Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Rosa Ribas. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Rosa Ribas. Mostrar tots els missatges

diumenge, 16 d’agost del 2009

Bergerstrasse (II) o Rosa Ribas, revisited

Torno a ser a casa. A Andorra. Miro els mundials d'atletisme. Llegeixo blogs. Faig el gos. Em voldria resistir a la realitat d'haver de tornar a la feina demà a primeríssima hora, però millor ni ho intento. És una mandra que quedarà superada a partir del primer segon. De moment, però, miro de gaudir d'aquests darrers moments de vacances. M'adono que vaig anunciar una segona part de l'apunt Bergerstrasse, Frankfurt am Main (I) i el vull liquidar per la via directa, com se sol dir. Sempre em fa una mica de mandra escriure el que ja tinc rumiat, com penso que li comentava a l'Allau l'altre dia.

Dilluns de la setmana passada. Quedo amb la Rosa Ribas, escriptora ja força consolidada (ara us explicaré per què). Arribo tard, i és la segona vegada de dues. Deu pensar que sóc un impresentable i té raó. Cafè Kante, on ella va a escriure molts dies. Xerrem. Ens posem ràpidament al dia. En dues horetes ens expliquem les novetats del darrer any. D'aquella trobada de l'estiu passat en vaig fer un article al diari BonDia Andorra, que era també un resum molt parcial dels punts que vam abordar. A l'article m'acomiadava dient que no li perdéssiu la pista (fent un mal joc de paraules policíac, en sóc conscient) a l'autora. El que ara us explicaré només confirma la meva seguretat d'aquell moment.

Quan ens vam veure l'any passat havia acabat de llegir, en l'original en castellà, la seva policíaca Entre dos aguas. N'havia començat una versió traduïda al català, però les deficiències eren tan obstructives que me'n dificultaven una lectura fluïda. Ara aquesta novel·la, la primera de la sèrie de la comissària Weber-Tejedor, està triomfant a Alemanya. És un fenomen recent, però ja el puc anunciar com un fet. Dilluns de la setmana passada la Rosa m'anunciava que ja se'n preparava una segona edició. No es tracta només d'una simple traducció sinó d'una versió millorada. La Rosa ha aprofitat la fase de traducció alemanya per ajustar i millorar escenes i per afegir una seixantena de pàgines a l'original. L'han titulada Kalter Main (Main fred), en referència al riu que s'escola per Frankfurt i que representa un paper destacat dins de l'acció del llibre. Parlem d'una segona edició que es comença a gestar només tres setmanes després que sortís la primera a la prestigiosa editorial Surhkamp. [Potser podríem parlar de què està passant a l'editorial amb un altre escriptor català, el Jaume Cabré, en un altre moment?] Doncs sí, resulta que la poderosíssima editorial ara té una nova col·lecció de novel·les policíaques (Kriminalromane) que vol potenciar per tal que sigui molt rendible. La primera edició és de 10.000 exemplars! Diferències amb les edicions castellana i catalana? En el cas de les edicions d'Umbriel encara no hi ha hagut segones edicions gairebé dos anys després que sortissin a la venda, malgrat que suposo que les tirades inicials devien ser d'entre 2.000 i 3.000 exemplars.

Aquesta arrencada alemanya ha de suposar la consagració de la Rosa, sens dubte merescuda. A veure si l'èxit que s'endevina a Alemanya repercuteix retroactivament en les vendes en castellà i català. I a veure, també, si aquest èxit --que acabarà en triomf internacional el dia que la tradueixin a l'anglès-- acaba fent que es valori la seva menystinguda El pintor de Flandes, realment una gran novel·la. A veure, en fi, si s'acaba valorant la Rosa Ribas a Catalunya o a Espanya encara que sigui per la via del reconeixement exterior. I és de vegades pot passar això: que hagi de venir un crític o un públic forà a dir-nos com n'és de bo el que ja teníem a casa perquè no vam saber acabar de reconèixer-ho nosaltres solets.

Per cert, em va estranyar que no l'haguessin traduït com Zwischen zwei Wassern. La Rosa em deia que el sentit de l'expressió entre dos aguas no coincidia. Permeteu-me (tu també, Rosa) discrepar una mica. Vull dir, l'expressió existeix també en alemany i hagués pogut servir perfectament com a títol del llibre. Com a mínim, és proverbial la frase zwischen zwei Wassern schwimmen, plenament coincident amb les castellana i catalana nadar entre dos aguas i nedar entre dues aigües (DCVB: "estar indecís;—obrar de dues maneres a fi d'acontentar dues classes oposades de persones"). Li vaig proposar també l'expressió zschiwen zwei Welten ("entre dos mons"). Tampoc no li agradava. La Rosa també havia descartat zwischen zwei Stühlen ("entre dues cadires"), que m'explica que és la frase idiomàtica que tradueix exactament el sentit original, però que no quadra per la banda del lèxic. En els dos casos previs, faltava la referència a l'aigua, al riu? Kalter Main li sembla bé. És un dels títols que ella mateixa havia proposat a l'editorial.

Més bones notícies. Viceversa publicarà imminentment la nova novel·la de la sèrie Weber-Tejedor. L'estiu passat la tenia "gairebé enllestida". No només Viceversa és a punt de publicar Con anuncio, que així es diu el llibre, sinó que Surhkamp també l'està preparant. Great news, no?

Aquí en teniu l'avançament oficial:
Con anuncio

Rosa Ribas

El glamuroso mundo de la publicidad se encuentra conmocionado

La agencia de publicidad de Fráncfort Baumgard & Holder lleva días recibiendo amenazas anónimas, hasta que sucede un brutal acontecimiento. ¿Se trata de una simple guerra entre agencias por la realización de una importante campaña o se esconden otros intereses?

La comisaria Cornelia Weber-Tejedor, hija de una emigrante gallega y de un alemán, se hace cargo de una investigación que deja al descubierto el trasfondo más oscuro de la capital financiera de Europa..., y los entresijos de la complicada vida de esta peculiar comisaria.

Rosa Ribas da vida con este personaje a una investigadora única en el panorama del género negro internacional.

Hi ha alguna coseta més, però deixem-la per un altre dia...

Tornant de les dues hores entre llibres i cafès em foto de morros amb la realitat: una papallona de paper atrapada a l'escombreta del neteja parabrises, una amable multeta de 15 euros emesa per la ciutat de Frankfurt. Altre cop, amb tota la raó del món: havia pagat només una hora d'aparcament. Tornava a arribar tard.

dilluns, 10 d’agost del 2009

Bergerstrasse, Frankfurt am Main (I)

Dissabte la meva filla Laura, d'onze anys, i jo mateix vam estar al barri Nord-est de Frankfurt. Sense més motiu que el d'anar a fer un volt i estar junts però sols. Vull dir, de gaudir en exclusiva l'un de l'altre. L'estiu passat vaig visitar la zona de la Bergerstrasse i em va agradar molt l'ambient: moltes cadires al carrer, molts locals de restauració, molta gent i moviment. Molt de tot allò que Juan de Mairena fa anar a la famosa anècdota: "los eventos consuetudinarios que acontecen en la rua".

Dissabte l'atmosfera entre estiuenca i de cap de setmana era igual de bo. Vam passejar una mica. La Laura em va animar a entrar en algunes sabateries, botigues de roba i accessoris varis, malgrat la meva resistència gairebé crònica. Jo la vaig animar a ella a entrar en un parell de llibreries i una devedeteca. Les botigues, en general, m'han semblat més pijes que l'any passat. Potser perquè l'any passat no anava amb la Laura i no se'm va acudir mirar res que no fossin restaurants, bars i llibreries. Vull dir que potser la comparació no és tal: m'he adonat ara per primer cop que venien camises Pepe Jeans, sabatilles esportives All Stars customitzades, bosses de disseny modernillo caríssimes o sabates italianes fetes a mà.

Vaig tornar a la llibreria/vinacoteca en què ja vaig estar l'any passat amb la Rosa Ribas: Buch und Wein. Com que la Laura i jo vam anar a la secció de castellà i anglès, la propietària se'ns va dirigir en alemany només durant uns minuts. Després va decidir fer-ho en un castellà molt correcte. Al cap d'una estona de remenar vam comprar el segon de la saga Millennium del Larsson, en versió anglesa i una policíaca no-wallanderiana del Mankell (Profundidades) en la versió castellana de Tusquets. La primera novel·la és per a consum propi: tinc curiositat per saber com sonaran la Lisbeth Salander, el Kalle Blomkvist i companyia en anglès. El primer lliurament de la sèrie el vaig llegir en castellà i ara em ve de gust canviar de llengua. [Una curiositat-collonadeta: la sèrie del l'inspector Wallander la vaig haver de llegir íntegrament en anglès, perquè un intent en castellà que vaig fer quan ja duia dos o tres llibres no em va funcionar.] Pel que fa a la segona novel·la, era un regal pel meu sogre, lector empedreït tot terreny i poliglot.

Un altre insert: ara mateix estic llegint una altra novel·la de Mankell, Zapatos italianos, també de Tusquets. M'està encantant. La trobo mesmeritzant. Històries que posen en contacte un manoll de realitats o vides força marginals o terminals amb llur propi passat a través d'un nou present comú que canvia llurs referents de manera radical***. Proposa la possibilitat d'un replantejament d'un present desdibuixat que, de sobte, de manera pretesament casual pot esdevenir més rellevant o transcedent. Tot, però, amb un to molt discret i com donat per fet (matter-of-fact).

Però tornem a la botiga de llibres i vins. La propietària, Frau Rittig, té una selecció de vins catalans exquisida: Conca del Barberà, Montsant, Penedès, algun Priorat. Ep, això no vol dir que no tingui també moltes altres denominacions interessants: Navarra, Ribera del Duero, Ribera del Júcar, Rioja, Somontano, Toro, Rueda, així com vins alemanys i portuguesos. Em va fer molta il·lusió trobar-hi vins de la finca Viladellops. Em va sorprendre molt, perquè no són vins d'anomenada internacional, que jo sàpiga. El meu cunyat l'Oriol Pardos, que es sommelier i es dedica a la distribució de vins, ens va recomanar Viladellops quan li vam encomanar un vi de la terra bo per obsequiar a la comunió de la Laura fa un any. Van encomanar-ne unes caixes sense etiquetar i el meu cosí Roger Calvet (a.k.a. DJ Gruyere), de professió dissenyador gràfic, ens va regalar un disseny xulíssim per les etiquetes. En fi, que es tracta d'una finca petita amb una producció discreta i que a Catalunya només coneixen un grup limitat d'iniciats. Per això em va estranyar trobar-ne unes precioses ampolles a la Bergerstrasse de Frankfurt. El món globalitzat té aquestes coses. Resulta que la propietària té una casa a Sitges --no gaire lluny de Viladellops-- i coneix i li agraden molt els vins catalans.

Després la Laura i jo vam buscar un restaurant italià. Aigua i Radler. Una pizzeta de pernil (deliciosa) para ella i un plat de penne all'arrabiatta (extraordinaris) para él.

I, és clar, un cafè per a posar un punt i seguit a no se sap ben bé què.

La vida pot ser molt generosa, de vegades.



***Per cert, guanyo l'aposta de fer servir la forma llur (o derivats) en més d'una ocasió en una única frase bloguera. Qui deia que no en seria capaç?