divendres, 23 de maig de 2014

Octopus catatònic

L'enèsim homenatge al poeta anònim. Sempre amb la modèstia de qui sap que l'erra. Sempre amb la il·lusió de seguir jugant.


"Els pops i el temps"


Abans que fixés en Rigel
la mirada Hiperió, abans de Sió,
del Sinaí, del Ponto, del Pelió,
d'Afrodita daurada, de Babel,

abans que caminar sota aquest sol
fos atribut propi de les nines,
abans que emergissin viperines
les serps primigènies del gresol,

ja era la Criatura abominable
callada i en l'Àrtic fecund
dormisquejant, remota, en el pregó profund;

ja ses pupil·les incommensurables
aguaitaven tri-remes. I avui t'esperen,
amb fam de tes poques primaveres.


"Los pulpos y el tiempo"


Antes de que posar fuera en Rigel
la mirada Hiperión, antes de Sion,
del Sinaí, del Ponto, del Pelión,
de Afrodita dorada, de Babel,

antes de que el andar bajo este sol
fuese atributo propio de las minas,
antes de que emergiesen viperinas
las sierpes primigenias del crisol,

ya había La Criatura abominable
callada y en el Ártico fecundo
dormitando, remota, en lo profundo;

ya sus pupilas inconmensurables
acecharon trirremes. Y hoy te esperan,
con hambre de tus pocas primaveras.