El dia 2 vaig sortir a fer una carrera pels camps amb llum de dia i vaig acomiadar-me dels prats, camins i boscos de Hessen fins el proper estiu.El dia 3 ens vàrem dedicar a fer bosses i paquets tot el matí de cara a l’imminent retorn a Andorra. Després de dinar la família es va asseure a fer una última ronda de partides al popular joc de taula Rummikup. Era el gest amb que vàrem voler marcar simbòlicament el final de les vacances a Alemanya i el principi del final de les festes nadalenques.
El viatge va anar molt bé: ni marejos, ni problemes mecànics, ni cap mena d’incident destacable. Arribats a Tarascon, però, comencen els avisos que l’accés al Pas de la Casa només es pot fer “amb equipament”, que deu voler dir “amb cadenes”. La troupe al complet dorm. Vaig tirant però m’adono ràpidament que la situació després de L’Hospitalet es complica exponencialment a cada quilòmetre que avancem. Passem pel Túnel de Puymorens. Ni en una boca ni en l’altra la situació és òptima, però com a mínim anem cap al sud i rebaixant cota. Això ens dóna esperances que quan arribem a Puigcerdà la situació a la carretera no serà tan dolenta com la que haguéssim patit en l’ascensió precedent al Pas. Fem més tomb, és clar, però assegurem un final de tornada serè. A les sis (gairebé 14 hores després d’haver sortit de Steinbach) ens plantem davant la porta de casa. Si a l’anada ens va acompanyar la boira durant centenars de quilòmetres, aquest cop han estat la pluja i el vent. Res que no es pogués trampejar reduint un pèl la velocitat.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada