Fa una temporadeta vaig participar en un concurs de relats de terror (vegeu les adreces de referència a la imatge d'aquí a la vora si en voleu més detalls). Avui mateix m'ha arribat per correu electrònic la notícia de la resolució. Ja us avanço que no he guanyat. Ara bé, estic encantat de la vida a l'espera de la publicació digital (també es podrà encarregar en paper) del llibre recull. Ja us en faré cinc cèntims quan sigui el moment. Aprofito per felicitar altre cop els organitzadors per la iniciativa. Va ser tot un repte escriure un micro relat de terror en 140 caracters (igual que ho va ser prèviament escriure el de ciència ficció) o el que és el mateix: un micro relat de la mida d'un missatge twitter.Aquí teniu la resolució:
Reunides les nostres ànimes turmentades i després dels sacrificis rituals i les ofrenes als foscos déus de l'Hades els oracles han parlat i el jurat del concurs de relats curts de terror decideix que el Guanyador del Calze Sagnant de l'Infern és el relat següent:
Mirades. La pilota arribà al pou i ella mirà avall. -Hi ha ulls que em miren! -És clar! -Són els teus reflectits! No la convencé. N'hi havia tres.
de Joan Pinyol
I també, com en l'edició de relats de ciència ficció, ens hem vist obligats a atorgar un Accèssit de Vísceres Supurants per la Qualitat Literària a l'obra:
Buh! Després de devorar al nen i llepar la sang que havia espargida sobre el llit, el monstre va tornar al conte del què havia sortit.
de Mary Lovecraft
Afegitó: amb amor, per l'amable lector que demanava on era el meu relat (quan fem una cerveseta, coi?):
La ferum es féu més punyent i els nens es desmaiaren. S’assegué a les escales esperant l’alba. La llum del dia avançà sense arribar mai.
