tag:blogger.com,1999:blog-61680242748056918032024-02-21T06:53:06.702+01:00Cinc cèntimsel blog de domesticitats de David GálvezDavid Gálvez Casellashttp://www.blogger.com/profile/14415335791625375136noreply@blogger.comBlogger483125tag:blogger.com,1999:blog-6168024274805691803.post-59855648460191957402016-07-24T10:16:00.003+02:002016-07-24T11:54:52.856+02:00Plans de vida i Gómez de la Serna, abans que no em mori<div style="background-color: white; color: #1d2129; line-height: 19.32px; margin-bottom: 6px;">
<div style="text-align: right;">
</div>
<div style="text-align: right;">
</div>
<table cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="float: right; margin-left: 1em; text-align: right;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEi6EEo9Y7xrUpn2AbtZU21RcscYoK1-xK7XgrJgULNxm9pUfZv_LgEm3rH_mY7L3TboK8OWjnxWE8nETyKdOpdKhgMNymHaW6mjT1GQpEPel742bBnwbM0Dcbugzo3F_jr1pBtZoznCNyxp/s1600/ramon.jpg" imageanchor="1" style="clear: right; margin-bottom: 1em; margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" height="640" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEi6EEo9Y7xrUpn2AbtZU21RcscYoK1-xK7XgrJgULNxm9pUfZv_LgEm3rH_mY7L3TboK8OWjnxWE8nETyKdOpdKhgMNymHaW6mjT1GQpEPel742bBnwbM0Dcbugzo3F_jr1pBtZoznCNyxp/s640/ramon.jpg" width="530" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">(c) David Vela (vegeu més detalls al final de l'apunt)</td></tr>
</tbody></table>
<span style="font-family: "georgia" , "times new roman" , serif; line-height: 19.32px;">Tenia previst seguir llegint l'<i>Utopia</i> de Thomas More, que tot just tinc poc més que encetada.</span></div>
<div style="background-color: white; color: #1d2129; line-height: 19.32px; margin-bottom: 6px;">
<span style="font-family: "georgia" , "times new roman" , serif; line-height: 19.32px;">Tenia previst fer un escrit sobre les mencions explícites (i algunes implícites) de Kipling a l'obra, entrevistes, etc. de Borges i no he estat capaç encara ni de recollir-les totes (fer-ne el buidat més mecànic, diguéssim). No parlem de copiar-les, classificar-les i comentar-les!</span></div>
<div style="background-color: white; color: #1d2129; line-height: 19.32px; margin-bottom: 6px;">
<span style="font-family: "georgia" , "times new roman" , serif;">Tenia previst seguir traduint. I, miri, sí, això encara ho vaig fent.</span></div>
<div style="background-color: white; color: #1d2129; line-height: 19.32px; margin-bottom: 6px;">
<span style="font-family: "georgia" , "times new roman" , serif;">Tenia previst acabar l'<i>Últim mono</i> de Lluís Maria Todó, que fa massa dies que vaig engegar i començo a tenir un punt de mala consciència.</span></div>
<div style="background-color: white; color: #1d2129; line-height: 19.32px; margin-bottom: 6px;">
<span style="font-family: "georgia" , "times new roman" , serif;">Tenia previst iniciar com a mínim una de les tres obres que m'he deixat per l'estiu, pensant que tindria tot el temps del món (per ordre previst d'intervenció): <i>El día del Watusi</i>, de Casavella; La mort i la primavera, Rodoreda; <i>Emet o la revolta</i>, Jovani (recomanat per Javier Calvo).</span></div>
<div style="background-color: white; color: #1d2129; line-height: 19.32px; margin-bottom: 6px;">
<a href="http://seronoser.free.fr/ramon/mv.jpg" imageanchor="1" style="clear: right; float: right; margin-bottom: 1em; margin-left: 1em;"><span style="font-family: "georgia" , "times new roman" , serif;"></span></a><span style="font-family: "georgia" , "times new roman" , serif;">Tenia previst seguir amb el comentari de les obres completes d'Oliverio Girondo. Fins i tot havia engegat un segon apunt sobre el segon dels poemaris del volum que estava llegint, que ara potser quedarà per sempre més als llimbs dels esbossos de blogger (com si blogger ja no fos en si un magma d'esbossos).</span></div>
<div style="background-color: white; color: #1d2129; line-height: 19.32px; margin-bottom: 6px;">
<span style="font-family: "georgia" , "times new roman" , serif;">Tenia previst sortir en bicicleta, llevar-me d'hora per fer-li el dinar a la meva filla gran que treballa i ahir va sortir de festa major, passar-me hores buscant un cotxe decent de segona mà el preu del qual no em deixi a la ruïna, escoltar tothora música molt bona,...</span></div>
<div style="background-color: white; color: #1d2129; line-height: 19.32px; margin-bottom: 6px;">
<span style="font-family: "georgia" , "times new roman" , serif;">Tenia previst...</span></div>
<div style="background-color: white; color: #1d2129; line-height: 19.32px; margin-bottom: 6px;">
<table cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="float: right; margin-left: 1em; text-align: right;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjxMV23iSqRusDG00MFFV6YQAkLlh0vDe8ionKhz2MZZpw0v9ylvPjq68XQ0Vccw7fWzn3pz30FdT7-30ZXCHvTlCscOloR3toPoGmhnBYdjG7hB8HpSevDeDd5NBIf4qqW5jepFMAktSZp/s1600/mv.jpg" imageanchor="1" style="clear: right; margin-bottom: 1em; margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" height="640" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjxMV23iSqRusDG00MFFV6YQAkLlh0vDe8ionKhz2MZZpw0v9ylvPjq68XQ0Vccw7fWzn3pz30FdT7-30ZXCHvTlCscOloR3toPoGmhnBYdjG7hB8HpSevDeDd5NBIf4qqW5jepFMAktSZp/s640/mv.jpg" width="464" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">"La muerta viva" (quadre anònim que fou propietat de G. de la S.)</td></tr>
</tbody></table>
<span style="font-family: "georgia" , "times new roman" , serif;">Tinc previst...</span></div>
<div style="background-color: white; color: #1d2129; line-height: 19.32px; margin-bottom: 6px;">
<span style="font-family: "georgia" , "times new roman" , serif;">Però enmig de l'allau d'articles, acudits, il·lustracions, gifs, treballs, llibres, memes, fotos, textos de tota mena, quadres, vídeos, etc. que descobreixo gràcies a les amistats de Facebook, ahir vaig trobar el tresor dels quaranta lladres: un repositori creat arran d'un projecte anomenat <a href="http://bluemountain.princeton.edu/index.html" target="_blank">Blue Mountain</a> i subtitulat "Historic Avant-Garde Periodical for Digital Research":</span></div>
<blockquote class="tr_bq" style="background-color: white; box-sizing: border-box; color: #333333; line-height: 20px; margin-bottom: 10px;">
<span style="font-family: "georgia" , "times new roman" , serif;">The Blue Mountain Project is the common work of scholars, librarians, curators, and digital humanities researchers whose mission is to create a freely available digital repository of important, rare, and fragile texts that both chronicle and embody the emergence of cultural modernity in the West.<span style="background-color: transparent;"> </span></span></blockquote>
<blockquote class="tr_bq" style="background-color: white; box-sizing: border-box; color: #333333; line-height: 20px; margin-bottom: 10px;">
<span style="font-family: "georgia" , "times new roman" , serif;">Drawing on Princeton University’s exceptional collections and curatorial and academic expertise, the Blue Mountain Project is a digital thematic research collection of art, music and literary periodicals published between 1848, the year of the European Revolutions, and 1923 – a functional boundary for works presumed to be in the public domain.</span></blockquote>
<div style="background-color: white; color: #1d2129; line-height: 19.32px; margin-bottom: 6px;">
<div style="text-align: right;">
</div>
<br />
<span style="font-family: "georgia" , "times new roman" , serif;">No imagineu quina mina! Hi vaig fer alguna cerca, més o menys atzarosa: Döblin, Borges, Gómez de la Serna... I aquí em vaig quedar. Precisament, aquí:</span></div>
<div>
<span style="font-family: "georgia" , "times new roman" , serif;"><br /></span></div>
<div style="background-color: white; color: #1d2129; line-height: 19.32px; margin-bottom: 6px;">
<b><span style="font-family: "georgia" , "times new roman" , serif;">"¡Cien sobres!"</span></b></div>
<div style="background-color: white; color: #1d2129; line-height: 19.32px; margin-bottom: 6px;">
<span style="font-family: "georgia" , "times new roman" , serif;"><br /></span></div>
<div style="background-color: white; color: #1d2129; line-height: 19.32px; margin-bottom: 6px; margin-top: 6px;">
<span style="font-family: "georgia" , "times new roman" , serif;">Aquel muerto, que no esperaba eso, exclamaba en</span><br />
<span style="font-family: "georgia" , "times new roman" , serif;">el otro mundo, indignado, rabioso, elegiaco:</span></div>
<div style="background-color: white; color: #1d2129; line-height: 19.32px; margin-bottom: 6px; margin-top: 6px;">
<span style="font-family: "georgia" , "times new roman" , serif;">— ¡Y yo que había comprado cien sobres aquel</span><br />
<span style="font-family: "georgia" , "times new roman" , serif;">mismo día para poder escribir a mucha gente durante</span><br />
<span style="font-family: "georgia" , "times new roman" , serif;">mucho tiempo!...</span></div>
<div style="background-color: white; color: #1d2129; line-height: 19.32px; margin-bottom: 6px; margin-top: 6px;">
<span style="font-family: "georgia" , "times new roman" , serif;">Realmente el comprar cien sobres parece que da</span><br />
<span style="font-family: "georgia" , "times new roman" , serif;">una irresistible continuidad a la vida, que consigue</span><br />
<span style="font-family: "georgia" , "times new roman" , serif;">que la muerte tenga la obligación de no llegar hasta</span><br />
<span style="font-family: "georgia" , "times new roman" , serif;">que no se hayan agotado los cien sobres.</span></div>
<div style="background-color: white; color: #1d2129; line-height: 19.32px; margin-bottom: 6px; margin-top: 6px;">
<span style="font-family: "georgia" , "times new roman" , serif;">— ¡Con cien sobres! ¡Con cien enveloppes recién</span><br />
<span style="font-family: "georgia" , "times new roman" , serif;">comprados! — gritaba el muerto — . ¡Eso no se hace!</span></div>
<div style="background-color: white; color: #1d2129; line-height: 19.32px; margin-bottom: 6px; margin-top: 6px;">
<span style="font-family: "georgia" , "times new roman" , serif;">Realmente cien sobres parecen servir para toda la</span><br />
<span style="font-family: "georgia" , "times new roman" , serif;">vida, no acabarse nunca, prevenirlo todo, dar tre-</span><br />
<span style="font-family: "georgia" , "times new roman" , serif;">gua mucho tiempo, participar que se vive a mucha</span><br />
<span style="font-family: "georgia" , "times new roman" , serif;">gente...</span></div>
<div style="background-color: white; color: #1d2129; line-height: 19.32px; margin-bottom: 6px; margin-top: 6px;">
<span style="font-family: "georgia" , "times new roman" , serif;">¡Ahora no servirían ya ni para participar que había</span><br />
<span style="font-family: "georgia" , "times new roman" , serif;">muerto porque no tenían luto!...</span></div>
<div style="background-color: white; color: #1d2129; line-height: 19.32px; margin-bottom: 6px; margin-top: 6px;">
<span style="font-family: "georgia" , "times new roman" , serif;">— ¡Con cien sobres recién comprados ayer mis-</span><br />
<span style="font-family: "georgia" , "times new roman" , serif;">mo! — es lo único que dice ese muerto en el hoy</span><br />
<span style="font-family: "georgia" , "times new roman" , serif;">eterno de la muerte.</span></div>
<div style="background-color: white; color: #1d2129; line-height: 19.32px; margin-bottom: 6px; margin-top: 6px;">
<span style="font-family: "georgia" , "times new roman" , serif;"><br /></span></div>
<div style="background-color: white; color: #1d2129; line-height: 19.32px; margin-bottom: 6px; margin-top: 6px;">
<span style="font-family: "georgia" , "times new roman" , serif;">Com no havia d'animar-vos, companys (lectors, ¡editors!), a fer-hi un cop d'ull i deixar-vos sorprendre. Investigueu. Remeneu. Jugueu. No hi fa res si teniu molts plans o molts sobres comprats esperant ser usats: la mort no espera ningú!</span></div>
<div style="background-color: white; color: #1d2129; line-height: 19.32px; margin-bottom: 6px; margin-top: 6px;">
<span style="font-family: "georgia" , "times new roman" , serif;"><i>Carpe diem</i>, germans!</span><br />
<div style="font-family: helvetica, arial, sans-serif; font-size: 14px;">
<br />
<br /></div>
<div style="font-family: helvetica, arial, sans-serif;">
<span style="color: #222222; font-family: "arial" , sans-serif; line-height: normal;">__________________________________</span></div>
<span style="font-family: "georgia" , "times new roman" , serif;"><span style="color: #222222; line-height: normal;"><br /></span></span>
<span style="font-family: "georgia" , "times new roman" , serif;"><span style="color: #222222; line-height: normal;">El dibuix de David Vela pertany al seu llibre il·lustrat </span><i style="color: #222222; line-height: normal;">Ninfas y calaveras, y otras elucubraciones de Ramón Gómez de la Serna </i><span style="color: #222222; line-height: normal;">e</span><span style="color: #222222; line-height: normal;">ditat per <a href="http://tienda.elpatitoeditorial.com/es/ninfas-y-calaveras-y-otras-elucubraciones-de-ram%C3%B3n-g%C3%B3mez-de-la-serna" target="_blank">El Patito Editorial</a>. Agraïm enormement que l'autor ens n'hagi permès la reproducció en aquest blog.</span></span><br />
<span style="font-family: "georgia" , "times new roman" , serif;"><span style="color: #222222; line-height: normal;"><br /></span></span>
<span style="font-family: "georgia" , "times new roman" , serif;"><span style="color: #222222; line-height: normal;"><br /></span></span></div>
<div class="blogger-post-footer"><script src="http://www.google-analytics.com/urchin.js" type="text/javascript">
</script>
<script type="text/javascript">
_uacct = "UA-2051198-2";
urchinTracker();
</script></div>David Gálvez Casellashttp://www.blogger.com/profile/14415335791625375136noreply@blogger.com1tag:blogger.com,1999:blog-6168024274805691803.post-4551124414079259272016-07-10T13:13:00.001+02:002016-07-15T09:47:03.466+02:00Els "Veinte poemas..." d'Oliverio Girondo<div style="text-align: justify;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjRh4w9L_rDz5rKgFSEG2QDACrkOR0RQrHnUmddbvtrcvd8n9S6PHxHDWStpUVBHZWFQJYqNWB2l216bZS9o9JTjO9eVtK0umQNX4jhbeIOohiW3Od8mRXKrwc9df-FtI5p3rjB5hbdYQc/s1600/Oliverio_girondo.jpg" imageanchor="1" style="clear: right; float: right; margin-bottom: 1em; margin-left: 1em;"></a><br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://photos1.blogger.com/blogger/4148/2631/1600/Oliverio%20Girondo.jpg" imageanchor="1" style="clear: right; float: right; margin-bottom: 1em; margin-left: 1em;"><img alt="" border="0" class="irc_mi iWRYKFreQkn4-pQOPx8XEepE" height="410" src="https://photos1.blogger.com/blogger/4148/2631/1600/Oliverio%20Girondo.jpg" style="margin-top: 0px;" width="285" /></a></div>
Aclarim-ho: em refereixo aquí als <i>Veinte poemas para ser leídos en el tranvía</i> (1922).<br />
<br />
Llegeixo per primer cop de manera sistemàtica l'obra completa d'Oliverio Girondo. Dit al revés, de fet rellegeixo molt del que ja havia anat veient de forma més erràtica al llarg dels anys.<br />
<br />
Confirmo que el paio és extremament bo. Juga amb la llengua, amb el ritme, amb els (des)encasellaments, fa anar tot de figures retòriques excepcionals, té una imaginació desbordant, inclou l'anàlisi, el cor i la pulsió sexual a gairebé tot el que fa. És un gran fotògraf, que diria un amic meu.<br />
<br />
Girondo m'agrada molt. Em motiva.<br />
<br />
Tinc la sospita que sense Girondo no hagués pogut donar-se Cortázar.<br />
<br />
Quan fa molts anys Toni Caus (a qui ara sé un poeta excepcional) em va demanar quina mena de literatura m'agradava i què voldria escriure, recordo haver-li mencionat Girondo (a mi als 90 m'havia impressionat i marcat molt, ho admeto, la pel·li "El lado oscuro del corazón"). Ell va somriure no sé si en un gest de reconeixement o més aviat irònic, pensant "quin innocent! quin fantasma, Déu meu!".</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div>
<div style="text-align: justify;">
Al cap de tant de temps de saber que Girondo era una bèstia literària fora de mida, ara ho confirmo a cada pàgina. De la mida de Leopoldo Marechal, de Macedonio Fernández, de Ramon Gómez de la Serna, del Juan de Mairena d'Antonio Machado. De l'estil desfermat, imaginatiu i irònic del "nostre" Enric Virgili.</div>
<div>
<br /></div>
<div>
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjRh4w9L_rDz5rKgFSEG2QDACrkOR0RQrHnUmddbvtrcvd8n9S6PHxHDWStpUVBHZWFQJYqNWB2l216bZS9o9JTjO9eVtK0umQNX4jhbeIOohiW3Od8mRXKrwc9df-FtI5p3rjB5hbdYQc/s1600/Oliverio_girondo.jpg" imageanchor="1" style="clear: right; float: right; margin-bottom: 1em; margin-left: 1em;"><img border="0" class="CSS_LIGHTBOX_SCALED_IMAGE_IMG" height="640" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjRh4w9L_rDz5rKgFSEG2QDACrkOR0RQrHnUmddbvtrcvd8n9S6PHxHDWStpUVBHZWFQJYqNWB2l216bZS9o9JTjO9eVtK0umQNX4jhbeIOohiW3Od8mRXKrwc9df-FtI5p3rjB5hbdYQc/s640/Oliverio_girondo.jpg" style="height: 500px; width: 364px;" width="465" /></a><br />
<div style="text-align: justify;">
De moment, he liquidat "Veinte poemas para ser leídos en el tranvía" i m'ha tornat a semblar excepcional. Hi ha observacions i sintagmes d'una qualitat fora de mida. Hi ha el text que vaig manipular per arribar a (el que finalment vaig publicar a <i>Paper de vidre</i> com) "Les noies del clípol": "Exvoto". El meu, mai no ho he amagat, és una simple mutació-homenatge.</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
Sobre la pulsió sexual i les imatges molt sovint referents als pits femenins, us n'he fet un petit mostrari. El millor, però, és llegir el poemari sencer, per descomptat. [Un altre lligam que se m'acut... Tornem-hi amb Gómez de la Serna i aquell llibre no menys excepcional que aquest de Girondo: "Senos."]</div>
<div>
<ul>
<li>un olor a sexo que desmaya [per descriure la sentor de salabror d'un poble de mar]</li>
</ul>
</div>
<div>
<ul>
<li>la camarera me trae, en una bandeja lunar, sus senos
semi-desnudos... unos senos que me llevaría para
calentarme los pies cuando me acueste [en una sala de varietats]</li>
</ul>
</div>
<div>
<ul>
<li>El sol ablanda el asfalto y las nalgas de las mujeres</li>
</ul>
</div>
<div>
<ul>
<li>Pasan unos
senos bizcos buscando una sonrisa sobre las mesas.</li>
</ul>
</div>
<div>
<ul>
<li>El bandoneón canta con esperezos de gusano baboso,
contradice el pelo rojo de la alfombra, imanta los pezones,
los pubis y la punta de los zapatos. [atenció: el bandoneón imanta los pezones! atenció: imanta los pezones!]</li>
</ul>
<ul>
<li>Hembras con las ancas nerviosas, un poquitito de espuma
en las axilas, y los ojos demasiado aceitados.</li>
</ul>
<ul>
<li>mujeres
que han traído sus labios de Viena y de Berlín para saborear
una carne de color aceituna</li>
</ul>
<ul>
<li>y si alguien las
mira en las pupilas, aprietan las piernas, de miedo de que el
sexo se les caiga en la vereda.</li>
</ul>
<ul>
<li>Al atardecer, todas ellas cuelgan sus pechos sin madurar
del ramaje de hierro de los balcones</li>
</ul>
<ul>
<li>y sus pezones fosforescentes se
enciendan y se apaguen como luciérnagas</li>
</ul>
<ul>
<li>El candombe les bate las ubres a las mujeres para que al
pasar, el ministro les ordeñe una taza de chocolate.</li>
</ul>
<ul>
<li>Las mujeres tienen los poros abiertos como ventositas y
una temperatura siete décimos más elevada que la normal.</li>
</ul>
<ul>
<li>mientras las chicas
se sacan los senos de las batas
para arrojárselos a las comparsas</li>
</ul>
<ul>
<li>Unas tetas que
saltarán de un momento a otro de un escote, y lo arrollarán
todo, como dos enormes bolas de billar [al casino de Biarritz]</li>
</ul>
<ul>
<li>Y mientras, frente al altar mayor, a las mujeres se les
licua el sexo contemplando un crucifijo que sangra por sus
sesenta y seis costillas [...]</li>
</ul>
</div>
<div>
I la pirotècnia de sintagmes i frases sorprenents, que no s'acaben!:</div>
<div>
<ul>
<li>¡El mar! con su baba y con su epilepsia.</li>
</ul>
<ul>
<li>En
un quinto piso, alguien se crucifica al abrir de par en par
una ventana. </li>
</ul>
<ul>
<li>cuál serà la intención de los papeles que se arrastran en los patios vacíos.</li>
</ul>
<ul>
<li>Un enorme
espejo se derrumba con las columnas y la gente que tenía
dentro</li>
</ul>
</div>
</div>
</div>
<div>
<ul>
<li>Junto con el vigilante, entra la aurora vestida de violeta.</li>
</ul>
<ul>
<li>Se respira una brisa de tarjeta postal.</li>
</ul>
<ul>
<li>El silencio hace gárgaras en los umbrales.</li>
</ul>
<ul>
<li> mientras la
luna engorda, como en cualquier parte, su mofletudo visaje
de portera.</li>
</ul>
<ul>
<li>Negras vestidas de papagayo, con sus
crías en uno de los pliegues de la falda.</li>
</ul>
<ul>
<li>Pasan perros con caderas de bailarín.</li>
</ul>
<ul>
<li>¡Faroles enfermos de ictericia!</li>
</ul>
<ul>
<li>Y de noche, la luna, al disgregarse en el canal, finge un
enjambre de peces plateados alrededor de una carnaza.</li>
</ul>
<ul>
<li>Hombres anestesiados de sol, que no se sabe si
se han muerto.</li>
</ul>
<ul>
<li>Al persignarse revive en una vieja
un ancestral orangután. </li>
</ul>
<div>
<br /></div>
<div>
Potser és cert que no cal escriure res nou. Potser n'hi ha prou amb anar intercalant aquestes animalades i les d'altres escriptors de veritat als nostres textos, fent com si no sabéssim que els estem plagiant matemàticament.</div>
</div>
<div class="blogger-post-footer"><script src="http://www.google-analytics.com/urchin.js" type="text/javascript">
</script>
<script type="text/javascript">
_uacct = "UA-2051198-2";
urchinTracker();
</script></div>David Gálvez Casellashttp://www.blogger.com/profile/14415335791625375136noreply@blogger.com3tag:blogger.com,1999:blog-6168024274805691803.post-9290606253453629152016-02-14T12:39:00.003+01:002016-02-14T12:55:52.054+01:00No era Piglia al quadrat...<a href="http://www.schavelzongraham.com/upload/fotos/libros/201405/ultimo_lector_rhm_bolsillo_provisional_grande.jpg" imageanchor="1" style="clear: right; float: right; margin-bottom: 1em; margin-left: 1em;"><img alt="" border="0" src="http://www.schavelzongraham.com/upload/fotos/libros/201405/ultimo_lector_rhm_bolsillo_provisional_grande.jpg" height="640" id="fancy_img" width="420" /></a>A la llista que vaig publicar ahir em vaig deixar un altre llibre de Piglia llegit fa poc. No sé d'on prové el lapsus perquè es tracta d'un llibre fantàstic, ja que no puc dir --per culpa de la meva memòria més que no del propi text-- "memorable"...<br />
<br />
Em vaig oblidar de parlar-vos d'<i>El último lector</i>.<br />
<br />
Un llibre fantàstic, doncs, en el que Piglia resegueix la seva història personal com a lector i, per extensió, fa una relectura de moments clau de la història de la literatura (parcial però molt generosa) tot fent servir referències a obres o a moments en les biografies de grans autors.<br />
<br />
Piglia té la santa virtut de sumar el fet de tenir una cultura molt vasta, el d'establir connexions, el d'explicar allò que vol dir amb eficàcia i el de no fer-se pesat ni resultar pedant. I el relligat final és que sap extraure una imatge poderosa de cadascuna de les trames de lectura que explica. Sap salvar-ne una metàfora o un sintagma fèrtil que es marca a foc al cervell del lector i l'ajuda a progressar. Com els nusos aquells que es fan a les maromes:<br />
<br />
Un cop a la taula.<br />
La llanterna d'Anna Karénina.<br />
La imatge de la sirena muda.<br />
Una butaca de vellut verd.<br />
La cadena Felice Bauer, Sofía Tólstoi, Anna Snitkina / Dostoievskaia, Véra Nabokov, Nora Joyce.<br />
La paraula "metempsicosi".<br />
Una patata contra el reumatisme.<br />
Etcètera.<br />
<br />
<div>
</div>
<div>
Parlem d'un llibre que se suposa que és de no-ficció però que per a mi respon a una tipologia de novel·la que m'encantaria ser capaç d'escriure.</div>
<div>
<br /></div>
<div>
Piglia em parla d'allò que m'interessa com a lector. O de moltes escenes, autors, llibres que m'han interessat. O que possiblement m'interessessin si mai els llegís. El Borges gairebé cec que mira de desxifrar un text, la cara a centímetres del full. Joyce, Cervantes, Macedonio Fernández, Hudson. La relació de Kafka amb Felice Bauer. La vida de lector-escriptor del "Che" Guevara. Robinson Crusoe lector de la bíblia. Com es construeix --a través de quins mecanismes que tenen a veure amb l'ús secret de les paraules-- l'<i>Ulisses</i> de Joyce. Etcètera altre cop.</div>
<div>
<br /></div>
<div>
En fi. Que ara sí, queda consignat també <i>El último lector</i> o "el lapsus imperdonable del dia d'ahir".</div>
<div class="blogger-post-footer"><script src="http://www.google-analytics.com/urchin.js" type="text/javascript">
</script>
<script type="text/javascript">
_uacct = "UA-2051198-2";
urchinTracker();
</script></div>David Gálvez Casellashttp://www.blogger.com/profile/14415335791625375136noreply@blogger.com1tag:blogger.com,1999:blog-6168024274805691803.post-49187348518149111622016-02-13T13:37:00.000+01:002016-02-13T15:27:31.811+01:00Vonnegut, Twain, Piglia al quadrat, Calvo...<a href="http://image.casadellibro.com/a/l/t0/25/9788439707325.jpg" imageanchor="1" style="clear: right; float: right; margin-bottom: 1em; margin-left: 1em;"><img alt="risas enlatadas-javier calvo-9788439707325" border="0" src="http://image.casadellibro.com/a/l/t0/25/9788439707325.jpg" height="640" id="fancybox-img" width="420" /></a>Ja hi som. Un altre cop. Potser ha passat un mes bo des del darrer escrit sobre el que estava llegint. No sé ben bé quin interès té escriure aquestes notes superficials. Ni per a mi, ni per a qui les pot acabar llegint. De veritat que no sé trobar-li cap sentit pràctic a aquest exercici que no deixa de ser com una llista un pèl ampliada.<br />
<br />
En fi. No hi fa res. No cal trobar-li sentit a tot el que es fa, oi? Ja hi som. Un altre cop.<br />
<br />
Em fa l'efecte que ja us vaig explicar que duia llegides unes 100 pàgines del recull de relats <i>While Mortals Sleep</i> de Kurt Vonnegut. Ja l'he acabat i m'ha agradat molt. No sé dir-ne el motiu, perquè molts m'avisaven que aquest Vonnegut és el menys imprevisible, el més <i>mainstream </i>(sí, aquesta és la paraula exacta que van fer servir)<i>,</i> el que potser tirava més de fórmula atès que volia que els relats s'incorporessin a publicacions periòdiques per a tots els públics, etcètera. Doncs a mi, ho reitero, m'ha interessat moltíssim sigui per com resol, per aspectes de la trama, per l'ús del vocabulari o del to. Diria que no hi ha cap peça que no m'hagi agradat per algun motiu o un altre.<br />
<br />
Confirmat també, un cop ja he acabat de llegir-lo del tot, el que us avançava de <i>Cartes des de la Terra </i>de Mark Twain: no em va convèncer ni gaire ni poc. L'he trobat un text fluix. Vull pensar que ha envellit malament i que potser quan va ser escrit sí que contenia idees originals o trencadores. A mi m'ha semblat pobre.<br />
<br />
Al darrer apunt havia engegat també <i>Nombre falso</i> de Piglia. Ja el vaig acabar fa temps. Extraordinari. Conté una nouvelle, "Nombre falso", que és poc menys que magnífica (homenatge simultani als corrents antitètics que es diu que Borges i a Arlt representaven dins de la tradició literària argentina).<br />
<br />
A banda, he llegit <i>Crítica i ficción</i>, també de Ricardo Piglia. M'ha interessat per completar la meva lectura de l'obra de ficció de Piglia. Amb tot, es tracta d'una sèrie d'entrevistes sobre literatura que Piglia ha re-escrit i que pequen de ser un pèl reiteratives en alguns moments o de fer-se difícils de digerir si les entomem una rere l'altra. Però, com deia, són una lectura complementària molt vàlida a la pròpia poètica de Piglia i a la interpretació de parts de la seva obra.<br />
<br />
A més a més, he llegit un llibre de relats de Javier Calvo que el propi Calvo no volia que trobés i llegís: <i>Risas enlatadas</i>. Podria dir que un cop ja llegit el recull no acabo d'entendre els motius de Calvo. Podria dir-ho. Tot i que crec que sí que l'entenc: l'autor d'ara no està satisfet d'aquella obra ja antiga i no la recomana al seu lector dels seus llibres més recents perquè pensa que ja no el representa. Se'n desdiu. Això no només ho entenc sinó que ho respecto. A diferència de la majoria d'escriptors, Calvo no sembla estar pagat de tot el que ha fet. Amb tot, des de la simple perspectiva de lector, i vist que a mi m'ha semblat un recull excel·lent (o molt bo, com a mínim), diria que he fet santament d'ignorar Calvo. Hi ha peces memorables o que contenen fragments, idees o personatges memorables.<br />
<br />
I què més?<br />
<br />
Doncs, fins aquí. No us puc avançar gran cosa més... Tinc encetat <i>Torero d'hivern</i> de Miquel Adam (que m'està agradant molt: imaginació, bona prosa, molt sentit de l'humor). Tinc encetat <i>Gramàtica parda</i> de Juan García Hortelano (encara no en puc dir gran cosa perquè l'he estat llegint de manera molt fragmentària i em falta la perspectiva de quan ja has agafat el fil a una ficció).<br />
<br />
Doncs, fins aquí.<div class="blogger-post-footer"><script src="http://www.google-analytics.com/urchin.js" type="text/javascript">
</script>
<script type="text/javascript">
_uacct = "UA-2051198-2";
urchinTracker();
</script></div>David Gálvez Casellashttp://www.blogger.com/profile/14415335791625375136noreply@blogger.com1tag:blogger.com,1999:blog-6168024274805691803.post-46457194171509075302015-12-28T19:15:00.002+01:002015-12-29T09:38:22.977+01:00Llegint fins que l'any rebenti de vell<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
</div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/proxy/AVvXsEi_hwgvX2NgQvbNUUCgC-izk1ToPfhVrB08nYiezNzKwweFce6qNsCVNJ0qdMleNEhNDzTa4_i1aLrRJ4l2EMX1kXMt3degEnTNwn6grntXhsM3gT9eovDGY-N_eqydJ4PYQngdcSX-anjBZ5ZHixKiW_dtB4M8zyRJX9x02zx4YmHXB3HjSK4WT9xvw8VqGFR1q9MDIuBX2ROxGSpxJpBiOo8JNJgxqsea7R8v=" imageanchor="1" style="clear: right; float: right; margin-bottom: 1em; margin-left: 1em;"></a></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
</div>
<span style="font-family: Georgia, 'Times New Roman', serif;">No sé ben bé com funciona la cosa. Què fa que t'hagis d'aturar de tant en tant per parlar --per </span><span style="font-family: Georgia, 'Times New Roman', serif;">escriure!-- d'allò que estàs llegint.</span><br />
<span style="font-family: Georgia, Times New Roman, serif;"><br /></span>
<span style="font-family: Georgia, Times New Roman, serif;">No sé des de quan ha estat així. Recordo clarament un text que devia fer amb dinou o vint anys. Parlava dels llibres que estava llegint, de la sensació de niu de ser al llit en ple hivern fent el que més m'agradava. Comentava algun fragment d'algun dels llibres. Hi havia tot de referències aviàries: albatros, ales, nius, passerells, etcètera. No recordo si tenia dinou o vint anys. Ara, sí que recordo perfectament aquell text que mai no he publicat però que sé fundacional.</span><br />
<span style="font-family: Georgia, Times New Roman, serif;"><br /></span>
<span style="font-family: Georgia, Times New Roman, serif;">Avui estic igual.</span><br />
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
</div>
<a href="http://ecx.images-amazon.com/images/I/510BmRWdUTL.jpg" imageanchor="1" style="clear: right; float: right; margin-bottom: 1em; margin-left: 1em;"><img border="0" src="http://ecx.images-amazon.com/images/I/510BmRWdUTL.jpg" height="640" width="403" /></a><br />
<span style="font-family: Georgia, Times New Roman, serif;">Avui no he corregit ni un sol examen. És el primer dia des que vaig començar les vacances que no he fet res relacionat amb la feina. Tampoc no he sortit a córrer, tot i que duia quatre dies consecutius fent-ho des que em vaig fer el propòsit de tornar-m'hi a posar. L'única desviació de la lectura ha estat una ràtzia per dur al meu fill a un centre comercial a comprar un joc per la PSP4 (regal recent). I prou. La resta del dia, no he fet sinó llegir i badar a estones a internet.</span><br />
<span style="font-family: Georgia, Times New Roman, serif;"><br /></span>
<span style="font-family: Georgia, Times New Roman, serif;">Avui estic igual que quan tenia dinou anys i la meva vida consistia a llegir sense parar.</span><br />
<span style="font-family: Georgia, Times New Roman, serif;"><br /></span>
<span style="font-family: Georgia, Times New Roman, serif;">Llista:</span><br />
<span style="font-family: Georgia, 'Times New Roman', serif;"><br /></span>
<span style="font-family: Georgia, 'Times New Roman', serif;">He acabat </span><i style="font-family: Georgia, 'Times New Roman', serif;">Instrumental</i><span style="font-family: Georgia, 'Times New Roman', serif;"> de James Rhodes fa ben poc. Un llibre que m'ha interessat a estones. No puc dir que m'agradés del tot malgrat la potència continguda en algunes parts. No dic que el paio no sigui autèntic. Però algunes parts del llibre no sonaven prou convincents, literàriament parlant. Massa posat d'estrella del rock i massa poca teca literària a partir d'un cert moment. M'ha semblat un llibre d'autoajuda dirigit al propi autor.</span><br />
<span style="font-family: Georgia, Times New Roman, serif;"><br /></span>
<span style="font-family: Georgia, Times New Roman, serif;">També he acabat <i>Huye ràpido, vete lejos</i> de Fred Vargas. M'ha agradat força. El suficient per anticipar que ara que ja no tinc a Henning Mankell escrivint per mi des d'algun racó d'escandinàvia o del continent africà per omplir les meves vacances de meravelloses històries d'assassinats i sentiments i reflexions i retrats socials... M'ha agradat el suficient, deia, per anticipar que ara que ja no tinc a Mankell, potser tindré a Vargas per aportar-me la mena de literatura de gènere que tothom necessita per anar tirant. Em fa l'efecte que entre Vargas i Villaró, aniré fent prou bé.</span><br />
<span style="font-family: Georgia, Times New Roman, serif;"><br /></span>
<span style="font-family: Georgia, Times New Roman, serif;">També havia encetat fa uns dies un llibre molt ben parit de Josep Espunyes (<i>Alt Urgell: motarrots, fets, llegendes</i>) que de moment no he tornat a tocar perquè se m'ha girat molta altra feina.</span><br />
<span style="font-family: Georgia, Times New Roman, serif;"><br /></span>
<span style="font-family: Georgia, Times New Roman, serif;">Dec dur unes 100 pàgines de <i>While Mortals Sleep</i>. M'està agradant moltíssim tot i que em diuen que aquest no és el Vonnegut autèntic, el de més tard. Em fa l'efecte que he llegit només tres vonneguts més, tots ben diferents... Ara, us ben juro que aquest també m'agrada i m'interessa molt. Cap dels sis o set relats que duc llegits m'ha decebut o semblat fluix. Tots tenen elements molt atractius per algú que escriu: de vocabulari, d'estil, d'estratègia, de final, de trama... Sempre hi trobo alguna faceta que fa que el relat valgui la pena.</span><br />
<span style="font-family: Georgia, Times New Roman, serif;"><br /></span>
<span style="font-family: Georgia, Times New Roman, serif;">I mentrestant, a estones tiro endavant <i>Cartes des de la Terra</i> de Mark Twain. M'està semblant el Twain més fluix que mai he llegit. I no és ni que hagi llegit gaire Twain ni tampoc que el llibre sigui una gasòfia. Sigui com sigui, no m'està enganxant tant com jo m'esperava. Li trobo a faltar l'humor d'altres vegades o la brillantor en el discurs. Seguirem informant.</span><br />
<span style="font-family: Georgia, Times New Roman, serif;"><br /></span>
<span style="font-family: Georgia, Times New Roman, serif;"><i>Last but not least</i>, he engegat un dels paquetets rebuts aquest matí: <i>Nombre falso</i>, de Piglia. Recull de relats més alguna <i>nouvelle</i>. El paio és bo. Molt bo. Excel·lent. No estic segur de què és el que fa que per regla general Piglia m'atragui, m'interessi i m'agradi tant. Els dos relats que duc llegits són magnífics. A més, el primer ("El fin del viaje") lliga perfectament amb el primer volum de <i>Los diarios de Emilio Renzi</i> que vaig llegir no fa gaire i que també vaig trobar un llibre magnífic. De fet, "El fin del viaje" m'ha semblat un capítol més de l'altre llibre. No és estrany: són textos coetanis.</span><br />
<span style="font-family: Georgia, Times New Roman, serif;"><br /></span>
<span style="font-family: Georgia, Times New Roman, serif;">Fins aquí la crònica anodina dels <i>likes</i> i <i>dislikes</i> d'avui.</span><br />
<span style="font-family: Georgia, Times New Roman, serif;"><br /></span>
<span style="font-family: Georgia, Times New Roman, serif;"><br /></span>
<span style="font-family: Georgia, Times New Roman, serif;">Ps.: M'havia oblidat de dir-vos que fa uns dies vaig llegir <i>Un detective en Babilonia</i> de Brautigan i que em va semblar un llibre boníssim. Tan bo com la primera part del <a href="http://5cts.blogspot.de/2014/06/de-monstres-i-goticisme-ref-hawkline-i.html" target="_blank">western gòtic que vaig ressenyar fa mesos</a>. Per tant, ja tinc una altra mina on picar juntament a les dels Piglias, Vonneguts i F. Vargas ja mencionades.</span>
<!-- Blogger automated replacement: "https://images-blogger-opensocial.googleusercontent.com/gadgets/proxy?url=http%3A%2F%2Fep01.epimg.net%2Fcultura%2Fimagenes%2F2005%2F06%2F29%2Factualidad%2F1119996002_850215_0000000000_sumario_normal.jpg&container=blogger&gadget=a&rewriteMime=image%2F*" with "https://blogger.googleusercontent.com/img/proxy/AVvXsEi_hwgvX2NgQvbNUUCgC-izk1ToPfhVrB08nYiezNzKwweFce6qNsCVNJ0qdMleNEhNDzTa4_i1aLrRJ4l2EMX1kXMt3degEnTNwn6grntXhsM3gT9eovDGY-N_eqydJ4PYQngdcSX-anjBZ5ZHixKiW_dtB4M8zyRJX9x02zx4YmHXB3HjSK4WT9xvw8VqGFR1q9MDIuBX2ROxGSpxJpBiOo8JNJgxqsea7R8v=" --><!-- Blogger automated replacement: "https://blogger.googleusercontent.com/img/proxy/AVvXsEi_hwgvX2NgQvbNUUCgC-izk1ToPfhVrB08nYiezNzKwweFce6qNsCVNJ0qdMleNEhNDzTa4_i1aLrRJ4l2EMX1kXMt3degEnTNwn6grntXhsM3gT9eovDGY-N_eqydJ4PYQngdcSX-anjBZ5ZHixKiW_dtB4M8zyRJX9x02zx4YmHXB3HjSK4WT9xvw8VqGFR1q9MDIuBX2ROxGSpxJpBiOo8JNJgxqsea7R8v=" with "https://blogger.googleusercontent.com/img/proxy/AVvXsEi_hwgvX2NgQvbNUUCgC-izk1ToPfhVrB08nYiezNzKwweFce6qNsCVNJ0qdMleNEhNDzTa4_i1aLrRJ4l2EMX1kXMt3degEnTNwn6grntXhsM3gT9eovDGY-N_eqydJ4PYQngdcSX-anjBZ5ZHixKiW_dtB4M8zyRJX9x02zx4YmHXB3HjSK4WT9xvw8VqGFR1q9MDIuBX2ROxGSpxJpBiOo8JNJgxqsea7R8v=" --><div class="blogger-post-footer"><script src="http://www.google-analytics.com/urchin.js" type="text/javascript">
</script>
<script type="text/javascript">
_uacct = "UA-2051198-2";
urchinTracker();
</script></div>David Gálvez Casellashttp://www.blogger.com/profile/14415335791625375136noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-6168024274805691803.post-69410030880174163002015-12-28T17:32:00.001+01:002015-12-28T19:39:08.796+01:00Random blau verd<span style="background-color: white; color: #141823; font-family: Georgia, Times New Roman, serif; line-height: 17.5636px;">Aquest matí ja he trobat dos paquets a la bústia. Comencen a arribar els regals en diferit que m'he fet. Això és a banda dels llibres que vaig comprar a la meva llibreria de referència (i d'algun altre que hi vaig deixar encarregat de cara a Reis). Així, el dia 24 vaig enviar una llista de comandes a diversos punts del mapa del país on ara em trobo. Aniran arribant en un ordre imprevisible. Avui s'ha donat un aparellament bonic, d'una bellesa cromàtica que potser té algun significat arcà.</span><br />
<span style="background-color: white; color: #141823; font-family: helvetica, arial, sans-serif; font-size: 14px; line-height: 17.5636px;"><br /></span>
<img alt="" aria-busy="false" aria-describedby="fbPhotosSnowliftCaption" class="spotlight" src="https://scontent-fra3-1.xx.fbcdn.net/hphotos-xaf1/v/t1.0-9/10352599_10153830391923377_9039317118049452105_n.jpg?oh=58a4999288ab0fb9fce1dee24363b32d&oe=5710DF6D" style="height: 553px; width: 737px;" /><div class="blogger-post-footer"><script src="http://www.google-analytics.com/urchin.js" type="text/javascript">
</script>
<script type="text/javascript">
_uacct = "UA-2051198-2";
urchinTracker();
</script></div>David Gálvez Casellashttp://www.blogger.com/profile/14415335791625375136noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-6168024274805691803.post-60970202043227928672015-12-24T17:33:00.000+01:002015-12-28T19:37:43.686+01:00Llibres i llistes<div style="background-color: white; color: #141823; line-height: 17.5636px; margin-bottom: 6px;">
<span style="font-family: Georgia, Times New Roman, serif;">Els regals de Nadal, molt ben parits: una samarreta negra estampada amb un Yoda en blanc i llibres: "L'últim mono" (Lluís Maria Todó, <a class="profileLink" data-hovercard="/ajax/hovercard/page.php?id=212044828932698" href="https://www.facebook.com/Club-Editor-212044828932698/" style="color: #3b5998; cursor: pointer; text-decoration: none;">Club Editor</a>), "While Mortals Sleep" (Vonnegut), "Cartes des de la Terra" (Mark Twain, Àtic dels llibres), "Torero d'hivern" (Miquel Adam, 1984).</span></div>
<div style="background-color: white; color: #141823; line-height: 17.5636px; margin-bottom: 6px; margin-top: 6px;">
<span style="font-family: Georgia, Times New Roman, serif;">(Després hi ha els dos que li he regalat al meu sogre, que tècnicament no són meus, però que també penso llegir: els diaris de Gil de Biedma i el darrer Fred Vargas, "Tiempos de hielo").</span></div>
<div style="background-color: white; color: #141823; line-height: 17.5636px; margin-bottom: 6px; margin-top: 6px;">
<span style="font-family: Georgia, Times New Roman, serif;">Mentrestant, e<span class="text_exposed_show" style="display: inline;">stic acabant "Huye rápido, vete lejos" (Fred Vargas) i els darrers capítols (que em vaig guardar) d'"Instrumental" (James Rhodes, <a class="profileLink" data-hovercard="/ajax/hovercard/page.php?id=300672941559" href="https://www.facebook.com/BlackieBooksBarcelona/" style="color: #3b5998; cursor: pointer; text-decoration: none;">Blackie Books</a>).</span></span></div>
<div class="text_exposed_show" style="background-color: white; color: #141823; display: inline; line-height: 17.5636px;">
<span style="font-family: Georgia, Times New Roman, serif;"><div style="margin-bottom: 6px;">
I avui he encomanat (començaran a arribar a partir del dia 4 de gener i fins no sé quan): "Crítica y ficción", "La ciudad ausente", "Nombre falso" i "El último lector" de Piglia i "Risas enlatadas", "Un mundo maravilloso" i "El dios reflectante" de <a class="profileLink" data-hovercard="/ajax/hovercard/user.php?id=1532476971" href="https://www.facebook.com/javiercalvo" style="color: #3b5998; cursor: pointer; text-decoration: none;">Calvo</a>. Sí, puc ser un pèl obsessiu quan un autor m'agrada.</div>
<div style="margin-bottom: 6px; margin-top: 6px;">
Cloud nine. Fins aviat.</div>
</span></div>
<div class="blogger-post-footer"><script src="http://www.google-analytics.com/urchin.js" type="text/javascript">
</script>
<script type="text/javascript">
_uacct = "UA-2051198-2";
urchinTracker();
</script></div>David Gálvez Casellashttp://www.blogger.com/profile/14415335791625375136noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-6168024274805691803.post-42144550624092979102015-12-12T19:51:00.000+01:002016-02-13T14:49:58.021+01:00Conversa entre Piglia i Bolaño (o viceversa)<div class="texto1" style="line-height: 18.15px;">
<span style="background-color: white;"><span style="font-family: "georgia" , "times new roman" , serif;">Últimament escric molt. Sempre que puc. Tothora. Bé, això és exagerar una mica. Però escric molt, en qualsevol cas. Quan m'ho permeten la feina i les domesticitats. Quan no cal dur un nano a rugbi o assistir a "la festa de la gimnàstica" tot un matí de dissabte, per exemple. Quan no llegeixo o bado a Facebook. I és cert que bado molt a Facebook i torno a llegir força. Hi ha temps per tot, no obstant. Sobretot si només dorms sis horetes al dia o menys i fas les coses amb certa intensitat. D'altra banda, fa unes setmanes que gairebé no faig esport. Això, doncs, em proporciona més temps per escriure. Posem que escric força compulsivament. Varis llibres que tinc començats alhora. Uns dies una cosa, uns dies una altra. Ara tanco, començo o retoco un relat que sé que pertany a un conjunt. Ara inicio un nou llibre amb un parell de capítols desestimats d'una obra prèvia. Ara miro d'anar farcint un experiment que fa unes setmanes que s'arrossega i va tenint forma de llibre. I anar-hi anant. Això d'escriure fa que hagi d'aturar-me tot sovint a revisar texts o opinions d'altres escriptors. Ara fa poc, per exemple, en encetar una nota al peu, he hagut d'anar a buscar les lliçons sobre Borges que Piglia va oferir a la televisió pública argentina fa uns anys. Són exemplars! Volia citar una fórmula que fa anar allí i no la recordava al detall. I de retruc m'he trobat pensant quin llinatge seguiria la sèrie Macedonio Fernández, Witold Gombrowicz, Jorge Luis Borges... L'he completada <i>in mente</i> amb Roberto Bolaño i el mateix Ricardo Piglia. I llavors, fent cerques de tots aquests noms a Google, he trobat aquesta perleta: una conversa telemàtica entre Bolaño i Piglia. No puc no compartit-la per si de cas --com em passava a mi fins fa escassament un quart d'hora-- encara no l'heu llegida.</span></span></div>
<div class="texto1" style="line-height: 18.15px;">
<span style="background-color: white;"><span class="titulo1"><strong><span lang="ES"><span style="font-family: "georgia" , "times new roman" , serif;"><br /></span></span></strong></span></span></div>
<div class="texto1" style="line-height: 18.15px;">
<span style="font-family: "georgia" , "times new roman" , serif;"><span style="background-color: white;"><span class="titulo1"><span lang="ES">[Es titula “Extranjeros del Cono Sur” i va aparèixer </span></span><span lang="ES"><span class="titulo1">a <em>Babelia</em></span></span></span><span class="titulo1" style="line-height: 18.15px;"><span lang="ES"> el </span></span><span style="line-height: 18.15px;"><span lang="ES"><span class="titulo1">3 de març de 2001]</span></span></span></span></div>
<div class="texto1" style="line-height: 18.15px;">
<span style="background-color: white;"><strong><span lang="ES"><span style="font-family: "georgia" , "times new roman" , serif;"><br /></span></span></strong></span></div>
<div style="line-height: 18.15px;">
<blockquote>
<span style="background-color: white;"><span style="font-family: "georgia" , "times new roman" , serif;"><strong><span lang="ES">Roberto Bolaño</span></strong><span lang="ES">. Querido Piglia, ¿te parece bien si empezamos hablando de algo que dices en <em>La novela polaca</em>?: “¿Cómo hacer callar a los epígonos? (Para escapar a veces es preciso cambiar de lengua)”. Tengo la impresión de que en los últimos veinte años, desde mediados de los setenta hasta principios de los noventa y por supuesto durante la nefasta década de los ochenta, este deseo es algo presente en algunos escritores latinoamericanos y que expresa básicamente no una ambición literaria sino un estado espiritual de camino clausurado. Hemos llegado al final del camino (en calidad de lectores, y esto es necesario recalcarlo) y ante nosotros (en calidad de escritores) se abre un abismo.</span></span></span><span style="line-height: 18.15px;"> </span></blockquote>
<blockquote>
<span style="background-color: white;"><span style="font-family: "georgia" , "times new roman" , serif;"><strong><span lang="ES">Ricardo Piglia.</span></strong><span lang="ES"> Cambiar de lengua es siempre una ilusión secreta y, a veces, no es preciso moverse del propio idioma. Intentamos escribir en una lengua privada y tal vez ése es el abismo al que aludes: el borde, el filo, después del cual está el vacío. Me parece que tenemos presente este desafío como un modo de zafarse de la repetición y del estereotipo. Por otro lado, no sé si la situación que describes pertenece exclusivamente a los escritores llamados latinoamericanos. Tal vez en eso estamos más cerca de otras tentativas y de otros estilos no necesariamente latinoamericanos, moviéndonos por otros territorios. Porque lo que suele llamarse latinoamericano se define por una suerte de anti-intelectualismo, que tiende a simplificarlo todo y a lo que muchos de nosotros nos resistimos. He visto esa resistencia con toda claridad en tus libros, y también en los de otros como DeLillo o Magris, que escriben en otras lenguas. Me parece que se están formando nuevas constelaciones y que son esas constelaciones lo que vemos desde nuestro laboratorio cuando enfocamos el telescopio hacia la noche estrellada. Entonces, ¿seguimos siendo latinoamericanos? ¿Cómo ves ese asunto?</span></span></span><span style="background-color: white;"><strong><span lang="ES"><span style="font-family: "georgia" , "times new roman" , serif;"><br /></span></span></strong></span><span style="background-color: white;"><span style="font-family: "georgia" , "times new roman" , serif;"><strong><span lang="ES"></span></strong></span></span></blockquote>
<blockquote>
<span style="background-color: white;"><span style="font-family: "georgia" , "times new roman" , serif;"><strong><span lang="ES">Bolaño.</span></strong><span lang="ES"> Sí, para nuestra desgracia, creo que seguimos siendo latinoamericanos. Es probable, y esto lo digo con tristeza, que el asumirse como latinoamericano obedezca a las mismas leyes que en la época de las guerras de independencia. Por un lado es una opción claramente política y por el otro, una opción claramente económica.</span></span></span><span style="background-color: white;"><strong><span lang="ES"><span style="font-family: "georgia" , "times new roman" , serif;"><br /></span></span></strong></span><span style="background-color: white;"><span style="font-family: "georgia" , "times new roman" , serif;"><strong><span lang="ES"></span></strong></span></span></blockquote>
<blockquote>
<span style="background-color: white;"><span style="font-family: "georgia" , "times new roman" , serif;"><strong><span lang="ES">Piglia. </span></strong><span lang="ES">Estoy de acuerdo en que definirse como latinoamericano (y lo hacemos pocas veces, ¿no es verdad?; más bien estamos ahí) supone antes que nada una decisión política, una aspiración de unidad que se ha tramado con la historia y todos vivimos y también luchamos en esa tradición. Pero a la vez nosotros (y este plural es bien singular) tendemos, creo, a borrar las huellas y a no estar fijos en ningún lugar. En estos días, estoy viviendo en California, en Davis, cerca de San Francisco, donde todo se entrevera, como sabes bien: los recuerdos del viaje al Oeste de la <em>beat generation,</em> con las novelas de Hammett, y los barrios paranoicos que describió Philip Dick conviven con la intriga de la cultura latina (en cada rincón de La Misión en San Francisco, en el Barrio invadido hoy por los jóvenes millonarios del Sillicon Valley, hay una figura o una imagen, un mural, una taquería, una bodeguita que tiene más color local que todo el color local que pudo imaginar Lowry, borracho, al pasear por Cuernavaca). De modo que aquí por contraste me siento un escritor digamos italo-argentino (un falso europeo, otro europeo exiliado). No creo que existan esas categorías en las historias de la literatura (están los italo-americanos, claro, pero se dedican al cine). Para mejor, estoy leyendo a W. H. Hudson <em>(Días de ocio en la Patagonia),</em> otro falso argentino, un europeo que nació en Quilmes, en la provincia de Buenos Aires, y se crió entre gauchos hablando de lo que fue seguramente una versión prehistórica del <em>spanglish.</em>Y que a la vez escribía, ya lo sabemos, una de las mejores prosas inglesas que se puedan encontrar. Mejor que Conrad, a veces, menos barroco, más nítido, una extraña versión de Conrad, no sólo por la calidad de su prosa, y porque eran amigos, sino porque Hudson estuvo siempre desajustado y solo y fuera de lugar, como el polaco. Pero me estoy extendiendo. Me gustaría saber qué estás leyendo en estos días.</span></span></span><span style="background-color: white;"><strong><span lang="ES"><span style="font-family: "georgia" , "times new roman" , serif;"><br /></span></span></strong></span><span style="background-color: white;"><span style="font-family: "georgia" , "times new roman" , serif;"><strong><span lang="ES"></span></strong></span></span></blockquote>
<blockquote>
<span style="background-color: white;"><span style="font-family: "georgia" , "times new roman" , serif;"><strong><span lang="ES">Bolaño. </span></strong><span lang="ES">La última novela de Mendoza, <em>La aventura del tocador de señoras,</em> que me parece una novela muy buena. Pero permíteme que añada algo en relación a Hudson, un autor que leí muy joven. Yo creía entonces que Guillermo Hudson escribía en español y después de leer tres libros suyos me di cuenta de que escribía en inglés porque vi el nombre del traductor. No conozco bien la literatura argentina de finales del siglo XIX, pero tengo la impresión de que Hudson es uno de sus grandes prosistas. Algo similar ocurre poco después en Chile, con los primeros libros de Huidobro, que están escritos en francés. O con Rodolfo Wilcock, que acaba escribiendo en italiano. Hay como una especie de reflujo o de huida en algunos escritores, que los lleva a buscar, a instalarse o a indagar en una lengua menos adversa. Claro, éste no es el caso de Hudson. ¿Tú has leído a Mendoza?</span></span></span><span style="background-color: white;"><strong><span lang="ES"><span style="font-family: "georgia" , "times new roman" , serif;"><br /></span></span></strong></span><span style="background-color: white;"><span style="font-family: "georgia" , "times new roman" , serif;"><strong><span lang="ES"></span></strong></span></span></blockquote>
<blockquote>
<span style="background-color: white;"><span style="font-family: "georgia" , "times new roman" , serif;"><strong><span lang="ES">Piglia.</span></strong><span lang="ES"> Me gustan mucho los libros de Mendoza, aunque no he leído la novela que estás leyendo. Es intrigante, es cierto, ese juego con las lenguas extranjeras y con las traducciones. Para mí, Hudson y Gombrowicz producen efectos raros en la literatura argentina porque hacen entrar una voz próxima, un fantasma familiar, que se mueve invisible en un terreno conocido. Hay una tensión entre lo que se lee en la lengua propia y lo que se lee fuera de la lengua materna. Y los traductores están en esa frontera. Me interesa mucho la vida de los traductores, son un molde extraño de escritor. Ligado a Hudson, estoy leyendo ahora una biografía de Constance Garnett, una mujer fantástica que se pasó la vida traduciendo a los rusos al inglés. Imagínate que tradujo todo Tolstói y todo Dostoievski y terminó, por supuesto, medio ciega, una viejita feminista, muy simpática. Casi todos los norteamericanos y los ingleses, de Hemingway a Forster, admiraban a Tolstói por medio de ella, aunque Nabokov la destestaba, claro que Nabokov detestaba a todo el mundo.</span></span></span><span style="background-color: white;"><strong><span lang="ES"><span style="font-family: "georgia" , "times new roman" , serif;"><br /></span></span></strong></span><span style="background-color: white;"><span style="font-family: "georgia" , "times new roman" , serif;"><strong><span lang="ES"></span></strong></span></span></blockquote>
<blockquote>
<span style="background-color: white;"><span style="font-family: "georgia" , "times new roman" , serif;"><strong><span lang="ES">Bolaño.</span></strong><span lang="ES"> Estoy completamente de acuerdo contigo en la importancia de los traductores. Lo que dices de Constance Garnett me recuerda de alguna manera a Consuelo Berges, que tradujo todo Stendhal al español y que se convirtió seguramente en la principal autoridad sobre Stendhal que existe en nuestra lengua. Sus traducciones son extraordinarias. También pienso en Javier Marías, que no es una viejita devota de un autor concreto, pero que tiene una traducción de <em>Tristram Shandy,</em> de Sterne, ejemplar. Pienso que tal vez personas tan disímiles como Garnett, Berges o Marías deshacen en el aire el problema que planteaba Pound, que sólo un gran autor puede traducir a otro. En este caso, sólo Marías es un gran autor; Berges y Garnett, desde la óptica tradicional, no lo son, aunque también puede ser posible, y yo me inclino por esta solución imaginaria, que tanto la viejita inglesa como la viejita española sean, y no en el fondo sino delante de nuestras narices, grandes autoras invisibles.</span></span></span><span style="line-height: 18.15px;"> </span></blockquote>
<blockquote>
<span style="background-color: white;"><span style="font-family: "georgia" , "times new roman" , serif;"><strong><span lang="ES">Piglia.</span></strong><span lang="ES"> Tendríamos que hacer alguna vez una Enciclopedia Biográfica de Traductores Inmortales (e invisibles), ¿no sería sensacional? La inversa de la Enciclopedia de Tlön, algo más bien cercano a Manganelli o a las biografías imaginarias de Marcel Schwob, pero detalladas y reales, una lista de oscuros personajes extraordinarios, escritores asalariados que escriben a tantos centavos por palabra, los únicos verdaderos profesionales de la literatura, los nuevos folletinistas, que viven dedicados a la literatura, pero como escritores clandestinos, mal vistos y mal pagados, los verdaderos malditos, siempre postergados, siempre ausentes, y que por eso mismo serán quizá los grandes creadores del futuro. Serían pequeñas historias extraordinarias. Cortázar, que traduce todo Poe en una pequeña pieza de un pequeño hotel en Roma; el gran Sergio Pitol, al que durante años admirábamos sólo porque había traducido a Gombrowicz; el extraordinario trabajo de Nicanor Parra, con el <em>Lear</em> de Shakespeare; Aurora Bernárdez, traduciendo <em>Pale Fire.</em> Tendríamos que conseguir un mecenas y dedicarnos a preparar esa enciclopedia infinita. Estoy seguro de que nos haría inmortales, y sería no sólo un acto de justicia sino una revelación y una versión cómica de la por sí cómica historia de la literatura. Hay mil ejemplos. Pienso por ejemplo en el general Bartolomé Mitre, que libró batallas múltiples y fue luego presidente de la República a mediados del siglo XIX y que se dedico a traducir <em>La Divina Comedia.</em></span></span></span><span style="line-height: 18.15px;"> </span></blockquote>
<blockquote>
<span style="background-color: white;"><span style="font-family: "georgia" , "times new roman" , serif;"><strong><span lang="ES">Bolaño.</span></strong><span lang="ES"> <em>La Divina Comedia</em><em>,</em> ni más ni menos. Bueno, no se puede decir que no fuera pertinente. Y sobre lo que dices de Sergio Pitol, estoy totalmente de acuerdo. El primer libro de Pitol que cayó en mis manos fue una traducción suya de un escritor polaco hoy bastante olvidado, Jerzy Andrzejewski. El libro se llamaba <em>Las puertas del paraíso</em> y su argumento era el mismo que ya había tratado Marcel Schwob en <em>La cruzada de los niños</em> . Otro dato curioso: en mi ejemplar de <em>La cruzada de los niños,</em> el traductor dedica su versión de la obra a Julio Torri, que es un escritor mexicano rarísimo (o normalísimo, depende desde dónde se le mire) y que fue un hombre de una modestia yo diría que patológica y un gran escritor de textos breves. De alguna manera, Torri fue como el reverso de Alfonso Reyes, la brevedad ante la multiplicidad. Pero dejemos la literatura mexicana. A mí me interesa muchísimo la visión que tienes de la literatura contemporánea argentina, con esos cuatro puntos de referencia que son Macedonio Fernández, Borges, Arlt y Gombrowicz.</span></span></span><span style="line-height: 18.15px;"> </span></blockquote>
<blockquote>
<span style="background-color: white;"><span style="font-family: "georgia" , "times new roman" , serif;"><strong><span lang="ES">Piglia. </span></strong><span lang="ES">Macedonio es un escritor excepcional, una especie de Marcel Duchamp de la literatura. Practica un arte puramente conceptual, interesado más en el proyecto que en la obra misma. En realidad, la obra no es otra cosa que el proyecto. Trabajó toda la vida en una novela que sólo era la idea de una novela que nunca se empezaba a contar y que estaba hecha básicamente de prólogos y de anuncios. Borges aprendió todo de él, sobre todo, la inutilidad de desarrollar un argumento que se puede resumir y contar como si ya estuviera escrito. Pensaba en Macedonio el otro día cuando leí que Eric Satie no abría nunca las cartas que recibía, pero las contestaba todas. Miraba quién era el remitente y le escribía una respuesta. Encontraron las cartas cerradas en un altillo y las publicaron junto con las respuestas de Satie. La correspondencia es fantástica porque todos hablan de cosas distintas y ésa, por supuesto, es la esencia del diálogo.</span></span></span><span style="line-height: 18.15px;"> </span></blockquote>
<blockquote>
<span style="background-color: white;"><span style="font-family: "georgia" , "times new roman" , serif;"><strong><span lang="ES">Bolaño.</span></strong><span lang="ES"> Yo creo que las cartas de Satie muestran una cierta deferencia para con el interlocutor, es decir, no deja cartas sin contestar, pero el conjunto de la correspondencia más bien es una aceptación, razonable, eso sí, de la imposibilidad del diálogo, aunque también caben otras explicaciones, la más obvia sería la desconfianza de Satie en la palabra escrita, que me parece improbable pues Satie es uno de los músicos que más ha escrito. También existe la posibilidad de que Satie, conociendo a sus amigos, no considerara necesario abrir sus cartas, o lo considerara redundante. Es curioso, pero podemos encontrar más de una semejanza entre Macedonio y Satie, pero ninguna entre Borges y Satie. Y yo creo que esto se debe a que Borges no lo aprende todo de Macedonio, sino también, una parte importante, de Alfonso Reyes, quien lo cura para siempre de cualquier veleidad vanguardista. Macedonio es el riesgo, la audacia, el vanguardismo y el criollismo juntos, pero Alfonso Reyes es el escritor, la biblioteca, y el peso que tiene sobre Borges es importantísimo, tanto en el desarrollo de su poesía como en su prosa. Digamos que Reyes proporciona el elemento clásico a Borges, la mesura apolínea, y eso de alguna manera lo salva, lo hace más Borges.</span></span></span><span style="line-height: 18.15px;"> </span></blockquote>
<blockquote>
<span style="background-color: white;"><span style="font-family: "georgia" , "times new roman" , serif;"><strong><span lang="ES">Piglia. </span></strong><span lang="ES">Alguno de nosotros pensamos que quizá el siglo próximo será macedoniano, y que Borges estará ahí con el bello texto necrológico que leyó en la Recoleta, en medio de la tristeza general (lloviznaba en Buenos Aires), cuando hizo reír a los deudos con un chiste de Macedonio dicho en el entierro (“los gauchos fueron inventados para entretener a los caballos en las estancias”). Reyes era un caballero, leo siempre que puedo El deslinde. En cuanto al efecto Satie-Duchamp, creo que Borges es vanguardista como lector mientras que como escritor quiere ser clásico. En cuanto a la cortesía de Satie con sus amigos, es verdad que a los amigos se les contesta siempre y nunca importa lo que uno les diga en las cartas.</span></span></span><span style="line-height: 18.15px;"> </span></blockquote>
<blockquote>
<span style="background-color: white;"><span style="font-family: "georgia" , "times new roman" , serif;"><strong><span lang="ES">Bolaño.</span></strong><span lang="ES"> Sí, a un amigo se le contesta siempre, algo que a veces puede resultar terrible. Michel Tournier, en El espejo de las ideas, opone a la amistad el concepto del amor, y viene a decir algo como que todo lo que no toleraríamos jamás a un amigo, un acto de vileza, por ejemplo, lo toleramos y lo aceptamos en el amor, pues el amor, en ocasiones, y al contrario que la amistad, también se alimenta de la vileza, de la cobardía, de la bajeza. El amor, y la historia está llena de ejemplos que lo certifican, puede ser coprófago, algo que jamás es la amistad. Bueno, todo esto es relativo, por supuesto. William Burroughs zanja la cuestión a su manera, cuando afirma que el amor es una mezcla de sentimentalismo y sexo. Recuerdo que cuando leí esta declaración de Burroughs, a los veintipocos años, me sentí muy apesadumbrado.</span></span></span><span style="line-height: 18.15px;"> </span></blockquote>
<blockquote>
<span style="background-color: white;"><span style="font-family: "georgia" , "times new roman" , serif;"><strong><span lang="ES">Piglia.</span></strong><span lang="ES"> Los amigos son lo mejor de la poesía, decía siempre un poeta argentino, Francisco Urondo, que murió asesinado por la dictadura militar. Las amistades literarias tienen siempre un aire extraño. La amistad entre Alfonso Reyes y Borges, por ejemplo, o la amistad silenciosa y brevísima entre Beckett y Burroughs, que se encontraron en Suiza y estuvieron una tarde juntos casi sin decir nada, conversando sobre ciertos matices del inglés en Irlanda que intrigaban a Burroughs (Beckett casi no habló, sólo dijo una frase que Burroughs consideró siempre el mayor elogio que había recibido: “Usted es un escritor”). O la amistad de Hannah Arendt y Mary McCarthy, fantástica, de la que nos ha quedado la correspondencia. O la amistad de Gombrowicz con el poeta Carlos Mastronardi, que discurría siempre del mismo modo. Mastronardi, que era un hombre muy fino y muy discreto, un gran noctámbulo y un extraordinario poeta que en toda su vida escribió un solo libro , lo esperaba en el Querandi, un café de Buenos Aires, tomando un té, y Gombrowicz llegaba siempre un poco apurado. Mastronardi lo recibía con gentileza y preguntaba “¿cómo está, Gombrowicz?”. Y Gombrowicz le decía siempre: “Cálmese, por favor, Mastronardi”. Como si Mastronardi se hubiera dejado llevar por una emoción excesiva por el solo hecho de saludarlo gentilmente. “Cálmese, Mastronardi”, fue durante años una de las consignas de mi juventud. Por eso, en fin, quiero decirte que esta conversación va a ser el comienzo de una amistad, o la continuación de la amistad que hemos establecido ya con nuestros libros. Pienso ir a Barcelona en las próximas semanas y ojalá podamos vernos y por supuesto siempre puedes venir a visitarme a California.</span></span></span><span style="line-height: 18.15px;"> </span></blockquote>
<blockquote>
<span style="background-color: white;"><span style="font-family: "georgia" , "times new roman" , serif;"><strong><span lang="ES">Bolaño.</span></strong><span lang="ES"> Yo también espero que nos podamos ver pronto, aquí o en cualquier parte.</span></span></span></blockquote>
</div>
<div class="blogger-post-footer"><script src="http://www.google-analytics.com/urchin.js" type="text/javascript">
</script>
<script type="text/javascript">
_uacct = "UA-2051198-2";
urchinTracker();
</script></div>David Gálvez Casellashttp://www.blogger.com/profile/14415335791625375136noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-6168024274805691803.post-52165769100247652402015-12-08T17:38:00.000+01:002015-12-28T19:42:53.024+01:00A mitja lectura del llibre de Rhodes (un fantasma efectiu)<div class="_5pbx userContent" data-ft="{"tn":"K"}" id="js_3u" style="line-height: 1.38; overflow: hidden;">
<div style="margin-bottom: 6px;">
<span style="font-family: Georgia, Times New Roman, serif;">Entre molta altra merda, escolto música medieval (500-1400?) i del Renaixement (1400-1600, aprox.?). </span><span style="font-family: Georgia, 'Times New Roman', serif; line-height: 1.38;">M'interessa molt menys la del Barroc (1600-1750) i gairebé exclusivament via Bach. A partir d'aquí --en una suposada progressió cronològica ascendent-- el meu desinterès es tornava brutal (les del Classicisme, Romanticisme, Impressionisme i endavant m'eren altament refractàries, sobretot en la faceta orquestral).</span></div>
<div style="margin-bottom: 6px;">
<span style="font-family: Georgia, 'Times New Roman', serif; line-height: 1.38;">Ara he de confessar que el puto James Rhodes ha aconseguit a través de la guia indirecta que representa el seu llibre "Instrumental" que connecti per via intravenosa (va, auricular, si més no!) amb tot d'universos que jo creia tancats per mi per sempre més. En el vessant d'intèrprets solistes (o duets o trios), de moment.</span></div>
<div style="margin-bottom: 6px;">
<span style="font-family: Georgia, 'Times New Roman', serif; line-height: 1.38;">Us deixo el mostrari amb el qual em vaig iniciar. A partir d'aquí és senzill anar fent via.</span></div>
<span style="font-size: 14px;"></span></div>
<div class="_3x-2">
<div data-ft="{"tn":"H"}">
<div class="mtm" style="margin-top: 10px;">
<div class="_6m2 _1zpr clearfix _dcs _4_w4 _59ap" data-ft="{"tn":"H"}" id="u_jsonp_14_m" style="background-color: white; box-shadow: rgba(0, 0, 0, 0.14902) 0px 0px 0px 1px inset, rgba(0, 0, 0, 0.0980392) 0px 1px 4px; overflow: hidden; position: relative; z-index: 0; zoom: 1;">
<div class="clearfix _2r3x" style="zoom: 1;">
<div class="lfloat _ohe" style="float: left; width: 486.193px;">
<div class="_6ks" style="line-height: 0; position: relative; z-index: 1;">
<span class="_3m6-"><a href="https://soundcloud.com/jrhodespianist" rel="nofollow" style="color: #3b5998; cursor: pointer; text-decoration: none;" tabindex="-1" target="_blank"></a></span><br />
<div class="_6l- __c_" style="position: relative;">
<div class="uiScaledImageContainer _6m5 fbStoryAttachmentImage" style="background-position: 50% 50%; background-repeat: no-repeat; height: 255px; overflow: hidden; position: relative; width: 487px;">
<span class="_3m6-"><a href="https://soundcloud.com/jrhodespianist" rel="nofollow" style="color: #3b5998; cursor: pointer; text-decoration: none;" tabindex="-1" target="_blank"><img alt="" class="scaledImageFitWidth img" height="255" src="https://external-fra3-1.xx.fbcdn.net/safe_image.php?d=AQCkeyKIVuTdNzSq&w=487&h=255&url=https%3A%2F%2Fi1.sndcdn.com%2Favatars-000019791896-edmoob-t500x500.jpg&cfs=1&upscale=1&sx=0&sy=46&sw=500&sh=262" style="border: 0px; height: auto; min-height: 100%; position: relative; vertical-align: bottom; width: 486.989px;" width="487" /></a></span></div>
</div>
<span class="_3m6-"><a href="https://soundcloud.com/jrhodespianist" rel="nofollow" style="color: #3b5998; cursor: pointer; text-decoration: none;" tabindex="-1" target="_blank">
</a></span></div>
<span class="_3m6-">
</span>
<div class="_3ekx">
<div class="_6m3" style="color: #141823; font-family: helvetica, arial, sans-serif; font-size: 12px; height: auto; line-height: 14.6182px; margin: 10px 12px; max-height: 100px; position: relative;">
<div class="mbs _6m6" style="font-family: Georgia, 'lucida grande', tahoma, verdana, arial, sans-serif; font-size: 18px; line-height: 22px; margin-bottom: 5px; max-height: 110px; overflow: hidden; transition: color 0.1s ease-in-out; word-wrap: break-word;">
<span class="_3m6-"><a href="https://www.facebook.com/l.php?u=https%3A%2F%2Fsoundcloud.com%2Fjrhodespianist&h=sAQGENPb0&enc=AZMvUQPwvXiTdJVr21ppX7b4N0N2m7NE32o2x8amHyiSDMaEDl222wgtZT7hwkSwOnlJPxbTmdag5Rldu2N8keSm2WW7baZr1i5Qbnl4HLicYRTjhGS0E6wWosXJAs2PBsktbGb3SXvP3n_i8VL6t8nN6BX48PaSjOk8SGUH3_dwnbSzJteSyZPzJ4Y_V2GvC4g&s=1" rel="nofollow" style="color: #141823; cursor: pointer; text-decoration: none; transition: color 0.1s ease-in-out;" target="_blank">JRhodesPianist</a></span></div>
<div class="_6m7" style="line-height: 16px; max-height: 80px; overflow: hidden;">
<span class="_3m6-">i play piano</span></div>
<div class="_59tj" style="padding-top: 9px; position: relative;">
<div class="_6lz _6mb ellipsis" style="color: #9197a3; font-size: 11px; line-height: 11px; overflow: hidden; text-overflow: ellipsis; text-transform: uppercase; white-space: nowrap;">
<span class="_3m6-">SOUNDCLOUD.COM</span></div>
<div>
<span class="_3m6-"><br /></span></div>
<div class="_5tc6" style="color: #9197a3; margin-top: 5px;">
</div>
</div>
</div>
</div>
<span class="_3m6-">
</span></div>
</div>
</div>
</div>
</div>
</div>
<div class="blogger-post-footer"><script src="http://www.google-analytics.com/urchin.js" type="text/javascript">
</script>
<script type="text/javascript">
_uacct = "UA-2051198-2";
urchinTracker();
</script></div>David Gálvez Casellashttp://www.blogger.com/profile/14415335791625375136noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-6168024274805691803.post-16030969826233431472015-12-01T17:42:00.000+01:002015-12-28T17:42:33.163+01:00'La bíblia andorrana' de Villaró<div class="_1dwg" style="padding: 12px 12px 0px;">
<div class="_5pbx userContent" data-ft="{"tn":"K"}" id="js_4o" style="line-height: 1.38; overflow: hidden;">
<div style="display: inline;">
<span style="font-family: Georgia, Times New Roman, serif;">Ja vaig acabar la novel·la i us la recomano. Amb certa fermesa. M'ha agradat molt. Potser és la de la sèrie del Boix que més m'ha convençut. Una de les millors obres de tot el que duc llegit de <a class="profileLink" data-hovercard="/ajax/hovercard/user.php?id=1169889690" href="https://www.facebook.com/albert.villaro" style="color: #3b5998; cursor: pointer; text-decoration: none;">Villaró</a> (amb permís de <i>La selva moral</i>, <i>Obaga</i> i <i>Les ánimes sordes</i>).</span></div>
<div class="">
</div>
</div>
<div class="_5pbx userContent" data-ft="{"tn":"K"}" id="js_4o" style="line-height: 1.38; overflow: hidden;">
<div style="display: inline;">
<span style="font-family: Georgia, Times New Roman, serif;"><br /></span></div>
</div>
<div class="_3x-2">
<div data-ft="{"tn":"H"}">
<div class="mtm" style="margin-top: 10px;">
<div class="_6m2 _1zpr clearfix _dcs _4_w4 _59ap" data-ft="{"tn":"H"}" id="u_jsonp_15_z" style="background-color: white; box-shadow: rgba(0, 0, 0, 0.14902) 0px 0px 0px 1px inset, rgba(0, 0, 0, 0.14902) 0px 1px 6px; overflow: hidden; position: relative; z-index: 0; zoom: 1;">
<div class="clearfix _2r3x" style="zoom: 1;">
<div class="lfloat _ohe" style="float: left; width: 486.193px;">
<span class="_3m6-"><span style="font-family: Georgia, Times New Roman, serif;"></span></span><br />
<div class="_6ks" style="line-height: 0; position: relative; z-index: 1;">
<span class="_3m6-"><span style="font-family: Georgia, Times New Roman, serif;"><a href="http://www.vilaweb.cat/noticies/albert-villaro-landorra-davui-es-la-que-aguanta-la-respiracio-que-no-sap-ben-be-cap-a-on-tirar/" rel="nofollow" style="color: #3b5998; cursor: pointer; text-decoration: none;" tabindex="-1" target="_blank"></a></span></span><br />
<div class="_6l- __c_" style="position: relative;">
<div class="uiScaledImageContainer _6m5 fbStoryAttachmentImage" style="background-position: 50% 50%; background-repeat: no-repeat; color: rgba(0, 0, 0, 0.14902); height: 255px; overflow: hidden; position: relative; width: 487px;">
<span class="_3m6-"><span style="font-family: Georgia, Times New Roman, serif;"><a href="http://www.vilaweb.cat/noticies/albert-villaro-landorra-davui-es-la-que-aguanta-la-respiracio-que-no-sap-ben-be-cap-a-on-tirar/" rel="nofollow" style="color: #3b5998; cursor: pointer; text-decoration: none;" tabindex="-1" target="_blank"><img alt="" class="scaledImageFitWidth img" height="255" src="https://external-fra3-1.xx.fbcdn.net/safe_image.php?d=AQAo79x9MHrSCMDx&w=487&h=255&url=http%3A%2F%2Fimatges.vilaweb.cat%2Fnacional%2Fwp-content%2Fuploads%2F2015%2F12%2FAlbert-Villaro.jpg&cfs=1&upscale=1&sx=36&sy=0&sw=516&sh=270" style="border: 0px; height: auto; min-height: 100%; position: relative; vertical-align: bottom; width: 486.989px;" width="487" /></a></span></span></div>
</div>
<span class="_3m6-"><span style="font-family: Georgia, Times New Roman, serif;"><a href="http://www.vilaweb.cat/noticies/albert-villaro-landorra-davui-es-la-que-aguanta-la-respiracio-que-no-sap-ben-be-cap-a-on-tirar/" rel="nofollow" style="color: #3b5998; cursor: pointer; text-decoration: none;" tabindex="-1" target="_blank">
</a></span></span></div>
<span class="_3m6-"><span style="font-family: Georgia, Times New Roman, serif;">
<div class="_3ekx">
<div class="_6m3" style="height: auto; margin: 10px 12px; max-height: 100px; position: relative;">
<div class="mbs _6m6" style="line-height: 22px; margin-bottom: 5px; max-height: 110px; overflow: hidden; transition: color 0.1s ease-in-out; word-wrap: break-word;">
<a href="http://l.facebook.com/l.php?u=http%3A%2F%2Fwww.vilaweb.cat%2Fnoticies%2Falbert-villaro-landorra-davui-es-la-que-aguanta-la-respiracio-que-no-sap-ben-be-cap-a-on-tirar%2F&h=XAQG0tdJR&enc=AZMZAHQdPplLycCwLuDxufTXwNcnzta2t07g4jgJ8ArxJ_LLV8wuMQq-eJq0hBuNi3i_en0iLi8WMq4923QYKYYq6iNjZmt8ibNKnn1dhOdPeOvqFL-HEFcSUR3MUgazvcxTfGIEC6hhLzLK1XJipqrtFNYGK6i1Kyr7kx4E18XkPFqC5aw6DCbOtyVpPnCJasA&s=1" rel="nofollow" style="color: #141823; cursor: pointer; text-decoration: none; transition: color 0.1s ease-in-out;" target="_blank">Albert Villaró: ‘L’Andorra d’avui és la que aguanta la respiració, que no sap ben bé cap a on tirar’</a></div>
<div class="_6m7" style="line-height: 16px; max-height: 80px; overflow: hidden;">
L’escriptor publica ‘La bíblia andorrana’, una nova aventura del policia del Principat, Andreu Boix</div>
<div class="_59tj" style="padding-top: 9px; position: relative;">
<div class="_6lz _6mb ellipsis" style="color: #9197a3; line-height: 11px; overflow: hidden; text-overflow: ellipsis; text-transform: uppercase; white-space: nowrap;">
VILAWEB.CAT</div>
<div class="_5tc6" style="color: #9197a3; margin-top: 5px;">
</div>
</div>
</div>
<a class="_52c6" href="http://www.vilaweb.cat/noticies/albert-villaro-landorra-davui-es-la-que-aguanta-la-respiracio-que-no-sap-ben-be-cap-a-on-tirar/" rel="nofollow" style="border-color: rgb(233, 234, 237) rgb(218, 218, 218) rgb(204, 204, 204); border-style: solid; border-width: 1px; bottom: 0px; color: #3b5998; cursor: pointer; left: 0px; position: absolute; right: 0px; top: 0px;" tabindex="-1" target="_blank"></a></div>
</span></span></div>
<div class="_42ef" style="overflow: hidden;">
<span style="font-family: Georgia, Times New Roman, serif;"><span class="_3c21"></span></span></div>
</div>
</div>
</div>
</div>
</div>
</div>
<div>
<form action="https://www.facebook.com/ajax/ufi/modify.php" class="commentable_item" data-ft="{"tn":"]"}" id="u_jsonp_15_12" method="post" rel="async" style="margin: 0px; padding: 0px;">
<div class="_57w _5vsi" style="color: #9197a3; margin-top: 12px; padding-bottom: 4px; position: relative;">
<div class="_37uu">
<div class="_3399 _a7s" style="border-top-color: rgb(229, 229, 229); border-top-style: solid; border-top-width: 1px; clear: both; margin: 0px 12px; padding-top: 4px;">
<div class="_524d">
</div>
</div>
</div>
</div>
</form>
</div>
<div class="blogger-post-footer"><script src="http://www.google-analytics.com/urchin.js" type="text/javascript">
</script>
<script type="text/javascript">
_uacct = "UA-2051198-2";
urchinTracker();
</script></div>David Gálvez Casellashttp://www.blogger.com/profile/14415335791625375136noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-6168024274805691803.post-12313611023627958562015-11-29T17:45:00.000+01:002015-12-28T17:53:29.915+01:00Projectes que es van tancant<div class="_1dwg" style="padding: 12px 12px 0px;">
<div class="_5pbx userContent" data-ft="{"tn":"K"}" id="js_47" style="line-height: 1.38; overflow: hidden;">
<div style="display: inline;">
<span style="font-family: Georgia, Times New Roman, serif;">Acabo de revisar unes correccions d'un llibre amb textos meus!</span></div>
</div>
<div class="_5pbx userContent" data-ft="{"tn":"K"}" id="js_47" style="line-height: 1.38; overflow: hidden;">
<div style="display: inline;">
<span style="font-family: Georgia, Times New Roman, serif;"><br /></span></div>
</div>
<div class="_5pbx userContent" data-ft="{"tn":"K"}" id="js_47" style="line-height: 1.38; overflow: hidden;">
<div style="display: inline;">
<span style="font-family: Georgia, Times New Roman, serif;">Hi ha un plaer més gran que veure --ja gairebé-- la versió final d'un text en el què has treballat durant molt de temps? I la vergonya d'algunes cagades que ja no caldria fer. I discrepar --i que et pugi un pèl la sang al cap?-- davant d'algunes correccions / propostes. I aprendre quatre coses.</span></div>
</div>
<div class="_5pbx userContent" data-ft="{"tn":"K"}" id="js_47" style="line-height: 1.38; overflow: hidden;">
<div style="display: inline;">
<span style="font-family: Georgia, Times New Roman, serif;"><br /></span></div>
</div>
<div class="_5pbx userContent" data-ft="{"tn":"K"}" id="js_47" style="line-height: 1.38; overflow: hidden;">
<div style="display: inline;">
<span style="font-family: Georgia, Times New Roman, serif;">La sensació general és invariable de la de la primera vegada: immensament màgica i positiva.</span></div>
</div>
</div>
<div class="blogger-post-footer"><script src="http://www.google-analytics.com/urchin.js" type="text/javascript">
</script>
<script type="text/javascript">
_uacct = "UA-2051198-2";
urchinTracker();
</script></div>David Gálvez Casellashttp://www.blogger.com/profile/14415335791625375136noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-6168024274805691803.post-40101364800660801422015-10-20T18:00:00.000+02:002015-12-28T18:01:18.624+01:00Hysteriofunk, V<span style="font-family: Georgia, Times New Roman, serif;"><span style="background-color: white; color: #141823; line-height: 17.5636px;">Divendres passat. Vora un cementiri. Vaig entrar-hi cap a les sis de la tarda amb una dotzena de quintos a la mà. Vaig sortir-ne passada mitjanit. Ells s'hi van quedar, vés a saber fins quina hora. Duien "només" cinc cançons assajades. Us confirmo un cop més que són unes màquines. Tots i cadascun d'ells. Estem de sort. El proper disc serà bestial. </span><a class="profileLink" data-hovercard="/ajax/hovercard/user.php?id=100004613197304" href="https://www.facebook.com/hysteriofunk" style="background-color: white; color: #3b5998; cursor: pointer; line-height: 17.5636px; text-decoration: none;">Hysteriofunk Andorra</a><span style="background-color: white; color: #141823; line-height: 17.5636px;"> /</span><a class="profileLink" data-hovercard="/ajax/hovercard/page.php?id=476709172419742" href="https://www.facebook.com/hysteriofunk.oficial/" style="background-color: white; color: #3b5998; cursor: pointer; line-height: 17.5636px; text-decoration: none;">Hysteriofunk</a><span style="background-color: white; color: #141823; line-height: 17.5636px;">.</span></span><br />
<span style="font-family: Georgia, Times New Roman, serif;"><span style="background-color: white; color: #141823; line-height: 17.5636px;"><br /></span></span>
<img alt="" aria-busy="false" aria-describedby="fbPhotosSnowliftCaption" class="spotlight" src="https://scontent-fra3-1.xx.fbcdn.net/hphotos-xtf1/v/t1.0-9/12039326_10153701632693377_2140983664019379695_n.jpg?oh=e8071fca663c52c030f83af259adf9c3&oe=5706DEF2" style="height: 553px; width: 737px;" /><img alt="" aria-busy="false" aria-describedby="fbPhotosSnowliftCaption" class="spotlight" src="https://scontent-fra3-1.xx.fbcdn.net/hphotos-xaf1/v/t1.0-9/1797408_10153701632738377_971736967588912445_n.jpg?oh=7191d23a210424e49534511fc772514d&oe=56D5F85E" style="height: 553px; width: 737px;" /><img alt="" aria-busy="false" aria-describedby="fbPhotosSnowliftCaption" class="spotlight" src="https://scontent-fra3-1.xx.fbcdn.net/hphotos-xtp1/v/t1.0-9/12112459_10153701632718377_4752299228655749031_n.jpg?oh=f0963ab9c11768d47450e5c9b1d36121&oe=570458A0" style="height: 553px; width: 737px;" /><img alt="" aria-busy="false" aria-describedby="fbPhotosSnowliftCaption" class="spotlight" src="https://scontent-fra3-1.xx.fbcdn.net/hphotos-xap1/v/t1.0-9/12112085_10153701632698377_7128413901599179702_n.jpg?oh=82b95881ba9b95c1f691e971ffc113a5&oe=57208F24" style="height: 553px; width: 415px;" /><img alt="" aria-busy="false" aria-describedby="fbPhotosSnowliftCaption" class="spotlight" src="https://scontent-fra3-1.xx.fbcdn.net/hphotos-xap1/v/t1.0-9/12096044_10153701632703377_3916104164809075950_n.jpg?oh=12f97b89283452465affe4398ce03f6b&oe=571345BA" style="height: 553px; width: 415px;" /><img alt="" aria-busy="false" aria-describedby="fbPhotosSnowliftCaption" class="spotlight" src="https://scontent-fra3-1.xx.fbcdn.net/hphotos-xap1/v/t1.0-9/12141772_10153701632958377_8968066273744940627_n.jpg?oh=3f1de7f41eafbc76f01540ca37db2242&oe=57116F91" style="height: 553px; width: 737px;" /><img alt="" aria-busy="false" aria-describedby="fbPhotosSnowliftCaption" class="spotlight" src="https://scontent-fra3-1.xx.fbcdn.net/hphotos-xta1/v/t1.0-9/12122652_10153701632963377_6184443877909710266_n.jpg?oh=1fa4319b29b813b2b4443b455f9964ad&oe=5710424C" style="height: 553px; width: 737px;" /><img alt="" aria-busy="false" aria-describedby="fbPhotosSnowliftCaption" class="spotlight" src="https://scontent-fra3-1.xx.fbcdn.net/hphotos-xpt1/v/t1.0-9/12144782_10153701632933377_2658257688441063216_n.jpg?oh=7e2e084390dfd467df9eae3287efdca7&oe=5715099D" style="height: 553px; width: 415px;" /><img alt="" aria-busy="false" aria-describedby="fbPhotosSnowliftCaption" class="spotlight" src="https://scontent-fra3-1.xx.fbcdn.net/hphotos-xat1/v/t1.0-9/12096369_10153701632948377_814820562772971446_n.jpg?oh=1a0ddfe5c97214222fb322e0c07cbf33&oe=570CC4FC" style="height: 553px; width: 737px;" /><img alt="" aria-busy="false" aria-describedby="fbPhotosSnowliftCaption" class="spotlight" src="https://scontent-fra3-1.xx.fbcdn.net/hphotos-xat1/v/t1.0-9/12141586_10153701632928377_7785279865848191320_n.jpg?oh=26ffce88bfaf946a5d44493e9f5934d1&oe=571A88ED" style="height: 553px; width: 737px;" /><img alt="" aria-busy="false" aria-describedby="fbPhotosSnowliftCaption" class="spotlight" src="https://scontent-fra3-1.xx.fbcdn.net/hphotos-xpl1/v/t1.0-9/12109308_10153701632943377_8670672723136313161_n.jpg?oh=9c85c8d0e47f70911f6cd1dfac4a024d&oe=571D5E20" style="height: 553px; width: 415px;" /><img alt="" aria-busy="false" aria-describedby="fbPhotosSnowliftCaption" class="spotlight" src="https://scontent-fra3-1.xx.fbcdn.net/hphotos-xpa1/v/t1.0-9/12112282_10153701632908377_4593790870130046948_n.jpg?oh=1d3f3516e5d658070b75bdcd0fb65047&oe=571CC651" style="height: 553px; width: 415px;" /><img alt="" aria-busy="false" aria-describedby="fbPhotosSnowliftCaption" class="spotlight" src="https://scontent-fra3-1.xx.fbcdn.net/hphotos-xap1/v/t1.0-9/12096360_10153701632878377_43664363606638879_n.jpg?oh=749e7b42e89c0fdb55a04f1e7e457a6b&oe=570F450C" style="height: 553px; width: 737px;" /><img alt="" aria-busy="false" aria-describedby="fbPhotosSnowliftCaption" class="spotlight" src="https://scontent-fra3-1.xx.fbcdn.net/hphotos-xtf1/v/t1.0-9/10527376_10153701632708377_7331712950675342922_n.jpg?oh=a5397ea3cc9a5de345aabdc29ec00328&oe=570446CE" style="height: 553px; width: 737px;" /><img alt="" aria-busy="false" aria-describedby="fbPhotosSnowliftCaption" class="spotlight" src="https://scontent-fra3-1.xx.fbcdn.net/hphotos-xap1/v/t1.0-9/12105792_10153701632678377_4306802372163468003_n.jpg?oh=edb6ccd9853a81c36447f4b463eef871&oe=5709A232" style="height: 553px; width: 737px;" /><img alt="" aria-busy="false" aria-describedby="fbPhotosSnowliftCaption" class="spotlight" src="https://scontent-fra3-1.xx.fbcdn.net/hphotos-xtp1/v/t1.0-9/12140607_10153701632723377_3412232580031586175_n.jpg?oh=3fd9fc9ea41b47e3d9a14dbf77f85ed8&oe=56FF56E9" style="height: 553px; width: 415px;" /><img alt="" aria-busy="false" aria-describedby="fbPhotosSnowliftCaption" class="spotlight" src="https://scontent-fra3-1.xx.fbcdn.net/hphotos-xta1/v/t1.0-9/12143271_10153701632713377_1896528068120129265_n.jpg?oh=d83023bb248e8c5e5751f4896491740f&oe=571A9841" style="height: 553px; width: 415px;" /><img alt="" aria-busy="false" aria-describedby="fbPhotosSnowliftCaption" class="spotlight" src="https://scontent-fra3-1.xx.fbcdn.net/hphotos-xtp1/v/t1.0-9/12122451_10153701632743377_4995413438219820834_n.jpg?oh=c9e53440cefe301f540e2935e131a124&oe=5705E2E6" style="height: 553px; width: 737px;" /><div class="blogger-post-footer"><script src="http://www.google-analytics.com/urchin.js" type="text/javascript">
</script>
<script type="text/javascript">
_uacct = "UA-2051198-2";
urchinTracker();
</script></div>David Gálvez Casellashttp://www.blogger.com/profile/14415335791625375136noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-6168024274805691803.post-14015264519329390662015-07-27T10:18:00.001+02:002016-03-13T10:40:40.493+01:00 Borges: un mapa<div style="line-height: 100%; margin-bottom: 0cm; text-align: justify;">
<a href="https://alicies.files.wordpress.com/2013/04/3635-laberint.jpg" imageanchor="1" style="clear: right; float: right; margin-bottom: 1em; margin-left: 1em;"><img border="0" height="400" src="https://alicies.files.wordpress.com/2013/04/3635-laberint.jpg" width="338" /></a><br />
Torno a Borges. A la seva figura. A les entrevistes. Sobretot,
als texts. També a allò que els que en saben —Piglia,
principalment— han dit i escrit sobre Borges.<br />
<br />
Torno a Borges i
primer és tastar olletes i saltar d'un cantó a un altre.
Bado.<br />
<br />
Torno a Borges i m'ataca un afany de sistematitzar: què vaig
llegir i oblidar, què recordo malament, què em falta. Faig llistes
dels llibres que tinc i els que no. Subratllo. Rellegeixo
seguint ordres de tot tipus: cronològics, de gènere, d'associació
temàtica.<br />
<br />
Torno a Borges per adonar-me un altre cop que el que
fa hoabraça gairebé tot. Rebutja. Assaja. Reescriu. Revisita.
Elimina. Crea. Proposa. La seva literatura conté el que escriu i el
que es retalla entre el que escriu. Allò que du a terme tant com
allò que proposa que es podria arribar a fer.<br />
<br />
Torno a Borges per avorrir-me a estones de passatges massa
seriosos o amb ínfules enciclopèdiques, per meravellar-me de com
n'era de bon lector, per sobresaltar-me molt sovint de com de bé
escriu, per adonar-me que d'ell m'interessa sobretot la nota al seu
propi text, la marginàlia, el comentari parentètic, el pròleg
a la nova edició, l'epíleg en què constata què ha afegit o
eliminat al cap dels anys.<br />
<br />
Torno a Borges perquè em fa l'efecte que conté cercles virtuosos
en què la tradició connecta amb allò que un dia
potser serem capaços d'escriure. Hi veig Hawthorne i
Kafka, hi veig Bolaño i Piglia. Imagino en Borges allò que podria
arribar.<br />
<br />
Torno a Borges de manera lleugerament obsessiva però tranquil·la:
el vull mirar d'abraçar en la seva globalitat per fer més tard una
passa enrere i poder destriar-ne allò que realment m'ateny
i m'interessa.<br />
<br />
<br />
Acabo tornant a tornar a Borges.<br />
<span style="font-family: "georgia" , "times new roman" , serif;">
</span></div>
<div class="blogger-post-footer"><script src="http://www.google-analytics.com/urchin.js" type="text/javascript">
</script>
<script type="text/javascript">
_uacct = "UA-2051198-2";
urchinTracker();
</script></div>David Gálvez Casellashttp://www.blogger.com/profile/14415335791625375136noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-6168024274805691803.post-6108739898722932342015-07-17T17:57:00.002+02:002015-07-17T17:57:42.362+02:00Posem que...<span style="background-color: white; color: #141823; font-family: helvetica, arial, sans-serif; font-size: 14px; line-height: 19.3199996948242px;">Posem que estic de vacances a Alemanya. Posem que em llevo relativament d'hora per ser vacances. No hi fa res quina hora sigui, ja puc comptar que quan arribi al pis de dalt (nosaltres ens allotgem en un habitatge independent del sotabaix), hi trobaré la figura enfeinada del meu sogre. Potser és rere el seu escriptori majestuós des de quarts de sis o les sis. Remena llibres, sempre en plural. Volums: algun quadern on anota detalls, Sèneca, diverses versions de la Bíblia en gairebé tots els idiomes que llegeix (que són uns quants), un llibre sobre el Tao o l'Islam... Avui no s'està rere el seu despatx. Tot i que han anunciat un dia calorós a fora hi fa una fresqueta agraïda. Tenen una terrassa enorme. Allí me'l trobo. Jo m'hi instal·lo amb el portàtil i un únic llibre. Avui toca encetar “La barca d'Isis.” La darrera setmana han estat Disch, Adrià Pujol o Joan-Lluís Lluís. Conec l'escena. Conec el ritual. M'agrada seguir-ne les fases. Arribo i saludo. Me'n vaig a buscar la cafetera que ell ja ha fet servir fa potser un parell d'hores, ara buida, i la preparo. Retorno a la terrassa amb aquell borborigme tan familiar i agraït encara acabant de sonar. Libacions que dediquem en silenci a la nostra amistat, a la vida, a la lectura, a qui sap què. Serveixo una primera ronda. M'ho agraeix amb una lleugera brandada de cap. Llegim. Els sorolls del jardí es barregen amb els del carrer, que ja feineja. El refilet de virtuós que treu pit de la merla conviu amb una màquina que neteja no se sap què a escassos metres. L'única novetat en aquesta escena que es va repetint al llarg de les vacances alemanyes (i que fa ja gairebé divuit anys que reciclem) és el petit cadell de dackel que mon sogre té a la falda: la nova joguina de la casa. El tal Lupito és hereu (no en estirp però sí com a baula de les repeticions i variacions d'allò que som com a clan) d'un altre dackel dit Pepito, de molt grata memòria i que va veure com un dia naixia la meva filla gran. Aixeco la vista de la pantalla. El meu sogre sosté (és molt curt de vista) un volum amb "tots els escrits de Sèneca" en italià. M'aturo i glopejo el cafè, que ja no crema. “La barca d'Isis”, pròleg. La resta encara no s'ha llevat. Al cap d'una estona m'atansa una versió bilingüe (francès-alemany) d'escrits de Pascal (a qui aprofita per tornar a recomanar-me). M'assenyala un fragment minúscul intitulat "Ennui." El glopejo. I a continuació glopejo el cafè, tornar. Petits grans plaers matutins.</span><div class="blogger-post-footer"><script src="http://www.google-analytics.com/urchin.js" type="text/javascript">
</script>
<script type="text/javascript">
_uacct = "UA-2051198-2";
urchinTracker();
</script></div>David Gálvez Casellashttp://www.blogger.com/profile/14415335791625375136noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-6168024274805691803.post-30987964356279687242015-05-14T17:20:00.000+02:002015-05-14T17:20:28.303+02:00Desitjos kafkians assortits<strong style="margin: 0px; padding: 0px;"><span style="margin: 0px; padding: 0px;"><span style="background-color: white; font-family: Georgia, Times New Roman, serif;">Wunsch, Indianer zu werden</span></span></strong><br />
<span style="line-height: 20.799999237060547px; margin: 0px; padding: 0px;"><span style="background-color: white; font-family: Georgia, Times New Roman, serif;"><br style="margin: 0px; padding: 0px;" />Wenn man doch ein Indianer wäre, gleich bereit, und auf dem rennenden Pferde, schief in der Luft, immer wieder kurz erzitterte über dem zitternden Boden, bis man die Sporen ließ, denn es gab keine Sporen, bis man die Zügel wegwarf, denn es gab keine Zügel, und kaum das Land vor sich als glatt gemähte Heide sah, schon ohne Pferdehals und Pferdekopf.</span></span><br />
<span style="background-color: white; font-family: Georgia, Times New Roman, serif;"><br /></span>
<span style="background-color: white; font-family: Georgia, Times New Roman, serif;"><b><br /></b></span>
<span style="background-color: white; font-family: Georgia, Times New Roman, serif;"><b>Desig d'esvenir indi</b></span><br />
<span style="background-color: white;"><span style="font-family: Georgia, Times New Roman, serif;"><br /></span></span>
<span style="background-color: white;"><span style="font-family: Georgia, Times New Roman, serif;">Si hom fos realment un indi, sempre apunt, i sobre un equí galopant, oblic en l’aire, vibraria breument a cada passa sobre la terra tremolosa, fins a desfer-se dels esperons, atès que no hi havia esperons, fins a desfer-se de les regnes, atès que no hi havia regnes, i al davant només ha vist la terra com un bruguerar segat a ran, ja sense coll ni caps d’equins.</span></span><br />
<span style="background-color: white; font-family: Georgia, 'Times New Roman', serif; line-height: 24px; text-align: justify;"><br /></span>
<br />
<div style="text-align: right;">
<span style="background-color: white; font-family: Georgia, 'Times New Roman', serif; line-height: 24px; text-align: justify;">Trad. d’Àlex Agustí</span></div>
<div style="text-align: right;">
<span style="background-color: white; font-family: Georgia, Times New Roman, serif;"><b><br /></b></span></div>
<span style="background-color: white; font-family: Georgia, Times New Roman, serif;"><b>The Wish to Be a Red Indian</b></span><br />
<span style="background-color: white; font-family: Georgia, Times New Roman, serif;"><br /></span>
<span style="line-height: 20px;"><span style="font-family: Georgia, Times New Roman, serif;"><span style="background-color: white;">IF ONE WERE only an Indian, instantly alert, and on a racing horse, leaning against the wind, kept on quivering jerkily over the quivering ground, until one shed one's spurs, for there needed no spurs, threw away the reins, for there needed no reins, and hardly saw that the land before one was smoothly shorn heath when horse's neck and head would be already gone.</span></span></span><br />
<span style="background-color: white; font-family: Georgia, 'Times New Roman', serif; line-height: 20.799999237060547px; text-align: justify;"><br /></span>
<br />
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Georgia, Times New Roman, serif;"><span style="background-color: white; line-height: 20.799999237060547px;"><b><br /></b></span></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Georgia, Times New Roman, serif;"><span style="background-color: white; line-height: 20.799999237060547px;"><b>El deseo de ser piel roja</b></span></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Georgia, Times New Roman, serif;"><span style="background-color: white; line-height: 20.799999237060547px;"><br /></span></span></div>
<span style="background-color: white;"><span style="font-family: Georgia, Times New Roman, serif;"><span style="line-height: 20.799999237060547px; text-align: justify;">Si uno pudiera ser un piel roja siempre alerta, cabalgando sobre un caballo veloz, a través del viento, constantemente sacudido sobre la tierra estremecida, hasta arrojar las espuelas porque no hacen falta espuelas, hasta arrojar las riendas porque no hacen falta riendas, y apenas viera ante sí que el campo era una pradera rasa, habrían desaparecido las crines y la cabeza de</span><span style="line-height: 20.799999237060547px; text-align: justify;">l caballo.</span></span></span><br />
<span style="background-color: white;"><span style="font-family: Georgia, Times New Roman, serif;"><span style="line-height: 20.799999237060547px; text-align: justify;"><br /></span></span></span>
<span style="background-color: white;"><span style="font-family: Georgia, Times New Roman, serif;"><span style="line-height: 20.799999237060547px; text-align: justify;"><br /></span></span></span>
<span style="background-color: white;"><span style="font-family: Georgia, Times New Roman, serif;"><span style="line-height: 20.799999237060547px; text-align: justify;"><b>Desiderio di essere un indiano</b></span></span></span><br />
<span style="background-color: white;"><span style="font-family: Georgia, Times New Roman, serif;"><span style="line-height: 20.799999237060547px; text-align: justify;"><br /></span></span></span>
<span style="background-color: white; line-height: 20.799999237060547px;"><span style="font-family: Georgia, Times New Roman, serif;">Ah, se fossi un indiano, ecco qua, pronto, sul cavallo in corsa, obliquo nel vento, scosso da brevi sussulti sul suolo sussultante, fino a gettare gli sproni, che non ci sono, fino a buttare le redini, che non ci sono, fino a intravedere appena la prateria rasata che mi fugge davanti, senza più collo né testa di cavallo.</span></span><br />
<span style="background-color: white; line-height: 20.799999237060547px;"><span style="font-family: Georgia, Times New Roman, serif;"><br /></span></span>
<br />
<div style="text-align: right;">
<span style="background-color: white; line-height: 20.799999237060547px;"><span style="font-family: Georgia, Times New Roman, serif;">Trad. G. Zampa</span></span></div>
<div style="text-align: right;">
<span style="background-color: white; line-height: 20.799999237060547px;"><span style="font-family: Georgia, Times New Roman, serif;"><br /></span></span></div>
<span style="background-color: white; line-height: 20.799999237060547px;"><span style="font-family: Georgia, Times New Roman, serif;"><br /></span></span>
<div class="blogger-post-footer"><script src="http://www.google-analytics.com/urchin.js" type="text/javascript">
</script>
<script type="text/javascript">
_uacct = "UA-2051198-2";
urchinTracker();
</script></div>David Gálvez Casellashttp://www.blogger.com/profile/14415335791625375136noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-6168024274805691803.post-61318332401071014322015-04-21T12:29:00.000+02:002015-12-25T21:51:41.260+01:00One-eyed ones<div style="text-align: center;">
<img class="irc_mi" src="http://goingtodamasc.us/wp-content/uploads/2013/12/governor-liar.png" height="350" style="margin-top: 30px;" width="458" /></div>
<div style="text-align: center;">
<img class="irc_mi" src="http://i.telegraph.co.uk/multimedia/archive/01812/Robert_Duvall_onee_1812090c.jpg" height="287" style="margin-top: 62px;" width="460" /><img class="irc_mi" src="http://img1.wikia.nocookie.net/__cb20140902000617/disney/images/8/89/CapTWS2733.jpg" height="342" style="margin-top: 34px;" width="820" /></div>
<div style="text-align: center;">
<br /></div>
<div style="text-align: center;">
<br /></div>
<div style="text-align: center;">
<img class="irc_mi" src="http://fandango.axervices.com/data/images/MCDSKCA_EC015_H1782816362.jpg" height="410" style="margin-top: 0px;" width="410" /><img class="irc_mi" height="335" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgk1aT0dXPDLodnSx7tOCl0nYqxFfqNM3JdBtvRI8bp4-D3_PeS0smmAgUqkaTj0d3V2pN1FMkZH0cyZrGoJIEfZLscpM14IcNRY9Rkd34jTYz31mSQlykIko4zvWpcjE7Bs5a485_ReZk/s1600/Screen+Shot+2015-01-14+at+12.59.34+PM.png" style="margin-top: 37px;" width="820" /></div>
<div style="text-align: center;">
<br /></div>
<div style="text-align: center;">
<img class="irc_mi" height="410" src="https://juan314.files.wordpress.com/2012/05/john-ford-by-richard-avedon-1972.jpg" style="margin-top: 0px;" width="411" /></div>
<div style="text-align: center;">
<br /></div>
<div style="text-align: center;">
<img class="irc_mi" src="http://cimg.tvgcdn.net/i/r/2008/12/22/98353e90-0f3e-43c2-b747-492c037c1d6c/resize/293x385/f53e9d3a354342fcf842f0ce87cd8059/eyepatch_valkyrie1.jpg" height="385" style="margin-top: 13px;" width="293" /></div>
<div style="text-align: center;">
<img class="irc_mi" src="http://i.guim.co.uk/static/w-620/h--/q-95/sys-images/Film/Pix/pictures/2010/10/5/1286290623982/True-Grit-4-006.jpg" height="276" style="margin-top: 67px;" width="460" /></div>
<div style="text-align: center;">
<img class="irc_mi" src="http://40.media.tumblr.com/faf6c30a2fbe0e0d53892ca957f5aea7/tumblr_nhdmk83fbl1rcb0d2o1_500.jpg" height="237" style="margin-top: 87px;" width="500" /></div>
<div style="text-align: center;">
<br /></div>
<div style="text-align: center;">
<img class="irc_mi" src="http://iv1.lisimg.com/image/379267/600full-robert-englund.jpg" height="280" style="margin-top: 65px;" width="344" /></div>
<div style="text-align: center;">
<br /></div>
<div style="text-align: center;">
<img class="irc_mi" src="http://www.markfarmersworld.com/uploads/9/9/0/8/9908079/8173744_orig.jpg" height="300" style="margin-top: 55px;" width="550" /></div>
<div style="text-align: center;">
<br /></div>
<div style="text-align: center;">
<img class="irc_mi" height="395" src="https://s-media-cache-ak0.pinimg.com/736x/78/0f/28/780f2827a0062d6609ead34902a15348.jpg" style="margin-top: 8px;" width="736" /></div>
<div style="text-align: center;">
<img class="irc_mi" src="http://vignette1.wikia.nocookie.net/p__/images/f/f7/JohnWayneRoosterCogburn.jpg/revision/latest?cb=20120216170324&path-prefix=protagonist" height="380" style="margin-top: 15px;" width="306" /></div>
<div style="text-align: center;">
<br /></div>
<div style="text-align: center;">
<br /></div>
<div class="blogger-post-footer"><script src="http://www.google-analytics.com/urchin.js" type="text/javascript">
</script>
<script type="text/javascript">
_uacct = "UA-2051198-2";
urchinTracker();
</script></div>David Gálvez Casellashttp://www.blogger.com/profile/14415335791625375136noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-6168024274805691803.post-73071148251001105432015-01-01T22:31:00.002+01:002015-01-10T19:38:48.368+01:00Mercadotècnia versus genialitat<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEipYAW4gATrqhlsiPp5QgssGRWbDhyFxu3UmfnijrMiDJYRXBT93tIKcjyDfCsuIrkBNxxh8l3s7N9S_Q47K4UD8eptg_uSlS30Hb040bcKeBzL7EPSQYo6eY6BGyNu4uAAYspJTKtU_Cqr/s1600/MobyDick.png" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEipYAW4gATrqhlsiPp5QgssGRWbDhyFxu3UmfnijrMiDJYRXBT93tIKcjyDfCsuIrkBNxxh8l3s7N9S_Q47K4UD8eptg_uSlS30Hb040bcKeBzL7EPSQYo6eY6BGyNu4uAAYspJTKtU_Cqr/s1600/MobyDick.png" height="278" width="640" /></a></div>
<br />
<br />
<a href="http://www.greatwhatsit.com/wp-content/uploads/2006/03/melville.jpg" imageanchor="1" style="clear: right; float: right; margin-bottom: 1em; margin-left: 1em;"><img border="0" src="http://www.greatwhatsit.com/wp-content/uploads/2006/03/melville.jpg" height="400" id="irc_mi" style="margin-top: 0px;" width="306" /></a>Una mica de context. Herman Melville ja havia publicat cinc llibres abans d'arribar a <i>Moby-Dick</i>. Se'n publica gairebé de manera simultània una versió anglesa (Bentley, esporgada) i una estatunidenca (Harper, completa).<br />
<br />
<b>Bentley</b><br />
<br />
Primer tiratge d'octubre de 1851, 500 còpies.<br />
<br />
<b>Harper</b><br />
<ul>
</ul>
<ul>
<li>Primer tiratge de novembre de 1851, 2915 còpies. </li>
</ul>
<ul>
</ul>
<blockquote class="tr_bq">
Si restem les 125 de cortesia a la premsa i les 300 que diu que es van cremar a la casa editorial a final de 1853, resulta que de la primera edició estatunidenca se n'hagués pogut vendre un total potencial de 2490 exemplars. </blockquote>
<blockquote class="tr_bq">
Segons sembla, les primeres dues setmanes se'n van vendre 1500 exemplars. Després, els lectors només en compren 470 còpies més durant les deu setmanes següents. Segons criteris de l'època, <i>Moby-Dick</i> és oficialment un <i>fiasco</i> comercial.</blockquote>
<ul>
<li>Segona impressió (atenció!) de 1855, 250 exemplars.</li>
<li>Tercera impressió (ojo al dato!) de 1863, 253 exemplars. </li>
<li>Quarta impressió (i darrera en vida de Melville) de 1871, 277 exemplars.</li>
</ul>
Total d'exemplars estatunidencs impresos (que no venuts) <b>en vint anys</b>: 3270.<br />
<br />
<a data-ved="0CAcQjRw" href="http://www.google.ad/url?sa=i&rct=j&q=&esrc=s&source=images&cd=&ved=0CAcQjRw&url=http%3A%2F%2Fen.wikipedia.org%2Fwiki%2FHerman_Melville&ei=OrylVLWCN47fOOv_gdAB&bvm=bv.82001339,d.ZWU&psig=AFQjCNErY_PT-xuAvd3p2f5y7FAdZe93UA&ust=1420234168896786" id="irc_mil" style="border: 0px none; clear: right; float: right; margin-bottom: 1em; margin-left: 1em;"></a>Total d'exemplars (segons la font citada més amunt) venuts <b>en trenta-cinc </b><br />
<div id="irc_mimg">
</div>
<b>anys i mig</b>: 3215. Es precisa que el primer any i mig se'n venen 2300 i la resta --trenta-quatre anys-- el promig de vendes se situa en els vint-i-set exemplars l'any.<br />
<i> </i><br />
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/proxy/AVvXsEheK802XrtJU7bndl3ADJBXo5uYTbo93xBgFfvpfBw4rUFoKGMd51umY-Ad0PgV-5ZHUUKMZ3tTO91jNGwVfu3zoh53rih7BVhuhnWurCSXhoUNDpKoVLeW-QWMdmDhG7iIZxcH1BU56hyw_td9JonguJiKkcUwKWST7vCfcF8l8MR9JHI8CM73peeBB01xu29eThAE8iZ9Ns7IPw-g7dwNYtokM_fuTtI=" imageanchor="1" style="clear: right; float: right; margin-bottom: 1em; margin-left: 1em;"></a><i>Moby-Dick</i>!<br />
Després que Melville ja hagués publicat cinc llibres prèviament!<br />
Vint-i-set exemplars l'any durant més de trenta anys!<br />
Santantoni!<br />
<br />
En total, les vendes sumades de <i>Moby-Dick</i> entre el Regne Unit i els Estats Units en vida de Melville (ço és, <b>uns quaranta anys</b> des de la publicació inicial) se situen entorn dels 3715 exemplars.<br />
<br />
No és fins els anys 1920 (setanta anys després de ser publicada per primera vegada) que la novel·la és acceptada com una contribució al cànon literari estatunidenc.<br />
<div id="irc_mimg">
</div>
<!-- Blogger automated replacement: "https://images-blogger-opensocial.googleusercontent.com/gadgets/proxy?url=http%3A%2F%2Fwww.dvdbeaver.com%2Ffilm3%2Fblu-ray_reviews55%2Fmoby_dick_blu-ray_%2Flarge%2Flarge_moby_dick_blu-ray_13.jpg&container=blogger&gadget=a&rewriteMime=image%2F*" with "https://blogger.googleusercontent.com/img/proxy/AVvXsEheK802XrtJU7bndl3ADJBXo5uYTbo93xBgFfvpfBw4rUFoKGMd51umY-Ad0PgV-5ZHUUKMZ3tTO91jNGwVfu3zoh53rih7BVhuhnWurCSXhoUNDpKoVLeW-QWMdmDhG7iIZxcH1BU56hyw_td9JonguJiKkcUwKWST7vCfcF8l8MR9JHI8CM73peeBB01xu29eThAE8iZ9Ns7IPw-g7dwNYtokM_fuTtI=" --><!-- Blogger automated replacement: "https://blogger.googleusercontent.com/img/proxy/AVvXsEheK802XrtJU7bndl3ADJBXo5uYTbo93xBgFfvpfBw4rUFoKGMd51umY-Ad0PgV-5ZHUUKMZ3tTO91jNGwVfu3zoh53rih7BVhuhnWurCSXhoUNDpKoVLeW-QWMdmDhG7iIZxcH1BU56hyw_td9JonguJiKkcUwKWST7vCfcF8l8MR9JHI8CM73peeBB01xu29eThAE8iZ9Ns7IPw-g7dwNYtokM_fuTtI=" with "https://blogger.googleusercontent.com/img/proxy/AVvXsEheK802XrtJU7bndl3ADJBXo5uYTbo93xBgFfvpfBw4rUFoKGMd51umY-Ad0PgV-5ZHUUKMZ3tTO91jNGwVfu3zoh53rih7BVhuhnWurCSXhoUNDpKoVLeW-QWMdmDhG7iIZxcH1BU56hyw_td9JonguJiKkcUwKWST7vCfcF8l8MR9JHI8CM73peeBB01xu29eThAE8iZ9Ns7IPw-g7dwNYtokM_fuTtI=" --><div class="blogger-post-footer"><script src="http://www.google-analytics.com/urchin.js" type="text/javascript">
</script>
<script type="text/javascript">
_uacct = "UA-2051198-2";
urchinTracker();
</script></div>David Gálvez Casellashttp://www.blogger.com/profile/14415335791625375136noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-6168024274805691803.post-84655685753246425672014-12-29T15:22:00.003+01:002015-01-10T19:49:19.963+01:00Obro un parèntesi que no sé si mai he de tancar<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="http://cdnm.esquire.es/i/500x755/5-2014/2014527134445_3.jpg" imageanchor="1" style="clear: right; float: right; margin-bottom: 1em; margin-left: 1em;"><img border="0" src="http://cdnm.esquire.es/i/500x755/5-2014/2014527134445_3.jpg" height="320" id="irc_mi" style="margin-top: 0px;" width="211" /></a></div>
Sé que potser us sembli d'idiotes però aquests dies que tinc més temps...<br />
<blockquote class="tr_bq">
ben entès, de temps en tinc exactament el mateix. El que mira d'abraçar l'expressió-clixé és que tinc "més temps lliure per dedicar, potencialment, a la lectura tot i que el dediqui a altres coses" (fer vida en família, corregir exàmens i badar al FB, bàsicament)</blockquote>
... estic intentant tancar llibres encetats i abandonats per diversos motius: perquè vaig de bòlit en allò que per comoditat anomenem el dia a dia, per dificultats a reprendre'n el fil, per estar llegint al mateix temps altres llibres més absorbents, per simple desídia, etc.<br />
<br />
<div id="irc_mimg">
<a data-ved="0CAcQjRw" href="http://www.google.ad/url?sa=i&rct=j&q=&esrc=s&source=images&cd=&ved=0CAcQjRw&url=http%3A%2F%2Fesquire.es%2Fblogs%2Fla-central-recomienda%2Fcatalanes-todos-de-javier-perez-andujar&ei=JWGhVJD0IcrVPY7vgagG&bvm=bv.82001339,d.ZWU&psig=AFQjCNH5Q23iaxmwgBKtYTuCnQmR5rNKCw&ust=1419948707980092" id="irc_mil" style="border: 0px none; clear: right; float: right; margin-bottom: 1em; margin-left: 1em;"></a></div>
Ho estic aconseguint?<br />
<br />
<div id="irc_mimg">
</div>
<div id="irc_mimg">
<a data-ved="0CAcQjRw" href="https://www.google.ad/url?sa=i&rct=j&q=&esrc=s&source=images&cd=&ved=0CAcQjRw&url=https%3A%2F%2Fhomesensegat.wordpress.com%2F2014%2F05%2F20%2Feuforia-de-xavier-bosch%2F&ei=X2OhVLjJGMjDPJi1gLgD&psig=AFQjCNGTAEB-LS_GGqW49VPKaOZSXqrx4g&ust=1419949269443599" id="irc_mil" style="border: 0px none; clear: right; float: right; margin-bottom: 1em; margin-left: 1em;"><img height="320" id="irc_mi" src="https://homesensegat.files.wordpress.com/2014/05/euforia-xavier_bosch-9788475884592.jpg" style="margin-top: 0px;" width="213" /></a></div>
<a data-ved="0CAcQjRw" href="http://www.google.ad/url?sa=i&rct=j&q=&esrc=s&source=images&cd=&ved=0CAcQjRw&url=http%3A%2F%2Fwww.casadellibro.com%2Flibro-l-home-manuscrit%2F9788499300474%2F1651861&ei=JWOhVOGUG8KhPNCEgPgI&bvm=bv.82001339,d.ZWU&psig=AFQjCNGp69WRp6Uk5n55e6uHhXROjDOeVw&ust=1419949220156690" id="irc_mil" style="border: 0px none; clear: right; float: right; margin-bottom: 1em; margin-left: 1em;"><img src="http://image.casadellibro.com/a/l/t0/74/9788499300474.jpg" height="316" id="irc_mi" style="margin-top: 39px;" width="200" /></a>No ben bé.<br />
<div id="irc_mimg">
</div>
<a href="http://www.impremtavalles.com/P.llibreria.html#" style="clear: right; float: right; margin-bottom: 1em; margin-left: 1em;"><img alt="BARCELONANOEXISTEIX VALLES" src="http://www.impremtavalles.com/imatgesllocwebvalles/llibreriaespecialSantjordi14/llibres%20arreglatssantjordi/1sortitsdelforn/Barcelona%20no%20existeix%20davidcastillo-.jpg" height="320" width="202" /></a><br />
<br />
Us ho explico (els que ja he abandonat totalment, no cal ni mencionar-los): tinc engegats "L'endemà de tot" (Lluís Calvo), "Barcelona no existeix" (David Castillo) i "L'home manuscrit" (Manuel Baixauli).<br />
<br />
Però tot és asseure'm a mirar d'avançar-ne algun i al cap de poc m'agafen ganes d'obrir-ne un altre totalment inexplorat: només traure-hi el cap a veure com és, quina flaireta fa ("Eufòria" de Xavier Bosch, "Les cròniques del déu coix" de Joan-Lluís Lluís o el que sigui). <br />
<br />
<a data-ved="0CAcQjRw" href="http://www.google.ad/url?sa=i&rct=j&q=&esrc=s&source=images&cd=&ved=0CAcQjRw&url=http%3A%2F%2Flibreriasbarcelona.es%2Flibros%2Flendema-de-tot%2F&ei=AmGhVN-0OoG2OrGngIgK&bvm=bv.82001339,d.ZWU&psig=AFQjCNHkiNLh2YPqoI7hO4rkBYLG44WNVA&ust=1419948662093252" id="irc_mil" style="border: 0px none; clear: right; float: right; margin-bottom: 1em; margin-left: 1em;"><img src="http://libreriasbarcelona.es/wp-content/uploads/2014/05/Captura-de-pantalla-2014-05-23-a-las-13.47.00.png" height="320" id="irc_mi" style="margin-top: 0px;" width="233" /></a>Així, ara fa un parell de dies, enmig d'una recent represa de "L'endemà..." se'm va acudir encetar "Catalanes todos" de Javier Pérez Andújar. I per acabar-ho d'adobar, encara no acabat del tot aquest darrer, ahir m'entren ganes de fer una ullada al darrer Marsé ("Noticias felices en aviones de papel").<br />
<div id="irc_mimg">
</div>
<br />
Ara resulta que he acabat primer el Marsé i tinc més avançat el Pérez Andújar que el Calvo...<br />
<br />
Conclusió provisional:<br />
<br />
Llegeixo com visc: a embranzides, caòticament, de manera visceral, tal com raja.<br />
<br />
Conclusió perifràstica:<br />
<br />
Llegeixo com escric. Escric com visc. Visc com escolto música. Etc.<br />
<br />
Tanco parèntesi. <div class="blogger-post-footer"><script src="http://www.google-analytics.com/urchin.js" type="text/javascript">
</script>
<script type="text/javascript">
_uacct = "UA-2051198-2";
urchinTracker();
</script></div>David Gálvez Casellashttp://www.blogger.com/profile/14415335791625375136noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-6168024274805691803.post-88495723803158223212014-10-05T15:00:00.002+02:002015-01-10T19:44:42.904+01:00Teranyines: crònica d'una jornada fragmentada al Liberisliber<div style="margin-bottom: 0cm; text-align: center;">
<span style="color: #333333; font-family: Georgia, Times New Roman, serif;"><b>Teranyines:</b></span></div>
<div style="margin-bottom: 0cm; text-align: center;">
</div>
<div style="margin-bottom: 0cm; text-align: center;">
<span style="color: #333333; font-family: Georgia, Times New Roman, serif;"><b>crònica d'una jornada fragmentada al Liberisliber</b></span></div>
<div style="margin-bottom: 0cm; text-align: center;">
</div>
<div style="margin-bottom: 0cm; text-align: center;">
<b style="color: #333333; font-family: Georgia, 'Times New Roman', serif;">(apunts per un conte que mai no escriuré)</b></div>
<div style="margin-bottom: 0cm; text-align: right;">
<span style="color: #333333; font-family: Georgia, 'Times New Roman', serif;"><br /></span></div>
<div style="margin-bottom: 0cm; text-align: right;">
<span style="color: #333333; font-family: Georgia, 'Times New Roman', serif;">Dissabte,
4 OCT. 2014</span></div>
<span style="font-family: Georgia, Times New Roman, serif;"><br /></span><span style="color: #333333;"><span style="font-family: Georgia, Times New Roman, serif;">La
ignorància et pot fer lliure només per atzar.</span></span><span style="font-family: Georgia, Times New Roman, serif;"><span style="color: #333333;"><br /></span></span><br />
<div style="border: none; line-height: 0.58cm; margin-bottom: 0.4cm; padding: 0cm; text-align: justify;">
<br />
<span style="font-family: Georgia, Times New Roman, serif;"><span style="color: #333333;">Anar
a trobar els meus editors m'està fent conèixer món, per fer servir
una fórmula estereotipada. Avui, un cop he acabat de fer dissabte </span></span><span style="color: #333333; font-family: Georgia, 'Times New Roman', serif; line-height: 21.9212608337402px;">–</span><span style="color: #333333; font-family: Georgia, 'Times New Roman', serif; line-height: 0.58cm;">la casa era, estranyament, buida de familiars</span><span style="color: #333333; font-family: Georgia, 'Times New Roman', serif; line-height: 21.9212608337402px;">– </span><span style="color: #333333; font-family: Georgia, 'Times New Roman', serif; line-height: 0.58cm;">he entrat a fer un
cop d'ull a Facebook i he vist que els de Males Herbes </span><span style="color: #333333; font-family: Georgia, 'Times New Roman', serif; line-height: 0.58cm;">serien</span><span style="color: #333333; font-family: Georgia, 'Times New Roman', serif; line-height: 0.58cm;">
a Besalú, a la fira del llibre independent. Em fa l'efecte que
“independent” és precisament l'etiqueta que fan anar. Escric
això ja des de Besalú. He sortit de casa abans de dinar. Ara ja sóc
davant de la que imagino no serà la darrera cervesa del dia. Espero
que em duguin el clàssic entrepà de truita a la francesa. La noia
que m'ha atès és preciosa i té aspecte i deix caribenys.</span></div>
<div style="border: none; line-height: 0.58cm; margin-bottom: 0.4cm; padding: 0cm; text-align: justify;">
<span style="font-family: Georgia, Times New Roman, serif;"><span style="color: #333333;">Només
aterrar del cotxe he hagut de trucar a casa per avisar de la decisió
que havia pres unes hores abans. En la nota que havia deixat encara
no tenia clar si passaria a treure el cap a la reunió que els
companys de la revista </span><span style="color: #333333;"><i>Portella</i></span><span style="color: #333333;">
feien a la Seu d'Urgell. Tampoc no havia decidit si tiraria milles i
em plantaria a Besalú.</span></span><span style="font-family: Georgia, Times New Roman, serif;"><span style="color: #333333;"><br /></span></span></div>
<div style="border: none; line-height: 0.58cm; margin-bottom: 0.4cm; padding: 0cm; text-align: justify;">
<span style="font-family: Georgia, Times New Roman, serif;"><span style="color: #333333;">Aquí
estic. Aquesta mena de decisions improvisades són força estranyes.
Els nens </span><span style="color: #333333;"><i>imposen</i></span><span style="color: #333333;">
que normalment hagi d'anticipar força i ja no actuï de rampell. Al
final, com que tot estava controlat –feina de casa avançada,
correccions que podria gestionar l'endemà, cap urgència literària,
descendència perfectament atesa, etc.</span></span><span style="color: #333333; font-family: Georgia, 'Times New Roman', serif; line-height: 21.9212608337402px;">–</span><span style="color: #333333; font-family: Georgia, 'Times New Roman', serif; line-height: 0.58cm;"> m'he deixat endur per una
idea poc raonable: un mínim de dues hores i mitja d'anada i el
mateix de tornada per passar una estona a Besalú.</span></div>
<div style="border: none; line-height: 0.58cm; margin-bottom: 0.4cm; padding: 0cm; text-align: justify;">
<span style="font-family: Georgia, Times New Roman, serif;"><span style="color: #333333;">Tornar
a veure els Males Herbes. El Ricard i el Ramon. Potser saludar
l'Adrià Pujol, que feia unes hores hauria presentat nou llibre
</span><span style="color: #333333;">(</span><i><span style="color: #333333;">Picadura
de Barcelona</span></i><span style="color: #333333;">,
Edicions Sidillà</span><span style="color: #333333;">)</span><span style="color: #333333;">.
Potser saludar algú altre</span><span style="color: #333333;">.</span></span><span style="font-family: Georgia, Times New Roman, serif;"><span style="color: #333333;"><br /></span></span></div>
<div style="border: none; line-height: 0.58cm; margin-bottom: 0.4cm; padding: 0cm; text-align: justify;">
<span style="font-family: Georgia, Times New Roman, serif;"><span style="color: #333333;">Un
mínim de cinc hores de la pitjor carretera que us pugueu imaginar
per c</span><span style="color: #333333;">onèixer
la fira, fer un volt i un parell de cerveses </span><span style="color: #333333;">i,
amb sort, saludar tres o quatre coneguts</span><span style="color: #333333;">.
Poca cosa més. </span></span><span style="color: #333333;"><span style="font-family: Georgia, Times New Roman, serif;">No
sé encara si em quedaré fins tard o al cap d'una estona tindré la
coneguda sensació que ja ho he vist tot i fotré el camp. No sé si
trobaré colla i si la companyia farà que m'animi a quedar-me a
sopar. Qui sap si sopo i llavors m'he de quedar a dormir. Qui sap on.
Qui sap res?</span></span><span style="font-family: Georgia, Times New Roman, serif;"><span style="color: #333333;"><br /></span></span></div>
<div style="border: none; line-height: 0.58cm; margin-bottom: 0.4cm; padding: 0cm; text-align: justify;">
<span style="font-family: Georgia, Times New Roman, serif;"><span style="color: #333333;">Improvisaré.
Estic sol i l'ambient del poble és de tranquil·litat màxima.
M'hagués agradat haver-me organitzat millor i haver pogut venir </span></span><span style="color: #333333; font-family: Georgia, 'Times New Roman', serif; line-height: 21.9212608337402px;">–</span><span style="font-family: Georgia, Times New Roman, serif; line-height: 0.58cm;"><span style="color: #333333;">amb tota la
calma del món</span></span><span style="color: #333333; font-family: Georgia, 'Times New Roman', serif; line-height: 21.9212608337402px;">–</span><span style="font-family: Georgia, Times New Roman, serif; line-height: 0.58cm;"><span style="color: #333333;"> amb la </span><span style="color: #333333;"><i>troupe</i></span><span style="color: #333333;">.
Un </span><span style="color: #333333;">bungalou</span><span style="color: #333333;">
a uns quants quilòmetres del poble, per exemple, que ja tenia mig ullat. Un cap de setmana fora de casa.
Potser aquesta escapada em servirà per fer prospecció i
convèncer-me de si val la pena tornar l'any vinent.</span></span><br />
<span style="color: #333333; font-family: Georgia, 'Times New Roman', serif; line-height: 0.58cm;"><br /></span>
<span style="color: #333333; font-family: Georgia, 'Times New Roman', serif; line-height: 0.58cm;">El
cas és que he tornat a passar per la maleïda Collada de Toses. Abans he hagut de sortir de l'embut que és Andorra. I he vist la Cerdanya
que comença a encendre's amb els colors una mica fanfarrons de la
tardor. I en aquest moment, com deia, ja sóc a Besalú. Un lloc,
per cert, que em sonava haver visitat. Gairebé estic segur que una
vegada, fa molts anys, vam venir-hi amb uns amics a fer una visita breu.
Amb tot, no he reconegut en absolut cap dels racons que he recorregut
per arribar a aquest bar on sóc. Això em desconcerta una mica perquè solc
tenir força bona memòria espacial.</span></div>
<div style="border: none; line-height: 0.58cm; margin-bottom: 0.4cm; padding: 0cm; text-align: justify;">
<span style="color: #333333;"><span style="font-family: Georgia, Times New Roman, serif;">M'he
allunyat de la plaça principal, on són les parades. Per vàries
raons. La més òbvia és que sembla que allí s'hi arrepleguen els
restaurants més comercials, que potser siguin massa cars. També
perquè hi ha taulades de gent que aprofitant la pausa de migdia fan
sobretaula. Deuen ser organitzadors i editors. De lluny, en una de les taules
hi reconec l'Aniol Rafel. Penso que millor no l'atabalo encara. Que ja el
saludaré més tard. Miro de localitzar el Ricard. Em salta la bústia
de veu. Vàries vegades. M'adono que no tinc el telèfon del Ramon.
Envio un SMS al Ricard. Algun error que no m'explico fa que el
missatge mai no arribi al seu destí. Mentre vaig fent tot això,
vagarejo pel poble mirant de trobar algun lloc on fer un mos.</span></span><span style="color: #333333;"><span style="font-family: Georgia, Times New Roman, serif;"><br /></span></span></div>
<div style="border: none; line-height: 0.58cm; margin-bottom: 0.4cm; padding: 0cm; text-align: justify;">
<span style="color: #333333;"><span style="font-family: Georgia, Times New Roman, serif;">Busco l'indret on els Males Herbes han dit que serien. Per què no estan a
la plaça amb la resta? Un local, imagino que deu ser un centre cívic
o una galeria que es diu el Forat de No-sé-què. Entro a una
botigueta de <i>souvenirs </i>on una noia amb accent argentí em diu que no
en té ni fava. Uns quants metres carrer amunt veig tres figures que s'atansen. De seguit en reconec dues: els flamants editors de
Límits. Clua i Miró o viceversa. Un parell que em mereixen tota la
simpatia del món i a qui espero que els vagi molt bé en aquest projecte que tot just enceten.</span></span><br />
<span style="color: #333333;"><span style="font-family: Georgia, Times New Roman, serif;"><br /></span></span>
<span style="color: #333333;"><span style="font-family: Georgia, Times New Roman, serif;">Em diuen que no tenen parada, que han
vingut a fer un cop d'ull. Una mica com jo, doncs. Em presenten la
tercera figura. Xerrem uns minuts. Ells ja han dinat i jo no els vull
destorbar gaire. Estic segur que coincidirem més tard. Ironitzo de
passada sobre el terme “independent” referit a la seva editorial
i ells m'expliquen que justament s'han passat tot el dinar parlant entorn
d'aquest concepte. Em demanen sobre el proper llibre que em publicarà Males herbes d'aquí a uns mesos i jo els en faig cinc cèntims.
Quedem en veure'ns més tard pel poble.</span></span></div>
<div style="border: none; line-height: 0.58cm; margin-bottom: 0.4cm; padding: 0cm; text-align: justify;">
<span style="color: #333333;"><span style="font-family: Georgia, Times New Roman, serif;">Fa
uns mesos va ser per anar a la plana de Vic i més tard el barri de Gràcia a
Barcelona. Ara els Males Herbes m'han incitat a tornar a sortir de
casa, agafar el cotxe i (re)conèixer Besalú.</span></span></div>
<div style="border: none; line-height: 0.58cm; margin-bottom: 0.4cm; padding: 0cm; text-align: justify;">
<span style="color: #333333;"><span style="font-family: Georgia, Times New Roman, serif;">Arriba
l'entrepà de truita. Mentre menjo m'adono que tampoc no tinc el
telèfon de l'Adrià Pujol. Abans d'acabar de dinar, però, endevineu
qui veig pujar, atansant-se tot sol per un dels dos carrers que desemboquen a la
porta del bar?</span></span><br />
<span style="color: #333333; font-family: Georgia, 'Times New Roman', serif; line-height: 0.58cm;"><br /></span>
<span style="color: #333333; font-family: Georgia, 'Times New Roman', serif; line-height: 0.58cm;">Fem
petar la xerrada uns minuts. Amb tot, l'Adrià Pujol ha de marxar de seguida perquè diu que és el “piulador oficial” de la fira. Això
l'obliga a </span><span style="color: #333333; font-family: Georgia, 'Times New Roman', serif; line-height: 0.58cm;">assistir</span><span style="color: #333333; font-family: Georgia, 'Times New Roman', serif; line-height: 0.58cm;">
a tots els actes i passejar-se constantment per tal de piular de tot
el que va passant o ell va veient. També ens emplacem, doncs, a
veure'ns al cap d'una estona.</span></div>
<div style="border: none; line-height: 0.58cm; margin-bottom: 0.4cm; padding: 0cm; text-align: justify;">
<span style="font-family: Georgia, Times New Roman, serif;"><span style="color: #333333;">Una parella de guapos passa per davant del bar com buscant alguna cosa.
Més tard els torno a veure i tinc ocasió de fixar-me bé en la
noia. Certament impecable. Just abans he passat per la vora del que he pres per una senyora anglesa un pèl excèntrica. L'he vist des de darrere.
Ella era asseguda a taula. Una cullera de fusta li decorava un barret
de </span><span style="color: #333333;"><i>Mad
Hatter</i></span><span style="color: #333333;">.
Més tard, quan l'he vist deambular entre les parades, m'he adonat retroactivament de que es tractava de l'Enric
Casasses.</span></span><br />
<span style="color: #333333; font-family: Georgia, 'Times New Roman', serif; line-height: 0.58cm;"><br /></span>
<span style="color: #333333; font-family: Georgia, 'Times New Roman', serif; line-height: 0.58cm;">Arribo
a la plaça al cap d'uns minuts. Ja gairebé tothom ha reiniciat
l'activitat. Ara sí que m'atanso a saludar l'Aniol Rafel a la parada de
Periscopi. Aprofito per inquirir si sap on paren els Males Herbes i
em diu que està gairebé segur que no són allí. Quan comento allò de l'SMS, em confirma que els telèfons no van o que ho fan molt deficientment. M'indica la parada
dels organitzadors per tal que aclareixi això dels meus editors. Els organitzadors segur que sabran el què.</span></div>
<div style="border: none; line-height: 0.58cm; margin-bottom: 0.4cm; padding: 0cm; text-align: justify;">
<span style="font-family: Georgia, Times New Roman, serif; line-height: 0.58cm;"><span style="color: #333333;">Aquesta bona gent –parlo amb el Miquel-Àngel Codes </span><span style="color: #333333;">sense saber qui és</span></span><span style="color: #333333; font-family: Georgia, 'Times New Roman', serif; line-height: 21.9212608337402px;">–</span><span style="color: #333333; font-family: Georgia, 'Times New Roman', serif; line-height: 0.58cm;"> m'asseguren que els Males Herbes aquest
any no han anat a Besalú. Els explico allò de l'avís del Facebook conforme avui havien de ser no-sé-on i que la meva assumpció havia estat que el lloc que citaven era un racó de Besalú. Els dic que probablement ha estat una sobreinterpretació que deriva del fet que</span><span style="color: #333333; font-family: Georgia, 'Times New Roman', serif; line-height: 0.58cm;"> sabia que van ser aquí l'any passat. Em
responen que Males Herbes els havien dit que no venien perquè anaven a una altra fira. Que al Liberisliber segur que no.</span><br />
<span style="color: #333333; font-family: Georgia, 'Times New Roman', serif; line-height: 0.58cm;"><br /></span>
<span style="color: #333333; font-family: Georgia, 'Times New Roman', serif; line-height: 0.58cm;">Ja he quedat com un idiota davant de tots els meus coneguts i, fins i tot, davant d'alguns desconeguts també.</span></div>
<div style="border: none; line-height: 0.58cm; margin-bottom: 0.4cm; padding: 0cm; text-align: justify;">
<span style="font-family: Georgia, Times New Roman, serif;"><span style="color: #333333;">Són
gairebé les cinc. Estic xerrant amb l'Adrià Pujol en un banc que hi
ha just darrere de la parada d'Edicions Sidillà. Li explico com funciona aquesta entitat que jo anomeno "la meva vida": m'animo a venir a saludar els meus editors </span></span><span style="color: #333333; font-family: Georgia, 'Times New Roman', serif; line-height: 21.9212608337402px;">–</span><span style="font-family: Georgia, Times New Roman, serif; line-height: 0.58cm;"><span style="color: #333333;">entre
d'altres coses</span></span><span style="color: #333333; font-family: Georgia, 'Times New Roman', serif; line-height: 21.9212608337402px;">–</span><span style="color: #333333; font-family: Georgia, 'Times New Roman', serif; line-height: 0.58cm;">, foto més hores que un <i>tonto </i>de desplaçament i
resulta que ni tan sols estan aquí. <i>Story of my life</i>.</span><br />
<span style="color: #333333; font-family: Georgia, 'Times New Roman', serif; line-height: 0.58cm;"><br /></span><span style="color: #333333; font-family: Georgia, 'Times New Roman', serif; line-height: 0.58cm;">Anècdota. De lluny he vist el verd dels llibres de Males Herbes en una parada
i m'hi he apropat a demanar el què. Quan he dit que era un "dels autors de la
casa" un paio amb humor britànic m'ha demanat si era Kurt Vonnegut.
Li he respost si em reconeixia per l'accent. Eren els paios
d'</span><span style="color: #333333; font-family: Georgia, 'Times New Roman', serif; line-height: 0.58cm;">Edicions
Cal·lígraf. La mena de gent amb la què, sense conèixer-los de
res, aniries a fer unes cerveses immediatament.</span><br />
<span style="color: #333333; font-family: Georgia, 'Times New Roman', serif; line-height: 0.58cm;"><br /></span>
<span style="color: #333333; font-family: Georgia, 'Times New Roman', serif; line-height: 0.58cm;">Mentre encara no hem
parat de riure veig un vell conegut de vora casa. Un editor de la Seu
d'Urgell amb qui en trobo en els llocs i en les situacions més
inversemblants</span><span style="color: #333333; font-family: Georgia, 'Times New Roman', serif; line-height: 0.58cm;">:
</span><span style="color: #333333; font-family: Georgia, 'Times New Roman', serif; line-height: 0.58cm;">el
Marcel·lí </span><span style="color: #333333; font-family: Georgia, 'Times New Roman', serif; line-height: 0.58cm;">Pascual, d'Edicions Salòria. Ens saludem i xerrem un moment. </span><span style="color: #333333; font-family: Georgia, 'Times New Roman', serif; line-height: 0.58cm;">Mentre
li començo a explicar que només arribar m'he trobat amb els
d'Editorial Límits noto una estranya presència a la meva esquena.
Són precisament ells: Miró i Clua o viceversa. Faig les presentacions i enraonen sobre temes comercials. Acaben
marxant tots plegats. El Marcel·lí s'ha ofert a presentar-los el Miquel-Àngel Codes als de Límits.</span></div>
<div style="border: none; line-height: 0.58cm; margin-bottom: 0.4cm; padding: 0cm; text-align: justify;">
<span style="font-family: Georgia, Times New Roman, serif;"><span style="color: #333333;"><i>Flashback</i>. Són
gairebé les cinc. Estic xe</span><span style="color: #333333;">rrant
amb l'Adrià Pujol en un banc que hi ha just darrere de la parada
d'Edicions Sidillà. </span><span style="color: #333333;">Mentre
</span><span style="color: #333333;">parle</span><span style="color: #333333;">m,
ell escriu al mòbil. Rep un missatge que l'avisa que és a punt de
començar la</span><span style="color: #333333;">
taula rodona </span><span style="color: #333333;">on Albert </span><span style="color: #333333;">Sánchez
Piñol, Manuel Delgado i Jordi Panyella </span><span style="color: #333333;">han
d'</span><span style="color: #333333;">analitza</span><span style="color: #333333;">r
</span><span style="color: #333333;">per
què </span><span style="color: #333333;">resulta
que </span><span style="color: #333333;">a
Catalunya </span><span style="color: #333333;">la
política és, </span></span><span style="color: #333333; font-family: Georgia, 'Times New Roman', serif; line-height: 21.9212608337402px;">cada vegada més,</span><span style="color: #333333; font-family: Georgia, 'Times New Roman', serif; line-height: 21.9212608337402px;"> </span><span style="color: #333333; font-family: Georgia, 'Times New Roman', serif; line-height: 0.58cm;">un tema </span><span style="color: #333333; font-family: Georgia, 'Times New Roman', serif; line-height: 0.58cm;">d'apassionant
</span><span style="color: #333333; font-family: Georgia, 'Times New Roman', serif; line-height: 0.58cm;">actualitat.
</span><span style="color: #333333; font-family: Georgia, 'Times New Roman', serif; line-height: 0.58cm;">Reconec
en el presentador de l'acte</span><span style="color: #333333; font-family: Georgia, 'Times New Roman', serif; line-height: 0.58cm;">
</span><span style="color: #333333; font-family: Georgia, 'Times New Roman', serif; line-height: 0.58cm;">el
noi que abans m'ha informat que Males Herbes no eren a Besalú: el Miquel-Àngel Codes</span><span style="color: #333333; font-family: Georgia, 'Times New Roman', serif; line-height: 0.58cm;"> a qui no sé si els de Límits han arribat a conèixer.</span></div>
<div style="border: none; line-height: 0.58cm; margin-bottom: 0.4cm; padding: 0cm; text-align: justify;">
<span style="font-family: Georgia, Times New Roman, serif;"><span style="color: #333333;">De
camí a la sala de conferències tinc el plaer de fer coneixença de la família de </span><span style="color: #333333;">l'Adrià
Pujol </span><span style="color: #333333;">i
descobreixo que un dels conferenciants és el seu director de tesi.
Després se sap que aquest mateix </span><span style="color: #333333;">paio,
que arriba tard a la sala perquè estava enraonant a la plaça amb un
editor, també havia estat professor del Sánchez Pinyol. Un
altre dels conferenciants que és allí per parlar en nom d'un col·lectiu de petits editors, Contrabandos, és també editor a Pol·len </span></span><span style="color: #333333; font-family: Georgia, 'Times New Roman', serif; line-height: 21.9212608337402px;">–</span><span style="color: #333333; font-family: Georgia, 'Times New Roman', serif; line-height: 0.58cm;">on també col·labora Adrià Pujol.
Pujol, Delgado, Sánchez Pinyol, Panyella... La densitat d'antropòleg
per metre quadrat amenaça amb batre rècords.</span></div>
<div style="border: none; line-height: 0.58cm; margin-bottom: 0.4cm; padding: 0cm; text-align: justify;">
<span style="color: #333333;"><span style="font-family: Georgia, Times New Roman, serif;">La
sala es plena com un ou. De tota manera, per un accés lateral a
través d'un balcó i després de passar gràcilment per darrere
d'una càmera de televisió amb trípode, acabo instal·lat en una
d'aquelles cadires que queden màgicament buides a primera fila i que
la gent normal no s'atreveix a ocupar.</span></span><span style="font-family: Georgia, Times New Roman, serif;"><span style="color: #333333;"><br /></span></span></div>
<div style="border: none; line-height: 0.58cm; margin-bottom: 0.4cm; padding: 0cm; text-align: justify;">
<span style="font-family: Georgia, Times New Roman, serif;"><span style="color: #333333;">Després
de la xerrada m'arribo al cotxe a buscar un exemplar de </span><span style="color: #333333;"><i>Cartes
mortes</i></span><span style="color: #333333;">.
He pensat que fóra bona idea que Sánchez Pinyol em llegeixi. </span><span style="color: #333333;">Quina
millor manera d'intentar-ho que presentar-me i regalar-li un llibre en mà.</span></span><br />
<span style="font-family: Georgia, Times New Roman, serif;"><span style="color: #333333;"><br /></span></span>
<span style="font-family: Georgia, Times New Roman, serif;"><span style="color: #333333;">M'aturo a fer un cafè
abans de reingressar al ritme tranquil de la plaça. El cambrer és
un home amable. Acabem parlant de Besalú, del viatge que suposa
venir des d'Andorra per la collada de Toses, del fet que no sap quins
actes s'organitzen perquè ningú no li ha dut un programa, del fet que se li estan morint els peixos de la peixera que té al passadís que mena als lavabos ("millor ells que jo")...</span></span><span style="color: #333333;"><span style="font-family: Georgia, Times New Roman, serif;"><br /></span></span></div>
<div style="border: none; line-height: 0.58cm; margin-bottom: 0.4cm; padding: 0cm; text-align: justify;">
<span style="color: #333333;"><span style="font-family: Georgia, Times New Roman, serif;">Un altre
cop rere la parada de Sidillà i ja no són les cinc de la tarda. Se'm presenta l'ocasió de parar Sánchez Pinyol, que em passa a frec, i regalar-li el <i>Cartes mortes</i> que duc a la mà. Però no ho faig.</span></span><span style="font-family: Georgia, Times New Roman, serif;"><span style="color: #333333;"><br /></span></span></div>
<div style="border: none; line-height: 0.58cm; margin-bottom: 0.4cm; padding: 0cm; text-align: justify;">
<span style="font-family: Georgia, Times New Roman, serif;"><span style="color: #333333;">Ja deuen ser les set. O gairebé. Acompanyo
l'Adrià </span><span style="color: #333333;">Pujol
</span><span style="color: #333333;">al
seu hotel, on l'esperen. De camí parem a encomanar </span><span style="color: #333333;">un
parell de </span><span style="color: #333333;">pizzes
</span><span style="color: #333333;">per
la seva tropa</span><span style="color: #333333;">.
Fem una cervesa mentre esperem. Enraonem de les xarxes socials i de les xarxes humanes en
general. Del fet que tothom sembla conèixer-se quan algunes vegades
no acaba de ser el cas. Teranyines. </span><span style="color: #333333;">De
que</span><span style="color: #333333;">
Besalú serveix, sobretot, per això: trobar-te, badar, enraonat,
conèixer-te. M'explica detalls d'algun llibre seu, d'algun editor,
del projecte en el que ell fa d'editor... Parlem de Vicenç Pagès i
Jordà, a qui ell coneix i jo no </span></span><span style="color: #333333; font-family: Georgia, 'Times New Roman', serif; line-height: 21.9212608337402px;">–i </span><span style="color: #333333; font-family: Georgia, 'Times New Roman', serif; line-height: 0.58cm;">que va fer una de les millors
ressenyes possibles sobre </span><span style="color: #333333; font-family: Georgia, 'Times New Roman', serif; line-height: 0.58cm;"><i>Cartes
mortes</i>, per la que se</span><span style="color: #333333; font-family: Georgia, 'Times New Roman', serif; line-height: 0.58cm;">mpre li estaré agraït.</span><br />
<span style="color: #333333; font-family: Georgia, 'Times New Roman', serif; line-height: 0.58cm;"><br /></span>
<span style="color: #333333; font-family: Georgia, 'Times New Roman', serif; line-height: 0.58cm;">Vespreja.
Creuem el Pont del Jueus </span><span style="color: #333333; font-family: Georgia, 'Times New Roman', serif; line-height: 21.9212608337402px;">–del nom me n'informa el meu acompanyant</span><span style="color: #333333; font-family: Georgia, 'Times New Roman', serif; line-height: 0.58cm;">. Ara, des d'aquesta perspectiva, m'adono que
sí que havia estat aquí abans. Tot em sembla lleugerament maquillat, però. Alterat. Com si certes coses fossin més <i>atrezzo</i>. Amb tot, no ha estat fins que he
decidit, d'últimes, acompanyar l'Adrià Pujol fins a la porta del seu hotel que he pogut certificar experimentalment que jo això ja ho coneixia.</span><br />
<span style="color: #333333; font-family: Georgia, 'Times New Roman', serif; line-height: 0.58cm;"><br /></span>
<span style="color: #333333; font-family: Georgia, 'Times New Roman', serif; line-height: 0.58cm;">A la plaça, quan eren les set o gairebé, </span><span style="color: #333333; font-family: Georgia, 'Times New Roman', serif; line-height: 21.9212608337402px;">rere la parada de Sidillà</span><span style="color: #333333; font-family: Georgia, 'Times New Roman', serif; line-height: 21.9212608337402px;"> ha quedat palès que l'</span><span style="color: #333333; font-family: Georgia, 'Times New Roman', serif; line-height: 0.58cm;">Adrià Pujol ja carretejava una bossa </span><span style="color: #333333; font-family: Georgia, 'Times New Roman', serif; line-height: 21.9212608337402px;">i una caixa amb llibres </span><span style="color: #333333; font-family: Georgia, 'Times New Roman', serif; line-height: 0.58cm;">i hauria de carregar, a més a més, les pizzes que encarregués. (Uf: "carretejar", "carregar", "encarregar". <i>Malo</i>, <i>malo</i>.) D'aquí que m'hagi ofert a fer-li un cop de mà.</span><br />
<span style="color: #333333; font-family: Georgia, 'Times New Roman', serif; line-height: 0.58cm;"><br /></span>
<span style="color: #333333; font-family: Georgia, 'Times New Roman', serif; line-height: 0.58cm;">Per tant, no ha estat fins
a gairebé el final i de casualitat que m'he pogut adonar que l'altre cop que vam ser aquí segurament vam accedir al
poble des d'un altre racó. Això ha estat el que m'ha permès
gaudir d'un desdoblament de Besalú que ara m'adono que m'encanta. He gaudit del
dubte sobre si Besalú era un ens o més d'un, he gaudit del Besalú que m'ha
tocat viure avui i, al cap del dia, de la reconciliació del Besalú
de fa anys amb el que jo transitava... <span style="font-family: Georgia, 'Times New Roman', serif;">Co<span style="font-family: Georgia, 'Times New Roman', serif;">llons</span></span>!</span></div>
<div style="border: none; line-height: 0.58cm; margin-bottom: 0.4cm; padding: 0cm; text-align: justify;">
<span style="color: #333333;"><span style="font-family: Georgia, Times New Roman, serif;">I
tot per ignorància.</span></span><span style="font-family: Georgia, Times New Roman, serif;"><span style="color: #333333;"><br /></span></span></div>
<div style="border: none; line-height: 0.58cm; margin-bottom: 0.4cm; padding: 0cm; text-align: justify;">
<span style="font-family: Georgia, Times New Roman, serif;"><span style="color: #333333;">Igual
que he gaudit d'un Miquel-Àngel Codes que era un desconegut anònim
i, més tard, de sobte, l'organitzador de Liberisliber. Igual que he sentit al Sánchez Pinyol gairebé per accident. Igual que he après que una senyora anglesa pot equivaldre a un poeta de barret inversemblant. Igual que el
fet de viatjar amb intenció de saludar els Males Herbes m'ha permès saludar a la fi tanta altra gent. Igual que m'he adonat en mig d'una conferència, </span><span style="color: #333333;">quan
el Jordi Panyella ha ubicat el lloc on vénen els llibres del
projecte Contrabandos, que el Forat de la Vergonya és un racó de
Barcelona i que allí és on devien estar instal·lats en aquell precís instant els meus
editors </span><span style="color: #333333;"><i>perduts</i></span><span style="color: #333333;">.</span></span><br />
<span style="font-family: Georgia, Times New Roman, serif;"><span style="color: #333333;"><br /></span></span>
<span style="font-family: Georgia, Times New Roman, serif;"><span style="color: #333333;">Tan lluny i tan a prop.</span></span><span style="color: #333333;"><span style="font-family: Georgia, Times New Roman, serif;"><br /></span></span></div>
<div style="border: none; line-height: 0.58cm; margin-bottom: 0.4cm; padding: 0cm; text-align: justify;">
<span style="color: #333333;"><span style="font-family: Georgia, Times New Roman, serif;">I és que la
ignorància et pot fer lliure només per atzar.</span></span></div>
<div class="blogger-post-footer"><script src="http://www.google-analytics.com/urchin.js" type="text/javascript">
</script>
<script type="text/javascript">
_uacct = "UA-2051198-2";
urchinTracker();
</script></div>David Gálvez Casellashttp://www.blogger.com/profile/14415335791625375136noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-6168024274805691803.post-44251038452426879032014-09-28T10:45:00.004+02:002014-09-28T10:50:18.284+02:00Nota sobre la importància del to: Amat-Piniella a 'K.L. Reich'<div style="margin-bottom: 0cm; text-align: justify;">
<a href="http://www.lasequia.cat/centenari-amat-piniella/wp-content/uploads/frontalklreich1.jpg" imageanchor="1" style="clear: right; float: right; margin-bottom: 1em; margin-left: 1em;"><img border="0" class="irc_mi" src="http://www.lasequia.cat/centenari-amat-piniella/wp-content/uploads/frontalklreich1.jpg" height="422" style="margin-top: 0px;" width="288" /></a><br />
<span style="font-family: Georgia, Times New Roman, serif;">Fa ja molts dies que vaig acabar de llegir
<i>K.L. Reich</i>, de Joaquim Amat-Piniella. I no és que ara us en vulgui fer
una ressenya amb tots els ets i uts. Admeto, això sí, que em
vaig quedar amb les ganes de dir-ne alguna cosa. Us proposo una nota breu sobre un aspecte concret.</span><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEg5P6D9iChDgruQzlgkNsA3Y_RhK3BACn90UgvKStz03ygjZ1XUkNt0x_bKJwFfP5pVvQnhA10-VXYiiM2qM2jZfTF8MOwvStb54-nUBda2FBobqc_qs3HQuwsPbBPnltdtgBnqnuQ5nY0/s1600/K.L.Reich.jpg" imageanchor="1" style="clear: right; float: right; margin-bottom: 1em; margin-left: 1em;"><span style="font-family: Georgia, Times New Roman, serif;"><img border="0" class="irc_mi" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEg5P6D9iChDgruQzlgkNsA3Y_RhK3BACn90UgvKStz03ygjZ1XUkNt0x_bKJwFfP5pVvQnhA10-VXYiiM2qM2jZfTF8MOwvStb54-nUBda2FBobqc_qs3HQuwsPbBPnltdtgBnqnuQ5nY0/s1600/K.L.Reich.jpg" height="422" style="margin-top: 0px;" width="318" /></span></a></div>
<div style="margin-bottom: 0cm; text-align: justify;">
<span style="font-family: Georgia, Times New Roman, serif;"><br /></span></div>
<div style="margin-bottom: 0cm; text-align: justify;">
</div>
<div style="margin-bottom: 0cm; text-align: justify;">
<span style="font-family: Georgia, Times New Roman, serif;">La novel·la és
bona. La història que narra, brutal. Trobo molt encertats els
episodis i la manera com l'escriptor tria d'explicar la tragèdia
moral i pràctica que va suposar el nazisme: sense estirabots ni
fanatisme, sense dramatisme ni edulcorants. Em sembla especialment adient
el despullament de tot sentimentalisme sobrer: Amat dibuixa amb cert
distanciament i fredor uns fets corprenedors que ja no poden ser
canviats, adopta en aparença el posat indiferent davant de la mort, de la tortura, de la misèria moral, etc. que sabem que practicaven els
nazis amb les seves víctimes. No ens estalvia res però ho fa sense
manierismes sentimentals ni adscripció a bàndols maniqueus. Hi havia gent bona i
menys bona, hi havia faccions i grupuscles, hi havia interessos
egoistes i pulsions baixes, hi havia violència extrema i compassió,
hi havia indiferència i complicitat davant de la tortura del pròxim, hi havia ganes de sobreviure. I Amat posa totes les cartes sobre la taula sense embuts.</span></div>
<div style="margin-bottom: 0cm; text-align: justify;">
<span style="font-family: Georgia, Times New Roman, serif;"><br /></span></div>
<div style="margin-bottom: 0cm; text-align: justify;">
</div>
<div style="margin-bottom: 0cm; text-align: justify;">
<span style="font-family: Georgia, Times New Roman, serif;">Però, com us deia, no voldria incórrer en la ressenya a l'ús. Vull comentar que allò que més em va
cridar l'atenció des d'un primer moment fou com Amat empra el
llenguatge, com introdueix un lèxic ric –gairebé poètic– en la
narració d'uns fets que expliquen bàsicament que l'home és capaç
de les baixeses morals més indecents. Em va agradar molt des del
primer instant com l'altitud en la tria dels mots i les expressions,
disseminades adientment dins del discurs, ajudaven a sostenir un to literari que es movia en paral·lel al to moral al qual el llibre –en el
fons– mirava d'apel·lar.</span><br />
<span style="font-family: Georgia, Times New Roman, serif;"><br /></span></div>
<div style="margin-bottom: 0cm; text-align: justify;">
</div>
<div style="margin-bottom: 0cm; text-align: justify;">
<span style="font-family: Georgia, Times New Roman, serif;">Potser la sobreacumulació d'aquests
mots hagués sigut un impediment per mi. Em fa l'efecte, però, que
Amat aconsegueix un rar equilibri. No es passa de pedant ni
d'intel·lectual ni d'afectat. Però fa servir paraules riques i
precioses que apunten cap a una bellesa connotada, possible, en el
futur que s'obre al
final dels camps de concentració i d'extermini.</span></div>
<div style="margin-bottom: 0cm; text-align: justify;">
<span style="font-family: Georgia, Times New Roman, serif;"><br /></span></div>
<div style="margin-bottom: 0cm; margin-left: 1.25cm; text-align: justify;">
<span style="color: black;"><span style="font-family: Georgia, Times New Roman, serif; font-size: small;">El
fred era molt viu. No calia pas pessigar-se la carn per tenir la
certesa de no dormir. Els dits dels peus, empresonats des de feia
tres dies dintre les sabates ferrades i humitejats pels mitjons
bruts, cedien sense resistència a la gelor que pujava de terra.
Sense aquell fred agut, als centenars d'homes trasbalsats pel sobtat
desvetllament, aquella albada els hauria semblat irreal. A través de
la boira que s'espesseïa a mesura que el dia s'anava deixondint, no
es distingien més que les formes difuses del paisatge més proper.
La llum indirecta de la neu fendia la matinada. Damunt la teulada de
l'estació, en fort pendent, s'estenia un gruixut coixí de neu,
llis, lleugerament ondulant i sense arestes. Els vagons, immòbils
damunt les vies invisibles, semblaven cadàvers gegantins en el seu
abandó sota la neu. A l'altra banda de carretera on s'arrengleraven
penosament els nou-vinguts, queia quasi vertical el tall del pujol
mutilat.</span></span></div>
<div style="margin-bottom: 0cm; margin-left: 1.25cm; text-align: justify;">
<span style="color: black;"><span style="font-family: Georgia, Times New Roman, serif; font-size: small;"><br /></span></span></div>
<div style="margin-bottom: 0cm; text-align: justify;">
<span style="font-family: Georgia, Times New Roman, serif; font-size: small;"><span style="color: black;">Així
comença </span><span style="color: black;">el
llibre. Aquest és el nivell del primer paràgraf, mantingut sense
defalliment al llarg de més de 300 pàgines.</span></span></div>
<div style="margin-bottom: 0cm; text-align: justify;">
<span style="font-family: Georgia, Times New Roman, serif;"><br /></span></div>
<div style="margin-bottom: 0cm; text-align: justify;">
<span style="font-family: Georgia, Times New Roman, serif;">Durant
la lectura de fa uns mesos vaig anar anotant algunes paraules que per diferents
motius em semblava que s'orientaven cap a aquest nord de qualitat lèxica i moral de la qual us parlava. No vaig
apuntar totes les que em cridaven l'atenció, però sí una bona mostra. Me les prenc com això: un mostrari de l'autoexigència d'Amat.</span></div>
<div style="margin-bottom: 0cm; text-align: justify;">
<span style="font-family: Georgia, Times New Roman, serif;"><br /></span></div>
<div style="margin-bottom: 0cm; margin-left: 1.25cm; text-align: justify;">
<span style="font-family: Georgia, Times New Roman, serif;">viarany,
filferrada, endormiscat, arrupit, trepig, retruny, rerassagats,
abaltir, sotjar, prògnata, vesànic, trema, balb, llossada, a
balquena, mentó, tocoms, ostracis, vit, civera, abrivar, xiroi,
carretel·la, gelor, esmussar / esmussament, vigoria, aqueferat, arredossar, a
cremadent, baiard, enxubar / enxubat / enxubament, endogalar,
esbucar, estalonar, malvestat, abrandar, desferra, fatxenda
/ fatxendejar, afeixugar, segament de cames, descabdellar-se un
co</span><span style="font-family: Times New Roman, serif;">s</span></div>
<div class="blogger-post-footer"><script src="http://www.google-analytics.com/urchin.js" type="text/javascript">
</script>
<script type="text/javascript">
_uacct = "UA-2051198-2";
urchinTracker();
</script></div>David Gálvez Casellashttp://www.blogger.com/profile/14415335791625375136noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-6168024274805691803.post-22528773932500878652014-07-07T22:45:00.001+02:002015-01-10T19:38:27.309+01:00Armada blana<div style="color: #222222;">
<a href="http://i2.bebo.com/038/9/mediuml/2007/11/10/12/4984342164a6071366230ml.jpg" imageanchor="1" style="clear: right; float: right; font-family: arial; font-size: small; margin-bottom: 1em; margin-left: 1em;"><img alt="Army Of Sheep" border="0" src="http://i2.bebo.com/038/9/mediuml/2007/11/10/12/4984342164a6071366230ml.jpg" height="320" width="266" /></a><span style="font-family: Georgia, Times New Roman, serif;">Torno a agafar impuls a partir d'un text del meu admirat poeta anònim. Prenc unes paraules seves, unes imatges, un joc, unes idees, les passo pels sis estómacs de l'escriptor i us en regurgito el resultat --una pasteta-- aquí baix...</span></div>
<div style="color: #222222;">
<span style="font-family: Georgia, Times New Roman, serif;"><br /></span></div>
<div style="color: #222222;">
<span style="font-family: Georgia, Times New Roman, serif;"><br /></span></div>
<div style="color: #222222;">
<span style="font-family: Georgia, Times New Roman, serif;">Deia ell:</span></div>
<div style="color: #222222;">
<span style="font-family: Georgia, Times New Roman, serif;"><br /></span></div>
<div style="color: #222222;">
<span style="font-family: Georgia, Times New Roman, serif;"><br /></span></div>
<div style="color: #222222;">
<b style="background-color: white; color: #525252; line-height: 18.479999542236328px;"><span style="font-family: Georgia, Times New Roman, serif;">"<a href="http://como-rompe.blogspot.com/2014/06/poesia-clase-b.html" target="_blank">Poesía clase A</a>"</span></b><br />
<span style="font-family: Georgia, Times New Roman, serif;"><br style="background-color: white; color: #525252; line-height: 18.479999542236328px;" /></span>
<span style="background-color: white; color: #525252; font-family: Georgia, Times New Roman, serif; line-height: 18.479999542236328px;"><br /></span></div>
<div style="color: #222222;">
<span style="background-color: white; color: #525252; font-family: Georgia, Times New Roman, serif; line-height: 18.479999542236328px;">Van a acabar las cábalas, las ramas,</span><br />
<span style="background-color: white; color: #525252; font-family: Georgia, Times New Roman, serif; line-height: 18.479999542236328px;">las alabardas más acanaladas;</span><br />
<span style="background-color: white; color: #525252; font-family: Georgia, Times New Roman, serif; line-height: 18.479999542236328px;">van a cantar palabras mal cantadas,</span><br />
<span style="background-color: white; color: #525252; font-family: Georgia, Times New Roman, serif; line-height: 18.479999542236328px;">a alabar a mamá, a papá, a las damas.</span><br />
<span style="font-family: Georgia, Times New Roman, serif;"><br style="background-color: white; color: #525252; line-height: 18.479999542236328px;" /></span>
<span style="background-color: white; color: #525252; font-family: Georgia, Times New Roman, serif; line-height: 18.479999542236328px;">Van a apagar las ráfagas las llamas,</span><br />
<span style="background-color: white; color: #525252; font-family: Georgia, Times New Roman, serif; line-height: 18.479999542236328px;">van a acatar las cartas magnas; nada</span><br />
<span style="background-color: white; color: #525252; font-family: Georgia, Times New Roman, serif; line-height: 18.479999542236328px;">hará callar las armas ya calladas,</span><br />
<span style="background-color: white; color: #525252; font-family: Georgia, Times New Roman, serif; line-height: 18.479999542236328px;">hará las pampas más acampanadas.</span><br />
<span style="font-family: Georgia, Times New Roman, serif;"><br style="background-color: white; color: #525252; line-height: 18.479999542236328px;" /></span>
<span style="background-color: white; color: #525252; font-family: Georgia, Times New Roman, serif; line-height: 18.479999542236328px;">Manadas falsas labrarán garrafas,</span><br />
<span style="background-color: white; color: #525252; font-family: Georgia, Times New Roman, serif; line-height: 18.479999542236328px;">alpacas castas, yararás, arañas,</span><br />
<span style="background-color: white; color: #525252; font-family: Georgia, Times New Roman, serif; line-height: 18.479999542236328px;">hasta plantar acá jacarandás.</span><br />
<span style="font-family: Georgia, Times New Roman, serif;"><br style="background-color: white; color: #525252; line-height: 18.479999542236328px;" /></span>
<span style="background-color: white; color: #525252; font-family: Georgia, Times New Roman, serif; line-height: 18.479999542236328px;">Mas jamás dañarás las blancas gafas,</span><br />
<span style="background-color: white; color: #525252; font-family: Georgia, Times New Roman, serif; line-height: 18.479999542236328px;">jamás malgastarás asaz champaña,</span><br />
<span style="background-color: white; color: #525252; font-family: Georgia, Times New Roman, serif; line-height: 18.479999542236328px;">jamás las malas almas salvarás.</span></div>
<div style="color: #222222;">
<span style="font-family: Georgia, Times New Roman, serif;"><br /></span></div>
<div style="color: #222222;">
<span style="font-family: Georgia, Times New Roman, serif;"><br /></span></div>
<div style="color: #222222;">
<span style="font-family: Georgia, Times New Roman, serif;">Divergeixo jo:</span></div>
<div style="color: #222222;">
<span style="font-family: Georgia, Times New Roman, serif;"><br /></span></div>
<div style="color: #222222;">
<span style="font-family: Georgia, Times New Roman, serif;"><br /></span></div>
<div style="color: #222222;">
<span style="font-family: Georgia, Times New Roman, serif;"><b>"Poesia classe A"</b> o <b>"L'armada d'ara"</b></span></div>
<div style="color: #222222;">
<span style="font-family: Georgia, Times New Roman, serif;"><br /></span></div>
<div style="color: #222222;">
<span style="font-family: Georgia, Times New Roman, serif;"><br /></span></div>
<div style="color: #222222;">
<span style="font-family: Georgia, Times New Roman, serif;">S'acabarà la càbala, la branca </span></div>
<div style="color: #222222;">
<span style="font-family: Georgia, Times New Roman, serif;">d'alabarda acanalada.</span></div>
<div style="color: #222222;">
<span style="font-family: Georgia, Times New Roman, serif;">Bramaran la mala bava mal cantada, </span></div>
<div style="color: #222222;">
<span style="font-family: Georgia, Times New Roman, serif;">Castraran al papa amb la mà manca.</span></div>
<div style="color: #222222;">
<span style="font-family: Georgia, Times New Roman, serif;"><br /></span></div>
<div style="color: #222222;">
<span style="font-family: Georgia, Times New Roman, serif;">La ratxa apagarà la flama.</span></div>
<div style="color: #222222;">
<span style="font-family: Georgia, Times New Roman, serif;">Acataran, tard, la carta magna. La mama</span></div>
<div style="color: #222222;">
<span style="font-family: Georgia, Times New Roman, serif;">Parlarà amb la carcanada,</span></div>
<div style="color: #222222;">
<span style="font-family: Georgia, Times New Roman, serif;">La carn ja arrabassada.</span></div>
<div style="color: #222222;">
<span style="font-family: Georgia, Times New Roman, serif;"><br /></span></div>
<div style="color: #222222;">
<span style="font-family: Georgia, Times New Roman, serif;">Ramat ja cansat d'arada:</span></div>
<div style="color: #222222;">
<span style="font-family: Georgia, Times New Roman, serif;">La vaca, la sargantana, l'aranya, l'arna.</span></div>
<div style="color: #222222;">
<span style="font-family: Georgia, Times New Roman, serif;">L'armada ara cardada s'alçarà.</span></div>
<div style="color: #222222;">
<span style="font-family: Georgia, Times New Roman, serif;"><br /></span></div>
<div style="color: #222222;">
<span style="font-family: Georgia, Times New Roman, serif;">La balada blana, la mansa bafarada,</span></div>
<div style="color: #222222;">
<span style="font-family: Georgia, Times New Roman, serif;">A l'alba, atacarà la sarna.</span></div>
<div style="color: #222222;">
<span style="font-family: Georgia, Times New Roman, serif;">La cabrada ara callada manarà.</span></div>
<div class="blogger-post-footer"><script src="http://www.google-analytics.com/urchin.js" type="text/javascript">
</script>
<script type="text/javascript">
_uacct = "UA-2051198-2";
urchinTracker();
</script></div>David Gálvez Casellashttp://www.blogger.com/profile/14415335791625375136noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-6168024274805691803.post-49910951054979494002014-06-26T18:28:00.001+02:002014-06-26T18:28:27.684+02:00Sonets i exàmens finals<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/proxy/AVvXsEg_8OsFebSnSaPM075-AX6Gi8kB6lwczxwaPYTrXvs-B-B6T4e4Qx_64Jxfjx6t4GyHbGIhbqXlYaKveno5uPXX7lANQApux7oY4tekP0whAFUkqVD4wDNeVyt3Z6JVgxCm87Vt46T3Pd6Tjm4_4OHAWc29shTGpZmbWg3VkeDu-r-4tldjgL96wmmWpCaEA5HNy1rdHy1SQaYvvHmIihB8cHM=" imageanchor="1" style="clear: right; float: right; margin-bottom: 1em; margin-left: 1em;"><img border="0" src="http://upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/7/7f/RousseauJulie.jpg/640px-RousseauJulie.jpg" height="640" width="361" /></a><span style="font-family: Georgia, Times New Roman, serif;">Fem-ho ràpid. Vigilava un examen final de primer de batxillerat de l'assignatura de llengua </span><span style="font-family: Georgia, Times New Roman, serif;">francesa. Vigilància activa, se'n diu. No pots estar corregint exàmens teus. Has d'anar alçant-te de tant en tant, passejant-te pel laberint de pupitres i observant l'estudiantat des de la rereguarda a estones. Després retornes a la teva taula i així anar fent. Doncs bé, aquest cop --com deia-- l'examen era un comentari d'un fragment d'una carta de Rousseau. Una carta d'un volum dit <span style="background-color: white; color: #252525; line-height: 22.399999618530273px;"><i>Julie ou la Nouvelle Héloïse </i>(inicialment intitulat </span><span style="background-color: white; color: #252525; line-height: 22.399999618530273px;"><i>Lettres de deux amans, Habitans d'une petite ville au pied des Alpes</i>). Us en podeu fer una idea... El text tocava temes tan soferts com el pas del temps, la necessitat de ser feliç fent allò que toca peti qui peti, la noció de carpe diem (sense mencionar-la), aspectes de l'amor psicològic i el carnal, etc. Només disposava d'una horeta llarga per fer el que ara us presento. Un apunt ràpid en forma de sonet que no és sinó un entreteniment. Agafeu-vos-el així, sisplauet. No hi ha cap més pretensió que la de passar l'estona intentant traduir alguns dels motius del text original. Com fer doodles però amb paraules. Au, fins aquí el rotllo!</span></span><br />
<div>
<span style="font-family: Georgia, Times New Roman, serif;"><span style="background-color: white; color: #252525; line-height: 22.399999618530273px;"><br /></span></span></div>
<div>
<span style="font-family: Georgia, Times New Roman, serif;"><span style="background-color: white; color: #252525; line-height: 22.399999618530273px;"><br /></span></span></div>
<div>
<span style="font-family: Georgia, Times New Roman, serif;"><span style="background-color: white; color: #252525; line-height: 22.399999618530273px;">Si fossis sempre jove i rutilant</span></span></div>
<div>
<span style="font-family: Georgia, Times New Roman, serif;"><span style="background-color: white; color: #252525; line-height: 22.399999618530273px;">Prou m'avindria a veure't un cop l'any,</span></span></div>
<div>
<span style="font-family: Georgia, Times New Roman, serif;"><span style="background-color: white; color: #252525; line-height: 22.399999618530273px;">Si cal de lluny o pel forat d'un pany.</span></span></div>
<div>
<span style="font-family: Georgia, Times New Roman, serif;"><span style="background-color: white; color: #252525; line-height: 22.399999618530273px;">Demano poc. No et demano pas tant.</span></span></div>
<div>
<span style="font-family: Georgia, Times New Roman, serif;"><span style="background-color: white; color: #252525; line-height: 22.399999618530273px;"><br /></span></span></div>
<div>
<span style="font-family: Georgia, Times New Roman, serif;"><span style="background-color: white; color: #252525; line-height: 22.399999618530273px;">Però és que no veus que el sol mai no s'atura,</span></span></div>
<div>
<span style="font-family: Georgia, Times New Roman, serif;"><span style="background-color: white; color: #252525; line-height: 22.399999618530273px;">Que tot s'escola, que no hi ha descans,</span></span></div>
<div>
<span style="font-family: Georgia, Times New Roman, serif;"><span style="background-color: white; color: #252525; line-height: 22.399999618530273px;">Que la bellesa d'ara (i la d'abans)</span></span></div>
<div>
<span style="font-family: Georgia, Times New Roman, serif;"><span style="background-color: white; color: #252525; line-height: 22.399999618530273px;">Es torna volta a volta més madura?</span></span></div>
<div>
<span style="font-family: Georgia, Times New Roman, serif;"><span style="background-color: white; color: #252525; line-height: 22.399999618530273px;"><br /></span></span></div>
<div>
<span style="font-family: Georgia, Times New Roman, serif;"><span style="background-color: white; color: #252525; line-height: 22.399999618530273px;">Et penses que la joventut perdura,</span></span></div>
<div>
<span style="font-family: Georgia, Times New Roman, serif;"><span style="background-color: white; color: #252525; line-height: 22.399999618530273px;">Que el temps passat, com en un joc de mans,</span></span></div>
<div>
<span style="font-family: Georgia, Times New Roman, serif;"><span style="background-color: white; color: #252525; line-height: 22.399999618530273px;">Rebrotarà amb una cara menys dura?</span></span></div>
<div>
<span style="font-family: Georgia, Times New Roman, serif;"><span style="background-color: white; color: #252525; line-height: 22.399999618530273px;"><br /></span></span></div>
<div>
<span style="font-family: Georgia, Times New Roman, serif;"><span style="background-color: white; color: #252525; line-height: 22.399999618530273px;">Vine! Sigues feliç! Prent-me d'amant!</span></span></div>
<div>
<span style="font-family: Georgia, Times New Roman, serif;"><span style="background-color: white; color: #252525; line-height: 22.399999618530273px;">La vida no és llarga i el meu afany</span></span></div>
<div>
<span style="font-family: Georgia, Times New Roman, serif;"><span style="background-color: white; color: #252525; line-height: 22.399999618530273px;">És un sol dia amb tu --viu, ple-- estimant.</span></span></div>
<!-- Blogger automated replacement: "https://images-blogger-opensocial.googleusercontent.com/gadgets/proxy?url=http%3A%2F%2Fupload.wikimedia.org%2Fwikipedia%2Fcommons%2Fthumb%2F7%2F7f%2FRousseauJulie.jpg%2F640px-RousseauJulie.jpg&container=blogger&gadget=a&rewriteMime=image%2F*" with "https://blogger.googleusercontent.com/img/proxy/AVvXsEg_8OsFebSnSaPM075-AX6Gi8kB6lwczxwaPYTrXvs-B-B6T4e4Qx_64Jxfjx6t4GyHbGIhbqXlYaKveno5uPXX7lANQApux7oY4tekP0whAFUkqVD4wDNeVyt3Z6JVgxCm87Vt46T3Pd6Tjm4_4OHAWc29shTGpZmbWg3VkeDu-r-4tldjgL96wmmWpCaEA5HNy1rdHy1SQaYvvHmIihB8cHM=" --><!-- Blogger automated replacement: "https://blogger.googleusercontent.com/img/proxy/AVvXsEg_8OsFebSnSaPM075-AX6Gi8kB6lwczxwaPYTrXvs-B-B6T4e4Qx_64Jxfjx6t4GyHbGIhbqXlYaKveno5uPXX7lANQApux7oY4tekP0whAFUkqVD4wDNeVyt3Z6JVgxCm87Vt46T3Pd6Tjm4_4OHAWc29shTGpZmbWg3VkeDu-r-4tldjgL96wmmWpCaEA5HNy1rdHy1SQaYvvHmIihB8cHM=" with "https://blogger.googleusercontent.com/img/proxy/AVvXsEg_8OsFebSnSaPM075-AX6Gi8kB6lwczxwaPYTrXvs-B-B6T4e4Qx_64Jxfjx6t4GyHbGIhbqXlYaKveno5uPXX7lANQApux7oY4tekP0whAFUkqVD4wDNeVyt3Z6JVgxCm87Vt46T3Pd6Tjm4_4OHAWc29shTGpZmbWg3VkeDu-r-4tldjgL96wmmWpCaEA5HNy1rdHy1SQaYvvHmIihB8cHM=" --><div class="blogger-post-footer"><script src="http://www.google-analytics.com/urchin.js" type="text/javascript">
</script>
<script type="text/javascript">
_uacct = "UA-2051198-2";
urchinTracker();
</script></div>David Gálvez Casellashttp://www.blogger.com/profile/14415335791625375136noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-6168024274805691803.post-29146700770754876432014-06-13T09:04:00.001+02:002015-01-10T19:45:28.622+01:00'Els nois' de Toni Sala<div style="clear: right; float: right; margin-bottom: 1em; margin-left: 1em;">
<div style="text-align: left;">
No vaig fer-ho. No vaig explicar que el llibre està excel·lentment escrit. Que és un dels molts llibres que va fent pòsit i situant la literatura feta en català a un nivell cada cop més meritori, per acumulació. No vaig dir que tot i que el llibre és magnífic, no és en absolut fàcil de llegir. I no es tracta que faci anar una estructura, un vocabulari o un estil feixucs. No és el cas. Tot això està perfectament bé, fabulosament ajustat al que es vol explicar. És feixuc per com de cruament s'encara amb temes cabdals, amb un gran tema cabdal: el de la mort. No una mort abstracta i en barnús, no amb l'estampeta d'estar per casa, estereotipada, de la mort <i>calavèrica </i>i encaputxada. No pas. Més aviat ens incita a sostenir-li l'esguard a la nostra mortalitat i a la mort dels qui ens són més propers. Ens fa abocar-nos a un pou quotidià (sovint ignorat a voluntat): el de les conseqüències de transitar aquest famós parèntesi del trau al cau. El de la consciència d'estar-lo transitant. El de la consciència constant que aquest trànsit és tot el que tenim. Mig segon.</div>
</div>
<a href="https://fbcdn-sphotos-b-a.akamaihd.net/hphotos-ak-xfp1/t1.0-9/10345551_638081946283370_7191047438181424382_n.jpg" imageanchor="1" style="clear: right; float: right; margin-bottom: 1em; margin-left: 1em;"><img border="0" height="295" src="https://fbcdn-sphotos-b-a.akamaihd.net/hphotos-ak-xfp1/t1.0-9/10345551_638081946283370_7191047438181424382_n.jpg" width="400" /></a>No vaig fer-ho. No em demaneu per què. Mandra, suposo. Vagues suposicions que no diria res que no haguessin dit ja d'altres menys mandrosos i més ben preparats que jo. No vaig fer-ho: no vaig escriure quatre paraules sobre 'Els nois' de Toni Sala quan vaig acabar de llegir la novel·la. I ho hagués hagut de fer, sens dubte. Perquè el llibre és excel·lent i mereix reconeixement públic. I per això tots aquests dies que s'han anat escolant des que vaig acabar de llegir-lo m'he sentit un pèl culpable, si es pot dir així. En deute?<br />
<br />
<a href="https://fbcdn-sphotos-h-a.akamaihd.net/hphotos-ak-xpf1/t1.0-9/1517631_10152451107348377_6112720724890664923_n.jpg" imageanchor="1" style="clear: right; float: right; margin-bottom: 1em; margin-left: 1em; text-align: center;"><img border="0" height="400" src="https://fbcdn-sphotos-h-a.akamaihd.net/hphotos-ak-xpf1/t1.0-9/1517631_10152451107348377_6112720724890664923_n.jpg" width="300" /></a>No sóc de pell fina, jo. Amb tot, hi va haver un moment en què vaig estar a punt de deixar córrer el llibre a causa de la feixuguesa temàtica de la que us parlo. Estava desassossegat, per posar-me en <i>plan </i>germaneta Brontë. En el meu cas, aquest instant crític va durar una desena de pàgines, potser, i la inèrcia va fer que, per sort, les creués en lloc de quedar-m'hi empantanegat.<br />
<br />
He exposat només allò que personalment em va costar i no vull que sigui pres com una crítica negativa cap al llibre. Entenc que la novel·la és una màquina que executa, simplement, allò amb el que l'autor vol que el lector es confronti. I ho fa amb molta eficàcia. Aquest cara a cara amb la mort pròpia o la dels pròxims, si de veritat es dóna, ha de ser feixuc.<br />
<br />
Em quedo, però, també, amb moltíssimes altres sensacions i valoracions que només poden ser llegides unívocament, des de la columna dels encerts absoluts. Imatges, per exemple. Maneres de dir. No les citaré totes perquè no sempre mentre llegia duia un bolígraf per marcar-les. Valgui, però, la selecció que us proposo com a modest homenatge i com a magnífica mostra del que us espera quan llegiu el llibre, si no ho heu fet ja.<br />
<br />
Per cert, per si no us queda prou clar: 'Els nois' és un llibre excel·lent que recomano que llegiu sense guants de làtex ni mascareta. Emmerdeu-vos-hi bé.<br />
<br />
Mentre ens té embadalits sentint-lo garlar de mort, Toni Sala ens obliga, per omissió, a reflexionar sobre com voldrem viure el mig segon de vida que ens ha estat atorgat. O el que ens quedi d'aquest mig segon.<br />
<br />
<br />
"Era el moscam de paraules que els morts atreien [...]".<br />
<br />
"Va deixar enrere la noia. Pirineus, Guilleries i Montseny van fer de cop un pas endavant. Van travessar la fredor inaugural de la tarda d'hivern, amb el glaçó de la lluna, amb l'escampada de grisos i els cops de sol impotents. La carretera relligava els camps amb una cinta de dol. Els plàtans alts eren les plomes d'un monstre enterrat, les espines d'uns peixos transparents que parasitaven la terra. Dos pollancres sols al mig del camp figuraven els esquelets dels germans, clavats a terra i tocant-se entre ells amb les branques."<br />
<blockquote class="tr_bq">
[Aquí tot és imprescindible. Com quan llegeixes un paràgraf de Nabokov i t'adones que està "massa" ben escrit com per ser part d'una novel·la. Cada mot i cada gir tenen la intensitat i l'exactitud que figura que té el segment d'un poema. Tot és ters. No falla ni una coma. D'altra manera, t'ofegaries. Tot té una tensió insostenible. Per cert, fixeu-vos en "el glaçó de la lluna" dit com de passada però que roman com a imatge quan ja has fet via. Has de tornar a enrere. Has d'aturar-te i tornar a contemplar-la mentalment.]</blockquote>
"Ningú ho sap, quin temps és, mig segon. La vida està feta de mitjos segons. La vida és mig segon."<br />
<br />
"Mig segon de records perversos i laberíntics, de cambres de tortura, caixes fortes i descobriments monstruosos d'un mateix, de miralls i finestres, de forats que donen a escales, mig segon ple de timbres que manen la pressa, d'amors oblidats fins ara, d'amics que han vingut a dir adéu, que s'esperen enfilats a les branques del plàtan".<br />
<br />
"[...] encarats a la pantalla com vedells a la menjadora."<br />
<br />
"[...] un remolí de gossos subterranis que bordaven amb les boques plenes de sorra, que l'empaitaven galopant sota els seus peus, que treien de terra les mandíbules obertes com atzavares i li mossegaven els turmells perquè tastés la mort [...]"<br />
<blockquote class="tr_bq">
["mandíbules obertes com atzavares"! Santantoni gloriós!]</blockquote>
<div class="blogger-post-footer"><script src="http://www.google-analytics.com/urchin.js" type="text/javascript">
</script>
<script type="text/javascript">
_uacct = "UA-2051198-2";
urchinTracker();
</script></div>David Gálvez Casellashttp://www.blogger.com/profile/14415335791625375136noreply@blogger.com2tag:blogger.com,1999:blog-6168024274805691803.post-49771859097986954352014-06-05T13:17:00.000+02:002015-01-10T19:45:45.306+01:00Koan<div style="margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-family: Georgia, Times New Roman, serif;">Enèsim homenatge (traducció del seu poema) al poeta anònim que publica al blog <a href="http://como-rompe.blogspot.com/" target="_blank">Cómo rompe las palabras</a>:</span></div>
<div style="margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-family: Georgia, Times New Roman, serif;"><br /></span></div>
<div style="margin-bottom: 0cm;">
<b><span style="font-family: Georgia, Times New Roman, serif;"><br /></span></b></div>
<div style="margin-bottom: 0cm;">
<b><span style="font-family: Georgia, Times New Roman, serif;">Koan</span></b></div>
<div style="margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-family: Georgia, Times New Roman, serif;"><br />
</span></div>
<div style="margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-family: Georgia, Times New Roman, serif;"><br /></span></div>
<div style="margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-family: Georgia, Times New Roman, serif;">Publiquen ximpleries laborals:
</span></div>
<div style="margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-family: Georgia, Times New Roman, serif;">que avui he robat una corona de
diamants.
</span></div>
<div style="margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-family: Georgia, Times New Roman, serif;">Esmenten que els meus plans són
brillants
</span></div>
<div style="margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-family: Georgia, Times New Roman, serif;">en certes ocasions especials.</span></div>
<div style="margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-family: Georgia, Times New Roman, serif;"><br />
</span></div>
<div style="margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-family: Georgia, Times New Roman, serif;">Pel passadís la nit badalla.</span></div>
<div style="margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-family: Georgia, Times New Roman, serif;">I encara duc al cor l'agresa.
</span></div>
<div style="margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-family: Georgia, Times New Roman, serif;">He vist sang blava que fou d'una
princesa
</span></div>
<div style="margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-family: Georgia, Times New Roman, serif;">escorre's pel tall de la navalla.</span></div>
<div style="margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-family: Georgia, Times New Roman, serif;"><br />
</span></div>
<div style="margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-family: Georgia, Times New Roman, serif;">El joc ha acabat. Em desconhorta.
</span></div>
<div style="margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-family: Georgia, Times New Roman, serif;">En el que vaig fer, no deixo de pensar.
</span></div>
<div style="margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-family: Georgia, Times New Roman, serif;">No oblido el grinyol d'una porta.</span></div>
<div style="margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-family: Georgia, Times New Roman, serif;"><br />
</span></div>
<div style="margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-family: Georgia, Times New Roman, serif;">I no obstant, el que ningú té clar</span></div>
<div style="margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-family: Georgia, Times New Roman, serif;">és com envejo el somni d'una morta.</span></div>
<div style="margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-family: Georgia, Times New Roman, serif;">No diuen els diaris com la vaig
estimar.</span></div>
<div style="margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-family: Georgia, Times New Roman, serif;"><br /></span></div>
<div style="margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-family: Georgia, Times New Roman, serif;"><br /></span></div>
<div style="margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-family: Georgia, Times New Roman, serif;"><b>Koan</b></span></div>
<div style="margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-family: Georgia, Times New Roman, serif;"><br /></span></div>
<div style="margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-family: Georgia, Times New Roman, serif;"><br /></span></div>
<div style="margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-family: Georgia, Times New Roman, serif;"><span style="background-color: white; line-height: 18.479999542236328px;">Publican tonterías laborales:</span></span></div>
<span style="font-family: Georgia, Times New Roman, serif;"><span style="background-color: white; line-height: 18.479999542236328px;">que hoy robé una corona de diamantes.</span></span><br />
<span style="font-family: Georgia, Times New Roman, serif;"><span style="background-color: white; line-height: 18.479999542236328px;">Mencionan que mis planes son brillant</span></span><span style="font-family: Georgia, Times New Roman, serif;"><span style="background-color: white; line-height: 18.479999542236328px;">es</span></span><br />
<span style="font-family: Georgia, Times New Roman, serif;"><span style="background-color: white; line-height: 18.479999542236328px;">en ciertas ocasiones especiales.</span></span><br />
<span style="font-family: Georgia, Times New Roman, serif;"><br style="background-color: white; line-height: 18.479999542236328px;" /></span><span style="font-family: Georgia, Times New Roman, serif;"><span style="background-color: white; line-height: 18.479999542236328px;">La noche se coló por el pasillo.</span></span><br />
<span style="font-family: Georgia, Times New Roman, serif;"><span style="background-color: white; line-height: 18.479999542236328px;">Todavía me duele la cabeza.</span></span><br />
<span style="font-family: Georgia, Times New Roman, serif;"><span style="background-color: white; line-height: 18.479999542236328px;">Vi sangre azul que fue de una princesa</span></span><br />
<span style="font-family: Georgia, Times New Roman, serif;"><span style="background-color: white; line-height: 18.479999542236328px;">escurrir por el filo del cuchillo.</span></span><span style="font-family: Georgia, Times New Roman, serif;"><span style="background-color: white; line-height: 18.479999542236328px;"><br /></span></span><br />
<span style="font-family: Georgia, Times New Roman, serif;"><span style="background-color: white; line-height: 18.479999542236328px;"><br /></span></span>
<span style="font-family: Georgia, Times New Roman, serif;"><span style="background-color: white; line-height: 18.479999542236328px;">El juego terminó. Me desconcierta.</span></span><br />
<span style="font-family: Georgia, Times New Roman, serif;"><span style="background-color: white; line-height: 18.479999542236328px;">No dejo de pensar en lo que hice.</span></span><br />
<span style="font-family: Georgia, Times New Roman, serif;"><span style="background-color: white; line-height: 18.479999542236328px;">No me olvido el chirrido de una puerta.</span></span><span style="font-family: Georgia, Times New Roman, serif;"><span style="background-color: white; line-height: 18.479999542236328px;"><br /></span></span><br />
<span style="font-family: Georgia, Times New Roman, serif;"><span style="background-color: white; line-height: 18.479999542236328px;"><br /></span></span>
<span style="font-family: Georgia, Times New Roman, serif;"><span style="background-color: white; line-height: 18.479999542236328px;">Y sin embargo lo que nadie dice</span></span><br />
<span style="font-family: Georgia, Times New Roman, serif;"><span style="background-color: white; line-height: 18.479999542236328px;">es cómo envidio el sueño de una muerta.</span></span><br />
<span style="font-family: Georgia, Times New Roman, serif;"><span style="background-color: white; line-height: 18.479999542236328px;">Los diarios no publican que la quise.</span></span><div class="blogger-post-footer"><script src="http://www.google-analytics.com/urchin.js" type="text/javascript">
</script>
<script type="text/javascript">
_uacct = "UA-2051198-2";
urchinTracker();
</script></div>David Gálvez Casellashttp://www.blogger.com/profile/14415335791625375136noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-6168024274805691803.post-62516523551744679822014-06-01T13:39:00.002+02:002015-01-10T19:46:02.014+01:00Un tast del núm. 8 de 'Portella'<div style="background-color: white; border: 0px; color: #333333; font-family: Georgia, 'Bitstream Charter', serif; font-size: 14px; line-height: 23.799999237060547px; margin-bottom: 1.7em; outline: 0px; padding: 0px; vertical-align: baseline;">
</div>
<div style="background-color: white; border: 0px; color: #333333; font-family: Georgia, 'Bitstream Charter', serif; font-size: 14px; line-height: 23.799999237060547px; margin-bottom: 1.7em; outline: 0px; padding: 0px; vertical-align: baseline;">
<a href="http://revistaportella.files.wordpress.com/2014/05/portella008.jpg" sl-processed="1" style="border: 0px; clear: right; color: #df0000; float: right; font-family: inherit; font-style: inherit; font-weight: inherit; line-height: inherit; margin-bottom: 1em; margin-left: 1em; margin-top: 0px; outline: 0px; padding: 0px; vertical-align: baseline;"><img alt="Portella#008" class="aligncenter wp-image-253 size-medium" src="http://revistaportella.files.wordpress.com/2014/05/portella008.jpg?w=227&h=300" height="400" style="border: 0px; clear: both; display: block; line-height: inherit; margin-bottom: 2px; margin-left: auto; margin-right: auto; max-width: 100%;" title="Portella#008" width="302" /></a><b>L</b>a d’actor no és una professió fàcil. Presència i oblit. Perseverança i disciplina. Paciència i treball. Molt treball. No és només una qüestió de talent, sinó també de sort. Sort perquè la roda de la fortuna passi per allà on s’està treballant en aquell moment. Per això resulta tan fascinant que, en la nostra societat andorrana, petita i amb una infraestructura cultural fràgil, hagin trobat terra fèrtil per florir diverses generacions d’actors i de formacions teatrals. Els uns i els altres han assolit, sovint, un nivell artístic excel·lent i han tingut una projecció destacada (fama i èxit, per dir-ho clar) més enllà de les nostres fronteres. Ens hem proposat recollir aquesta experiència extraordinària i presentar-la de manera molt visual. Comptem amb un text de Joan Ollé, que des de la distància i la complicitat ens relata la seva relació amb alguns dels actors andorrans; i un de Roser Porta, que amb una pinzellada intensa presenta una visió panoràmica del miracle. I, sobretot, comptem amb la inspiració i la precisió de l’objectiu de la càmera del fotògraf Tony Lara.</div>
<div style="background-color: white; border: 0px; color: #333333; font-family: Georgia, 'Bitstream Charter', serif; font-size: 14px; line-height: 23.799999237060547px; margin-bottom: 1.7em; outline: 0px; padding: 0px; vertical-align: baseline;">
El Tony ha tret els actors de l’escenari, on se senten més còmodes, i els ha col·locat a la intempèrie del carrer. En uns decorats urbans, durs i freds, ha canviat (contradient la filosofia de la <span style="border: 0px; font-family: inherit; font-style: italic; font-weight: inherit; line-height: inherit; margin: 0px; outline: 0px; padding: 0px; vertical-align: baseline;">street photography</span>) la gent corrent pels actors, que han d’aconseguir que la situació provocada resulti espontània. De la resta se n’encarrega la mirada del fotògraf i la màgia de l’objectiu, que es converteix, amb l’ajuda d’unes composicions ben estudiades, en una ploma que escriu uns relats curiosos, intensos, divertits i enigmàtics. Cada imatge, com si es tractés d’un poema, provoca i necessita moltes lectures per acabar de veure i sentir tot el que s’hi amaga.</div>
<div style="background-color: white; border: 0px; color: #333333; font-family: Georgia, 'Bitstream Charter', serif; font-size: 14px; line-height: 23.799999237060547px; margin-bottom: 1.7em; outline: 0px; padding: 0px; vertical-align: baseline;">
Tenia raó el Tony quan ens va proposar de portar a terme aquesta experiència. La representació de la vida és al carrer, als racons sorprenents, quasi desconeguts, d’aquesta nova geografia urbana del país, dibuixada amb gestos, mirades, crits, reflexos, línies arquitectòniques, textures en blanc i negre. Potser és així perquè, com deien les lletres dels vells boleros, la vida no és altra cosa que… pur teatre.</div>
<div class="blogger-post-footer"><script src="http://www.google-analytics.com/urchin.js" type="text/javascript">
</script>
<script type="text/javascript">
_uacct = "UA-2051198-2";
urchinTracker();
</script></div>David Gálvez Casellashttp://www.blogger.com/profile/14415335791625375136noreply@blogger.com0