Anècdota de l'Aitana

Mengem tagliatelle amb escopinyes. Jo i la Nicole, això és. Els nens, la modalitat carbonara. L'Aitana (5 anys) demana a la Nicole: "Mama, ¿son buenas estas perchas?" Ens mirem, estupefactes. "¿Cómo?", respon la mama. "Sí, en castellano se dice perchas. En catalán petxinas."

Post Scriptum: la nova paraula preferida de l'Aitana és aixonses. Exemples: "Papa, aixonses què és?" o "aixonses no m'agrada". És fantàstic: funciona com això però s'assembla a daixonses. Què més vols?

El DCBV diu:

daixonses

pop. Mot amb què figura que anomenem algú o diem alguna cosa quan no trobem els mots pertinents a dir-la o no els volem dir. Aquell daixonses es pensa que m’ha enganyat. No em toqueu els daixonses!

El Nahum i el mapa mundi

Feia dies que el Nahum (6 anys) no m'oferia cap de les seves perletes lingüístiques. Ahir en vaig pescar una en una conversa que mantenia amb sa mare. El Nahum endreçava una ampolleta d'una salsa japonesa (Teriyaki o el que fos) que la Nicole havia fet servir per preparar els fideus japonesos:

--¿Mama, dónde pongo el continente?

Una frase digna d'un Napoleó del segle XXI, no creieu? Quin ego que té el paio, deveu estar pensant!

Els pares i docents, que tenen les antenes força desenvolupades, ja deuen haver lligat caps, oi?

Sí, és clar, el Nahum volia dir "¿dónde pongo el condimento?", més aviat.

El més curiós és que, de fet, el noi no anava tan errat: una ampolla és un continent (i la salsa Teriyaki, el contingut).

Bestiari

Nahum (5 anys): Papa, la Montse de música [mestra] m'ha fet una pregunta de la sargantana...
David (38 anys): I tu què li has dit?
Nahum: M'ha demanat si sabia on es ballava la sargantana.
David: ¿?
Nahum: Sí, papa, aquella que es balla amb les puntes dels peus i les mans amunt!