dilluns, 27 de juliol de 2015

Borges: un mapa


Torno a Borges. A la seva figura. A les entrevistes. Sobretot, als texts. També a allò que els que en saben —Piglia, principalment— han dit i escrit sobre Borges.

Torno a Borges i primer és tastar olletes i saltar d'un cantó a un altre. Bado.

Torno a Borges i m'ataca un afany de sistematitzar: què vaig llegir i oblidar, què recordo malament, què em falta. Faig llistes dels llibres que tinc i els que no. Subratllo. Rellegeixo seguint ordres de tot tipus: cronològics, de gènere, d'associació temàtica.

Torno a Borges per adonar-me un altre cop que el que fa hoabraça gairebé tot. Rebutja. Assaja. Reescriu. Revisita. Elimina. Crea. Proposa. La seva literatura conté el que escriu i el que es retalla entre el que escriu. Allò que du a terme tant com allò que proposa que es podria arribar a fer.

Torno a Borges per avorrir-me a estones de passatges massa seriosos o amb ínfules enciclopèdiques, per meravellar-me de com n'era de bon lector, per sobresaltar-me molt sovint de com de bé escriu, per adonar-me que d'ell m'interessa sobretot la nota al seu propi text, la marginàlia, el comentari parentètic, el pròleg a la nova edició, l'epíleg en què constata què ha afegit o eliminat al cap dels anys.

Torno a Borges perquè em fa l'efecte que conté cercles virtuosos en què la tradició connecta amb allò que un dia potser serem capaços d'escriure. Hi veig Hawthorne i Kafka, hi veig Bolaño i Piglia. Imagino en Borges allò que podria arribar.

Torno a Borges de manera lleugerament obsessiva però tranquil·la: el vull mirar d'abraçar en la seva globalitat per fer més tard una passa enrere i poder destriar-ne allò que realment m'ateny i m'interessa.


Acabo tornant a tornar a Borges.

divendres, 17 de juliol de 2015

Posem que...

Posem que estic de vacances a Alemanya. Posem que em llevo relativament d'hora per ser vacances. No hi fa res quina hora sigui, ja puc comptar que quan arribi al pis de dalt (nosaltres ens allotgem en un habitatge independent del sotabaix), hi trobaré la figura enfeinada del meu sogre. Potser és rere el seu escriptori majestuós des de quarts de sis o les sis. Remena llibres, sempre en plural. Volums: algun quadern on anota detalls, Sèneca, diverses versions de la Bíblia en gairebé tots els idiomes que llegeix (que són uns quants), un llibre sobre el Tao o l'Islam... Avui no s'està rere el seu despatx. Tot i que han anunciat un dia calorós a fora hi fa una fresqueta agraïda. Tenen una terrassa enorme. Allí me'l trobo. Jo m'hi instal·lo amb el portàtil i un únic llibre. Avui toca encetar “La barca d'Isis.” La darrera setmana han estat Disch, Adrià Pujol o Joan-Lluís Lluís. Conec l'escena. Conec el ritual. M'agrada seguir-ne les fases. Arribo i saludo. Me'n vaig a buscar la cafetera que ell ja ha fet servir fa potser un parell d'hores, ara buida, i la preparo. Retorno a la terrassa amb aquell borborigme tan familiar i agraït encara acabant de sonar. Libacions que dediquem en silenci a la nostra amistat, a la vida, a la lectura, a qui sap què. Serveixo una primera ronda. M'ho agraeix amb una lleugera brandada de cap. Llegim. Els sorolls del jardí es barregen amb els del carrer, que ja feineja. El refilet de virtuós que treu pit de la merla conviu amb una màquina que neteja no se sap què a escassos metres. L'única novetat en aquesta escena que es va repetint al llarg de les vacances alemanyes (i que fa ja gairebé divuit anys que reciclem) és el petit cadell de dackel que mon sogre té a la falda: la nova joguina de la casa. El tal Lupito és hereu (no en estirp però sí com a baula de les repeticions i variacions d'allò que som com a clan) d'un altre dackel dit Pepito, de molt grata memòria i que va veure com un dia naixia la meva filla gran. Aixeco la vista de la pantalla. El meu sogre sosté (és molt curt de vista) un volum amb "tots els escrits de Sèneca" en italià. M'aturo i glopejo el cafè, que ja no crema. “La barca d'Isis”, pròleg. La resta encara no s'ha llevat. Al cap d'una estona m'atansa una versió bilingüe (francès-alemany) d'escrits de Pascal (a qui aprofita per tornar a recomanar-me). M'assenyala un fragment minúscul intitulat "Ennui." El glopejo. I a continuació glopejo el cafè, tornar. Petits grans plaers matutins.