dijous, 1 de gener del 2015

Mercadotècnia versus genialitat



Una mica de context. Herman Melville ja havia publicat cinc llibres abans d'arribar a Moby-Dick. Se'n publica gairebé de manera simultània una versió anglesa (Bentley, esporgada) i una estatunidenca (Harper, completa).

Bentley

Primer tiratge d'octubre de 1851, 500 còpies.

Harper
  • Primer tiratge de novembre de 1851, 2915 còpies.
Si restem les 125 de cortesia a la premsa i les 300 que diu que es van cremar a la casa editorial a final de 1853, resulta que de la primera edició estatunidenca se n'hagués pogut vendre un total potencial de 2490 exemplars.
Segons sembla, les primeres dues setmanes se'n van vendre 1500 exemplars. Després, els lectors només en compren 470 còpies més durant les deu setmanes següents. Segons criteris de l'època, Moby-Dick és oficialment un fiasco comercial.
  • Segona impressió (atenció!) de 1855, 250 exemplars.
  • Tercera impressió (ojo al dato!) de 1863, 253 exemplars.
  • Quarta impressió (i darrera en vida de Melville) de 1871, 277 exemplars.
Total d'exemplars estatunidencs impresos (que no venuts) en vint anys: 3270.

Total d'exemplars (segons la font citada més amunt) venuts en trenta-cinc
anys i mig: 3215. Es precisa que el primer any i mig se'n venen 2300 i la resta --trenta-quatre anys-- el promig de vendes se situa en els vint-i-set exemplars l'any.
 
Moby-Dick!
Després que Melville ja hagués publicat cinc llibres prèviament!
Vint-i-set exemplars l'any durant més de trenta anys!
Santantoni!

En total, les vendes sumades de Moby-Dick entre el Regne Unit i els Estats Units en vida de Melville (ço és, uns quaranta anys des de la publicació inicial) se situen entorn dels 3715 exemplars.

No és fins els anys 1920 (setanta anys després de ser publicada per primera vegada) que la novel·la és acceptada com una contribució al cànon literari estatunidenc.