gaire; per fer-vos dentetes i, alhora, recomanar-vos llibres i/o explicar-vos quins n'estic llegint.

Hi ha barreja de:

1) els que penso regalar (i ja tenen destinataris):

  • Cartes mortes (sí, ja em perdonareu, però em sembla que ara toca), del menda
  • París-Bis, de Quim Soler
  • Mystical Dreamers, de Luis Harss (ja llegit)
2) els que m'han regalat (aquí, de vegades, veureu que es sobreposen títols d'altres categories)
  • París-Bis, de Quim Soler
  • Mystical Dreamers, de Luis Harss
  • L'home manuscrit, de Manuel Baixauli
  • Crònica d'un delicte menor, de Ramon Mas (l'estic llegint)

3) els que he comprat fa poc (i que, per tant, podríem considerar pre-Sant Jordi):
  • Dies de frontera, de Vicenç Pagès i Jordà (l'estic devorant)
  • Eufòria, de Xavier Bosch
  • Dos taüts negres i dos de blancs, de Pep Coll
  • Al cap dels anys, d'Àlvar Valls
  • El franctirador, d'Albert Pijuan
  • Barcelona no existeix, de David Castillo (l'estic llegint)
  • T'hi sé, d'Enric Casasses
  • K.L. Reich, de Joaquim Amat-Piniella
  • Calidoscopio, de Stefan Zweig
4) els que he bescanviat per altres llibres, revistes i/o contacte carnal:
  • La barca d'Isis, de Joan Oller
  • La vida somni de Balso Snell, de Nathaniel West (l'estic llegint)
  • El passat i els càstigs, de Yu Hua
Espero no temptar-me massa quan sigui a Barcelona el dia de Sant Jordi. Sincerament, no estic segur que el pressupost em permeti moltes alegries més...

3 comentaris:

Salvador Macip ha dit...

Veig que coincidim en alguns! No està malament la despesa que has fet :)

lesmalesherbes ha dit...

Error! L'home manuscrit, de Manuel Baixauli, és un regal, te'l vaig regalar jo després de la teva presentació a Taifa.
I, per cert, em sembla el millor llibre en català de les últimes dècades... crec que t'agradarà molt.

Ramon

David Gálvez Casellas ha dit...

Ostres! Cert! Males Herbes, tens tota la raó... No me'n recordava. Ara ho esmeno.

I sí, Macip, m'he hagut de firar per força. Ara potser no em podré permetre ser tan ignorant com era, no?