Anècdotes de desguàs

Fa uns dies vam ser a Vilanova. Ens vam esbargir una mica. Vam aprofitar per comprar i rebre les mones escaients. Jo sóc padrí per partida doble: fillol i fillola. Ella és una preciositat que es diu Berta Álvarez, filla del Carles i la Núria. El Carles Álvarez és un dels autors de Cortázar sin barba, actual co-editor de l'obra Cortázar (amb l'Aurora Bernárdez) i antic col·laborador de l'ABC cultural i els programes Saló de lectura i L'hora del lector. Tenen tres nens: Pol, Berta i Quim.

L'altre dia, doncs, mentre passejàvem per Vilanova, el Quim (el petit dels Álvarez-Mansanet) m'explicava tot de teories fantàstiques sobre l'origen del mar. Que si sa mare li havia dit que el mar es feia perquè hi havia unes màquines: concretament dues... Que si l'aigua sortia de les aixetes i se n'anava per les clavegueres i així sorgia el mar...

El salt conceptual interessant d'observar (perspectiva de l'adult que contempla el món plàstic del nen) arriba per una associació de dues paraules. I a continuació, el trencament.

EXCERPT

Quim: ... perquè la mama diu que l'aigua se'n va per les clavegueres i hi ha unes màquines que es diuen clavegueres que fan el mar, que es fa amb dues màquines ...

David: mmmmm.

Quim: ... i tota l'aigua surt de les calaveres i omple el mar ...

David: Calaveres? Potser vols dir clavegueres. Una calavera és una altra cosa.

Quim: Sí, quina gràcia!

 Pausa

Quim: Existeixen les clavegueres?

Molt bo! El paio no es qüestiona si existeixen les calaveres. Deu ser una obvietat que sí, perquè les ha vistes a la tele, suposo. El paio es qüestiona si existeixen aquestes fantàstiques màquines (dues, concretament) que es diuen clavegueres i han creat el mar...

Molt bo! Fot-te tu del realisme màgic!

Laboratoris patris

Darreres anècdotes:


I. L'altre dia --divendres passat, per ser més exactes-- el Nahum i l'Aitana van anar a fer una excursió amb les seves respectives classes. Anaven a Prats, a veure l'esglèsia i després baixaven fins a Meritxell pel camí ral. Els havia advertit que hi trobarien dues creus de pedra (pensava que passarien a veure la dels set braços o branques o banyes i la de Meritxell) i que era un camí molt bonic. Un cop tornats a casa, al vespre, demano com ha anat la cosa. L'Aitana em diu, convençudíssima: "Papa, t'has equivocat: només hi havia una creu de pedra i molts laboratoris" [el que de fet hi ha és algun oratori, com el de la Marededéu del Camí].

* * * * *

II. Anem en cotxe dissabte passat. El Nahum fa un max-mix de dos himnes i la cosa li queda la mar de patriòtica i divertida:

El gran Carlemany blaugrana
dels alarbs em deslliurà.

Últimes notícies

El Nahum ens ha anunciat avui (no s'ha immutat, el paio) que aviat es faria una "manicura facial".

Catedrals del món

[Interior casa. Cuina. Una família seu a taula a l'hora de sopar.]

Nahum: Laura, a que no saps quina és la catedral del Japó?

Laura: ¿?

Nahum: Pequín!

Laura: ¡!

Noel's Ark vs Platyceros

Avui els nens eren ja a punt d'entrar a la banyera quan el Nahum ha desaparegut un moment del lavabo. Ha dit que anava a buscar joguines. Ha dut tres figuretes de plàstic a sa germana petita, tres animalons. Ell se n'ha quedat unes altres tres. Figures repetides: dues tortugues, dos cavalls, dos rinoceronts. Li ha dit, textualment: "són del joc de la barca de Noel".

Avui, no se sap per quin misteri, a més del concepte barca de Noel, a cals Gálvez-Rhein s'ha forjat també un nou animal híbrid, digne d'un bestiari medieval, el probablement temible orniceront. El Nahum s'hi ha referit amb impunitat mentre sostenia un simple i vulgar rinoceront de plàstic a la mà dreta. No he pogut evitar imaginar la impossible barreja d'un ornitorinc i un rinoceront... Dos bèsties d'allò més freak ja per separat! Penseu que només l'estranya aparença de l'ornitorinc --un mamífer que pon ous, és verinós, té un bec que sembla d'ànec, una cua que sembla de castor i potes que semblen de llúdriga-- va desconcertar durant anys els naturalistes europeus que se'l van trobar. Hi va haver, és sabut, qui el va arribar a considerar poc més que una elaborada falsificació. No parlem del rinoceront, una mena de tanc gairebé cec amb banyes al nas que té cuirassa i duu una mena de faldilletes! Us imagineu, doncs, què podria suposar en el present moment de crisi econòmica, de valors i de programació televisiva el descobriment de l'orniceront? Millor no pensar-hi gaire i seguir ensabonant la canalla.

Sobre el títol: he usat els noms platypus (ornitorinc) més rhynoceros (rinoceront) per crear la versió anglesa de l'orniceront, el no menys inversemblant platyceros.

El més fotut és que l'híbrid resultant --platyceros-- ja existia. Sembla que és un tipus de gamba. Ho acabo de mirar a Internet. La ciència ja té aquestes coses... Quan jo parlava d' "imaginar la impossible barreja d'un ornitorinc i un rinoceront" potser sí que se m'ha aparegut l'entrevisió d'una gamba amb una retirada a la Carmen de Mairena (dues altres bèsties estranyes i freak donde las haya).


Nota: confesso que avui no he anat apuntant d'on he pres les imatges i que això està molt mal fet, però és que no us podeu imaginar la mandra que em fa posar-m'hi ara... El rinoceront, això sí, és el famós gravat d'Albrecht Dürer, tret de Wikipèdia.

Rottweiler

Anàvem de viatge cap a Vilanova l'altre dia. El Nahum ens va explicar que ell sabia dibuixar tope bé molts cotxes. Que l'últim que havia après a dibuixar era un cotxe antic, el rottweiler. Literalment. A dures penes vam poder evitar esclatar a riure. Seguim buscant què deu haver volgut dir. S'accepten suggeriments.

Anècdota de l'Aitana

Mengem tagliatelle amb escopinyes. Jo i la Nicole, això és. Els nens, la modalitat carbonara. L'Aitana (5 anys) demana a la Nicole: "Mama, ¿son buenas estas perchas?" Ens mirem, estupefactes. "¿Cómo?", respon la mama. "Sí, en castellano se dice perchas. En catalán petxinas."

Post Scriptum: la nova paraula preferida de l'Aitana és aixonses. Exemples: "Papa, aixonses què és?" o "aixonses no m'agrada". És fantàstic: funciona com això però s'assembla a daixonses. Què més vols?

El DCBV diu:

daixonses

pop. Mot amb què figura que anomenem algú o diem alguna cosa quan no trobem els mots pertinents a dir-la o no els volem dir. Aquell daixonses es pensa que m’ha enganyat. No em toqueu els daixonses!

El Nahum i el mapa mundi

Feia dies que el Nahum (6 anys) no m'oferia cap de les seves perletes lingüístiques. Ahir en vaig pescar una en una conversa que mantenia amb sa mare. El Nahum endreçava una ampolleta d'una salsa japonesa (Teriyaki o el que fos) que la Nicole havia fet servir per preparar els fideus japonesos:

--¿Mama, dónde pongo el continente?

Una frase digna d'un Napoleó del segle XXI, no creieu? Quin ego que té el paio, deveu estar pensant!

Els pares i docents, que tenen les antenes força desenvolupades, ja deuen haver lligat caps, oi?

Sí, és clar, el Nahum volia dir "¿dónde pongo el condimento?", més aviat.

El més curiós és que, de fet, el noi no anava tan errat: una ampolla és un continent (i la salsa Teriyaki, el contingut).

Bestiari

Nahum (5 anys): Papa, la Montse de música [mestra] m'ha fet una pregunta de la sargantana...
David (38 anys): I tu què li has dit?
Nahum: M'ha demanat si sabia on es ballava la sargantana.
David: ¿?
Nahum: Sí, papa, aquella que es balla amb les puntes dels peus i les mans amunt!

Tiranyes

Una altra d'aquelles petiteses que fan que la vida amb els nens sigui més agradable. El Nahum (5 anys) i l'Aitana (4 anys) són estirats al llit amb mi. Som a la seva habitació. Figura que els he d'explicar un conte. Enceten una conversa a la què m'afegeixo. L'Aitana afirma haver vist una tiranya al col·le. Jo li demano on l'ha vista, pensant que em dirà "a la piscina." No m'ho sap dir exactament. El Nahum la corregeix: "es diu piranya, no tiranya!". L'Aitana no vol baixar del burro. Aturo la picabaralla demanant-los que m'expliquin què o com és aquest misteriós animal. El setciències especialitzat en animals, altrament conegut com Nahum, fa una classe magistral: "és com un aranya que viu al desert i que té les potes amb punxes cap endarrere, com un calamar." Després d'una estona d'indagacions (convertit en un híbrid de Colombo i House) dedueixo que es pot estar referint a un escorpí. En fi, per pixar-se de riure! Malgrat tot, ja se sap, hom ha de posar cara de póquer i fer veure que tot el que s'inventen és cert. Finalment, potser en sigui.