4 de desembreCasamajor acaba d'inaugurar aquest vespre una exposició amb material no apte per a tots els públics. Urnes funeràries. Acumulacions d'ossos. Columnes de closques d'ovella (no són reals, sinó de ceràmica).
Un cert retorn a un passat remot dins l'obra de Casamajor en què incorporava calaveres de cabrit o de gralla o urpes d'àguila reals a les seves escultures, que anomenava carinyosament monsters.
L'última sèrie també és un pas endavant en la seva trajectòria. Algunes tècniques són noves: terres cuites i ceràmiques. Es barregen, però, amb d'altres de ja clàssiques en l'obra de Casamajor: les caixes o peanyes de ferro soldat, les inscripcions amb ceres de colors, els tints, etc.
També són nous alguns dels temes: ara es tracta de reelaboracions d'antics rituals d'enterrament.
Hi ha més detalls: a les peanyes, a les parets de les urnes, en les coronacions de les peces podem veure-hi motius extrets o inspirats en gravats rupestres prehistòrics o medievals del Pirineu: graelles, marelles, escales, símbols solars, nusos de salomó, pentagrames,...
També trobem un parell de peces que semblen separades de la sèrie "Necròpoli" malgrat hi pertanyin:
Una en què la simplicitat ben trobada sembla apuntar cap a futurs camíns: una peanya o columna de metall que incorpora un tros de llosa trobada en una canal del Rocafort, emplaçada en vertical. Casamajor ja havia usat pedres i d'altres elements naturals en sèries anteriors (que servien de "coronacions" de les seves barques funeràries, per exemple).
Una altra en què s'empra igualment la peanya metàl·lica però amb un element de fusta que recorda les "pintes" d'algunes sèries més antigues.
